Almanac de La Esquella de la Torratxa (1905)

Page 1

Page 2

Page 3

Dimec. sts. Ignasi y Cecili b. Dij. La Purificació de Nos- tra Senyora. Div. 5. Blay b. y sta. Celerina. Dis. s. Andreu Corsino. Dium. stas. Agueda y Calaman- de vES. y ms. Dill. stas. Dorotea y Revocate, Dim. s. Eomualdo y 3. Ricardo. Dimec, 3. Joan de Mata fr. Dij. st8. Apolonia y s. Nicéforo, Diy. sta. Escolística vg. Dis. Los set sants servents de María. Dium. sta. Fularia. Dill. s. Benigne y sta. Catarina de Bieci vg. Dim. 8. Valentí mr. y el Beato Jomn Baptista de la Concepció. Dimec. 5. Faustino b. Dij. 8. Anesi y s. Honest mr. 8. Bómulo mí. Dis. s. Simeó b. y la benta Crísti- Dium "4. Alvaro de Córdoba. Dill. 5. Sadot y s. Nemesi ir, Dim. sts. Benet, Secundí y Siri- IH Dimer. La càtedra de sant Pere en Antioquía. Dij. 8. Pere Damià b. Div. s. Matías y sta. Primitiva. Dis. 8. Sebastià de Aparicci. Dium. Nostra Senyora de Guada. lupe en Méjích. Dill. s. Leandro erg. Y 8. Baldo- Dim. 8. Romén ab,

Page 4

Dimec, s. Rosendo b. Dij. 8. Simplici y s. Absaló mr. Div. 5. Emeteri y s. Medí mrs. Dís. 3. Casimiro rey y 8. Lució p. Dium. El beato Nicolau Factor. Dill. s Olegari arg. de Tarrago- na y b, de Barcelona. Dim. 8. Tomús de Aquino. Dimec. de Cendra. 8. Joan de Deu y sta. Erenenia mr. Dij. 3. Pacià y sta. Francisca. Diy. 5. Melitón y companys mes. Dis. 5. Constantí y ste. Aures, Dium. s. Gregori el Magne. VIII. sts. Ramiro y Rodrigo mrs. Dim. stes. Florentina vg. y Ma- tilde reyna. Dimec. sta. Madrona vg, Dij. sts. Heribert 5 Abraham. ns Duma Div. s. Patrici b. y s. Joseph de Arimatea cí. : 18 Dis. El arcóngel s. Gabriel. 19 Dium. Sant Joseph, espós del Nosira Senyora. Dill. s. Niceto b. Dim s. Benet abat y fundador. 7 torió mr. 24 Div. 5. Timolso mr. 25 Dis yi La Anunciació de Nos-é tra Senyora y s. Dimas. 26 Dium. 3. Brauli y sta. Màxima, 21 Dl. sta. Lidia mr. 28 Dim. s. Sixto III papa y confesor 29 Dimec 5. Bertoldo cf 80 Dij. s. Joan Clímaeo b. 81 Diy. sia. Balbina y s. Teódulo.

Page 5

Page 6

Dill. sts. Felip y Segismundo Dim. 3. Atanasí b. y sta. Z0€ mr. Dimec. La invenció de la Senta Creu y 3. Alejandro p. Di. stas. Mónica y Antonia mr. DiV. La conversió de 3. Agustí. Dis. 3. JOAN ANTE-PORTAM- LATINAM. Dium. 8. Estanislgo mr, Dill. La aparició de 3. Miquel, Dim. La divina Pastora y 5. Gre. gori Nacianceno b. Dimec. 8. Antonino, arquebisbe. Dij. sts. Ponei y Eudald. Div. 8. Domingo de la Calzada. Dis. s. Pere Regalat y 1, Macio, Dium. El Patrocini de 8. Joseph, 3. Bonifaci y sta. Coloma. BSSRNSURSRES . 8. Joan Nepomueeno mr. Dimec. 3. Pascual Ballón ef. Dij. 3. Félix de Cantalici cf. Div. s. Pere Celestí y 5. 1vo ab. is. 8. Bernardí de Sena cf. . 8. Becundí mr. Dill. stas. Rita de Casia y Quiteria Dim. La aparició des. Jaume ap. Dimec. stas. Afra y Susana mre, Dij. sta, Magdalena de Pazzís. Div. 8. Felip Neri y s. Eleuteri. Dis. El venerable Beda. Dinm. sts. Just y Germén b. Dill. sta. Teodosia y 3. Alejand Dim. 8. Fernando rey de Espsnà. Dimec. Ntra. Sre. Reina de tots els sants y mare del A. Hermós,

Page 7

— (UN 1 Dijon La Ascensió del Senyorji7 Di UI y 8. Fortunet cf 48 Di MM) 2 Div. s. Marcelino y sta. Blandima. LA 8 Dia a. lsamc y sta: Clotilde reima. SA) 1 Dium. s. Francisco Caracciolo. p.ymr. duís Gonzage ef. orpus Christi y 28 Div. sta. Agripina vg. y mr. N 10 Dis. sta. Margarida reyna. M Dis. La Nativitat de sant Joan (NI 1L Dium. Pasqua de Pentecostés Baptista. (0 UN y3. Bernabé apóstol. 45 Dium. s. Guillem y sta. Cebronia. (U/ UI) 12 Dill. 3. Joan de Shegúm 85 Dill sta: Joan y Pau germs, mre. 94, (RN 13 Dim. 5. Antoni de Paula et 27 Utm. sts. Zotlo y Ladisleo rey. 14 Dimec. sts. Basilia y Elíseo pr. (28 Dimec 3. Lleó iIp y ef. 16 Dij. sts. Vito y Modest mis. 29 Dij. 3 S. Pere y Pau apóstols. 16 Div. 3. Francisco de Regis. 30 Div. El Sagrat Cor de Jests. À 9

Page 8

LI 1 Dis. s. Galo y sta. Leonor mar. Dium. El Triomí de la Sta. Creu 2 Dium La preciosa sanch de Nos- y Nostra Senyora del Carme, tre Senyor Jesuerist, 17 Dill. 8. Aleix y sta. Marcelina. 8 Dill. s. Triló y sta. Mustiola, 18 Dim. stas. Sinforosa y Marina. 4 Dim. 8. Laurè.no y el beato Gas-/19 Dimec. s. Vicens de Paul. VV par de Bono. 20 Dij. 3. Elias p. y ste. Librada. 4 . 5 Dimec. s. Miquel dels Sants cf. 21 Div. sta. Préxedes vg. b Dij. sts. Isaias p. y Aquilino mr. 22 Dis. sta. María Magdalena pen, 7 Div. sts. Fermi y Odón bisbes. 23 Dium. s. Libori y sta. Erundina, 8 Dis. sta. Isabel, reyna Portugal. (24 Dill. sta, Crístina vg. y mr. 9 Dium. s. Zenón y sta. Natalia. 25 Dim. ve S. Jaume apóstol y sent 10 Dill. s. Cristófol y sta. Amalia. Cugat mr. 11 Dim. La Traslació segons de san- (26 Dimec. sta. Ana mare de N.2 8.2 NJ ta Eularia y s. Abundio p. 27 Dij. s. Pentaleó y sta. Juliana. 12 Dimec. s. Joan Gualbert b, 28 D: ts. Nazari, Celso y Víctor. 13 Dij. 8. Anaclet y sta. Mirope mr. (29 Dis. stas. Marta y Bestriz vga 14 Div. s. Bonaventura cardenal. 30 Dium. sts. Abdón y Senén. 15 Dis. sts. Enrich y Camilo de Lelis (31 Dill. s. Ignaei de Loyola ef.

Page 9

Dim. s. Pere ad Vinenla. Dimec. Ntra. Sra. dels Angels, — (17 Dij. La Invenció del eos del pro- (18 tomàrtir sant Esteve, 1 DiT. 8. Domingo de Guzmén el. (20 Dis. Ntra. Sra. de las Nens, 2 Dium. La Transiguració del Fe- nyor y sts. Just y Pastor. 2 Dill. sts. Cayeté y Albert. Dim. 8. Ciriach y comps mrs. Dimec. s. Romàn soldat. Dij. s. Llorens diaca y mértir. DIY. ste. Filomena y 8. Tiburei, Dis. sta. Clara vg. y fundadora. Dium. st:. Casió é Hipólit zar. Eusebi y sta. Liviana vg Dim. 4 La Assumpció de Nos- tra Senyoi 1 Dimec, 3. Roch y 3. Jacinto ofs. Dij. sts, Liberato y Mamet mr. Div. s. Agapito y sta. Elena vda. Dis. sts Magí y Mariano cf. Dium. s. Bernat bisbe. Dill. stas. Juana y Franeisea Fre- miot viuda. Dim. s. Joaquim pare de Nostra Senyora y 3. Sinforid. Dimec. 8. Felip Benici confessor. Dij. s. Bartomeu apòstol. Div s. Lluis rey de Franse. Dis. 3. Ceferi papa y mértír, Dium. s. Joseph de Calasenz, Dill. El Puriesim Cor de Maria. Dim. Ntra. Sra. de ls Consolació. ta. Rosa de Líma vg. s. Ramón Nonat cardent

Page 10

II Div, ets Gi ab. y Lupo b. Dis. s. Antolí mr. y s. Esteve rey. Dium. 8. Nonito y sta. Serapia. Dill. stes. Càndida, Rosa de Ví terbo y Bosalía vgs. Dim. Nostra. Senyora de la Ciuta en Tortosa, 6 Dimec. ats. Ouesiforo y Faust. Dij. sta. Regina vir. y ir. Div. 4a La Nativitat de Nostra Senyora y 5. Adrló mr. Dis. 3. Pere Claver ef. Dium. 3. Nicolau de Tolentí y sta. Puiqueria emp. Dill. sts, Proto y Jacinto mre Dim. El dols Nom de María y sis, Leonei y Teódulo ms. Dimec. sts. Eulogi y Amedo ab. Dij. La Exaltació de la Sta Creu Dis. sis. Corneli p. y Ciprió mr. Dium. 8. Pere de Arbués mr Dill. 8. Tomés de Vilanova b. Dim. Los Dolors gloriosos de Nostra Senyors y 8. Genaro. Dimec. 5. Eustaquií y comps. mte, Dij. s. Mateu apòstol y evang. Div. 8. Maurici. Dis. sta. Tecla VE. y 8. Lino p. Dium. Nostra Senyora de la Mercé. Dill. sta. Maria de Cervelló. Dim. 5. Ciprià y st. Justina vg. Dimec. sts Cosme Y Damíó, Dij. El beato Simón de Roji Div. La ded. de 3. Miquel Arc. Dis. 5. Jeroni doctor y fundador.

Page 11

2) DR BE E Dium, El Sant Angel Castodi. Dill. Los sents Angels de la Guer- de y 8. Leodegari b. Dim. Nostra Senyora del Rosari Y sts. Càndido y Gerardo ab. Dimec. 3. Francisco de Asis. Dij. sts. Frollé b. y Plécido mr. Div. st6. Bruno y Emili mr. Dis. ats. March p. y August cont. Diuim. stes. Brígida y Reparads. Dill. s. Dionís y sta. Publia. Dim. Nostre Senyora del Remey) Y s. Francisco de Borja Dimec, 3. Nicasi y sta. Piacidia. Dij. Ntra. Sra. del Pilar de Zera gossa y 5. Serafí el. Div. sts. Edunrdo rey y Gerar do b. y sta. Celedonia Yg. Dis. s. Calixto y sta. Fortunate. Dium. sta. Teresa de Jesús. Dill. 5. Galo bisbe. Dim. sta. Eduvigis viuda. Dimec. s. Lucas evangelísta. Dij. s. Pere de Alcàntara cont. Div. 8. Joan Cancí y sta. Irene. Dis. sta. Ursula y once mil ver ges màrtirs. Dium. sta. Marta Salomé viuda. ste. Derie mr. Dij. sts. Evarisio y Luciano mre. Div. sts Vicens, Sabiua y Cristel Dis. sts. Simó y Judes Tàdeo ap. Dium. s. Narcis b. y mr. Dill. 5. Claudi me. Dim. 8. Quintí mr,

Page 12

Dimec. 3h Festa de tots els Sants. Dij. La Conmemor. dels ditants. Div. Losinnumerables màrtirs de Zaragossa y 8. Armengol. Dis. 8. Carlos Borromeo c. y ef. Dium. 8. Zacarias p. Dill. sts. Sever y Lleonard ab, Dim. 3. Florenci y sta. Casin Dimec, Los Quatre Sants màrtirs coronats. Dij. 8. Teodor mr. Div. s. Andreu Avelí ef. Dis. 8. Martí b. y sta. Mena mr. Diuim. 8. Diego de Alceló el. Dill. 8. Estanislao de Foshi Dim. El patrocini de Nostra Se- nyore y 5. Sermpi mr. Dimec. ste. Eugeni y Leopoldo. Dij. s. Elpidi y companys mre. Div. sta. Gertrudis la Magna y 3. Gregori Dis. s. Màxim y Barulas noy. Dium. sta. Isabel reyna. Dill. s. Félix de Valois fr. — Dim. La Presentació de Nostra Cecilia vg. y mr. Dij. s. Climent p. y mr. Dif. 5. Josn de la Creu fr. y san- Flora vg. y mí. sta. Catarina vg. Y mr. Dium Les Desposoris de Nostra Senyora y 5. Courat b. Dill: sts Facundo y Primítivo. Dim. s. Gregori III p. y cf. Dimec. 3. Saturnino b: y zr. Dij. s. Andreu apóstol.

Page 13

2 Dis stas, Vivien Div. s. Eloy y sta. N talía me. Adria, Penli- na, Aurelía y Ellse. Dium. 8: Francisco Xavier Dill. st8. Bàrbara vg. y mr Dim. 8 Sabes y sta, Cristina mr. Dimec, 8 Nicòlan de Bari arg. Dij. 8, Ambrós b. y dr. Div. 4 La Puríssima Concep- ció de Nostra Senyora. Dis. sta. Leocadia vg. y mr. Dium Dium, 5. Llitzer y sta, Vinine. Dill. Nostra Senyora de la Espe- Tansa. Dim. 5. Nemesi y sta. Fausta, Dimec. 8. Domingo de Silos abat. Dij. s. Tomés apòstol Dir. 8. Zenón soldat y múrtir. Dis. sta. Vietoria y s, Servulo. Dium. 5, Delfí y sta. Tarsila. Dill. He La Nativitat de Nostre Senyor Jesuerist. Dim. 5 Esteva protomàrtir. Dimec. 8 Joan apóstol y evang. Dij. Los Sants Ignocents, Div. 8. Tomàs Cantuariencà b. Dis. La Treslació de 8. Jaume apòstol y sta. Anísia mt. Dium, s Silvestre p.y cf. y santa Colome vg. y mr.

Page 14

Passan els anys l' un darrera de l altre, aligual que'ls homes, y d' ells lo mateix que de aquests, se pot dir que tots se semblan. En aquest mon la vulgaritat es la norma de l'exis- 4 tencia, per ser la vulgaritat lo que des Li mes abunda. Y abunda mes qu' en lloch en l' ensopida Espanya, la nació fracassada que no pot ó no sab aixecarse de la seva postració, com un paralítich in- sensible als efectes dels mes enérgichs revulsius. Y abunda també en la nostra Barcelona, per mes que s' empenyin en no créureho aixís certs esperits cegats per un chauvixisme tan honrós com vulguin, pero en els seus efectes completament estéril y en mes de una ocasió soberanament ridícul. Esla nostra ciutat un poble gran, mes que un gran poble: cada día ereix, cada día veu aumentar el número dels seus pobladors, mercé 4 las incessants corrents inmigratorias qu' en ella desembocan sense parar, de tal manera que per cada fill de Barcelona se 'n contan cinch ó sis que no tenen aquí la seva fe de baptisme... y no obstant, en el concepte intelec- tual resta estacionaria, si es que no s' endarrereix, indiferent 4 tot lo que mo sigui la lluyta per la pesseta. El cartaginés Amílcar Barca, ú quí s' atribuheix la fundació de Barce- lona, diría si avuy ho veya: —Bona llevor vaig deixar en aquesta planura que s' extén de Besós 4 Llobregat, que avuy després de tants sigles, dona encare ls mateixos ruytsl 4 Ds Lley de la vida es el traball. Es el traball la mes honrosa virtut dels pobles progressius. Y ningú podrú negar 4 Barcelona 'l timbre de ciutat traballadora. Aixís n'hi hagués moltas 4 Espanya que la emulessin, y la nació recobraria ràpidament la importancia perduda en el concert del mon civilisat. Baix aquest respecte, constituhim una escepció dintre d' Es- panya. Produhím y negociém. Nosaltres sols provehím de la major part d'articles manufacturats el mercat espanyol, y casi tots els diners d' Es- panya passan per Barcelona. Y no obstant, son molts, moltissims, infinits els que arriban 4 coneixer per propia y amarga experiencia que no es del tot cert l' aforisme de que la lley de la vida sigui 'l traball. Aixís veureu sovint que no prosperan els que traballan, sino 'ls que han trobat la manera de fer traballar als altres. L'agena suhor es l'element fecondant de las grans fortunas. Pels mes dels traballadors—y s'ha de incluhir en aquesta categoría 4 tots els que no contan ab altre recurs que l' esfors del seu bras ó de la seva inteligen- cia—la vida es un problema difícil, quan no de impossible solució. Barce- 2

Page 15

dg lona no es sols la ciutat del traball, es també la ciutat de la carestía. Els elements mes necessaris 4 la vida estén pels núvols, y als núvols no hi arriban sino ls globos aerostàtichs infiats pel gas de la fortuna, Menos mal si aquests, 4 mes de ser tan lleminers dels goigs materials, ho siguessin una mica de las fruicións del esperit. Pero no 'ls dona per aquí, L'art, las lletras, las ciencias no 'ls encaparran, com no sí. guin arts de luxo y de fanfarria, lletras de cambi y ciencias aplicadas al aument del seu confort, De la ilustració del poble no se 'n preocupan gota. Donar la seva mú al ignorant desitjós de ilustrarse, buscar en la prúctica del altruisme la sana satisfacció que pro- porciona la generositat ben aplicada, es cosa que re- pugna 4 la seva idiosineracia individualista, "Cada hú per' ell y tothom pera mí, —aquest es el seu lema. Mes qu'enla millora pública, mes qu'en el pro- grés social, mes qu' en retornar À la societat una pe- tita part dels beneficis que n' han rebut y que'ls han servit per amassar la seva posició, pensan si per cés en las probabilitats de una existencia ultra-terrena, afalagantlosla idea de poder continuar allí y per tota. una eternitat la vida de platxeria que venen disfru- tant aquí 4 la terra. Per aixó, quan se veuhen richs, se tornan devots... ó fan veure que 'n son .. Ó ú lo me- nos se mostran generosos ab els que han sabut imbu- hirlos la idea de que per obrir las portas del cel se necessita una clau d' or. Y aixís, creguts de que ab diners se poden com- prar els goigs de l'altra vida, totlo que han sigut escassos y tacanyos ab els seus semblants, se mostran generosos y espléndits ab l'Iglesia y ablas comuni- tats religiosas, qu' estàn omplint Barcelona de con- vents, en els quals s'elaboran sens parar els filtres de la depressió del esperit públich. DE No sabém si seré aquesta la Catalunya rica y ple- na 4 que aspiran els companys de causa, tan bons amichs fins ara—salvadas petitas escepcións indivi- duals sense cap influencia—de la plutocracia y del cle- ricalisme. Desgraciadament per ells, el clericalisme y la plu- tocracia, seduhits pels explendors postissos del viatje regi, y creyent haver trobat ab en Maura al home providencial, van decantarse, desentenentse de cer- tas aventuras. Encare fan bona cara à la senyera de las quatre barras, pero la seva bandera predilecta la guardan com una reliquia en el camaril de la Mercé: la seva bandera es l' hermilla del ministre mallorquí, foradada per la daga de 'n Miquel Artal. Y aixís van desvaneixentse certs somnis ambicio- sos, que no tenían consistencia. Y aixís van destriant-

Page 16

9 £ UN PUNT DE CARBAVALE (per F. Mas) —Treu el 008 ben enfora, noya, que d' aixó depén l' éxit, —3El co9, diusP jAy, fill meu: va retrassat d' aliments y no 'a deixa gobernari se certas amalgamas d' elements que no 's podían fondre, Veritat que so- breneda sobre ' fracés l'amor 4 Catalunya—equín cataló no sent aquest amord—pero aquest afecte pur y entranyable no s' ha de manifestar pon- . derantlo, sino practicantlo. d Y 's practica avivant la intelectualitat de Catalunya, protegint als es- criptors y artistas catalíns, fins 4 impedir que tinguin d' emigrar, per no trobar aquí l'ambient necessari 4 las sevas aspiracións. Se practica en-

Page 17

EQ llassant l acció política y social de Catalunya, 4 l'acció política y social de tots els pobles civilisats. Se practica elevant A tota costa 1 nivell de las classes populars, procurant la seva millora intelectual y material, fent impossible que per espay de senmanas y mesos enters, formant l'espec- tacle un dolorós contrast ab las fanfarrias del viatje regi, verdaderas ca- tervas de traballadors sense feyna tinguin de acudir 4 mendicar bonos alimenticis é las portas de las corporacións públicas. Se practica, final- ment, purgant l' esperit públich de preocupacións y creencias falsas y per- niciosas. En una paraula, senyors mens: menos cops de fals, y mes cops d' aixada, P. pEL O. MARIONA ipro si 'm va compré un pollastre 5 que semblava un colomíl (Mo oLaes Cost) No hi ha com tenir ben amples Ll aqció té loch en la cuyna d' una casa las espatllas iquina gentl nova de senyors vells: Al aixecame la Ra) 1610, en els Zogóns hi hauré una cassola, — Si Ha de tení 1 raper A les. dintre la cassola un pollastre y dintre 'Í x Ja a, pollastre peras, prunas, pinyóns Y una —Torni aviat.— itja. iQue festejavar— Al arribar, la protagonicta entra esverada— Torno de plassa: —M pensava arrufant el nas com sospitant queseli— que avuy s'hi havía quedat.— LE derte drpgel Si vaig ú eal adrogué: —No hi passi 'l rato ara allé.— Bon tres quarts de tretze. —i Vaja, ja hi torném 4 sé: Que allí m' he hagut d'esperé: no puch estí un moment fora, Mariona, no aném pas bé:— sort que no hi ha la senyora: y sempre, per tot costat, (destapa la cassola ylatreu— la cansó del enfadós del foch.) com si una dintre del cos iRecristo, quin mulladél portés... eldstich-citrat. Avuy ja tindrém sermó No veuhen res mes que faltas: fins altra hora de la nit: y el día que una se 'n va sempre que 's crema 'l rostit pensant que hari de fe 'l menjó me "h enduch la culpa jo. per res se posan malaltas. Ben fort: li esté bé que aquí De las casas que hi estat se trobi ab aquest desastre: ne guardo recort molt viu, A PUNT DE MARXA. (Fotografía de 4. Merletti) " esquella, xiulets, gran arrencada... tadeusiau é tots, fine la tornadat

Page 18

a el levocexcia (per L. García de Giner) —Quan 8eré gran me faré fer un vestit de fullas de pàmpol, com el que portan algunas esté- 40y que m' escauràP

Page 19

Nora DEL ANY (per Picarol) Una elegancia exquisita, 6 el recort mes durader d'aquella regia visita. —g— puig he anat, alló que's diu de Rodas é cal Pilat, La primera ja 'm va f€ assé la mar d' amargurasy i i havía allí mes criaturas que piats al escudellé, Entre la canalla, els vells, un oncle, un gos y la tía.., igastava vuyt rals al día per fe 'l menjar per tots ellst Pero 'ls vaig planté aviat, y al poch temps que lliure 'm veya Vaig entré í casa uns que feya poch que s' havían casat. Al principi alló era un cel: sense anà al teatro, jo sempre veya igual funci t Los amantes de Teruel., De la "noche ú la mafijana, els plats volavan per 'llú y Si jo arribo 4 badà me (ran la palangana. Un día, molt carinyós el senyó 4 la cuyna m' entra dihent que té mal de ventre, que fassi horxata d' arrós. Ella, au era molt gelosa, va entrà en els moments aquells y agafantme pels cabells se posa 4 cridar rabiosa. si d'allí ab una empenta ell no 'm fa sortí, ab mals fins N l'agafo y la fico 4 dins ç d' una olla d' aygua bullenta. Í Després vaig anó ú servir 4 una Miss, que no sé si era casada, viuda Ó soltera, no ho vaig poguer descubrir, Mes tart 4 unas senyoretas molt grans, del passeig de Gracia, que tenían la desgracia de menjar sempre monjetas. Y seguint la meva llista j entro ú casa una tendera À I que 'm fa servir de cuynera, I de sastressa y de modista. A Ab la obligació ademés I de pentinarla,.. y renyarme, i al cap-de-vall per donarme vintidos rals cada mes. Ara aquí estich aguantant un génit que, si no fos que ja son vellets tots dos, els enviava al botavant. Ja trucan, l'hem feta bona, aquest trucà es del vellot. Quan necessitin minyona pensin ab mí: la Ramona, ja ho saben, ho sab fe tot. J. SraRamSa

Page 20

— 98 — Autcaia Que $XO Passa, (per/ Robert) —Oreume, per tenir éxit en aquest poble s' ha de for molt el ximple. —Bé, pero, 4cóm vols que ho fassi, si no 'n s0ch mésP... FRAGMENT D' UNA CARTA 4...iQuinas engunias, quínas dolorosas opresións, las sofertas per la meva únima, nineta del meu corl... En aquest niu tan tendre ahont sem- blari reflexars'hi las idilicas aubadas de un amor naixent: en aquesta llar constituhida per la voluntat dels meus pares, cómplices d' aquella térbola onada d' alucinacións qu' ofuscú 'ls meus sentits, ja s' hi ha acabat la pau pera sempre més... El perfumat ambent de l'arcoba de la meva esposa estú prenyat de rancunias, l'atmósfera de las mevas habitacións saturada de ma propia indignació contra mí mateix, Y aixís, condensantse aquests elements, ha arribat 4 formarse la nuvolada terrible que amenassa des- truirnos d' una sola descarga... iPero no t' entristeixis tú, estimada meval El gérmen d' egoisme qu arrela en tots els esperits, m' impulsa 4 abandonar aquesta casa, 4 deixar sola 4 ma muller, avans de que lo inevitable 'ns aniquili 4 tots... IVindré cap túl... Tú, nena meva, ho sabs millor que ningú: aixó no té remey. Tinch odi 4 la materia. Sento una invencible repugnancia A tot lo sexual: me fa ba- sarda 'l tenir que sotmetrem al embrutiment de la carn: per aixó fugiré del seu costatl Estimo lo tendre, lo bell, lo espiritual, 10 que avans que tot es purament fruhit, per aixó me 'n vull venir ab túl iQué se me'n dona que tú, ma idealitat pagana d' ulls blaus y cabell ros, la meva reyneta de quinze primaveras, sigas per ara una ilusió irrea- lisablel El candorós amor perduraró y serà sancionat pel temps. Qué im- porta, tampoch, la diferencia de nostras edatsi L'esperit no envelleix may. :Quí assegura que'l meu no conserva la virginitat dels vint anys

Page 21

ag — Perque si fatalment ha rebut las grolleras impresións de la materia, sa condició superior ha conseguit fóndrelas en el gresol de sas aspiracións cap é la perfecció. i/Pera qué insistit Voldría exténdrem mes, pero no puch. Per altra part elteu convenciment d'aquesta doctrina es sincer y profond. Tú mateixa estés mes versada que jo en aquests rahonaments, que alguns necis solen dirne futesas passionals ó sofismas d' enamorats. Acabo, donchs, estimada meva. El meu sentiment amorós y la meva admiració t' acompanyarén sempre. (Si ets tant hermosal... En el teu front ovalat y suaument púlit s'hi reflectan encants sublims: els teus ulls grossos y plens de clarors d' auba, brillejan ab el foch de la joventut y produheixen extranyas fascinacións: els teus llabis guardan el goig infinit de la infinita sensació: el teu coll, finíssim, es la mes encantadora mani- festació del artj el teu bust... joh, el teu bustl... iPero, qué estich dihent) (Perdó, perdó, nena meval En la descripció de ta harmoniosa y delicada escultura, del teu cos diví, vaig invertinthi inconscientment, els mes grans entussiasmes del meu pobre esperitl JP GdO i at cadries Pedra l d L' ESPERIT DEL SIGLE (Barana) Alé pel caball que vola esperitat com un llamp, ab las clins flotant per l' ayre, brollant foch per ulls y nas. Per ell no hi valen pas vallas, ni montanyas, ni barranchs, tot ho salta y tot ho bota. no 'l probeu pas d' aturar. —Corra, caball, no t' aturis, corra, caballl Com mes corra y com mes vola, mes pit té, mes bull sa sanchy abla qúa 's fueteja ell mateix per més volar, Siv3 desfà alguna tempesta s' abeura ab l aygua que cau, y ablas famas s'alimenta dels llampechs que 'l van crusant, —Corra, cabal, no t' aturis, corra, caballl Tan bon punt n'es ran de terra com se pert pel lloch mes alt, com travessa las mars amplas Ó ls deserts mes assolatsi Si del Nort petja las rocas, brollan foch sentne de glas, si esclatan volcans, s' anima passant per sobre d' un salt. —Corra, caball, no t' aturis, corra, caballl Emiti NAVARRO A son pas tremolan regnes y imperis s' han desplomat, y han quedat ciutats y pobles munts de runas fumejants. Al ohir el terratrémol ni ha girat sisquera 'l cap, y entre núvols de fumera 8' ha perdut per l'ample espay. —Corra, caball, no t' aturis, corra, caballl Travessa camps de batallas entre 'l foch mes infernal, renilla quan ou la fressa inhumana del combat. El rita en la cridoria dels ferits agonejants, y fa vía y fa mes vía per fugir d' un mar de sanch. —Corra, caball, no t' aturis, Corra, caballl :Hont vas sense fré ni brida2 Le mú t' ha desfermat2 om mes al enfront té vallas mes bota, ed "ls salts mes alts. Deixauli lliure la terra, no li poseu mes barranchs, que fins que arribi son terme, llamp de Deu, no's parardl —Corra, caball, no t' aturis, corra, caballl Exiei Coca 'v COLLADO

Page 22

Foro Romé, 4 la llum de l'auba.

Page 23

— ge — ELS TARONJERS D' OR A mitja tarde, la Tresina, com de costum, s' assegué al peu de la gran bassa d' aygua dormida, Cucanya (per P. Miró) Un taronjer esclatant li feya d'om- breta—la més fresca y més hermosa del món—y un raig de sol, el més joganer y aixerit, passant entre las fullas, lluhia en sos cabells com una pinteta d' or. Estava més hermosa y més abstreta que may. Sos ulls clars casi's fonian en las dos tacas grisas de la tristesa que la feya delicada y interessant. iCóm havía ploratl... Pels doblechs de son vestit senzill y escayent, perleja- va encare alguna qui altra llàgrima, Estimava 4 son pare y germans com may podrían imaginarse. Y no obstant, en Blay, instigat pels gelos dels fills, se conduhía péssimament ab la filla. Casi li havía pegat. La pobra noya, després de sufrir el més bestia dels sermóns, havía sigut ob- jecte de broma pels mossos que torna- ren ú sa feyna somrient els uns y 'ls al- tres gratantse, amohinats, com Si 'ls hi sabés greu. La furiosa irritació d' aquell rich pa- gés, portava una qúa qu: ell no ensenya- va, Pero qu' els altres pressentían. Sabia de sobras que la Tresina l'es- timava, que cusía y recusía las sevas robas, llesta, sens donarhi importancia: qu'arreglava els llits de tots y respalla- va els trajos de las festas, pero tot aixó no era pas lo suficient, En Blay pretenia casarla 4 disgust. Li havía escullit un xicot molt estúpit mes era 'l fill de l'arcalde, home de molts xinxóns: pero ella s' hi negava. Veus'ho aquí tot, Era bona y no's venía per res. Degut sens dupte 4 son temperament delicat per naturalesa, creya en l'amor d'una manera ideal y molt desinteressada. Era un carúcter, gens romàntica, plo- rava purament perque n' hi havía motíu, Educada per la baronesa, propietaria d' aquella gran hisenda, una senyòra que no semblava aristócrata de tan sen- zilla y senyora qu' era, s' havía desarro- llat en un ambent que may gosó la seva familia.

Page 24

ar L SaviraT Manírixa (per Picarol) di NS —Donehs, no 4' apuri, senyora, ja "ls vacunàrdn allí. Per' aixó la realitat li era tan amarga. Havia passat vuyt anys, desde ls tres als onze, ab donya Emilia y 1 seu fill Lluis, que 'n contava tres més qui ella. El baronet era molt simpútich, franch y senzill com la seva mare, pero era tan migrat de naixensa que 'ls metjes havían aconsellat la mare qu" el portés 4 fora. El baró era un home superficial, mesquí d' ànima: un verdader xoble d' herencia, viciós, capús de matar ú la muller 4 forsa de disgustos, de ma- mera qu' aprofità l' ocasió que li proporcionava l' anemia del fill per'alleu- gerirse de donya Emilia, aixís es que la deixó escullir. Y ella, enlloch d' anarsen 4 qualsevol dels castells severament antichs del baró, preferi instalarse en la gran masía dels seus pares, que sols guardava del vell castell un petit tros del pis primer y l'antiga torra mitj enrunada qu' en l'actualitat servía de graner. Allí, lliure de las empalagosas costums socials, vegé passar vuyt anys de sa existencia, els més hermosos segurament, entregada é las delicias maternals, com adormida en delitós ensomni. La Tresina estimava 4 en Lluis com si li fos germ y la bona senyora enmotllaya en ells sa manera de ser, costums senzillas, ideas de pau, pla- hers íntims y sossegats... Y 'l sentiment s' anava desarrollant en sos ten- dres cors.

Page 25

— 38 — Aquesta manera de viure, brincant com dos anyells sobre llits d' herba delitosa, gosant del sant ambent apacible, enfortits pel sol y no per cap forsa artificial, llegint en la gran eloguencia y moral de la Naturalesa que 'ls adoctrinava contínuament, creixeren reflexius sense cansanci y bons sense hipocresia. Mes aquells vuyt anys passaren com una mena de són dolsa de ben trist despertar. El baró disposú del All per' educarlo 4 sa manera. Y mare y fill, ab llígrimas als ulls, marxaren cap ú enfonzarse altre cop en l' espessa sombra de la ciutat odiosa. La Tresina tenía onze anys y quedó sola, trista, aixafada pel cantellut realisme de casa seva .. (Ah, els gelos, els gelos dels germans, que per son carécter disputador no pogueren lligar ab en Lluisi... Y ara 'n tenía dinou d' anys, y encare "ls gelosi... Y 4 més dels gelos, la injusta pretensió del parel.. Vuyt anys qu'anyorava aquella primavera que 'n durí vuyt, com si volgués viure y morir tota d'un cop per no tornar més, ni tan sols per dos mesos de cada anyl... Vuyt anys que seguia y resseguía silenciosament, cent vegadas al dia, tots els quartos y salas d'aquell pis abandonat que semblava un sepul- EN UN SALÓ PRRDIGOTAYRE (per Robert) —ihhont va aquest Rustfiol/ —En un reoé que no 'I vejl ningú... No puch sofrir que me l' alabin 6 n' aquest home.

Page 26

/ ment treya la — gg — erel... La Tresi- De somEnia (per P. Molines) na hi plorava com si fos l'éni- ma d' un passat felísl... Dolorosa- pols, com si fes caricias barreja- das ab llgrimas 4 tota aquella pi- la de joguinas y las guardava ab devoció com sí fossin reliquias... S' asseya en- front dels grans vidres del antich mirador y s' abis- mava ageyent el dols y trist mirar dels seus ulls clars per sobre "ls daurats taron- jers que reyan Sota d'un sol que trobava malalt. Y s'asseya y s'abismava tam- bé prop de las ayguas adormi- das en la quietut de la tarde, sota l Hayrós taron- jer que semblava que s' apartés dels altres com- panys arrengle- rats en la gran horta, pera ferli Hi van 4 fer grans gatzaras, qe grans gi y xerinolas galantment de mes, del sant qui para-sol. tah, qué poquets 88 'n recordant Aixís la ha- vém trobada. —Deu la guard. :La finca del baró...P La Tresina, abstreta en l' infinita vía dels recorts, al sentir una ven tan aprop d' ella, quàn se creya més sola, tingué un estremiment y giró 'l cap esporuguida... Y 's quedà glassada, freda, sense saber qué dir... En front d'ella, sor- prés, hi havia en Lluisi Dominantse com pogué, tremolosa, contesté 4 la. pregunta, y sa blan- Cor de finada va cambiarse per una onada de sanch ab el roig puríssim de las camperolas. Hi hagué un instant de quietut feconda. /Quantas cosas van dirse sense obrir els llavisi

Page 27

Ei Sb es En Lluis digué 4 la A Tacamaner (per J. Cardunets) fí, fortament emocionat per llunyans recorts: — 5 SET —Corriam, anayam L sempre junts... Lo seu era meu y lo meu seu... Y... no obstant... johl el temps... com ens enve- lleix y 'ns torna de pe- dra 'Í tempsi... —iHa pensat en mí2 —preguntà débilment la Tresina. —iPensar, pensar... Primerament sí, molt que hi pensava, pero desprésl... El colegi, l' ta òxidae Universitat, la joventut, el bullici de la baladre- ra Barcelona, els amicbs, tot, tot aixó va teixir sobre 'l meu cor com un vel qu' amortallés mon passat... Mes la mort de la mare, la voluntat de ferro del meu pare, son carícter dominant, lluytas y tristesas, han troce- jat molt sovint aquest vel y llavoras, cansat, defallit, m' han somrigut llunyanament aquests flairosos taronjers d' or, com si m' oferissin una nova vida, vessant de veritat, com si 'l such d' aquesta fruyta fos el néc- tar de salut y d' alegríal,.. La Tresina estava molt hermosa, esplendenta: el sol ponent li daurava 'Icap. Y de cop quedà freda. Feya vuyt anys que no s' havían vist. (Qué cambiats estavanl —Y... iha sufert molt, vostéP—feu ella,—Veig qu: en la ciutat també s hi sufreix... —S' hi lluyta ab fieresa, ab las dents, perdent'hi trossos de cor, ofegant l'ànimal .. He sufert molt, molt, no 's pot contar lo que he sufertl... Jo'm sentía artista, jo soch artista, y'l pare, tossut, me volía matar ab el dimoni de la carrera. iLa diplomacia, la diplo- macial.. Fins que re- nyirem y he traballat sens descans, ab fam de pa y sed de gloria y é la fí, triunfol... (Ah, la ciu- tat, la ciutatl... Pro é n' aquí, en aquestas terras sense sombra, /també s' hi sufreix: —Sola, sense ningú que 'm comprenguil... El gran pis silenciós... Els camps me semblan de color de cendra, el sol m'espanta y la llu- Riera de Vallvidrera. na se m' apareix cada Paisarje (per P. Farré)

Page 28

sr nit ab son rostre de tísica, com si 'm convidés 4 fer son camíl..... —iPlorasl... jQué bonich es plorarl... i1Perdónam, Tresinal... Sí, Sí, Tre- sinai recordo be lteunomi jOhl Tresina, t havem olvidatl... iFérem de tú un ser 4 la nostra imatje y l abandonarem entre 'ls terrossosi... Obram El cor, tràctam de tú com en aquells temps que jugavam sota las riallas . del dia, iTresinal Y digué la Tresina sanglotant: —IAb, qu en Lluis es un home, viu en la ciutat, passaré uns quants días en la casa de sa infantesa, y aquella infantesa, aquella fraternitat, estú lluny, eternament llunyl... —Pero quedém nosaltres, els mateixosl... —Els mateixos: en Lluis, el fill del baró, y la Tresina, la filla d' un pagésl... —JAh, nol.. JQué 'ns importal El baró es el baró y 'l pagés, el masover com sempre... En bon hora qui ells s' hi entretinguin ab aixó de las castas. 1Qué farían iPero nosaltres, nosaltres Jo m'aburreixo, 'm moro en la desolació del meu taller... Sol, sense fa- milia, perdut pels carrers y carrerons humits de la ciutat furiosa... Y tú 't mors en la desolació d' aquest pis polsós y deshabitat... Sola com si no tinguessis familia, perduda per las hortas, ú través dels campsl.., JAh, Tresina, nima del meu passat y del meu present, que desitjava, sens bus- car per ahont érats, per alguna cosa floreixen els arbres y cantan las flors y riu paternalment el sol, certament, per alguna cosa mon nom flo- reix en la ciutatl... R NOGVERAS OLLER LA TORRE esmotxarún las herbas posantlas 4 nivell: Tots els que tenen torre d Gracia ó al Putxet al fondo de Vallcarca Ó é dalt dels Penitents, ja's troban en sas glorias veyent que ú terra y cel vestits de primavera els hi ha posat el temps. El sol ni es fret ni crema, l'ayre no es gens molest, el dematí s' estira, el vespre tarda més, els arbres trauhen fullas, els camps s' omplan de vert, en els jardíns esclatan las rosas y 's clavells y aucells Y papallonas deixan sos nius d' hivern y Per pradas y arbredas 5'esplayan joganers rebent els tendres flayres del Maig que hermés floreix. , Tots els que tenen torre ja 'n parlan somrisents y 4 andrsen'hi's preparan diumenje prop-vinent. Escombraràn la entrada, faràn ompli" safreig, espurgaràn els arbres perque aixís creixin més Y fassin millor sombra uan Le ui 'l sol ardent. briràn las finestras perque s' oregi bé Yy/l baf humit que encare hi resta del hivern, l'escampi l'alenada del ayre montanyench ue du olor de ginesta, le pins y de rosers, com si sigués la terra tot ella un incenser. La torre es el bell somni del ciutada que ab fé, ab forsa y ab constancia traballa tot l' hivern, Es ella sa alegría, es ella tot son pler. En ella ab goig reposa d'aquest trasbals violent, que lluyta per la vida se 'n diu en nostres temps. En ella ab tot sossego sa llibertat fruheix en mitj de flors qu' encantan ab sos colors riolers,

Page 29

Ega — sota la fresca sombra de lo que sent y veu, dels arbres corpulents, fentse la ilusió hermosa veyent, de día, lliures que quant hi ha en l'univers volar munió d' aucells per goig y per delícia y contemplant, al vespre, el home sols s' ha fetl brillar milións d' estels, sense indagó 'l misteri Sivóx ALSINA Y CLOS Ux "ExeveTRo, (per Mariano Foix) senyora que aquest vespre la vindrém € veui —Si no hi es ella, hi seré Jo, dona, que segons per qué encar

Page 30

EE gg Ll MISSATJERÍA La JUSTICIA PER SA MA (per Rojas) Colomet d' ala llenjera, reyetó dels monjins blanchs, ue purrupejas y '£ tivas (atxander posturejant, l'anell de la bona-nova vetel' aquí, ben fermat, perque de mon desitj sigas missatjer, ab quí tú sabs espera frissosa véuret com una estrella apuntar, estrella de la esperansa viatjadora pels espays, que lliga ab blava cadena e sospirs, dos cors amants. Apa, vina, ullet de gloria, salamer de tí plomall: yet'aquí un bes... No, no ho pensis ue '€ valga tombar el cap, os, tres, quatre... tots per ellal veurós que te 'ls pren de grat y potser, potser te diga: No me'n escatimis cap. dómlos tots ique poch: en flor, ab ton bech jui Y entre 'l satí de tas plomas los ditets al enfonzar, Contra son pit al estrenyer bell covador virginal d'ignocentonas delicias, ab poncelletas format, del anelló del missatje los nusos deslligar, gombolante en sa faldona, manyagante entre sas mans. Després, boy llegint la lletra del bon-recort, quan sabrà que dels sospirs de l'ausencia A ce, gepci gran a xardorosa foguera del cor que la pd anyorant, AV: Op, uy, la marèl y compta febrós los dias No ho volla 16... las horas, que ha de tardar ú posé 'l cap altra volta hont tú acotxadet geurés, millor que 'n bressol de randas un paterrelló manyach. Y quan del últim mot bega Per los vila L adeu melat, el qui espera entre sos brassos un cel, aquí al mon trovarj icóm no tíndreten enveja ni engelosir del esclat de tendres mots, de caricias, de petóns, que gosardsi... Vina colomet, desplega las alas y amunt, ben alt, ben alt, fins que senyorejis ab ta mirada els espays. Gira després de bon ayre —Pobra esquena meval dret hont lo sol té 'l llevant, Noy, quín mulladét). Tú ves fent muecas, Jo t'arregiaró ..

Page 31

CULTURA "BON MARCHÉ, (per V. Buil) passa monts, deserts, planuras, sa rius, concas y valls... Si jo també tingués alas per seguirte, Deu me val, qué depressa que faríam las lleguas minuts tornar: tú 4 dotzenas per ventada, jo ú cinguanters per instant tú brunzent com una fletxa, j9, 4 pognerho, com un llamp, fins arribar de sa cambra en los vidres 4 trucar, diguentli: —Bon jorn perletat ja som vinguts... (Deu te guarti Mes, vesten en hora bona, que jo aquí 'm tinch de quedar: tú lliure per las alturas, jo al colomar, suspirant perque é l'esparver no trobis ni 't sentís l'alé mancar, ni un regolf de tramontana se t' emporti de mal grat. Desplega l'albina tofa SE HL de tas alas pel cel blau, jardí d' estrellas hont tenen cad' hu la seva 's mortals. Llénsat'hi valent, enfonz'hi lo vol, fins que trobarús la meva prenli tot d'una lo mes llampant de sos raigs, perque 'n ton front resplandeixi com un clavell de brillants y aixís, tantost ella 't veji, diré, estenente la mú: —Colomet, ben vingut sigas, ben vingut, donchs prou sé jà —De "n Xempls 4 en Hropotidne itrihin pera tots els gustost El que avuy no compra llibres es que vol tirar per burro.

Page 32

dgs ILusrRació popurax (per J. Pellicer Montseny) Biblioteca al aire lllure, tot un llensol de paper hont donan per una perra ab noticias de la guerra.

Page 33

EN Es quí de la llum de sa gloria jAla ves, ves en bon' hora, los meus ulls vol fer mirall, reyetó dels monjins blanchsi... per véurehi lo cel obrirse y el cor sos anhels lograr... FeaNcnseu Usacn Y ViNyarA EL PALAU DELS ENCANTATS Ab aquest nom es conegut 4 Vilallarga l'establiment de begudas que im Conrado té obert al carrer Grani la gent troba que li escau mes que 'l que porta oficialment: Cervecería del siglo. Ben al contrari de lo que passa en els demés establiments del mateix article—que no son pochs per lo qu' es la població—de quins se pot dir que la vida acaba diariament un xich mes enllà de las nou de la nit, en el pa- lau de 'n Conrado l'animació comensa 4 manifestarse dejorn del vespre pera no extingirse fins que han caygut las dotze batalladas. Pero quina manera de manifestarse, Deu meul Planys dolorits, tristos sospirs que semblan sortir de fondo soterrani, amargas queixas arrencadas ú cors llatzerats, exclamacións enguniosas escapadas de gorjas malaltissas se senten darrera 'ls cristalls glassats de la vidriera que la llum rojenca del gas apenas travessa: un se pregunta si ls cristalls glassats els han posat allí, al portal, pera apartar el santuari, el sagrat recinte reservat als ellegits, de las ulladas curiosas dels profans. Quan las casas del barri ab las portas tancadas y en el silenci de la nit semblan pacífichs fantasmas posats de renglera, quan el carrer Gran sens' ànima viventa que 'l traves- si queda pansit y solitari, alashoras es quan del palau de 'n Conrado s' al- san, s'enfilan al cel, are fúnebres y esglayadoras, are tendras y esprimat- xadus, tan aviat psalmodías d'àngels, melopeas de pastors enamorats, com misereres d' arrepentits pecadors, las mes extraordinaris canturias. Y es obligació principal dels vehins lo tenir d' aguantar cada nit un tan fort devassall de melodias tristas. De mitj día al cayent de la tarde, quatre jayos del Barri 's deixan veure 4 la cerveseria y allí s' estàn no mes per passé 'l rato, jugantse 'ls anys al truch d tres las cinch ab revenja, Quan aqueixa bona gent se retira 4 caseta, alashoras en l' establiment hi regna un silenci august, majestuós, de cementiri de poblet de fora. Al vespre ja es altra cosa. Uns quants fadrins—posemn'hi una dotze- na—arrivan 4 la porta del palau, obran la vidriera d'una revolada, un cop dins s' asseuhen, generalment no 's fan servir res que porti aparellat el mes petit dispendi, se passan el diari, si han de beure un got d' aygua ells mateixos abocan de l'ampolla que van 4 buscar al taulell, Ni un que passi de la vintena, tots se troban en la florida edat de las il-lusións, de l' alegría fatxendera y ostentosa y per xó al véurels aplegats al voltant d' una taula, pobres aucells ab l'ala aixelada, aqueixos minyóns de careta groga y escarransida, de galtas begudas, de llabis morats, de mirada en- guniosa y plena de resignació, sembla talment que 4 un se li encomana la tristesa fonda que ompla l'espay tancat de la cervesería. Y una aspiració constant, poderosa, avassalladora 'ls uneix l'un al altre, els té reblats com forsats de presiri 4 una mateixa cadena: el desitj de rendir culte 4 la música, 4 la poesía, al art en sas mes puras manifestacións els té congre- gats fins 4 mitja nit, perdent horas del descans que prou necessitan des- prés del traball de tot el día.

Page 34

Lu — Der tSaróx, DE París (per Carlos Pellicer) Atenció, l'amo entra en escena. Escarnint el gesto ultra-distingit, P actitut plena d' afectació y la figura ensucrada y llepissosa d'un primer galàn de pantomima, acosta una cadira, hi apoya 'Í peu dret, enarbola una guitarra, passa 'ls dits pel cordúm ab certa llestesa y comensa é pre- ludiar un senzill motiu d' acompanyament: Zúm, zúm Silenci en els ren- gles. Zúm, zúmi Sensació, estupor. Els ulls de molts dels iniciats se mi clouhen, els cors s' encongeixen, llabis y finestretas del nas tremolan, tre- molan. Al taulell apareix, dominant l'escena, y s' hi planta y s' hi queda Com posada sota dosser, la filla de 'n Conrado, tal Clemencia Isaura pre- sidint 4 Tolosa una d' aquellas Corts d' amor que feyan época, Zúm, zúm,, ara va. Un parell d' estossechs de lo mes selecte y elegant, y l'amo ab veu de baix enmatllevada y abusant dels frémolos y demés floreyos d' aficio- nat, fa vibrar, enternidoras y melancólicas, las estrofas d'una cansó de cego: Triste noche mís pàrpados cubre.. Ja's pot dir: oli hi ha caygut. La tanda dels joves comensa. Ay la mare, ne voleu de tércetos2 La Playa, El Pensil, La Filomena, El Letargo, tot hi va. En la lletra de la major part d' aquestas composicións no hi pot en- trar mes mala intenció: Mira que muero, muero de amor, en tí confia mi corazón,

Page 35

ad ni més sentiment quan l assumpto s' ho porta: Para contemplar mí amor entré dentro un cementer: Ja està dit que la tonada correspón sempre 4 la lletra en quant 4 intenció y bon gust. Una veu: jels puróns, els purónsi Com si diguessem: els vells, la colla dels vellsl Tres guetos, que han entrat 4 la darrera hora, avansan, s' acostan, se miran, escupen, s' asseuhen, proban la veu baixet y japal las hi cargolan de valent, També 4 ells els persegueix el ado fiero y male- heixen Ja loca fortuna que 'Is te allunyats del ser querido, també xerran del verjel y de la rosa purpurina y del valle perfumado y de tota la de- més enderga. IY si 'n son de vells, mare de Deu, els tres cantadorsl El que Ja'ls segóns, un homenet secardí, quina pell ha pres ab el temps un color d'arengada rovellada, ja cantava d fercelo quan en Centenas, el dels co- ros, era ajudant Ó cosa aixís d'en Clavés el que canta 'ls primers no te ullals 4 la boca, ipobreti, y no be alsa la veu, que ja xiula las esses, y el que Zreu els baixos veureu que canta xamós, ab la boca mitjclosa, é for di labbro, perque aquesta era la moda en sos bons temps de cantador de UNA FIRA A ANDALUSIA (per 4apiaeu) Noras macas com uns sols, qu" estín fent... la competencia de salerosa presencia als polítichs espanyols. I

Page 36

39— Masqués v Hisos (per Picarol) —Digui lo que vulgui en Maragall, Jo sooh el verdader autor de Les Reyals Jornades.

Page 37

tercetos. Com si 1 pes dels anys no 'l portessen assobre, com si 'Ís tropells de l' edat no ls fossen cútrega pesada, 'ls tres jayos s' enardeixen can- tant y allargan la veu apri- mantia fins 4 ferla fonedissa: y la donan per endressar ten- dresas é l'aymada ideal é qui anomenan Bello angel tutelar y altras cosas molt finas y d' estil conceptuós: y enjegan fins 4 vessarlos 4 dojo els anyadits d'un gust ben primitiu que unas vegadas son ay/, altras ay sil y altres cops ay de mil segóns las necessitats impe- riosas del ritme. Després de la música 'ls ver- sosj el cant cedeix el lloch4 la declamació. Tiradas y més ti- radas de quartetas en castellú, tretas totas de dramas de la mena dels anome. nats: Jaime el Bar- budo, El corasón de un bandido, Diego Corrientes, verdade- ras diatribas contra la societat y l'ordre en las que l'ofici de bandoler se glorifica y enalteix, obtenen l'aplauso rabiós dels entussiasmats par- roquians. Lo que agrada més es un fragment del ball d' en Serrallonga aquell en que deta: llant aquest capdill català la llista de las proesas qu'enca- re ha de fer, assegu- ra que cremard, ro- baró, mataró y la Joana fard la cumida. La sessió acaba — 0 — cada nit ab un coro més ó me- mos humorístich, prement'hi part totas las veus disponibles, Després ja no passa altra co. sa: la filla del amo abandona 1 seu trono del taulell, en Con- rado apaga 's llums de gas y "l Assamblea queda disolta,, que diría un ciutadú-orador del any setanta. El silenci més absolut domina en la barriada aixís que deixa de sentirse 'L soroll de la guitarra cansone- ra y de las tres 6 quatre veus ofegadas qui interpretan l'art en el PALAU DELS ENCANTATS. MANEL DE ROURE MONOLECH M' agrada menjar tal qual, pero un, que per sabi passa, me diu que si menjo massa es fàcil que 'm fassi mal. M' agrada beure bon ví: perosi'n bech molt... imacatxol no 'm trobo Bé, m' emborratxo y tothom se riu de mí. Ho dich sense cap embut: aquella noya tan maca... jfuigi no convé 4 la butxaca y menos 4 la salut. Quan séo, jo 'm posaria ab molt gust 4 pendre l'ayrei pero diu que si ho faig gaire. puch tení una pulmonía. Diuhen que dejorn retiri, que I repós y l'abstinencia sonla major conveniencia.—, per fer tart al cementiri... iVaya una broma pesada la d'aqueix mon de papél Si m' agrada, no'm convé: y Si 'm convé, no m' agrada. Jo ab aixó no m' hi acomodo, y erido y ningú "m respón: —Deu meu, feu un altre món ó feume d' un altre modol— Joax Toxés SALVANY

Page 38

ENGRUNAS (") I Trista te sols posar al veure 'ls anys passar. Te vas fent vellal Mes just es confessar que avuy no 't pots queixar. tEncare éts bellal Y entant que'l goig d'aymar sentim, sens may mancar nostra ventura, deixém els anys passar que etern son rodolar ningú els atura. u S' ha mort el llimoné, el fret es qui l'ha mort. Las fullas s' han secat, el tronch es tot un corch. L' han vist els aucellets y tristos s' han quedat, Avans d' empendre 'l vol un cant li han refilat. El llimoné s' ha mort, demú l'arrencarón... iQui sab els ancellets 5Í se'n recordaranl €). D'un llibre en preparació I Doneume avans de tot 4 ma estimada, del bosch després doneume la violeta, d' un cel d' estiu la nit ben estrellada, del aire l' aureneta. Es tot quan me convida 4 olvidar las tristesas de la vida. IV T' has enfadat. Sosségat, vida meva. Veig que no 's pot ser franch. Mes jo soch fet aixís, no puch curarne: que fa temps que pateixo d' aquest mal. Y s' ha enfadat per re, una tonteria: perque vaig confessar que avans que 4 una Susagna ó una Ma (dala cent voltas prefereixo una Zazú. v Fullas abandonadas ensú y enllú escampadas Y què mos cants porteu. Si el vent que se us ne porta vos creya fulla morta avay ja no s' ho creu, Viviu, floteu enlayre, mes Si d' aquest cantayre vos cansa lo bordó, de tanta y tanta engruna feune si ós plau sols una, itan sols una cansól A. Junià Pous

Page 39

Es ELS PRIMERS REDOLINS 6 Abril. Ja fà dias qual sortir d' El sígle'm segueix un jove, Al arribar davant de la porta de casa, s'atura y 's queda guaytant com pujo l'escala. Avuy s' ha atrevit 4 saludarme ab una inclinació de cap,y jo, involuntariament, li he tornada. Es molt simpítich aquell jove. d M' agradaria saber com se diu. 9 Abril. Avuy m'ha emprés: el cor m'ho deya qu' avuy m' empen- dría: aixís que l' he vist m' ha semblat llegirho en els seus ulls. iY qué malament li ha sortit, tant bé que volía dissimularhol Quan éram 4 mitj carrer de Tallers, m'ha passat al davant, y girant- se, ha fet veure que 's topava ab mí: llavoras m'ha aturat y m'ha pre- guntat pel meu benestar... 1Qui es atrevitl I Me parlava d' una pila de cosas que jo no sabía com respóndrelas. M' / ha preguntat si jo tenía promés .. I Per fí li he dat permís pera que m' acompanyés cada día en sortint d' El sigle. i No sé que hi haji cap mal en aixó. Casi totas las de la botiga tenen un I ó altre que las acompanya. 18 Abril. Ja sé'l seu nom: se diu Enrich. Es un nom que m' agrada I molt: el meu germé, qu: al cel siga, també s' ho deya. Té un parlar tan dols que las horas al seu costat passan sens adonar: men. Me diu que m' estima molt, que 's vol casar ab mí .. Las mevas amigas me tenen enveja, n' hi han que'm. diuhen que m' hí tornat orgullosa .. Y es qu' el meu Enrich es tan ben plantat, ab aquell bigotet y aquells ulls negres... 47 Abril. Per culpa d' ell avuy m' he disgustat ab la meva mare, Ella, un día qu: era al balcó esperantme, 'l va veure, y m' ha dit que tenía cara d'agradarli totas, que hi anés en compte, qui aquets lo que buscan es perdre 4 las noyas... Jo li he dit que sempre sería montada é l'antigó, y ja hi hem sigut. 20 Abril. Perque la meva mare estés satisfeta, he dit 4 l' Enrich que anés 4 véurela y 4 demanarli el permís pera casarnos. Ell m' ha respost que ja ho faría més tart, que tenía la familia fora y primer volía que 'm conegués una tía seva. Trobo que té rahó'l xicot. Després m' ha dit qu: era estudiant y li fal- tava un any pera acabar la carrera, y que fins allavoras no podía forma- lisar las cosas. 25 Abril. U' Enrich es un àngel, cada día 'ns estimém més. Quan estich al seu costat me considero la dona més felissa d'aquest món... La meva mare ja no 'm renya, pero devegadas, sobre tot 4 la nit, quan , vé é acotxarme y 'm fa un petó, veig que plora... 4Per qué deu plorar la mare2 7 Maig. Ahir 4 la tarde l'Enrich me va portar al Tívoli, No sé pas la / funció que van fer. Tota la tarde vam estar enrahonant de mil projectes diferents, y ell se m'acostava, se m'acostava ab els ulls encesos, guay- tantme fit 4 fit, parlantme 4 cau d' orella, fentme respirar el seu alé calent... Qu

Page 40

a gges AL sarmElç (per J. Llopart) dera Cóm mes pessas s' esbandeixen, ia "ls dich jo que, 4 Barcelona, mes roba bruta existeix. no hi ha un pam de netl

Page 41

Ed es UN CORRESPONSAL DE "La VEU, (per Bagaria) Confocclonant els darrers partes de la guerra russo-japonesa. Vas Dirici (per Sierra de Loma) —eHont som, noy, é ls pluvials trans-siberianasP... —No senyó, estém travessant un dels carrers del Ensanxe. Al sortir va ferme un petó. Jo, vaig enfadar- me y ell també va fer l enfadat llavoras. 1Quín atrevitl Potser sí que te rahó la meva marel jPero l'estimo tantl.., 14 Maig. Avuy m' ha dit que 'm volía por- tar à coneixer 4 la seva tía, y hem agafat un cotxe, Jo no volía pu- jarhij pero l'Enrich es tan bó. Dintre 'l cotxe m' ha fet mil juraments, m' ha petonejat com un boig... Plorava, reya, m'es- trenyía en els seus bras- sos: m' ha fet malbé. El cotxe s' ha aturat en un lloch de la montanya de Montjuich, davant d'una casa que m' ha semblat era una fonda, Al pre- guntarli jo per la seva tía, m'ha dit qu' entrés, qu" allí la trobaríam, Hem entrat en un men- jadoret, al costat hi ha- vía un quarto. Jo he agafat por. L' Enrich m' ha cal- mats m' ha dit que's ca- saría ab mí, m' ho ha jurat per la seva mare5 li he fet tornar 4 jurar, y ab els ulls encesos, petía 'l jurament y 'm petonejava ab frenesíu, Sem'ha llensat als bras- sos delirant, febrós, m' ha parlat de cosas que jo no coneixia: petone- jantme sempre, sense Separar els seus llabis dels meus, accionant fort, entresubat, angu- niós... Jo... veya la terra voltar entorn meu, y una suhor freda 'm cu-

Page 42

es — Una NOYA DEL Dia (per /. Cardona) — De candor y d' ignocencia es vritat que 'n tinoh el tipo, convé, "ls ballo un tango ix que la Chelito. bría tota Volía cridar y 'ls seus llabis tapavan la meva boca, volía fugir y'ls seus brassos me lligavan, y, quan en un moment de desesperació da- Vant de las mevas negativas, ell m' ha deixat... llavoras, jo, ansiosa de goig, borratxa de caricias, m' he llensat en els seus brassos, estrenyentlo fort, abandonantm'hi per complert .. Quan hem baixat de Montjuich era ja molt tart. Josomicava, ni gosava mirúrmel. Ell semblava qu' estigués cap-ficat. 21 Maig. L' Enrich no ve tant sovint 4 esperarme ú la sortida d' El Sigle. Passo las horas mortas 4 la botiga esperant l'hora de trobarlo, y molts días no hi compareix. Hi ha moments que dupto y estich ab ansia. Quan més creix el meu carinyo, més noto la seva fredor. iSi ho hagués sapigutl... La meva mare 'm diu qu' ell no m' estima, que no es constant, Jo prou el defenso y 'm barallo ab ella, pera dissimular. Pero massa qu: ho sé que te rahó la meva marc.

Page 43

a de — 9 Juny. Decididament l'Enrich no m' estima. Es un pillo. Ja no parla de casarse ab míj al contrari, diu que la seva familia no li dona 'l consentiment. Passa senmanas senceras sense veurem y al preguntarli jo'l motiu'm respón que s' ha d'examinar, que no pot distreures y que jo soch molt pesada, 6 Juny. Ahir al anàrmen cap 4 casa, sola, per la mateixa acera venía l' Enrich ab una donota. Vaig perdre 'l món de vista: volia cridar y las llàgrimas se'm nuavan al coll .. El ) No sélo que va passar per míi m' haguera agradat poguer matar 4 n' ella, 4 n' ell... no ho sé. He passat tota la nit plorant com una boja, pensant ab la tarde del M de Maig... iLladrel... /Y m' ho va jurar per la seva marel Tots aquells juraments y promesas, prenían cos devant meu, clavant- sem al cor. iQu€ hi fet per ser tant desgraciadal iMare meval iTot s' ha acabatl... (Pobre de míl 16 Juny. Estich resolta 4 venjarme. iMé la pagardl 238 Juny. Avuy ha vingut 4 El Sigle 4 encarregar una bata de Valen- ciennes, l Amadeo Reynals, un dels joves més richs de Barcelona, Quan li ensenyava la bata, m' ha dit: ":No li agradaria estrenarla vosté... (Quina lústima qu' aquesta careta 's fassi malbé en un recó de botigal, Jo he somrigut. Al sortir, m' esperava 4 la Rambla. Es molt fí y molt atent. M' ha ofert joyas y vestits: m' ha ofert un pis al carrer d' Aribau, amo- blat 4 gust meu, diferent d' aquell níu del carrer de Ponent ahont visch... Estich cansada del vestidet negre y l'etern céfiro. En Reynals te rahó: quan la joventut passa, hi ha qu' aprofitarla. Estich decidida. Jasciro CAPELLA L' "HORA, DE LA GERMANOR (Himne Popular, aD que s' acom nya la dansa nacional Hona an de las lerras unidas de Vala- vina y juntemnos en tendres llassos: Partims la vida mentres vivím, partims la tomba quan ens morím. No dona forsas l' isolament, quia y Rumanta). Venfu, juntemnos, donéms la mé, tots els que abriguin un pit rumé, de la gran Hora cantém el día damunt las terras de Rumanía. En els camps mòri tota sisanya: mòri en nosaltres la impura sanya: 1que nostra terra n'esclati en flor y en nostras vidas la germanorl Vina, Valaguí, que t' obro ls bras- (sos: ue una ven sola la desfó el vent: legats en lluyta ja may hi haguera forsa enemiga que nos venceral Abdós vam néixer de mare igual com dos brassadas d' un rieral, com dugas brancas d' un encreubat, com dos miradas d' un sol esguart. Per sort parella tots dos glatím, un nom 4 l' hora tots dos tením, mateixa llengua, mateix celatge, y ànima sóla per dans coratge.

Page 44

a PINTURA FAISATJISTA (per L. Alegret) —iAra, no mes hi falta la gura... 8Y que no sendiríam una de nosaltres —Me sembla que no, perque la fgura ha de ser una vaca aulssa...

Page 45

gas Acut al Hilco que allí anirém: festas de joya pel camp rumé, d'una xuclada l' assecarém, inondant pródich l'expléndit día y allí, enllassadas nostras banderas — de la gran Hora de Rumanía. dirém confosos: iJa prou fronterasi Braducció de Y el sagrat astre contempli uf4 J. ConaxcLa FONTANILLES NIT DE NADAL La DARRERA BORRATXERA Un ayre gebrat que talla la cara, obliga als contats vianants, que pas- san encongits y embolcallats ab las mantas ó tapabocas, ú caminar de- pressa pels solitaris y foscos carrers de la població, tan foscos, que 'ls que tranzitan més s'endavinan pel trepit) que no perque 's vegin las sevas siluetas, que 's confonen ab la negrenca patina de las rónegas parels dels vells edificis, que acaba de fer més espessa y esferehidora la fosquedat que invadeix els carrers. De quan en quan, interromp la quietut de la nit el cant d'un gall, contestat per un altre més llunyú, y per un altre, com alerta de centinella, lo jraachl d'una clau al giravoltar dintre un pany seguit del rústich gri- nyolar dels golfos d' una porta que s' obra y torna 4 tancarse ab els ma- teixos grinyols y jraach/ de la clau que tanca '1 pany, També, al lluny, se sent 4 ratos un alegroy rasqueig de guitarras y 'ls cants d' una ronda de jovent que solemnisa la Nativitat del Senyor. : Com sí fos una cuca de llum, la migrada claror d' una llanterna, que ni arriba 4 espargir las tenebras mes enllà d'una passa de distancia, atra- vessa algun carrer perdentse tot seguit, y tornant 4 quedar tot altra volta embolcallat per la misteriosa foscor d' aquella nit de Nadal, de cel rúfol y emboyrat. Tot es fosch, negre. Tan sols en el carrer de la Carretera, trenca la es- pessa massa de la fosca una faixa lluminosa que surt de dintre la taberna, que atravessant els bruts y entelats vidres de las ventallas, s' arrossega per terra com un passadís encatifat y reflexa 4 la paret de l'altra banda del carrer els quadros dels vidres de las rónegas ventallas. De la taberna ne surten cants y renechs y riallas, tot confós y barrejat ab els monótonos y acompassats pichs del joch de la morra. Pel carrer que dona é la Carretera, se sent que baixa un ofegat é inse" gur trepitj de passos, y de sopte, una ensopegàda seguida d'un jbatúa neul.. embarbossat y un cos que roda per terra, donan 4 compendre que '1que ha caigut es algú que va borratxo, Se'l sent remolejar tot aixe- Ccantse y continuar son camí, ab la mateixa inseguritat y torpesa de pas- 805, èn direcció 4 la taberna, Es el Quico Vinassó, sabater d' ofici y borratxo de professió els dissap- tes y diumenges. Va sense cap classe d' abrich, la gorra enfonsada fins als ulls, mitj aclucats y de mirada ensopida, faltada de brill y d' expressió, ulls mitj morts per l'abús de las begudas espirituosas, essent son parlar embarbossat de tal manera, que fins estant seré, quan enrahona, sembla que estiga borratxo. . La seva entrada 4 la taberna es acullida ab grans aclamacións dels concurrents, El Quico se treu la gorra, y tot saludant ab cómicas reve- rencias, va dihent:

Page 46

Ag Tsio DE BATLLES (per Picarol) hagués rebut una' forta impressió, se queda ab la mú enlayre aguan- tant la copa, y ab el cap entregi rat envers las ventallas, escol- tant el toch de missa, mat y quiet, petrificat com una estàtua. Els concurrents callan, extra: nyats d'aquella especie d' Extas- Sis del borratxo, al que contem: plan ab curiositat. De sopte, el Tano, esclata en una forta rialla- da, y diu, drigintse al Quico: —Sembla que t'ha fet efecte I toch de la Mis- sadel gall,40y2... Li recorda l'es, céndol que l'any passat hi va mou- re, y que li va valdre passar las festas de Nadal tancat 4 la presó ab pú y aygua: No hi anirés, no, avuy é la Missa del gall —Que nó hi aniréP,.—Contes- —Buenas no0- ches/... /Gvacias, gracias, caballe- vos/., —iDe ahont surts en aquestas horast—un li pre gunta. —Vaya una pregunta —con- testa un altre— d'ahont vols que surti un gat, sino d'una gatonera. —Surto d' alló Diu el Quico, y di berner, continúa:—Tano, dónam beure, —Y qué vols beure, aygua ab Bolado2 —Vaja, homel... cinch de la blanca. —Té, beul...—diu el Tano, tot donantli una copa d' ayguardent— y acabarós de posarte 4 punt de carimetlo.— El Quico pren la copa, escup, mira la beguda y al aixecar la mé per portarse la: copa é la bo- Ca, se sent de sopte 'l brandar de ES cuanenms doc senten le De EP Missa del gall, y'l Quico, com si Varen tenjria 6 laa mans trenta vegadas cada hú 4quí ho va for millor dels tres2 iNingót 4

Page 47

i El ta'l Quico irat, com si hagués rebut una fiblada, apurant la copa.--Donchs, hi aniré... Tórnam 4 omplir la copal —No t' emboliquis, Quicor—diu un—m' Ban dit que hi haurà 'ÍS civils. —Civils2.., Me 'n menjo un parell 4 la brasa cada dia per esmorzari —Ah, 1 guapol.. —Y qué ha d' anar, si la por li fa tremolar las camas. —La por Ó l'ayguardents —iQue nó 'n tinch de porl... Y en proba de (QUÍ AI VA HAVER PRIMER, que no'n'tinch de por, qu'ara hi aniré 4 mis- Ous ó GALLINASP (per sa del galll— M. Urgell). Y apretantse la gorra ab forsa, fins casi A descosirse la visera ab l'estirada, després de tornar 4 beure, sortí de la taberna, tot fent es- ses, més borratxo que avans d' entrarhi, despe- dit per las burlas y riotas dels concurrents, D'esma, ensopegant ab qualsevol palet que sobressurtís del nivell de terra, el Quico enfil4 "i carrer de la Pujada de la Iglesia, y al ésser 4 pochs passos d' aquesta, se trobú darrera d' una dona que caminava mitj doblegada pels anys, tapada ab un mocador gran d' abrich po- sat sobre 'l cap, y portant ú la mé una llanter- na encesa de migrada y escanyolida llum, L' un darrera l'altra, caminavan en direcció 4 la iglesia, quan el Quico pegó una forta enso- pegada en el grahó de l'acera. Enjegà un re- mech, y de la embranzida qu' emprengué, an4 de tomballóns 4 topar ab la pobra velleta, la que fent un gran xiscle, caigué de cap sobre 1 marge-peude la por- talada, quedant es- tesa 4 terra, inmó- vil, bocaterrosa, La llanterna rodol per terra ab soroll de trencadissa de vi- dres, l' escanyolida flama oscilà uns mo- ments, se rebifú y morí, apagantse del tot, quedant tan sols el pudent cremallot que despedía un en- filall de fum que l' ayre destriava eva- reoh que primer hi va haver pollastres... gCóm hauran —POTANtlO. gallinas sense "la gallsP El Quico s'aixecó ai

Page 48

com pogué, tot renegant, y al veure la dona 4 terra, esclat en forta ria- llada, tot senyalantla ab el dit: —Ja, ja, jal... 'M. pensava que jo era l'únich gat que anava 4 missa del gall, y veig que també hi anava una gatal... Ja, ja, jal.. Marramaul..— Y tot brandant, si caich no caich, continué dihent, entre estúpidas llas, senyalant 4 la velleta: —Jo que 'm pensava que 4 la nit de Nadal no més corrían gats y veig que també corren gatasi... Ja, ja, ial... /Aixécat, mixetal. . Que no potsè iVols que t' ajudi...— Y al ajupirse, caigué sobre d' ella, que continud inmóvil y erta. Tot seguit se formà un rotllo dels que anavan 4 missa al entorn del bo- rratxo y la dona, comparegué 'l sereno, y separaren al Quico, que conti- nuava rihent ab estupidesa, y 's disposaren 4 donar ausili 4 la dona. Fou inútil: havia pegat de polsos 4 la pedra del marge-peu, y era morta. Tots els presents queduren fortament impresionats, més la impresió 's convertí en horror al reconéixer £ la morta. Era la mare del Quico Vi- nassó, ué has fet, borratxo perdutl...—exclamó 'l sereno ab indignació, boy amenassantlo ab la llansa.—iHas matat 4 ta marel... i El Quico, que continuava rihent, al sentir que havía matat 4 sa mare, call, bocabadat, las mans al cap, tot ell un tremolor y ab els ulls que li fugían de la testa, aquells ulls sense brill ni expressió, de mirada ensopida y mitj morta, Volgué articular algunas paraulas, y de sa boca 'n sortí tan sols un emborbossament de sonidos, semblant més als de bestia que als de persona, barrejats ab espessa salivera que despedia forta bravada d'ayguardent, se li pronunció molt més el tremolor que arribú 4 ser casi epiléptich, extengué 'ls brassos y caygué estirat, prop del cadavre de sa marc... Aquella nit de Nadal el Quico Vinassó agafó la darrera borratxera, havía mort d' una congestió alcohólica. R. RaMóN y VIDALES CANTARELLAS Un home, per sé 4 gust meu, Si 'm pogués tornar mosquit no basta que sigui guapo: te clavaria 'l Abló es precís que son alé soviat, perque 'm semblaria deixi anú olor de tabaco. que t' estampo un dols petó. He notat que 'm ve al darrera Ab rahó 's diu que la dona un jove molt elegant quen drilla pels altres homes cada volta que jo 'l trobo eixa sempre al seu marit Y.. me li poso al davant. completament 4 las foscas. Persra FORGERÓN B. J. F. GaRvast

Page 49

DES i ee A SSAN SEBASTIAN,... DE LA BARCELONETA (per Rojas) —4Que no 'a banya, vosté, Papitol... —No encaro. Refrescarme en aquests moments orsch que fora completament inútil. MON BEYRE la reyna de son cor. Cansoneta Val més mon beyre, hermosa, que 'l beyre del Sultó, Un rey de morería quan bech l aygua reclosa tenía un beyre d' or, en l'àlveo de ta mí. un beyre hónt sols bevía ANGEL VILANOVA

Page 50

ets i era EPIGRAMAS —Per qué sempre el tall més gros de la plata prens, Batista: —Perque "ls talls petits no 'ls veig desde que soch curt de vista. —Donchs la plata acósta't més y 'ls veurés. —No ho vull, Mariana: puig si de vista soch curi, en cambi soch llarci de gana —Aquesta taula es estreta per menjarhi tanta gent. Oh, y la caló que s'hi sentl 9 qui es jo toco soleta iMes m' estimo menjar solt Si menjessis 81, Matías, no hi trobarias consol: al contrari 't cremarias. J. Fennea B. La planxadora Muntadas se dona vida de reyna, puig cap día toca feyna ans de las dotze tocadas. Per 'xó diu l' hereu Guitart, parlant de aquesta semsora, qui ell en lloch de 4/anxa-d' hora li diría planxa-lart. 1 —iVols dirme per qué no 8' obre aquésta porta, Climentt —No sobra perque hi es dtil y 4 tothom fa molt servey J F. Gavines ALEGORÍA QUE PanLA (per J. Llopart) Ja es un símbol ben estrany, pero no 86 'n troba un atre que milió "ns recordi l' any Mil noucents quatre.

Page 51

ar EL PES DE La SGLORIA, (per J. Llopart) 1,ec Perdigot. — Saba, noy, qu" es molt pesat, carregar ab aquest mort tan ital y una coma ó altra 2.ea Peralgot. - Animo, companyi aviat se farà l' Ho SixcreiraT (per Ida) —Vostó, un ton amich que sempre dú la mé al cor, no "m negar aquest auxill.. —Dispensi, Jo no duch la mé al cori la porto aquí al damunt de la cartera, perque no me fa plspia. RIDICULESAS Ennuagarse al carrer de "Sant Pau., Viure un tísich al barri de la "Salut, Resar el rosari al carrer del "Infern., Morir de fam, un burro, al carrer de la "Palla., Divorciarse al carrer de la fUnió., Establirse un oculista, al carrer dels "Cegos de la Boqueria , Viure un tartamut al ca- rrer de tTantarantana., Tindre una insolació al carrer de la "Sombra.p Passar penas al carrer de la "Gloria , Un lladre vivint al ca- rrer del "Gobernador., No poder seure al ca- rrer dels tTamborets., Pendre 'l sol al carrer de la "Lluna., Viure un catedrítich al carrer dels tAses.,

Page 52

dte Ser fí de nas y viure INFALIBLEMENT (per F, Mas alcarrer de la "Clave- guera., Morir sens assisten- cia al carrer dels "Met- jesy, Viure un boig al ca- rrer del "Judici., Per un nano, viure al carrer dels "Gegants., Vestir de dol al ca- rrer "Vermell., Plorar al carrer de l' sAlegría , Caure al carrer de "Sant Antoni , Agafar una pulmo- nía al carrer del tBon- ayre., Ficarse al llit per mi- granya, al carrer de las tTrompetas., Per una mare de di- das, viure al carrer de la "Seca., Patir de ofech y viu- re al carrer de 'n fPu- jadas., —3 per qué delxa la vara, don GulllémP —Perque soch molt modest y no m' agrada presumir.

Page 53

— 66 — disentérieh al carrer de la $Fruyta., £ terra al carrer dels Tres llits., Jna partera al carrer de "Sant Ramón., e por al carrer de 'n "Guardia., ederal vivint 4 la "Plassa del Rey., ure un gandul al carrer dels "Obradors., Ets ErERNS CaTÚFOLS (per Ida) Mentres hi hagi pecadors al món hi hauràn penitencias darrera del Carnaval vindré sempre la Quaresma.

Page 54

EES : Vendre. barretinas al carrer dels "Sombre- Eren Ç Per un protestant, viure al carrer de la "Ma- re de Deu., Viure un cego al carrer de "Bona Vista., Un fredolich vivint al carrer de la "Neu., Incomodar el Sol al carrer de las "Cortinas., Viure un desgraciat al carrer de la "Es- trella., Per un gourmet viure al carrer del "Mal- cuinat., Regalar la mona, vivint al carrer del "Mico., 1. Anar al llit sense llum, al carrer de las tCandelas., Per un esquilat viure 4 la "Plassa de la Llana., jo Per una llevadora viure al carrer de las iMonjas., SANTIAGO BoY ESCOLTA... Per qué m' estimas, tú2... Potsé es qu ignoras que, de ma joventut, las dolsas horas he passat lo mateix qu' un papelló2... Per qué m' estimas, tú... quan tota entera Apunta en ta boqueta petonera la flor de la ilusió: Esguarda 'I cel rogent que s' esfumina als raigs del sol daurat, quan ja declina darrera un engranall de núvols d' or... Com ell he traspassat la volta inmensa hont trémol, l' estimar, mira la pensa vensuda al pes del cor. Tu rius, ara mateix, com la viola qu' una gota de gel la tornassola rque vegi, en son prisma, 'l món mes bell. ncare tú no sabs si una mirada nascuda de la carn electrisada Ri capgira ó no 'l cervell. Me sembla, vida meva, qu' al dormirme dessobre tas'espàtllas, podrés dirme ue soch un mariner cansat del mar. lo temis may, per xo, que la Natura si es rica y es sublim, mostrantse pura, ho es més quan la dú l'art. 4. Tú n'ets la petitona margarida, jo'l roure, guabla soca mitj-partida, contempla fit 4 fit lo blau del cel, Las aus, qu' han fet el niu en ma brancada, fugiren sens deixar una tonada, ni un brí d' amor fidel. Y quedas tú, soleta, enamorantme, regant el nou camí que va acostantme al 801 qu: ençenegat, no he vist jamay, je, 80ig si en la teya ànima no esclata l'adeu del emigrant, la nota ingrata que deixa buyt l'espayl .. OsroLa Rimas Ficuri (per Ida) Soci del Sport-Smart que té rals y 's lleva tart.

Page 55

ser. Lo QUE POT MOLT BEN SUCCENI —T6, Ja t'he olavat un pinyacht .. L' ANADA DEL CORNETÍ Allí, à n' el café de "Los Amigos,, ho deya en Japet de cal Tarrat 4 l' Eloy y demés amichs de barrotada.—Ni l'ofici, ni el passa calle, ni l'en- tanlament, ni el llevant de taula, 'm farian moure de la taula. Tota la fes- ta major, vos la regalo. Lo únich que val l'esfors y el'gastoç y que fins jo el pagaria dels gastos particulars, y aixó que no tinch taleya 4 pagar gastos, es l'haver fet venir el Cornetí. Allí sentireu un tocar amable, amorós, y sabreu lo qu' es tenir el llantó 4 la boca. —iQue l' has sentit, Japet2 —May, pero 'n tinch noticias verídicas. —Donchs iquí l' ha sentits —Personas desconegudas. L' ha sentit el vulgo, la posteritat, y si no l' haguessin sentit... conformes. Se sab que toca bé, com se sab que p'our Si veyeu núvols: com se sab que sou sonsos veyentvos: com se sab que tinch paciencia escoltantvos, No l'he vist, pero per informes li sé el toch. —iY cóm es — JQué vos diré, cóm esl :Cóm voleu que vos ho penetri ú la vostra flon- ja comprensió: Ni es d' aquells d' embocadura, ni d' aquells que han d' in- flar las galtas, ni dels que tenen d' aprimar el morro superior ó inferior: te una cara tan natural com vosaltres ó com jo. Se 'l comprén ab la pre- sencia y els posats, y Dasia/ A n'ell ni en els obligats compromesos li notareu cap so/oco. /Que tenen de sortir las solfasè Que surtin. :Que no tenen de sortir: Donchs no atropellarse y esperar. :Qu' ara vé un pas compromés d' aquells que 'ls companys de professió Y abandonan 4 n'el pas, com si 't diguessin: arréglat, Pau Donchs f4 la seva, xano xano, Y arriba al cap de munt de la plana, sense distreure's d' una solfa. —Escolta, Japet: 4y tot aixó ho porta escrit 4 la cara2

Page 56

DES 6 La GUERRA RUSJaroNESA (per Cuchy) y un mastagott y una castanya... —Li ha de portar, si te lletra musical. —Aixó son pochs datos. —ja'l sentireu. D'aquí un quart arriba. Ja veyeu que jo no vaig ni vinch, y Si parlo com he parlat, es per coneixements deductoris. Donchs bé. Veureu arribar tots els músichs. Tots arribaràn suats, tots portaràn el mocador sobre el coll de la persona per salvar el de la camisa, tots ani- rún igualment empolsegats, y no obstant de las circunstancias, y d'entre mitj de la polsaguera, y sense mirar l'instrument, direu: aquést es, y dó- mino: haureu endavinat el subjecte. —Y si arribessin tocant2 —No hi arriban may tocant. Se reservan, y fan molt bé de reservarse, mPer qué, Japetè - Perque un cornetí es delicat. Li va un terronet de graba al flufdo mu- sical, y res: que ja no toca en tot el sant día. —Donchs anem'bi, tot xano xano. —Donchs anem'hi, y fixeus'hi. No més ab la presencia direu, idóminol y I ja hi podeu pujar de peus, que 'l subjecte dirí, justal dte Van anar'hi, y al cap de la carretera van esperar al cornetí ab l'instru- mentació que 'l seguia. Venía una tartana, y buidal Buida de músichs y de música, Venía un cotxe, desert, venia un carro, més desert: ni als ve- híeuls, ni é cap pilot de polsaguera, se veyan senyals d' orquesta. —Potser no vindrén, —deya l' Eloy. —Vaya si vindrén. Joja he vist passar las solfas, deya 'l que no 's deya Eloy. —Potser aquell bulto es el contrabaix que s' apropa. —Aquell bulto es un bot de ví.

Page 57

y un cop de puny... Yun cop de capi... —Donehs jo no veig venir cap més cotxe, —Com que venen 4 peu de l'estació. —iCóm s' entén 4 peu —A peu. Mirate'ls: son aquells: aquella vintena, —yFins el cornetí2 —Tú ho sabrés, que li sabs la pinta. —A peu no sé si 'l coneixeré. —iQue sempre l' has vist 4 caball2 —No l'he vist may: pero me l' imagino aixut, y tant suat fa de mal co- neixer, La suor desfigura la persona, per músich y cornetí que se sigui: suat est, puluus reperverisi IY tan suats com arribavanl jY tan destenyitst jY tan estovats per la canículal Alló no eran músichs: eran miquelets que venian d' assaltar un poble. Eran banyistas qu' havían pujat 4 la montanya de vísta, Eran pele- grins aficionats que tornavan de cumplir la prometensa. :Cóm havían vin- gut 4 peu de l' estació fins al poble No crech que fos per afició. Un des- cuit administratiu ó un Lapses 4 n' els presupostos 4Per qué duyan els ins- truments 4 coll-y-bé) Perque no's fiavan del personal lapsuós, perque 'Ís duyan 4 dintre de fundas blancas, perque no ho eran de blancas: s' hi ha- vían tornat pel camí. En estat natural eran verdas y ben verdas, y sense mécula. Eran de panyo de billar, de porta de notari ó de Negociado de Hacienda, figureuyos si n' eran de verdas. Lo que hi ha que la carretera ho madura tot é la terra: las fundas y els que s' hi enfundan, Y com que totas eran iguals las fundas, y com que l'instrument era 4 dintre, y com que sense l'instrument que patentisés la persona, per més que digués en Japet, no podía reconéixers, aneu 4 saber de sopte quín era el gran cor- netí. Alló era anar 4 la babaló. Tant podía ser l' un com l'altre. I I I I

Page 58

EET é La GUERRA RUS-JAPONESA (per Cuchy) —Vaja, prou d' aquest color. R.L.P. —Per mí es aquell de cellas espessas,—deya l' Eloy. —No pot ser. Estú massa magre,—deya l'altre, —Y qu' engreixa el bufar —No engreixa, pero infla. —Donchs deu ser aquell gros que esbufega. —iQue no ho veus qu' esbufega de calor —Donchs aquell del bigoti ample. —Tampoch — Donchs digas, Japet. Ja 'ns doném. Digas. —Y qué sé jo2 — Es dir que no ho sabs2 —No, pero ho sabré. —Y cómP —Prenent informes. —Donehs vingan, qu' estém ab un ay. —Alió va. Escoltin, dispensin y manin, senyors músichs ab la compa- nyía, y'm dirén que soch curiós: aquí tením una taleya. zQuín es de vos- tés, y dispensin, el que toca el cornetí. —Som tres. —Y quin es el... b62 —Tots ho som de bons, iqué s' ha cregutl... —Pero n'hi ha un... —iY qué hi ha de haverl... Si l'ha perdut fússil cridar. No n' hi ha de millors ni pitjors, y Si 'n vol algún d' exprés, búsquil. —a 'l buscaré,—va dir en Japet 4 n'els companys.—No n'hi ha cap que vulgui ser menos: pero jo vos juro que 'I trobarém. —Y cómo

Page 59

dE es UN mOME DE "CARRERA, (per J. Cardona) —Fasei fret, fassl calor, Semore estém 4 punt de marxa el penco y un servidor.

Page 60

—No sigueu dropos, y seguiume, :Cóm se coneix un músich2 Tocant. Donchs el trobarém aixís que toquin. No van tardar gayre í tocar En sent al Carrer Major del poble, fóra bayelas has dit, avís del qu' anava 4 davant y som'bi, que ha arribat la nostra. JQuín estruendot iQuín metalll iQuína avinensa 4 n' el bufarl iQuin modo de treures la pols del coll y penetrarla 4 l'instramentl Alló no era un pas doble: era triple. Alló era un pas triomfal, una ópera en marxa, un concertant de final d'acte tocat 4 la bayoneta, Bernardino, trompas, fa- gots, y tothom tocava en competencia 4 quí treuría més buf y més soroll d'armonia. Si l'alé mancava ú l'un, el del costat el reprenía: si non' hi bavía prou de tots plegats, hi entrava el /cachech/ dels platets y la mages- tat del bombo, y l'un volía fer callar 4 l'altre y no callava ningú, y úpa: tots junts, seguit, 4 preu fet, 4 músich pagat, 4 no plànyer jornals ni no- tas, y qui no 'ls senti que passi, y com que 'ls tres cornetins prenían part en l'atach, y com que tocavan tots 4 l' hora, entre mitj de tanta corneta, aneu 4 saber aguell quín era. —Mireuse el gros,—deya cn Japet qu' anava seguint ab la colla aquell atropellament del poble —Vireuse el gros qu' ha de ser aquell. Que no ho veyeu el modo de mirar fixo2 Infla sempre que té d' inflar, y vaja, que te'l posut de lo qu' es. —Y sí fos aquell del costat-—deya l' Eloy. —No traballa tantl—reprenia el que no se 'n deya. —Va ú estonas. —IQué 4 estonasl Si fos bó traballaría sempre. —Potser es fa valguer. —Per mi no es el gros ni 'l prim,—deya el que no era l' Eloy ni l'altre. —Per mí es el que porta uller: —Son per la pols,—deya l'un. —Son per tocar,—l' altre. —Son per la vista,—deya un que no havía dit may res. —Siguin per lo que siguin, no es ell. Per Japet que 'm dich, vos ho pro- bos pero aneulo 4 coneixer ab aquest burgit que fan Si'ls altres callessin ho sabríam, —Ja ho sabrém. —Ahónte —A ca l' arcalde: quan dongui la serenata. Allí 's tindrà de declarar, —Donchs som'hi. —IV Deu fassi que 's declarit Li s'a A ca l' arcalde tampoch, res: no se 'n podía treure l'aygua clara. Tots tocavan, tots tocavan fort: no hi havía modo de distingir els uns dels al- tres: ni modos de dir, ara toca tú y després jo: ni acatament al saber, ni premi A la virtut, ni rango musical, ni graus, ni solfas, ni classes. Tanta avinensa, carregava, tant destorbarse els uns als altres, no era tocar ab repús com personas, tant modernisme 4 n' el tocar, pugmaba ab la gent que volia castas. Encare un nó anava é lluhirse, jah fillets meusi, tots se li tiravan 4 sobre y li ofegavan la veu. Encare a'gún no volía surar fent un dibuixet pel seu compte, jdibuix bas ditl jja te 'l donarém el dibuixl Li abocavan totas las trompas, com l'artilleria grossa, y me 'l colgavan 4 l'

Page 61

Lae— anónim ab tota la ferramenta. Encare un no s' emprenía ú fer una finesa de res, un detallet, un petit capricho estétich, lespérala bé l estétical, ve. nia un crescendo soptat que feya entornar el capricho gargamella avall del músich. /Que no era ben trist, ibona rebufal, tenir una eminencia allí dintre, entre aquella espessor de música, y no poguerla distingir2 4Que no era desesperador haver pagat un cornetí auténtich, exprés, de but propí, de melodía personal, y que l ofeguessin las massas, aquells vint esbalo: tats, que no feyan lloch 4 ningúP £Que no hi havía mestre 4 n'aquell ball, que Ans 4 n' aquell concurs havian de guanyar las majorias2 4Que no po: dian tocar de un 4 un per donar rahó al que la tenía: Vaja, que alló era com tot: qui més havia de callar més cridava. —Pero jo ho sabré,—va dir en Japet.—Ho sabré 6 aixís perdi 'l nom de pila. Si ells no ho volen dir, soncabaré, si el que fa de mestre calla,"l compraréi si no te vulneració, conspiraré fins 4 tombarlo. —No podrús. Van molt avinguts. —De més avinguts se 'n desavenen. —iDonehs apal —Deixeume estar. A la tarde sabreu noticias. COMENTANT LA RETIRADA (per Picarol) —do ja la veig la téctica dels russos... 48ab quina es... Deixarse adelantar. —Y ab quin intent —Ab l' intent de poder atacar als japonesos per darrera. a

Page 62

DE Es LA GRAN GUILLADA l'oca, trago 4 sobre, y ell... cop de (per J. Pellicer Montseny) — menjar y no expressarse, El conill, las costellas, la gallina y tot lo de- S més, y... quiet, sempre quiet, Pero e quan havém sigut 4 las postres, ab tres porróns buyts al davant, allavo- ras se m'ha entregat. y m' ha dit: — :Qué voleu saber2 Pregunteu. —Aixó s aixó,—li he contestat.—Si sou el corneti de respecte.—No n' hi ha cap més 4 la provincia,—m' ha respost tornant 4 beure.—:Y quan vos senti- rémè—li he saltat jo.—Sempre,—ha dit ell.—Vull dir quan vos sentirém 4 solas.—Deixenme beure y ho sabreu. —Bebeu, company, y ara expresseu- vos.—Donchs bé. Veniu 4 l'envelaí Veniu... y allí... y all... Y ja no ha pogut dir res més: s' ha quedat dor- mit sobre la taula. Allavoras l'he pogutinspeccionar. Era ell, no 's podía errar: hauríau notat que ú n'els llabis hi té una se- nyal com de deu céntims qu: els hi ha- El CAP-vESPRE DE UN DEU DA Suma important va empendre un camino — (per J. Pellicer Montseny) desconocido. A la tarde va anar als Amigos, Y abla cara ja 's conegué qu: el tenía. —L' has trobate—li va preguntar l'Eloy. —Y ha dinat ab mí, —iQué dius ara2 Y l' has sentit tocar2 —No, Quan menjan no tocan, —Y donchs, zcóm ho sabs qu'es ell2 —Es meu no 'n duptis. De primer els he anat sospitant 4 tots, y un cop sospitats, me n' he endut el més sos- pitós, y al últim, l' he soncabat for- sa de menjar y de beure. Y que vos juro que no es pas cosa planera el Soncabar un cornetí. (No n' hi entran pochs d'aliments y de vasos de be- gudal Primer, l'escudella: dos plats d' aquella escudella que fem 4 n' aques- ta diada, Ví desseguida, y ell... rest Després carn d' olla, y més ví, y tampoch res. jQuiet semprel Després 6 una gallina mullada

Page 63

— te — EL tGR00M, Y L' APRENENTETA (per Jda) —Ara Í que t'haurés de casar, Xélio. 3 —Y alx62 Per quéP —Diu que "ls homes se casan per tenir qui "ls Cusí un bOtó,ee y mi n é té 't comen- qe DA usi un botó. y mira que quan é tú 't 0om

Page 64

ar guessin encastat desde criatura. El nas, iquín bufar, y tot ell, quína presencial jQue un home aixís l'ha- guém de sentir nosaltresi Més ben dit, que un home aixís no 'l poguém sentir nosaltres: que sempre el cor- fin, que no's pugui esplayar com mereix, que haji de tenir tants contraris el que 's propassa de saberl Els altres no ho volen que 'l sentím. Ell m' ho ha donat 4 compendre, pero aquest vespre el sentirém, y s' ha de donar 4 entendre 4 n'els altres que sabém apreciar. Quan toqui ell sol que ningú balli. —Y si toca tota la nitè—va saltar el Bieló de pa- raula, —No ballar,—va saltar en Japet.—Pero no tingueu por que n' abusi. Un home aixís, toca tres minuts y re- posa dos ó tres horas. Ara l' he deixat reposant. —Donchs fins é després. —Anem'hi tots, y Tots hi van anar al envelat. L' únich que no hi va anar va ser el músich. Que si ha vingut, que si no ha vingut van cercarlo per tot el poble, El van trobar ben adormit 4 sota els porxos, ab el cornetí fent de coixí y la funda de coixínera. No hi hagué modo d' ai- xecarlo. Estira d'aquí, estira d' alló: van tenir qu' en- durse'l adormit 4 dintre de una tartana. El poble va dir qu' era el ví (sempre té de ser mal pensat el poble) algúns van assegurar que no era el corneti bó, pero en Japet jurava que sí, y que ja sabía el secret: per enveja els altres músichs li havían donat dormitori. SaNTIaGo RusiSoL iVISCA LA FARSAL SoxEr l Arèhs triomfals, gallardets, flors, bangeretas, veneració servil y adulterada, y una massa inconscient y assalariada que crida joiva el vey/ per tres pessetas, Colocació de llums y de bombetasj doblegaments ridículs d' espinada, y exhibició grotesca y descarada d'una colla d' estúpits y d' estetas. Tals son els fets, que cubriràn de gloria als que s' han distingit fent de comparsa, y S' han valgut de la social escoria sols per veure si logran enlayrarse: pró mentres ells entonarén victoria, el poble cridard: iVisca la farsal J. Usón ESPECTRE (per Picarol) Mamento, Hispania.

Page 65

— 68 — ISANTA LLUCIA: Faura Amich de las perspectivas, el baró de Bellesguart ba fet alsé una torratxa al beil cim del puig mes alt. . No 's coneix per 'quellas terras mirador mes elevat jcent lleguas 4 la rodona, tres mil metres sobre 'l marl —Ma ambició veuré complerta, diu el barlentussiasmat, iquin espléndit panorama els meus ulls contemplarant Ja 'n pot aixecar de torres el vehí del meu costat, la vista que jo disfruto ningú mé la privard.— Y, efectivament, quan feya d' aixó un mes y mitj escés... comensà 4 perdre la vista el baró de Bellesguart. FRaNcisco RosseLt L' ANADA À ZaRAGOSSA (per Picarol) —Preparis, cabo, que havem d' anar £ visitar la Pilarica. —Muy bien, sefor Omedes, es la millor manera de que la Russia recobri las elmpatías europess.

Page 66

1 LA BELLA PEE mell com un tomàtech, lle- gia per centéssima vegada aquella fulla ..Terminada la primera parte, la Bella Columbina ejecutard el voluptuoso bai- le La Bayadera, en el que tanto se distingue por su elegancia coreogrúfica. Cantarí después picares- cos complets para deleitar 4 la concurrencia... —iQuànta bruticial jquí- na pocavergonyal Y seguía llegint més avall: ..En el segundo entre- acto la sicalíptica Bella Columbina bailarà la céle- bre Dansa del Serrallo haciendo pública ostenta- ción de sus esplendidos per- files... —ilndecentsl Y acabava 'l cartell: ..Al final de la función reaparecerd la sin par Be- lla Columbina dando 4 co- nocer al selecto público de esta Villa las nuevas can- ciones, escritas exprofeso para dicha artista, — Ulti- mo mimero: Baile diabólico por la Bella Columbia, de- candente y hasta hoy des- conocido efecto., —iQuina cotxinadal (Y aixó 's permet Llavors embutxacantse el programa cridà al mosso porter de la Redacció: —Francisco, i/Han dut invitacións pera l' estreno del Teatro Modernista —Sí, senyor un passe. Y Don Cassimiro m' ha dit que li entregués 4 vosté. dacció de La Vos de la Comarca, diari independent, defensor dels inte- ressos morals y materials de Vilaxavera, Y que contava per suscriptors 4

Page 67

di — id — tota la gent d'ordre de la població. Don Maginet Oliva, advocat sense, plets y hisendat ab regular fortuna, matava las estonas exercint de crí- tich artístich del diari, ab gran satisfacció del Director, Don Cassimiro Pons, que traballava lo menos possible per la prempsa, puig els dotze duros que li valía mensualment el seu importat cérrech, no arribavan 4 ferli bu. llir l olla, obligantlo 4 desempenyar el puesto de tenedor de llibres en la . fàbrica del cacich múxim de la encontrada, di El crítich artístich, que 4 cambi de no disfrutar de sou gosava del mo. nopoli del mando dins de la Redacció, surtí indignat del local, y dispost 4 veure pels seus mateixos ullsla consumació del escíndol, preparant i4 mente un article cohent pera l'endemé. HI Arriba la nit. El Teafro Modernista vessa de concurrencia. A la terce- ra flla s'hi veu 4 Don Maginet, esperant aquella funció inmoral qu' anava: 4 escandalisar per sempre mes als honrats vehins de Vilaxavera Ell es alla, estirat, enterch, serio, els lentes d'or 4 caball de son nas borbónich, ab els gemelos de teatro 4 la mé dreta. i La Bella Columbina fou rabiosament aplaudida y 'ls seus traballs de- gueren repetirse dos y tres vegadas entre l' entussiasme indescriptible dels seus admiradors. x —iQue 'n f4 de mal aixól—murmurava 4 flor de llabi el crítich boy exci- tat. —No pot anarj demú ja 'm sentiràn. Y al acabarse el programa, després de fer propaganda entrela poca gent de posició qu' havía asistit al espectacle, proposant que s' utilisessin tots els medis pera reventar el Teatro Modernista, s' encaminó cap 4 casa dispost 4 no ficarse al llit Ens é tenir escrita la Glípica més enverinada con- tra aquells balls y cants tan escandalosos com antiartístichs. Tal dit tal fet. A las quatre de matinada deixava la ploma, després de redactar la última quartilla de la seva revista jeremfaca. mM iQuína nit més pesadal Un estrany desvetllament dels sentits li priva- va de cloure las parpellas, amunt y avall del seu cos hi sentía corre com onadas de fochj una frisansa, un neguit, unas extremituts novas per Ell li robavan no sols la son, sino la calma y 'l benestar del sei descans. Dins de las orellas sentía vibrar dolsament las notas cadenciosas d' aquells balls impúdichs, y las sevas retinas guardavan encare imatges fosforescents y: passatjeras de las actituts libidinosas d' aquella malehida artista. Y darre- ra un moment de pausa y quietut ressucitavan las impresións passadas. L' home no dormía, revolcantse apesarat y sense sossego damunt de son llit, com si jagués entre esbarzers. Al últim vingué la són, pero no la tran: quilitat. Las visións s'encadenaren ab els somnis, y al deixondirse prop de mitj día, Don Maginet estava cruixit y afadigat com may podía figurarse, Sí, efectivament, aquell espectacle de la nit avans era indigre, repug- mant, devía ferne una crítica severa y procurar de tots modos la clausura del Zeatro Modernista, quan menos la supressió de la Bella Columbina, Pero 'l bon home no comprenía lo que dins d'ell mateix passava. En aquell espectacle indecent, innoble, hi trobava una cosa especial, quelcóm agradós y plahenter, no hi havía art, pero disfrutavan els sentits, No's' adonava pas de que l' onada de la concupiscencia l'empenyia: y'l eritichi puritó, després de donar la imprempta el seu traball que devía causar un espatech, tot renegant del empressari, de las autoritats y de las mal nomenadas artistas s'encofurnà de nou en el teatro, no pas per gust, no, j

Page 68

mot iee— per veure no més fins ahont arribaria el descaro d' aquella dona y la baixe- $a del públich. IV Tres columnas y mitja d'atapahida prosa dedicí La Vos de la Comar- ca ú la crítica severíssima d' aquella may vista funció, fuetejant de valent 4 la empresa, als espectadors y 4 la Bella Columbina. La gent dita de bé va alarmarse y, 4 la tarde mateixa, una respectable comissió de senyoras, mares de familia, se presentaren al Gobern Civil de- manant la supressió dels balls y complets del Teatro Modernista. La pri- mera autoritat Civil de la provincia rebé ab molta amabilitat y cortesía 4 las il-lustres damas, prometent que 's donarían ordres rigurosas pera suprimir aquell foco de corrupció moral: pero ho fassi que 'l senyor Gober- nador no vú recordarse'n més ó fós que amohinat ab l'arreglo dels tu-, píns electorals deixés la feyna moralisadora pera millor ocasió, lo cert es que la Sella Columbina continuó aquella nit y l'altra, y la de més enllú lat sevas canturias y ballarugas sense que ningú hi posés gota d'esmena, La Vos de la Comarca publicà llavors un smelfo: "La prostitución del Arte y el arte de la Prostitución., Era una lamentació del estat moral de Vilaxavera, y 4la vegada un insult, una plantofada terrible al lleuger empressari y 4 la descarada artista. Al día segllent El Eco de la Región, diari fusionista d' escassa circulació hont ho admetían tot 4 cambi de mo- neda, donava 4 llum una rectificació escandalosa, plena d' injurias y ca- lumnias contra 'l crítich de la classe conservadora, ensemps que dos amichs del empressari s'entrevistavan ab Don Maginet Oliva exigintli una reparació en el terreno de las armas. Al esbombarse la noticia, els clericals de la Vila acudiren al il-lustre y valent escriptor de la seva corda manifestantli l'impossibilitat en que's trobava d'acceptar un desafio, tenint en compte las sevas creencias reli- giosas y 'ls seus antecedents de respecte y sumissió 4 la lley, Pero 'ls pa- dríns del empressari no cedían, y la situació s' embolicava, —Vosté ha ofés al Senyor Bertoldi, deyan ells —Pero el Senyor Bertoldi ha ofés avans els sentiments de Vilaxavera, replicava el Senyor Oliva. —Aixó es opinió de Vosté, pero Ell exigeix una reparació, tal com els caballers deuhen darla. —Pero si éll al Eco de la Región me posa com un fregall, y sab be prou que lo estampat allí son embusterías... —Ja veur, deixiho corre: envihins els seus padríns que ab ells ens en- tendrém, Y el Senyor Maginet no tingué altre remey que encarregar 4 dos com- panys de redacció que s' entenguessin ab aquells homes tossuts y repata- nis desitjosos de que un empressari busca-rahons li foradés el cuiro. Ensuman els conservadors aquesta resolució, y cap 4 cal crítich falta gent, entabanantlo ab els seus compromisos religiosos y polítichs.contra- ris al desafío. El Vicari general, president de la colla, remató el seu dis- Curs en aquests termes: —En fí, Don Magí, vosté obri conforme li dicti la conciencia, pero tin- ga per entés que convé arreglar l'assumpto de qualsevol manera. Si vosté, fent traició als sagrats principis que deuhen presidir tots els actes d'un periodista católich, acepta aqueix desafío, no sols perdré el lloch que ocu- pa 4 La Vos de la Comarca, sino que tindrà l'anatema de la Iglesia, de las classes directoras y de la gent de bé en general. Pensi que 'l desafio es un acte inmoral en extrém, y que si comet tal delicte, dada la significa-

Page 69

— ce ció de vosté, la seva conducta serà cent mil vegadas més escandalosa que la de la mateixa bailarina. Pensi, Don Magí, en l'escàndol, y eviti que las personas conformes deguin senyalarlo ab el dit com un home depravat. —Pero, il.lustre Senyor, si tot vé de volguer moralisar la escena... —Moralisi tant com vulgui, procuri evitar espectacles d'aquesta nat: ralesaj ens esté molt bé, pero per l'amor de Deu no 'n dongui vosté de pit- jors d'espectacles. Busqui altres medis, busqui altras maneras, Deixis de campanyas periodísticas y deixis de desafíos. Li A cosa d' hora y mitja de Vilaxavera y 4 la falda de la montanya de Ro- casalbas hi naix la famosa Font-freda, y 4 pochs passos d' ella hi ha la Ma- sía de'n Bufaganyas, acreditat hostal hont sovint bi tenen lloch els grans tiberis de la gent de quartos y las modestas pero engrescadoras xalas de la terregada social. Un niatí de maig, tres jorns després dels últims fets ressenyats, un fae- tón de bonich aspecte conduhía cap 4 ca 'n Bufaganyas 4 Don Maginet Olí- va, als seus padrins de batalla, al empressari Mr. Bertoldi y als seus re- presentants, al Doctor Sutura, metje de campanya, y al propietari de El Eco de la Región, cacich sagastí de la Vila. S'anava 4 celebrar ab gran satisfacció la firma d' una acta conciliadora entre els ex enemichs Oliva y Bertoldi. Las paraulas cremadoras se donavan per no ditas l'honor restà sens mécula: ni l'un, ni l'altre volían ferse mal. La perspectiva d'una arrosada y d'un pollastre rostit sempre es més encoratjadora que la d'un bassal de sanch humana ó la d'un amich cara-

Page 70

Li — ge golantse per terra: aixís es que la comitiva avansava rihent y divertintse En franca y expontànea fraternitat, Arribats al Hostal, continuà la gresca: y 4 mitj dinar, no sols se satiri- savan els desaflos sino que ja 's feya broma sobre la causa que allí 'ls ha- vía acoplat. De cop y volta sorpren als reunits l'arribo de la Bella Columbina y dos actrius del Teatro Modernista que anavan plegadas pera contribuhir 4 la general tabola convidantse ellas mateixas 4 café y postres. La sorpresa fou agradable en extrém: de nou petó 'l Xampany, y ls vins y 'ls licors donaren l'última empenta 4 n' aquella obra de pau y germanor. L'olvit de las injurias tocú 4 terme cap 4 entrada de fosch. Y tal foula barreja de darrera hora, qu' en Bertoldi, l'Oliva y la Bella Columbina, sense sapi- guer com, se trobaren sols camí de Vilaxavera, dins de la tartaneta que las artistas utilisaren pera pujar al Hostal. VI Una senmana més tartel Teatro Modernista plega: en Bertoldi se'n torna 4 Ciutat ab butxacada de quartos: y la Bella Columbina 's retira de la escena, fent vida contemplativa dins d' una torreta de las aforas de la Vi- la, propietat de Don Maginet. 4Es que evitant el desafío logr per altres medis (conforme li aconselló el Sr. Vicari general) acabar l'escíndol públich y aquells balls deshones- tosè iQui sabl Tal volta se sacrificú per la moralitat del seu poble, Quelcom d'aixó devía haverhi quan La Vos de la Comarca insertava ú primera pla- na, en lloch preferent y ab lletras ben llegidoras aquestas ratllas: tGracias ú las gestiones practicadas por nuestro querido redactor Don Magín Oliva, el Zeatro Modernista ha cerrado sus puertas. Dios premiarà esta obra de saneamiento moral, y los vilaxaverenses serín perpetuamen- te deudores 4 nuestro ilustre crítico artístico de haberles librado de seme- jante foco de corrupción. Solo la actividad, el celo y el desinterés del Se- Bor Oliva podían lograr tamaga victoria, lograda 4 costa de innumerables sacrificios de todo género., 1Y tal sacrificil La fortuna y la pell en menos d'un anyl XAVIER ALEMANY.

Page 71

EU FAULA Lo PLOM Y 'L SURO Un día lo plom y'l suro disputavan ab afany alabant las excelencias que tenía cada qual. Lo plom feya molta gala de son Pés y gravetat, circunstancias que son propias de la gent que se 'n fa ca: Lo suro, al revés, no hi veya res de bó en lo seu company, puig, segons ell, la gent sàbia surava en la humanitat. , A qual argument sortía lo plom ab lo peu de banch que é un home tonto li diuhen que de suro te lo cap. —Tot aixó sols son argucias, deya 'l suro: la vritat es que en lo mon se desprécian ls homens que son pesats. Testarut tant l'un com l'altre, així anavan disputant persistint l'un caure al fondo y l'altre sempre nadar, Un pescador que prop era escoltava ab ansietat las disputas que tenían, pensó treuren profit gran. Agafó lo plom y 'Í suro, teix de malla un lat, 4/1 un cap lo suro lliga y 1 plom ferma al altre cap. Tal enginy al aygua tira, tossut lo plom se 'n va é baix Y 1 suro neda que neda quedà aixís l'art inventat. Costums, caràcters y gustos diferents y encontrats hi hé, cap d' ells té la supremacia sobre "ls altres: cada qual es útil dintre sa esfera, servint 4 la societat complement es l' un de l'altre, la bellesa aixís formant, $ Jaume RaxóN v ViDALES ÍNTIMA 1Ahl Ja soch pare. Ma esposa, després de greus sofriments, ha dat é llum una nena mes hermosa que un estel, frayt d' aquell amor sens' màcula què al unirns ens llegí Deu. iQuina ditxa per un pare contemplé el ser de son ser UN Larsus (per Rojas) —Pobra aranya, Ja estés llesta si É arraplego de plé.

Page 72

Es a UN LAPsus (per Rojas) 4 la falda de sa esposa, 4 qui estima més qu: al Cel, Y que al fruyt de sas entranyas petoneja dolsamentl No crech que may en ma vida hagués sentit tal plaher gom vaig senti é l ésser pare d' eix infant, tros del cor meu, que mes que una nena hermosa talment sembla un angelet. Espurnejant vivas llàgrimas de goig s de pena 4 un temps, mos ulís, esposa volguda, crech que van dirte ben bé lo que va callar ma boca en aquell instant suprem que per gosar tanta ditxa vas passar greus sofriments. Més avuy que nostra filla ja s'amamanta ab ta llet, avuy que 'Í perill ja es fora y fins apar que 'ns coneix, figúra't, la muller meva, si n tinch d'estar de contentl iQuina ditxa l'ésser pare, , aymantnos com ens aymeml F. Caneggas P. ENTRE ENAMORATS (PER TELÈFONO) —Ab qué pensas, RicarditoP — AB que haig de pensar, videta, sino ab ton cabell com l'or, ab tos llabis com cireras, ab tos ulls negres com moras, ab tas deatetas de perlas, ab ton somrís seductor y ab tas galtas com rosellasè 1Y tú ab qué pensas, Conxita2 digas, hermosa zab que pensas2 —Pues ab aquell imperdible, ab aquellas dos pulseras, ab aquellas arracadas, y ab aquell collar de perlas ue hi ha alló en l' aparador e ca 'ls germans Masriera. —Esté bé, amor meu: procura tení un xiquet de paciencia qu' eixas albajas, t' ho juro, ab el temps .. no serún tevas, (Se sent'un erit de tjanimall, Acte continuo un de "iXóol, y, tot seguint, la Central —Dispenst, portera, escolti. treu la comunicació). —iVorgo Santa del Remeyt E. Pi FAN:

Page 73

ges Carstvarxaxr (per Picarol) Pes ( qui Ro Ball de moda universal 1t Bo per péndrehl mal. IMPRESIONS Xino xano y sotregant al compés del cotxe tornavam l'X y jo del en- terro de D N. Veníam, conforme ho havía indicat ja el día avans l'esque- la: del tcementerio del Sud-Oeste., L' enterro havía sigut de rumbo. Un espatech de clero que feya fredat, el cotxe bó y del séquit se 'n podía dir lo que acostuman 4 dirne los Díarios de la noche:— Estaban dignamente representa- das: la milícia (un ajudant del general que s' aburría en gran y que va badallar tot el temps mi- rantse las botas de xaroli Jas clencias, las artes, la alta banca y todas las entidades fabriles y econúmicas d que perteneció el ilustre finado. Sentimos no vecor- dar el nombre de todos los que se unteron para tributar al malo- grado patricio, etc., elc. En fí, després d' haver escoltat els discursos de reglament en els que s'hi sentían las consabudas frases: HDepositemos una modes- ta siempreviva,, "Su lealtad acví- solada en las luchas parlamen- tariasy, YEsforsado campeón y presidente que fué, de la socie- dad minera de.. y, "Y de la de beneficencia y obra de la parro- quia de .., Després de las gracias donadas per un capellú que presi- día el dol y que tot respallant ab els guants de seda negra la felpa de sa teula va resar l'últim res- póns, cadascú las va empendre 4 Dirzagarxo (per E. Lagarde) 0 "m vulgui sentí. 3 busqui casa.

Page 74

a L' axen par noms (per da) qué t' han fet l' esquena tan llas que m' hi cipigan mes bastonadas. la mida del seu gust per els laberíntichs y enrevessats caminals del ce mentiri, en busca dels cotxes. La llum comensava 4 minvar y anava cayent una fosca morada y me- lancólica de tardor. Pausadamènt varem baixar la pendent que porta desde 'l cementiri fins AL PUNT MES ELÈVAT DE LA CASA (Fotografía de E. Roig y C2) Oriar coloms 6 crlar Alls no es molta la diferencia, que avuy dia el pa ja va Casl tan car com làs vessas. 4 la carretera y un cop allí, va- rem empendre una marxa plena de batzegadas y sotrachs, ab acompanyament de terratrémol de vidres y ferramenta. Enfonzats en els coixíns del landó y encesos els cigarrillos, l'X y jo ens deixavam anar 4 la tristesa agre-dolsa que acompa- nya als crepúsculs de Novembre, Tots dos callavam com si te- messim comunicarnos las nostras impresións. Per las finestretas de las porte- llas veyam desfilar tota aquella estranya barriada. A la dreta cap al fons, el plà del Llobregat, hu- mit y trist y envolcallat per una boira fina y blavisca, trencant de tant en tant sa monotonia algun grupo de sélzers Aprop del camí, Cconstruccións baixas y xatas, de- formes totas ellas y ab grossos estreps, com si totas aquellas pa- rets descansessin sobre una terra movedissa, falsa y llafiscosa: asse- cadors, fàbricas de negre animal, blanguerías d' ossos y magatzéms de despullas, etgegant per las al tas xamaneyas un fum negre y pestilent. Llindant ab el camí y seguint

Page 75

rere ESCRIPTORS MALLORQUINS AL ATENEO (per Picarol)

Page 76

es PQ sas capritxosas voltas y revoltas, un regarot estret y enxarcat, traginant — una aygua espessa y fumosa: verda 4 trossos, vermella y morada mes en- 8: lo que suhan y llensan totas aquellas industrias que viuhen de la mort, A la esquerra y sota el marge del cementiri,'s veu de tant en tant una massa fosca d' un vert inténs, es una filera de xiprers retallats y monótons formats com soldats prussiàns y esperant en aquell criadero, nutrits de filtracións de carn humana, que 'ls coloquin al peu d' alguna tomba. A abdos costats se veuhen tancats de fustas podridas, ab cobertas de zinc y alsantse de dintre, estivas de màrmol rovellat, creus rísticas y co- lumnas trencadas (4ropias para mausoleos) y de tant en tant un lletrero que diu poch mes ó menos: "Escultor especialista en ldpidas funerarias, jpanteones, hipogeos, mausoleos, urnas é inscripciones Se veciben encar- gos Prontitud y esmero., Atravessém una barriada: bruta y trista y de sopte una llum :groga y itérbola s'encén 4 la esquerra, projectant en terra ombras estrambéti- cas. Ens hi aném acostant y veyém que surt d'una taberna rónega, y al davant de quína porta hi ha aturat el cotxe que ha portat al mort. Quan passém per davant, veig al cotxero y als lacayos ab calsa curta y casacón fent la copa en companyía d'un burot y del taberner, iluminats per un quinqué de petroli. Ve una revolta y el cementiri ens apareix al fons casi perdut en la fos- caj'massa negrosa clapada de una lepra blanca y trencant las líneas uni- formes dels minxos, temples romànichs, columnas trencadas, úngels de sabó de coco, obelischs, estétuas, capellas góticas: d' aquell gótich portat pels jesuitas, sepulcres pompeyàns y assiris y, en una paraula, tot 19 que'l mal gust durgés y bolsista de Barcelona ha aixecat en l'espay de quinze anys 4 la memoria dels seus. Apinyats, els uns 4 damunt dels altres com Si's fessin nosa y barrejats els ordres arquitectónichs en una confusió poca solta, semblan una professó de cucurullas aixecant els brassos y com lamentantse de la seva lletjesa. Uns sotrachs mes forts, ens fan adonar de que atravessém la línea del ferro-carril de Vilanova, Tením Montjuich 4 sodre. La mole feréstega de la tétrica montanya 's destaca negra sobre el cel ja fosch, no mes una línea blanquinosa senyala el límit de la ciutat dels morts, que avansa cada día com si volgués ofegar 4 la ciutat dels vius. Una por estranya 'm corprén, y 'm sembla sentir entre els grinyols de fustas y ferramenta del cotxe, udols d'agonia, xiscles esgarrifosos y espa- tech d' óssos, com si una llegió de morts ens corrés al darrera y barre- jant entremitj un crit planyivol y perdut d' jalertal, que 's fon enla fos- ca, llarch y aterrador. Ara, é la dreta, 'l mar canta sa eterna cansó assotant els rails del ca- Tril que s' iluminan de sopte d' un reflexe groch al pas d'un tren de carga que s'allunya ab el panteig d'un agonisant y que deixa dos rechs de saneh al esfonzarse en la fosca. No's veu un' ànima, no més de lluny en lluny algún carrabiner embo- licat en sa manta. "M sembla que aquell camí no s' ha d'acabar may y una angunia horrible m' estreny el pit. El meu amich xiula baix una can- soneta de café-concert. Els caballs del cotxe ensopegan 4 cada pas y sembla que s' hi adormin. Finalment, una altra revolta y els primers fanals ens apareixen, El cot- xero sembla que 's revifa, y fent petar el fuet, llensa als caballs un "arri Polaviejal, qu' els fa agafar un trot llarch. El meu amich se desensopeix, Una alenada de vida m' aixampla el cor. Atravessém la barriada negra

Page 77

SE pd Aar DE CASA (per 4. Cardumets) Una cuyna 4 montanya. del carbó ahont els archs voltaichs del Passeig de Colón encenen brillan- tors d' assabaig. Se sent lluny un piano que deu ser el de Miramar. Per fí, passém davant d'aquell monument que sembla una bestiesa alta de molts metros, y ens trobém é la Rambla Fem parar davant de can Gambrinus, y allí, enfront de duas copetas y entre el brugit de conversas, soroll de plats y copas y ú la escalfor dels llums y animació dels vius acaba de fondres la visió macabra, enguniosa y negre del regne dels morts, ALEXANDRE SOLER DE LA TERRA Els raigs ardents del sol apar que creman. Ja es mitj día. Desert el camí 's troba. Sols dos homes s' hi veuben: l' un al altre sembla volgué atrapar: rípit camina ensemps que 'l tros que abdós separa escursa. Per fí l' aconsegueix, pàra's de sobte l'altre al sentir son nom, dit ab veu aspra: —Escolta, Jordi. —iEn Paul No entench... —T' extranya

Page 78

fl — que sigui per aquí2 —Si, fé, jo 'm creya... —iQue ja estava tancat reixas endintrei —Doncàs, sí, ja que ho has dit. —iMal llampl Bé, escolta, no més que quatre mots. —Pau, son quarts d' una, m' esperan per dinar é la masíaj fa pochs dias que hi soch de cap de colla y hem de sortir plegats per 'nó 4 la tasca. —No hi fa res, vull que escoltis ja que 't trobo. Tothom estú cregut que 4 las garberas jo vaig pegarhi foch, ningú ja ho dupta. —Donchs may ho he sospitat. —Bé, calla. 'Ls guardias fa vuit días que 'm buscan, mes sense éxit, perque 'm fonch y m' amago com las vibras. Y ab tot y sé ignoscent, fujo, y 'm condemno fugint, ensemps que 'l verdader culpable es lliure, sens que d' ell ningú sospiti. Mes jo sí que 'l conech, y ell no s' ho pensa, No se m'escaparó que vull matarlo. 1Ahl'L malvat 'vía pres totas las midas. Havent sopat, m' estava al banch de l'era, Passsic MiLizan, (Fotografía de F. Ferndndes) Un alto pera fer beguda.

Page 79

— 8 — quan se m' acosté tn noy dihentme que 'l parc estava agonisant d'una cayguda. Sens dir re als masovers me poso 4 corre. Dos horas hi ha de la masia 4 casa y ab una hi vaig anar: al arribarhi vaig trobarlos tots bons. Una farsa era la cayguda del pare. Van fer dirm'ho perque sortís del mas y aixís culpable fora als ulls de tothom. 3 Hi ha qui aborrintme me fingia amistat hi ha qui envejava ocupar el meu lloch de cap de colla: qui un presidi m' ha obert pera lograrho. —Qué dius, Pau2 jEstés boigt —Y encar' fingeixest iMiserablel iCobartl Vas delatarme essent tú 'l criminall —pol —iLladret iBrétol: M' has robat el pa y l' honra. Haig d' escanyartel A un costat del camí, parat hi ha un carro. Un cadavre tres homes hi carregan. Té 'ls ulls sortits, amoratat el rostre y al coll senyals de dugas mans crispadas. J. Boscu Y Rovacuna PLÀTICAS DE FAMILIA (per J. Pellicer Montseny) H Memorables peloteras van tenir de cara al sol que per mor d' un Rusifol Gos célebres marmanyeras.

Page 80

ga iPas aL PRocaisl (per PicaroD) contra la qual no hi pot ras la vacuna. MEMORIAS DE UNA NINA El día del meu naixement no consta en cap registre, ni, de segur, en la memoria dels autors dels meus dias, ni, es clar, en la meva. Desde ma infancia la ingratitut y'l menyspreu de la humanitat 'm fe- reixen: ni la meva estóica resignació ha minvat la primera, ni las mevas bonas obras han mort al segón. Ningú fa cas de mí: jsoch una nina, una criaturadal /Ahl sentiría deixar d' ésser sense escupir ú la cara del mon ma historia pera vergonya dels bons, anatema dels dolents y venjansa y satisfacció meva y de tots els de ma rassa, desde 'l ninot que té un fil que 'Ubelluga, 4 la nina que acluca "ls ulls y diu:—ymamé/ Recordo que posada entre altras senyoras del meu sexo, en un apara- dor del carrer de Fernando, vaig passar el primer any de ma vida. Ja lla- vors poguí notar la indiferencia dels homes: els transeunts passavan sense fer cas de mí, y las criaturas s' enamoravan de totas mas COmpanyonas sense volguer posarme 4 preu may. Per fí una tarde van aturarse davant meu una senyora, una nena y un nen. Aquella nena fou la primera que fixà sos hermosos ulls en els meus... Cineh minuts després una mà anava agafant totas las altras ninas que ab mí estavan, mentres se sentía preguntar: —iAquesta2... aquesta)...

Page 81

Le Una veu débil.., dolsa interrompé: —iTeya, mamal... fteyal Llavors vaig sentir que m' agafavan per darrera y'm despenjavan, Seria y tibada com qui estó segura del seu mérit, apesar de tot, vaig dig- narme dirigir l'últim esguart al aparador. Mas companyonas me miravan de rehull y ab enveja, movent las espat- llas d' un cantó al altre com els xavals quan fan el bot. Y en brassos d' aquell angelet,—la nena que poch ans m' havía contem- plat en l aparador—que 'm cubría de petons y caricias, vaig aparéixer 4 la vida. iQuin día 'l primer de ma llibertatl Ma mestressa y jo no cabiam en nosaltres de joyosas al veures ella, senyora de mí y jo esclava de qui m' adorava, potser de qui 'm comprenía. Mes jayl Sic transit gloria mundi: un incident va amargar la meva fe- licitat al punt de tas- Ce PRO Sor aiectam EE ESA anava ab ma com. pradora, volgué fer- me caminari devía jo tenir mal constru- hit el bras dret per- que al arrossegar- me sostenintme per las manetas, quedú desprès de mon cos aquell membre, La nena comensó 4 plo- rar, lo nen fugí 4 amagarse, un senyor corregué 4 espavi- lar al nen, la senyo- ra 4 aconhortar 4 la nena, tota la familia 's posú en mohiment cridant, pegant, plo- rant y aconsolant, y 4 mí, al últim, causa ignocenta d' aquell brugit, se 'm con- demn4 4 passar la trista vida sobre una calaixera, per fallo inapelable dels cos- sos grans de la casa, considerant que ai xís no daría mes dis- gustos. Y ja 'm tenen al. tra volta y mes que may privada de li- bertat y de alegría. En un recó d'una sa- la mitjanament amo- —iQuin ampenyo, els homes, provenen de nosaltrest... 181 sapiguesin al favor que "ne fant...

Page 82

o OE es PATRÓ DE SARSUELA MODERNA (per Rojas) La balada del amor y arribada del tenor, Gran dúo desesperat Jurantse fidelitat. Concertant, y acabament ab la mort del pretendent.

Page 83

— 86 — blada, inundada sempre de una mitja claror esmortuhida, trista, sense veu- re mes que de nit y de quant en quant criatura humana, oblidada potser de ma mestressa, jsola en el moni m' agafú una enfermetat anémica, y en es- pantosa nostalgia transcorregueren per mí quatre Ó cinch anys. En mitj de la monotonia que 'm rodejava va cridar ma atenció, desper- tantme del ensopiment en que vivía, una escena que feya molt temps venía reproduhintse, En Pepet,—aixís després vaig saber que 's deya 'l meu desgraciador que comensava ja 4'ser un gomoset—havía entrat de puntetas y recelós en la sala y obría un calaix de la calaixera que 'm servía de pedestal. En el fondo del calaix devia haberhi diners perque ell ne treya y se 'ls amagava cuidadosament en l' infern de la americana. Un pensament borrords ferí mon cap. Era 'n Pepet un lladre2 (Estava arruinant 4 sa familia2 La tristesa m' havía fet filantrópica, al revés de molts, y 'm sentí indig- nada: si la meva garganta hagués estat feta apropósit, hauría cridat imes no podíal... Hi havía un medi, peró, de comprometre 4 aquell infelís y 'l vaig posar en obra. Encare qu' ell va tancar el calaix ab cuidado, vaig fer veure que m' ha- vía sotraquejat y relliscant de gayrell per la vora d' un joyer de cristall que'm sostenia, caiguí sobre un quinqué qu' en mil micas rodó per terra... Quin terretrémol produhíl jHavía triomfatl.. Lo que després succehí apenas ho recordo: vaig sentir que cridava la senyora, al temps que una mú nerviosa m' agafava 'l cap y me l'esclafava contra 'l múrmol deixantme estabornida. Al tornar en mí 'm vegí per un mirall que tenía davant, tacada de la sanch del meu agressor y ab la cara destrossada horrorosamentj el nas y las galtonas m' havían saltat fets 4 trossos y tenía 'ls ulls descalssats per la part inferior mostrant las ninetas voltadas de blanch per sota. Aquest detall me donava un aspecte llastimós: per xó mes que repugnancia inspi- rava compassió. Després van entrar ahont jo estava 'n Pepet y la seva mare, Aquell anava ab una mí embolicada y plorant. La senyora tancé las portas y di- rigiate al noy imponenta y carinyosa com una mare quan renya, li gué: —Digas la veritat zque hi venias 4 buscar aquí... Tú has trencat la nina 4per qué :Quina causa t' ha induhit 4 fer aixó2 Per altra part, fa días que 'm faitan sovint diners de la calaixera... Respón la veritat Pepet, que jo't perdonaré. Tot just s' havía comensat l'interrogatori, el noy va mirarme de qua d' ull ab un odi infinit. Mes 4 punt que hi vegí bé, poguí notar que obria l' esguart de mica en mica, primer estranyat, després... :qui sab els pensa- ments que flagellaren sa tendra inmaginació: 4Creya trobar odi en ma cara y li gelava la sanch la meva resignació: 4Havia despertat son cor adormit la meva expressió d' inmensa misericordia2 gacabava de veure en mos ulls alguna cosa que may havía vist2 Es el cas que sas parpellas formavan ja un cercle, estava groch, afi- nat... sa marc se 'l mirà espantada y llavors ell comensó 4 tremolar com una fulla y acabé desbotant ab un esclat de sanglots y llàgrimas que 4 mí —porcelana com era, casi pedra—'m partiren el cor. La mare l'abrassd y ell miratme fit 4 fit, com rompent un nús que en la gola se li fés, per fi eridú: —ISi mamú, jo robava. cubert... y plora per mil robaval... iy la nina ho ha vist... y m' ha des-

Page 84

gi — Pensescrva (per J. Juliana) Foia Flam i, La cúpula de Sant Pere de Roma. Las novas emocions, las passadas, el mal rebut y el triomf de ser per primer cop compresa, 'm feren perdre altra volta 'I sentit, Després m' he trobat en un recó entre 'ls draps vells ahont he passat tres ó quatre anys mes, y ahont tinch temps de escriure aquests apuntes. De quant en quant veig 4 'n Pepet fet ja un home... debades ell me mira una estona y 'm besa. Aquesta es la única gloria que 'm cab sobre la terra, (Més ne deu besar tantas de nínas, qu: en lloch de regenerarlo com jo vaig fer, el degradardni... iQuina seró la meva fí2 Aniré al últim 4 parar barrejada entre testos de plats y ollas en unas escombrariasl... JA cops de peu me farón corre y 4 cops d' escombra m' apilaràn en un femerl INingú 's recordarà de mí, ni 'n Pepetl BuaNss. (Fotografia de M. Andreu) Un tros de platja.

Page 85

—g88— jQuénts que no sabrén que jo tal com soch he redimit un home, 'm tre. tjarénl Encare, que, si ho sapiguessin, farían lo mateix. . Es la recompensa que 's dona é tots els redemptors. E. MaRrí Gior LA MEVA CABELLERA o porto un carinyo gran 4 L meva cabellera. Y per qué no li haig de dur si es tan bonica... y tan meva... El meu cabell es castany, d'un castany fosch, casi negrej es abundant mon cabell, espés Y fí com la seda, 2 os càbells me donan goig també me donan feyna: Tesla elenxa al dematí, al mitj dia fes la clenxa, y al vespre fes lo mateix... pro lo que 's fa ab gust no pesa... Portar els cabells crescuts és una gran mida higiénica, —un Írenópata digué,— rque enforteixen la testa, spiran, donan calor, pensaments y grans ideas... Pero fora mes bonich que també donguessin pels... an soch 4 taula, hasta 'Í gat xa en ma cabellera: al davant meu (1) assegut, me la mira, me la observa, pero el xicot no'm diu res... natural... com qu'es tan bestial... Es la superioritat ue 'ls irracionals ens tenen n'als mortals que pensém que no alaban ni protestan. Sé que porté el cabell llarch, fa entonat, fa cursi, neula, que fa Gual, que fa Romeu, que fa...etcetra, etcetra, etcetra... ho diuhen els amichs: ts cabells, home, fan ceba... Y jo me'ls vaig escoltant com si'm parlessin de Grecia... La que m' estima m' ho diu: —T' està bé eixa cabellera... Y si agrada al meu consol, ves per qué me l' haig de treure... Jo venero al meu cabell, cóm se venera é una verge, tant si'm diuhen cols com naps, en el mon tot son fatleras... (1) Algat de casa 'l deixo pujar é la taula. (Visca la llibertat: Y jo ab aixó, com ab tot, sempre tossut, faig la meva sense fer cas de ningú, EA Per xó ab tanta enteresa i porto un carinyo gran 4 la meva cabellera. ANDRESITO UNA GATADA Lloch de l' escena, un terrat... millor dit, una teulada. Personaties... ó morrongos: Una gata, tota blanca, Un gat roig qué dos gitanos fa temps li van ú la saga. Un altre gat, blanch y negre que fa cara de Carpanta. Y per últim, un gat gris, molt me y que no parla. Es de nit. L' indispensable lluna poch ú poch s' amaga darrera uns núvols molt negres. Tocan dotze batalladas del campanar mes properi xiula 'l vent, una romansa: y mentres els que no dormen... estén desperts, y la mandra de 'ls serenos s' pe el gat roig, pren la paraula, coltem-lo com s' esplica: Mixeta: fa tres senmanas, que pensant ab tu no menjo: sobre tot... quan no tinch gana. Per tu no visch, ni sossego: y Si may vaig ú la cassa, com que la teva figura del meu davant no s'aparta ni un sol moment, nit y día, i me fugen totas las ratas, com me fugen fent el burro... els diners de la butxaca. El meu cor per tu suspira mes fort, que no pas cap manxa. Per tu... —Bes y 4 mí, 4que 'm contasP —diu la gata ab molta calma. —Donehs 4 quí tinch de contarho2 —respón el gat, foll de rabia. —Ves ú contarho 4 ta tía, 4 t'abuela... 6 ú ta germana,

Page 86

dr — ENTRE DOS fCONPANYS, (per Picarol) im —06m es que no hagueu volgut venir al dinar de germanort —Francament, m" ha pensat que "m donariau gat per llebra, Per xo, sempre, ha de fé'l burro, No volgueu serne tan pobres el ridícul, el mesquí. de butxaca y de cervell. Ell farà patí ú la dona, Planyeulo que no té un quarto 4 Sos fills farí patí els quartos tenen 4 n' ell. y aprop d' ell jquína desgraci Y fugiune d' aquests homes tothom s' exclama y pateix, avaros que no us darún que sols respira miseria una sed d' aigua y en cambi qui tan miserable neix. si fumeu s' acostarún 4 sols per que 'ls deixeu encendre an si un cigarro voleu fé Yesmoltrich—vadihentelpoble— — que de mistos n' estalvian es un home acaudalat: y de vergonya també. mes jo que 'l conech ho nego y d' eix modo he contestat: L' Avi RiERa UN JOCH DE SULTANAS Ab las guerras s' aumentan els vocabularis de las modas. D' una acció célebre, d'un capdill popular se pren el nom y s' aplica 4 una prenda de vestir, 4 un objecte, 4 una novetat. D' aquí ve 'l color Magenta, el Ran- gland, Ia Garibaldina, el Ros, la Leopoldina, etc. Quan la famosa guerra d' Orient, entre Turquía y Russia, que é mitjans

Page 87

xosrea ocuraciór per, /- Llopart) tava 4 Daelona seria la carac Ll Queir 4 la màquina. del sigle passat ocupava l' aten- ció de tot el mon, vúren ferse mo- daunas joyas per senyora que s' anomenaren Sul- tanas. El Sultàn era'l vencedor, y era natural que las sultanas pri- vessin en la mo- da. Aquestas jo- yas eran arraca- das y agullas de pit, en forma de mitjas llunas. N' havia d'or, de plata, de quincalla, y la moda va introduhirse en totas las classes, desde las mes potentadas fins é las mes modestas. Y ja veurún quin joch va donar un joch de sultanas (agulla y arracadas) d'or mate, adornadas de rubins y diamants, que, en un elegant estoig, estava exposat en l'aparador d' un dels mes anomenats joyers del ca- rrer de l' Argenteria, En Feliuet, un jove d' aquells que tenen fama de corridos, perque mo saben estar sense fer l'amor 4 un parell de noyas pel cap baix, tenía re- lacións ab una seva cosina, la que, per motius de salut de la seva mare, Tocar el plano. apotecari y practicant la facultat 4/l' apotecaría del qui li havía d' ésser sogre, es clar que, donat el sen caràcter ena: moradís, 4 la capital devía tenir una noyeta ab quí anar 4 passar el temps, Aquesta, la Mundeta que's deya, cone. xía poch ó molt y de quan en quan 4 la cosina de 'n Feliuet: algú li deya que aquest hi tenía relacións formals, pero ell li treya del cap fentli veure que lo que feya abla de Sarrió, no eran mes que bromas de cosins. jQuí no havía de creu- re una cosa tan naturall Per altra part, com las relacións dels cosins, no eran oficials, la cosina no ho deya 4 ningú. aa Un vespre, passant en Fe- liuet ab la Mun- deta y sa mare, pel carrer de l Argenteria, ve- geren el joch de Sultanas y la Mundeta se 'nva enamorar, Efec- tivament, era un conjunt de molt gust. Rentar plats,

Page 88

Te de valguer molts diners, digué 'n Feliuet. — Es clar que sí, con- tinuí la Mundetaj y creu que si la mamí 'n tin- gués de sobras... —4De sobras dius va afegir la mare, Si'l teu paré visqués, no hau- tam d' estalviar y ja tíndrías las sultanasj pero ara'nshem d'acon- tentar ab mirarlas. Al menos valen cent duros. Encare que ab aixó de joyas... —Ja conech al ar- genter, va interrompre U jovei entremhi y sa- brém el preu. Entraren 4 la botiga. L' argenter, conegut de "i Feliuet, tragué l'es- toig del aparador per- que vegessin mes d' aprop las joyas. —i Quin preu2 pre- . guntó en Feliuet, —No valen lo que sembla, respongué l'ar- genter. Puch donarlas, aixó sÍ guanyanthi molt poca cosa, per noranta duros. —iJa son dinersi con- testú en Feliuet, No vull dir que no ho valguin, pero es un car bossí. —Si li agradan, va fer l'argenter, per vos- té encare hi faría una diferencia, M' aconten- taría ab no guanyarhi res, io —Gracias, pero,fran- cament, un gasto aixís no sempre un estí dis- posat ú ferlo. Al sortir de la tenda, en Feliuet digué 4 la Mundeta: —Si sigués cosa de quaranta duros, ja que gp es EnrussiasxE eamení (per J. Llopart) Donas demanant l'orella, (Peró 41" orella de quíf) Dotosa (per J. Solé) i L i i Aburrida del món, sense promés, la inmenaltat del mar no li diu res.

Page 89

Esesair MoDExy (per J. Cardona) —Y té no ets defensora del ideat feminitat... sejan molt els homes y crech que lo que s' ha de fomentar, per ara, es el

Page 90

— n'estés tan enamorada, te las regalava pel teu Sant, pero norant: i gb — —Ja ha dit l' argenter, continué la mare, que 't faría una diferenci: —Sí, pero haventnos esplicat que ab noranta duros apenas hi guanyava res iquina diferencia m' hauría fetè Tot lo mes cinch 6 deu duros, —iQui sabl murmuró la mare, que 's veya qu estava tan prendada de las joyas com la seva filla. 2, se Aquella nit, no's va parlar d'altra cosa 4 casa de la Mundeta, que de las sultanas, La mare:— Pero Feliuet, ves demó 4 preguntar la diferencia que l'ar- genter te faria en el preu. La Mundeta:—Sí, aixó sí que no 't costarà res. En Feliuet:—Serà inútil, no ve de quatre 6 sis duros que me 'n pugui rebaixar... La mare:—Bé, pero lo que 't diu la noya, no 't costarà pas tant anar 4 preguntarho En Feliuet:—Ja que s' hi empenyan, hi aniré, La Mundeta:—Coneixent al argenter, no te de ferte res l' anarhi. En Feliuet:—iQue m' ha de ferl No 'n parlem mes, hi aniré. La futura sogra, que 's creya serho l'any seguent, d' en Feliuet, l' en- demé dematí se 'n and 4 la botiga del argenter en el moment d' obrirla. —yNo 'm coneixè preguntà al argenter. —Prou: contestú aquest es la senyora que ahir va venir ab el senyor Feliuet. Rrrrí municiranisar (per J. Llopart) Del arbre bó, 84 y robust, tothom ne fa llenya.

Page 91

—Si senyor: avuy ell tornaré y m' ha de fer un favor. —Digui: ab molt gust. —iQuant rebaxaría, per en Feliuet,, del preu del joch de sultanasè —À no guanyarhi res, las hi donaria per vuitanta duros, —Esté bé: donchs vosté donard 'l joch 4 ne 'n Feliuet per quaranta duros. —Aixó si que no. Vuitanta, ja li dich, y no hi guanyo un xavo, —No m' enten: jo li donaré 4 vosté quaranta duros, y 4 ne 'n Feliuet li diré que las sultanas las hi dona per quaranta. Y entre 'ls d' ell y 'ls meus, fan el compte. Pero, m' ha de guardó 'l secret. —iY ell creuró, que jo m' aconsolo per ell de perdre la meytat del seu valorè —Ell te de casarse ab la meva noya: mes endavant te de ferlilas joyas, y vosté, entre l'amistat que te y ab la confiansa de que li confiaró lo que després necessitard, pot arreglar l' assumpto. Miris: aquí te 'ls quaranta duros, y féssim l' obsequi de fer lo que li he dit, sense qu' ell ne sépiga res, ni que jo he vingut 4 veure 4 vosté, —Per la meva part, faré tot lo possible per serviria. Si no 's queda 'l joch, ja sab vosté que aquí te 'ls quaranta duros. —Si senyor, y estigui bonet. —Passiho be y disposi. a" La cosa va anar com las calsas de un capell. En Feliuet va passar per ca 'l argenter, y aquest li va dar las sultanas per quaranta duros, ab la promesa de que quan el jove 's casaría li faria fer las joyas de boda. Al comparéixer en Feliuet aquell vespre 4 casa la Mundeta, —He anat ú l'Argentería, digué, y las sultanas ja estàn venudas. —ISil exclamé la mare, 46 quí2 —No sé: com que ja estavan venudas, no he preguntat res mes. Al endemé la mare anú 4 enterarse, y l'argenter li digué: — Senyora, en Feliuet ja te 'l joch de sultanas. Miris: aquí tinch la fac- tura per anarli 4 cobró 'ls quaranta duros. Se 'n tornú la mare cap 4 casa seva, y entre ella y la seva filla s'establí aquest diàlech: —Mundeta, ja tens las sultanas. — Cóm —Èn Feliuet las ha compradas. —iNo 'ns va dir, que ja eran venudas2 —iEncare no ho entens2 /No 't va dir ell que si las sultanas valían qua- ranta duros, te las regalaria pel teu sant: —Si, senyora. —Donchs ell las ha compradas, som al 14 d' Agost, el teu sant es el día 31, y vol donarte aquesta sorpresa. — Vol dire —iPerqué las hauría compradas2 Fem el dissimalat, no 'n parlém mes davant d' ell, y veurés com passaré lo que jo 't dich. 4, as Al dia segllent d'aquesta escena, era la Mare de Deu d' Agost, el sant de la cosina de 'n Feliuet. La Mundeta y sa mare, ab l' afany de relacionarse ab la familia del pretendent, anaren ú Sarrià 4 felicitar 4 la Marieta.

Page 92

dies Aquesta las va rebre molt be, las hi va fer pendre yemas y confituras, Y ds hi va ensenyar els regalos que li havían fet. —Mirin: els deya la Marieta: aquest vano me l'ha enviat la tía, aquest mocador me 'l Ha brodat una amiga: aquesta sombrilla mé l'ha comprada "l'papéi aquest joch de sultanas... ç —iAy ayl exclamé la mare de la Mundeta, mirantsc 4 n' aquesta, que també estava sorpresa. —Es preciós, continuó la Marieta: me l' ha regalat en Feliuet. ZEh, quin 'joch de sultanasè FRLiP CASALS . Ú SUGESTIÓNS Da IDILI TRIVIAL En las tardes serenas del estíu, i la Festa es una joya que somríu ab regositj intens dins de la vila: ES mou l'ilusió dels cors enamorats. Y donzells y donzellas, cap als prats Surten 4 passejó en calma tranquila, Ellas, que de brasset van caminant, É ab tendresa somriuhen al aymant que, tot custodiantlas, d' amor frisa, y ell, ab una mirada penetrant, l'invoca dirigintli una somrisa. i Y's van comunicant al passejar i secrets que may acaban d' expressar perque 'Ís estén sentint inexpressables, unas, ab son parlar, sensiblement, son sentir manifestan clarament: altras, coqueterias agradables. Semblant al enciser xiuxiuhejar que l'aucellada mou en l' arbrerar, Son las seyas conversas delitosas. i No hi ha lloch amagat ni descobert hont no hi tingui existencia 'l desconcert i de plícidas escenas amorosas. Aquí se sent un xiscle rialler: es un jove galant, que intenta fer joguinas 4 la seva enamorada: allà ressona un cant divertidor, y se sent entre-mitj de la verdor el clac clac d' una fresca riallada. En gaubansa de dolsa sensació, ubriaga 4 n'els cors la fruhició d'una tendra y fresquívola alegría, tot quant se mira es joya que Somril fins l aygua que rondita Bair al riu sembla tindre melódica harmonia. Ab un expandiment exhuberant, la vejetació, tendre, va allargant sos brassos, enfilantse 4 la carena, y en son espés fullatje entrebancat 8' hi descubreix tota una infinitat de poncellas y flors de tota mena. — Y quan el sol s' apropa al cim llunyó, hont cada cap al tart 4 póndres va,

Page 93

SL Ux SSaNsóN, DE PEGA (per Picarol) Va treure totas las forsas que 8' hi fessin mes barracas Ar. pero, al fí, sols va lo de las que hi havía avans.

Page 94

— 99 — las horas son allí tan delitosas, que mateix com si fos per atracció hi acudeix el jovent ab ilusió, vorejant, tot calliat las flors xamosas. Las donzellas las cullen ab delit, y al tenirlas, un goig indefinit sembla que experimentin totas ellas las estiman ab fusió d' aymants, y segueixen guardantlas en sas mans, igual com si guardessin maravellas. Y es que en las sevas dolsas ilusións las flors tenen identificacións que fondament al cor experimentan: semblan simbolisar sos ideals, MaxA D' anrisra (per Mariano Foix) —Ja t' ho deya jo. Haguessis seguit els consells de D. Joan ficante al Círcul de Sant Lluch... 4No veus que als que pintan flamences no "ls protegeixen...

Page 95

— 100 — INGLESOS.., DE INGLATERRA Policia. Camblloh. Y las aspiracións més esencials: Son l'assimilació del que ellas senten. Y ab sas galas enrondan aquell volt fins que esblaymadament s' amaga 'l sol y las horas se fan pernoctadoras, allavors, ab nocturna sugestió, van cap A la tranquila població entre brisas d' oreig refrescadoras. Y aquell lloch queda tan abandonat que se 'n ensenyoreix la soletat, mes, entre aquellas horas sossegadas, sembla quedarhi un dols repercutir que l' esperit hi sembla per: dolsos sospirs, cansóns y rialladas. Visarcz Seguda en un pedrís del seu jardí, aspirant l'ayre fresch que l'orejava, tot apoyant el colze en son genoll servava'l cap dessobre sa mé blanca: l'altre bras, estirat, llànguidament sobre la seva falda reposava. Els seus ulls oscilavan é l'entorn desviant anyorivola mirada: eran negres, profóns y transparents com la fosca blavor d'un estany d' aygua, y semblavan tenir més expressió

Page 96

— im — APUNTES DEL NATURAL (per C. Giner) que una nota de música exponténia. Aquella somnolenta postració no era una visitut de remembransa, sino que realment era un anhel que potent, alterava 'l seu visatge promoventli un impals voluptuós Que integravd 'l desitj en la seva únima. Aquell ser en la flor de joventut, de faccións virilment exuberantas, ademés d' un aspecte incitador tenía una estatura soberana. Sa sanch transparentava vivament dins de las sevas venas inondadas. Mogut per un reclúm de seducció delirant el seu pit esbategava, l els seus brassos estavan esperant l'incógnit seductor de tantas únsias, igual com els seus llabis temptadors per consumarli 'l foch de sas besadas. L' ENTERRO D'UNA VERGE Prou has permanesent al llit de morts: prolongarhi no pots ja mes estada, que pera conduhirte al cementir l'hora determinada ja s' atansa... Ja vibra per l'espay ab só planyent el funerari toch de las campanas,

Page 97

— 102 — que sentintlo y veyent ton ser inert de tan entristidor fa venir llàgrimas... Descobriula tota ella. Ja may més l'abrigars aqueixa mortalla blanca. Vall que pera mirarla us apropeu, per la darrera volta contemplantia. Mireu, aqueixa inmóvil postració no te pas la semblansa d' un cadavre, sino del que fruheix el son seré reposant en la més tranquila calma... Ab la boca y els ulls closos aixís, té figura gentil la seva cara. Quan dormía ab suau respiració iqué dols hauría estat el contemplarlal... Mes jayl al seu aspecte regular no hi ha l' exhuberancia de visatge, y mata l'impresió que sugereix la fredor de la carn inanimada... Prou ha permanescut al llit de morts, ara posemla dintre de la caixa, precis es conduhirla 4 son desti ara que l'intacció fresca es encare. Que s' inclini qui vulgui destilar desobre d' aqueix cos l'última llàgrima, esguardeula en aquí per darrer cop, puig la postrera tanca va 4 amagarla... Conrast (per Mateu Balasch) Mort y Vida. at

Page 98

— 103 — iQuíntas voltas haurés atravessat solà y tranquilament eixas estanciasl.. Avuy, per entre-mitj d' un mar de plors, contrastant aquell temps morta t'hi passan. Se t' emportan d' aqueix interior hont may més tornards 4 ferhi entrada, la teva ausencia hi quedaró tan sols inondant lo llarch temps de malhauransa. Pels que t'hem vist fer gala d'un esplet de vida, ab sobritut d' exhuberancia, semblas un sol que ans d' arribé 4 l'Océs va defallint y somrient s' apaga. Tú has mort com una planta que, florint, esdevé 4 una existencia delicada y macilenta va palidejant, morint crónicament, tot esfullantse... Ja planyivolament, per altre cop ab só profón, repican las campanas, y baixan carré avall els capellàns entonant la cantada funeraria, Lúgubrement se posan davant teu, y 'l De.Profundis ab tó grave cantan: és tan intensa la tristor del cant que invadeix fondament las nostras únimas, Arriba tant 4 dintre 'l nostre cor, que ha deixat 4 las caras transmudadas, Nora pe París (per Robert) 4 Tipos cassats al vol.

Page 99

— 104 — Ens "reEcoces, (per Rojas) La mare: —1Qué t agradaria ser, Jaimítut El nen:—Cosí de vosté. El pare (escamat):—Y per quéf vamos É veure... El nen: —Pergae alxís sempre fugaria cigarros del popd.

Page 100

— 1056 — y 'ns esforsém la vista comprimint 1 inevitable pugna de las llàgrimas. Si ara una 'n destilava un afligit provocaria totas las dels altres, que no poguent retindre més el plor, aixó fora una pluja desbordantse. Sols plorém en el nostre interior conmoguts per l'efecte d' aqueix acte, , Tots els que 't professavam amistat ara es quan més sentím el separarte. Al pensar que te 'n vas per sempre més, de desconhort inmens ens sentím plànyer, y es tanta la dolensa en aqueix plany que sembla que t' arrenquin de nosaltres... Ha terminat el cant dels capellàns y arrenca 'l funeral solemne marxa, passa la comitiva carré amunt tota respectuosa y endolada. Sols la Natura sembla indiferent 4 tan enternidora malhauransa: ab vigorositat primaveral brilleja 'l sol en la verdor dels arbres. Ben serena es la volta del espay, 3 y es serena com ell aqueixa tarde, y als arbres que vorejan el camí tranquilament hi canta l' aucellada. L' herbúm, ú banda y banda va creixent, mostrant flors y poncellas variadas, mentres ne passan una camí enllà que morí poch avans d' esbadellarse. Morí quan demostrava 'l seu semblant aspiracións d' amor, tot just rosadas de candorositats de divuit anys, sensibles afeccións de la seva ànima, ANTÓN ISRRN ARNAU IDILI AL GRAN ESCULPTOR OLOTÍ, MIQUEL BLAY Lo sol s6:pon... Ronca un vent fret, gelat: las fullas grògas dels arbres van cayent, cayent, y s' arrossegan... los aucellets, tot estarrufats y ab l' ala baixa, piulejan poch 4 poch dalt de las brancas tremolosas, lo cel es rúfol y negre... iquin fret que fal Un pobre vellet, que porta de la mà 4 un nin, s' asséu tot tremolant en un banch de pedra de la passejada. Lo nin, de peu 4 son costat, se li encor- va damunt dels genolls y li posa al pit sas manetas gebradas... iQu€ espallissats que van, pobretsl Los infelissos no han menjat ni un mos de pú en tot lo día. Trucant de porta en porta, sempre han sentit lo mateix: SiDeu vos amparil, Amunt y avall de la passejada cremha la gent, enfredolida, tapada fins als ulls ab sos abrichs de pells y llana dolsa. Trotan rabent los cotxes fastuosos, 'hont, é través dels cristalls, s' hi

Page 101

— 106.— GenmaxoR (per /. Llopart) oviran encopotats senyors de frach y guant y damas enjoyadas y frescas com un pitxer de flors... iQuin fret que fal Nostres pobres, acos- tantse frech é frech, com si d' aquet modo se hagues. sin de comunicar mes es- calfor y vida, tristos y de- cayguts, van contemplant aquell va y ve de gentíu que segueix adelerat la se- va vía. iNingú, bon Deu, ningú ara giralo cap enreral iNingú aquets son els que practican 's veu, ningú "ls planyl l'auténtich reglonalleme. Mentrestant, la passeja- da se va aclarint, y 'l vent ronca tant fort, que fa basarda. Los dos infelissos, veyent que la nit els cau desobre, espantats y per- duts, 5' acostan mes, mes aprop, pit per pit... y ab veu baixa y tremolosa d'aquest modo 's van planyent: Nin: iQuin fret que fal avi meut iQuantas horas sense tastar ni un most 'linch una ganal Avi: També 'n tinch jo, Sll meu... no ploris... encare no es nit... Pot ser que algún bon cor se planyi de nosaltres y 'ns reculli en sa dolsa compa- nyía... Tingas esperansa ab la Verge, ja que la estimas tant. No es veri- tat que l'estimas, fll meu:... Ella també estima als pobrets, Y no "ls des- ampara may. Nine iTot jo tremolo, avil iTineh un fret y una ganal... iAy Senyor, qu es trist ser pobrel Avi: iQue bé has parlat, fill ment iQu: es trist ser pobrel iMes valdria no haver naseutl,.. Encare, tú, ets nin, seràs home, seré: dora a a proa A Ficazó (per 4. Cardunets) minyó com los teus pas- sats, sí traballas, no't faltard la ajuda de Deu fins podrés arribar 4 sé un senyó, Pero, jo... jo que ja som vell, sense forsas, malalt Y xacrós y des: amparat de totlom... ipobre de mil jquínasort mes negre que m' es- peral Des que moriren tos pares, he quedat com aquests arbres que van perdent las fullas. No Un reoó del poble,

Page 102

SE dre Els MoRrS DEL ANY (per R. Miró) tinch ningú que m' ampari: tots s' han l mort, Nin: Que no, avi. :Que per ventu- Tano som jo vostre estimat flllol... 1OhÍ quan siga gran... vos estimaré meuj també m' estimava molt 10 teu pare, lo meu fill, que Deu 19 tinga al cel. Nin: (Y era també pobre com nos- altres, lo meu pare2 Avi: iQue havía de ser, fill meu, que havía de serl Era rich: es dir, richj estava molt be... y tot s'ho gua- nyú honradament, ab lo cap dels dits, ab la seva inteligencia y estalviant molt. Mes, un día, un amich seu, (que Pau Xriger. mes, avil dvi: Ja ho sé que m' estimards, fill

Page 103

— 108 — Els MORTS DEL ANY (per R. Miró) are te leotxe y ca. balls), ab la capa de la bona fe lo enga- nyú... es dir, lo en- ganyó llo va robarl Y, al cap de poch, lo pobret del teu pare se posú trist y mes trist... malalt y mes malalt... y 's va mo- rir... y no's passaren quinze días que la bona de la teva ma- re lo va seguir tam- bé 4 la tomba, mor- ta de pena. . d Nin: iPobre pare estimatl ipobre ma- reta mevi iY. ls soldats no varen agafar 4 aquelllla- dre2... jú aquell. duí: No, fill meu, no: en aquest mon, als lladres que roban milers de duros no se "ls hi fa res, al con- trari, tothom los hi fa barretada, La justicia no mes agafa als po- brets.., als pobrets que roban un bocimel de bacalld ó una col de plassa... No vull dir que 'l robar co- sas de poch valor si- ga ben fet, no, de cap manera, fill meu, jo sols ho dich per- que'm sembla qu en aquest mon las lleys haurían de seriguals pera tothom... Mes joht jno s' amagan, no, aqueixas injusti cias dels homes da- vant dels ulls de Deul La vida es curta, molt curta, com un sospir... Y, per lo tant, ja se 's hi acosta la seva merescuda paga en l'altra vida, qu: es eterna. Feste bo, filet estimat: quan sigas gran, quan sigas home, recórda't nre de lo que 't deya 'l teu avi: "lo que no vulgas per tú, no vulgas per ningú., Ab aquestas 6 semblants tendresas s' aconsolavan aquells dos sers in- Valentí Almirall,

Page 104

— 109 — Els MORTS DEL ANY (per R. Miró) Artista de cos enter que ab ea original escola ha vingut honrant pel món la seva patria espanyola. Daniel Urrableta Vierge.

Page 105

— No — felissos, acostadets y tremolosos com una fulla d' arbre. La gent de la passejada anava minvant, min- vant.. y ls pochs tranzeunts que restavan, aja- molits de fret, com una exhalació se ficavan dintre las portas y escaletas dels carrers vehins Lo vent xiulava mes fort que may: cruixían las brancas dels arbres, y las fullas, en remolí, vola- van com uns mals esperits... Aquell fresseig esferehidor, aquell extrany llen- guatje de las fullas anava roncant, roncant 4 cau d' orella de nostres desamparats, y semblava com si 'ls hi digués: Oh cru hivern, assot dels vellets y de la pobresal 4perqué 't complaus en atormentar als indigents2 jFurga, furga també en los palaus de mar- bre, géla'ls, trabóca'ls, enrúna's.. aixís haurós cumplert ab ta missió: tots som iguals davant de Deul, Y 'ls dos pobrets s' acostavan mes... Y's miravan... y 's besavan ab sos llabis amoratats y frets com un gel... Aquell llenguatge gemegós de las I fullas tornava de nou 4 martiritzar- los... y en llur extraviada imaginació s'hi regiravan mil pensaments angu- miosos... Mes jayl que sense ells adonarse'n, s'anaren atuhint, atuhint fins que tombaren al sol, perdu- de l'ogtad. Cup ta i sa isieó ho NA Los raigs del sol matiner s' esquitllan per entre las escletxas d' un finestral enguerxat y sense vidres. Aném ab ells, lector volgut, y 'ns trobarém en un reduhit quartet de quinf-pís. La estancia es pobre, molt pobre... mals-en- dressos per tot: un llit de l' antigor ab un Sant- Crist 4 la espona: banchs y tamborets en des- ordre, , caballets ab telas omplertas de apuntes al carbó, pilas de barro fresch sobre entaulats y capitells, bustos y estú- ELS MORTS DEL ANY (per R. Miró) doan Molas y Casas.

Page 106

—mnHn—. tuas de guix sostingudas per lleixas y cantoneras, y, per terra del enrajo- — lat, tot un desgabell de regles, palillos, pinzells y ensats de tots tamanys. y coloraynas... / Ben acotxadets en lo llit de peu-de-gall, dormen en sant repós un ve- — let y un nin... Junt al capsal, los contempla un jove enmorenit, de mirada viva, pene- trant y dolsa. Un raig de tebia llum dona en lo front del nin... y 'l deixonda. Fa un sospir... se frega las manetas pels ulls... mira ú tots quatre- — vents... y, encantat, amoixa y balanceja al vellet del costat seu fins que li ha trencat lo son... 08 dos 8' asseuhen sobre 'l lli Lo vellet passa 'ls ulls 4 l'entorn seu, y ho comprén tot... y una llígri- ma de joya li regala cara avall, cara avall com una perla. RaMÓN MASIFERN DIVORCI L Senyor Jutge: soch casat y desitjo divorciarme, puig la dona va enganyarme el modo més descarat, —L' etern llas del matrimoni sols se pot desfer morint. —Conformes, pro no cumplint, que vagi ú enganyó al dimoni. —Mentres va ser sa promesa vosté podía enterarses pero després de casarse... —Si'm va cassar per sorpresa. Jo era sol y independent Yy, volguentme fer felís, me van lligar d'improvís ab el seté sagrament. Mes vosté va consentí... —No, senyó: ella 'm va agafar Y m' acompanyó al altar. —Y vosté va dir que Sí... —lo vaig quedar com una orga 7 que no tingués cap registre. , —Y, donchs, qqué va di 'l Ministre del Senyor —Qui calla, otorga, Tots tením las nostras flacas... —Per mí 'n té massa. —iQue tés Qué potser l' hi put l' alè2 EU alé y totas las cloacas. —Veu2 aquest mal es curable. —Senyor Jutge: no s' hi esforsi. sino m' otorga el divorci, vosté seró responsable del crim que perpetró intento. —Qué ha comés alguna infamia2 —Se cas ab set, —Poligamia2 —Sí, senyori d' aixó 'm lamento." Y per postres: envejosa, derrotxadora, embustera, falsa, ínjusta, trapacera, entrampada Y vanitosa... —Separis, que rahó té: pero iquí es aquesta donà tan horrible: —Barcelona, y jo, ' Districte nové, M. Bavía NIT DE REYS Per quan 4 ton balcó vinguin. esta nit els reys d' Orient, no hi posis tas sabatetas que adornan diminuts peus. No 't portarún pas joguinas ni dolsós com potser Creus, las sabatetas no hi deixis perque no 't portaràn res..— À la nit, quan els reys passin, surt allí ab tos ulls de cel, brillants, que 4 eclipsar arriban el brill dels demés estels. Surt allí ab ta cabellera sedosa y d'or relluhent devallant per tas espatllas Y abrassant ton coll de neu. Surt allí ab ton vestit blaneh de seda 6 de brillanté ue 4 ta cara alabastrina li escau tan divinament. Surt allí quan els reys passin, y pensa ab l'adagi aquell Que ja haurés sentit mil voltas: dna noya es per mi rey. J. Monsr bE GRACIA.

Page 107

—nme— SPoRT EN DECADENCIA (per J. Blanco Coris) El laun-tennis.

Page 108

— 1183 — PENSAMENTS Lo millor dels daus es no jugarlos, dihém parlant del joch: referintme, ara é las personas, crech que 4 totas se las pot considerar com un dau més 6 menos gros. Se comprén molt bé que un jove corrido cridi YjVisca'l balll,, pero una mare que hi acompanya 4 las sevas fillas, qué dirà que sigui vritat (Que es una bleda que bada2 Moltas bestias, si de cop rompessin 4 enrahonar, tractarían desseguida de tú al seu amo per no reconeixerli cap superioritat sobre ellas. A la dona que 't busqui perque li paris un pis, pérali els peus. Si procuras badar lo menos possible, ho conseguirés: pero si't figuras no badar may, fja estés badantl Per pagar, val més discorre que corre, per cobrar, val més corre que discorre, Es tan important saber 4 quí's demana un consell com el seguirlo, Las primeras impressións sempre son borrosasi hi ha que pulirlas. Un neci s''expansiona ab el primer que 'l vol escoltar, un home de món s'expansiona ab si mateix, La primera nit de nuvis, per una soltera es una historia de sensacións, y per una viuda, unas sensacións d' historia. Casada que fuig, alleugerament de gastos. La experiencia qu' es apresa de la experiencia, jaquesta es la millort Carréga't d'ilusións y pósa't é patí L'home més sabi es incapés de fer compendre ab el més llarch predm- bul lo que dona 4 compendre una dona ab una sola mirada apassionada. Un home vell, al mateix temps que's essa ab noya tendre,s divorcía del sentit comú. Per las noyas el casori es un sport, per l'home una llarga passejada en un cotxe sense rodas y en camí dolent. Quan topis ab un que Hi sobra llengua, detura la teva, Pensarshi molt no vol dir pensarho be. Entre marit y muller, ella es qui bada y Ell qui ho paga. La experiencia teva es la que 't té que valeri la dels demés pot ser- virte de reps. Raxóx Massip 8

Page 109

— 14 — TELÈGRAMA URGENT (per Picarol) —Es del vostre marit. Diu que de resultas d' un mal gré II han hagut de sorrar las dugas oa- mas, Vejeu, ara qué hem de fer... —Avans que tot, donar gracias 4 Deu, de que no mes siguin dugas. LA MORT DEL AUCELL Quan era jo fadrí un aucell tenía com cap se 'n hagi vist de passarell, per ser jo qui 'l cuidava, m' coneixia, Y al véurem al matí, plé d' alegria icom saltironejava, pobre aucelll Tantost el sol 4 casa s' apropava li duya ab goig la gabia 4 n' al balcó y al veure el raig de llum que l'inondava Xarrotejant que "m deya fins semblava: —Que Deu t' ho pagui en bé: gracias, minyó. Ún jorn el moixonet va enmalaltirse y aquesta fou la causa del dól meu: per veure si lograva aixeribirse no 'l treya del balcó y ja pot ben dirse que casi no 'm movía d' aprop seu. Tenía per vehinas marc y filla que prou s' interessavan pel moixó, y com si fós la cosa mes senzilla Sempre "ns trobavam junts ab la pubilla miratnos Et 4 ft y en el balcó. Per fí, un día'm va dir:—Créguim, procuri que no Hi caygui vosté de malaltís, si es qu: ell a passa té, per res S' apuri, portantlo 4 la mamó pot ser que 'l cui iNi may qui hi hagués entrat en aquell L' aucell se 'm va morir, pero bé massa I I I i

Page 110

— H56— van procurar fer naixe un altre amor, sens que me 'n adonés y ab prou catxassa vaig ser jo, al fí, qui's vé quedà ab la passa y é Íé ben arrapada dins del Cor. No 'm van curd els remeys de la gent sabia perqué tenía el mal massa arrelat. iA voltas quan hi penso fins tinch rabial Van treure l' aucell mort de dins la gabia y ara resulto jo l'engabiat. Per fi vareig casarme ab la vehina creyent trobú així el bàlsam pel meu mal, y ha resultat que aquést mes S' enverina. Prou diuhen que hi hú algú que ho endavina, pró 1 qu' es 4 mí m' ha eixit molt desigual. Prou deyan els amichs:—No Sigas plaga, que aquell que fs casa avay es un ilús.— Da creu no mes al ser que l'afalagai ot fou en vú, no vaig volguer fer vaga y are 'm trobo lligat ab un bon ns, Un nús que ni un moment per mí S' afluixa puig sempre casa hi ha crits y soroll, que al cap-de-vall ab llàgrimas se ruixa perque lo qu: es la sogra es una bruixa qu estreny el nús per fer mes mal al coll. 1Qué'm faltaria 4 mí si ara fós lliure com es al mitj del bosch el rossinyols Qui mes felís que jo podria riure a gent de casa sí que pot ben riure, Axv caLveés (per Picarol) —Per l' amor de Deu, fassi I favor d' apuntarme una mica la mangueral...

Page 111

— 16 — Parque Gtent. (Fotografía de E. Gior) Detall de la portalada. que m'he deixat cassar com un mussol. Tot per salvú un aucell, sense que olvidi que aquest que 's diu Cupido també crech té culpa de que aixís gemegui y cridi. iFaria de segú un infanticidi Si queya entre mas mans aqueix marrechl Pero no obstant, si en lloch de cada dia sortí al balcó com feya 4 tots instants, no hagués sortit de dins d' allà hont vivia, estich ben convensut que no 'm veuría lligat com ara 'm veig per quatre mans. Per 'xó per tot arreu m' esgargamello perque 4 molts el casori causi csglay y fugin del perill 'hont jó m' estrello, Y sobre tot, jovent, jo É' aconcello que no treguis l' aucell 4 fora may. Manrí REVOLTÓS EL PSICÓLECH El día qu' en Joan Larmet pogué posar l'escut d' Espanya al vidre de l' aparador, y, sota de l'escut un lletrero que diu tProvehidor de la Reyal Casa,, no estava pas mes content qu' aquell vespre d' un dissapte d'estiu,

Page 112

— ni — al arribar ú la torre mes dejorn que de costum, tot suat, las butxacas farcidas de paquetets, y las mans embrassadas ab dugas capsas, l' una ple- na de pastisseria y confituras, y l' altra de coberts de plata. Al veure al seu marit, la senyora Larmet se quedà tota parada: justa- ment aquell dia ella no l' esperava fins tart, perqué, refiada de lo molt qu: en Joan se cuydava del negoci, no 'l creya home d' anarse'n de la botiga avans de que paguessin la senmanada 4 las traballadoras. Y com que no pensava que 'l seu marit pogués rompre aquell día la costum de tots els dissaptes, la bona senyora havía deixat que 'ls nens juguessin pel jardí fins que fos hora d'anar ú la plassa de la Bonanova 4 rebre al Sr. Larmet, y ella, pera fer temps, s' havía ficat 4 la cuyna y ajudava 4 las minyonas 4 plomar pollastres. Era una gran dona Se sa casa la senyora Larmet, una esposa enteni- mentada y una mare que no sabía passar un quart d' hora sense estar ro- dejada dels quatre angelets que Deu li havía donat ep els vuyt anys que feya qu: era casada ab el seu segon marit, Quan en Joan la conegué, la Ifigenia Vacarissas era viuda d' un poeta, ab quí, avans de fer ella divuyt anys, s'havía enmaridat tan enamorada, tan enamorada, que talment semblava boja. Mal que no 'ls fes gayre goig l' ofici del gendre, els pares de la xicota, per por d' una bojería, no gosaren oposarse al casament, y la Ifigenia, un cop casada, se cregué la dona mes ditxosa del mon: l' espós la guiava pel camí dels somnis cap 4 l'ideal de la poesía, y, prenent al mon per un infern dantesch, els dos enamorats el miravan ab horror, y 's cre- yan únimas anyoradoras de la suprema bellesa, que, com las d' en Pau y lu Francisca, volavan juntas per entremitj de las tenebrasi ell era super- home, y ella superdona, Y no tingueren fills. PassEiG MiLiTag, (Fotografia de F. Fernàndez) Parada... sense fonda.

Page 113

— u8 — DugaNT La8 restas (per J. Llopart) —A mí sí que me han bien carregat. Oasi pre- toriria dur els neulés, ó el nlfio de algun rechi- dor, Al cap de quatre anys d' amor, el poeta morí, y la lfigenia's queda com una flor sense sol, com hauría quedat Ofelia si Hamlet hagués mort avans qui ella. Els pares de la viuda feren impossibles pera consolaria: res hi valia, la tristor li duró fins que no li quedaren llégrimas al cos. Y plora- da la darrera llúgrima, la Ifigenia s' adoní de que tenía vint y tres anys, y de que la fí del mon encare era molt lluny, y, com que no podía plo- rar més, comensú 4 somriure Els primers vestits de color que la lfigenia 's posí després de la mort del poeta, els hi vengué en Joan Lar- met, aquell botiguer del carrer de Fernando que, cada vespre, al Fo- ment, feya una partideta de dominó ab el senyor Vacarissas. Un: galan subjecte en Larmet: jove, rich, repo- sat, negociant de molta empenta y que no feya fortor de salta-taulells, y ab una afició boja 4 llegir obras ca- talanas: no sortía llibre qu' ell no'l comprés, y si els versos del marit de l' Ifigenia l'havían fet plorar molt so- vint, las novelas d' en Pí y de l'Ollés gaire bé las sabía de cor, y els arti- cles de l'Ignasi Durín li treyan mol- tas horas de dormir. Pero de tots els escriptors càtalans el qu' ell s' esti- mava mes era en Vilafranca: aquells quientos plens de frescor y de senti- ment, aquella bondat que respiravan tots els escrits del mestre, aquella alenada d'amor que n'eixía, aquell agredols que feya espurnar els ulls y duya pau é l'únima del llegidor, el tenfan encisat. En Larmet hauría vol- gut conéixer 4 'n aquell home qu: es- cribía tan bellas cosas, pero may tin- DURANT LAS VESTAS (per J. Pellicer Montseny) —Tafoy 4y de qué deuhen ser empeltats aquests moscatellsP

Page 114

—ng— gué aquesta Sort. Una vegada, es- tant 4 la porta de la botiga, sentí un "Passiho bé, senyor Vilafranca,: ell que's gira ab llestesa cap allà d'ahont venía aquell crit, y vejé un jove menut y magre, ulls y barba negres, que semblava anar molt atrafegat, y que 'streya 'l barret saludant ab tot respecte 4 un se- nyor de certa edat, mostatxo y perilla blancbs, que duya barret tou y americana folgada, y que passava per la acera ab el bastó sota l'aixella y cargolant un ci- garret. Aquellse- nyor devia ser un menestral aco- modat que tenía "l mateix nomque l'escritor barce- loní quinas obras eran las preferi- das d'en Larmet: 4 ben segur qu: en Vilafranca era tot diferent d' aquell senyor Vi- lafranca, devía ser mes pinture- ro, y devía donar- se bon xich mes d'importancia que 'l menestral 4 quí havía salu- dat el jove menut y magre que fe- ya cara d' advo- Cat sense plets. No 'n coneixía mes qu' un d' escriptor catalé en Joan Larmet, y encare de vista: no coneixía mes que 4 l'Ignasi Durún, un dimoni d'home que no sabía par- lar mes que de donas, y de l'úni- ma, y del cor, y vingan enamorats, y torna ab els enamorats y el cor y l'únima, que hi havía vegadas qu' EL SENYOR PONS Tan sols passen ta cés plou algi arribava ú marejar. Ja li agrada- van, ja, els llibres d'en Durén 4 en Joan, pero mes d' un cop l'encapa- rraren, perque hi trobava cosas que 4'n ell se li havían acudit sovint, y l'altre'n parlava com si ho sapi- gués: li semblava qu'aquell escrip- tor devía haver sigut un home de molta historia, y quetots els quen- tos que feya veu- re que s' empes- cava devían ser historias qu: ell sabía. Y lo qu'es 4 n'aquell si que, no mes vejentlo, ja se li coneixia qu era artista: alt, ben plantat, el pit enfora, la barba rossa, els cabells pentinats enrera, el llas de la corbata sense nuar, y ab mes cara de poca ver- gonya mata-do- nas que ni cap baritono d' ópe- ra. En Larmet el veya al Lyon d' or, ahont el boti- guer anava cada día, en havent di- nat, 4 pendre ca- fé y 4 llegir el Brusi. El café del mitjdía y la par- tideta de dominó del vespre, eran dugas costumsde las qu'en Joan no podía desferse: quan allí, ahont ara hi ha 'l Lyon d'or, hi havía 'l Café de las Deli- eias, ell ja n' era parroquió, y quan el Foment estava instalat al carrer del Pí, en Larmet ja s'hi trobava cada vespre ab el senyor Vacaris- sas. Y al sentirse enamorat de la Ifigenia, las partidetas de dominó l' (per Picarol)

Page 115

— 120 — FILOSOFIA DE UN CESSANT (per M. Alvares) — ajudaren é assolir sos hon. 6 rats desitjos: de primer co- mensí 4 perdre, pert que pert, un día y un altre día, y el Sr. Vacarissas guanya que guanya, tan estarrujat de satisfacció d' amor pro- pi que ja no cabía 41a pell. Un vespre 'l pare de la Ífi- genia s' adonú de que 'l bo- tiguer havía fet una jugada tan dolenta que, si fins alla- voras no hagués tingut un doble sis 4 las mans, no ho hauria pas fet pitjor. —A vosté n'hi passa al- guna, company,—digué 'l sortós 4 en Larmet. Y allavoras l'altre abo- cú el sach ahont tenía l enamorament y la por de El" senyor. Vacarissas tingué una gran alegria al saber aquell amor qu' ellno havía sospitat may: ne par- 14 4 sa filla y ella l'escolté, y després que la lfigenia s' ho hagué ben pensat, y des- prés d'anar un grapat de vegadas ú la botiga,—sem- pre ab sa mare, y sempre ab la escusa de veure ro- bas,—digué 4 son pare que lo millor fora que convidés 4 en Larmet 4 jugar al do- minó 4 casa d' ells, y que aixís, de mica en mica, co- meixentse y tractantse, tot vindria . pels seus passos comptats, y tot podría arre- glarse, Y tot s'arregló 4 gust de tothom, y en Larmet y la ligenia 's casaren molt cofoys l'un de l'altre—y fins enamorats de debó,—Y, al cap de vuyt anys de ma- trimoni, ja tenían quatre fills, quatre xicotets plens de salut, ymesentremaliats que D' Artagnan y els tres —Tretze anys de no guanyó un ral 4 emBare Nl ha qul a PratdGpa mosqueters quan eran pe- del descans dominical. tits. 4, an

Page 116

— 11 — Ex UN coxcvas nírica (per Tomés Sala) —iVols que t' ho digui2... 'M sembla que aquest tinent no 'n sab 8ayre de salvar obstacles... —SI ho sabré Jo, que hi he tingut un any de relacións. Quan va ser l hora de parlar ab els Papds, A tot arreu ne trobava.

Page 117

— 182 — Y aquells quatre dimoniets, 4 qui llur mare bavía enviat al jardí pera que juguessin fins que fos hora d'anar 4 la plassa de la Bonanova, aixís que sentiren la veu d'en Joan, vinga corre cap 4 ferli petons y ú regirarli las butxacas. Peróen Larmet no estava per entretenirse ab criaturas, allavoras, y, un cop els hagué besat ú tots, reprengué la conversa ab la lfigenia, y acabé d'esplicarli cóm havía sigut que convidés 4 dinar 4l' Ignasi Durén, Res: que com, de tant veures al mateix lloch y 4 la mateixa hora, havían acabat per parlarse, y de mica en mica arribaren 4 ser bons companys, un día l'escriptor volgué saber el perqué en Larmet havía dei- xat d'anar al café els diumenges. Allavoras en Joan li digué que tenía la familia 4 passar l'estiu 4 la torre, qu' ell hi anava cada vespre, y que 'ls dias de festa no's movía d'aquella casa del passeig de la Bonanova que, ab el seguit de tranvías que hi passavan per davant, venía ú ser tan aprop dela botiga com si estés posada 4 la plassa de Catalunya: y li esplicí l' hermosura del jardí plé de flors y d' arbres, molts arbres, que talment sem- blava un reconet de bosch, y ahont las criaturas jugavan tot el sant día sense amohinar 4 ningú, y sense que llur mare tingués de passar ansia de vigilarloshi 'ls passos, perqué la propietat estava dintre d'un clós de pe- dra y els xicotets no podían sortirne..— — —Anímis, y vagi 4 venrens un día, que'ns farí molt favor. En Durún havía respost que potser sí que qualsevulga diumenge aniría 4 passar una estona é la torre d' en Larmet, y el botiguer tot seguit pensé poder aprofitar la visita pera demanar 4 l'escriptor que'l presentés é en Vilafranca, y 4 en Pi y 4 l'Ollés, y fins iguí sabl potser, ben pregadet, en Durén llegiría algún trevall inédit, que be 'n deuría dur un 4 la butxaca. Pero 'ls días passavan, y 'l psicólech no duya pressa d' anar ú Sant Gerva- si, yen Larmet tot era queixàrseli de que no cumplís la paraula: y una tarde, fent el cremat, li digué que, si's donava de menos d'anar 4 casa d'ell, qu' ho digués ab franquesa, y no l'amohinaría més, Allavoras en Du- rún prometé anar 4 visitarlo l'endemó mateix, que fora diumenge, y pre- guntú é quin' hora solían acabar de dinar, y l'altre, creyent que alló del dinar era una indirecta, cnyté 4 dirli que l'esperava 4 la una de la tarde, Y que li faría posar plat 4 taula. Y en Durén havía aceptat. —Qué't semblai—feu en Joan, tot rialler, encarantse ab la Ifigenia, A la senyora Larmet no li semblava gens bé:ella, sent casada ab el poe- ta, n'havía conegut molts d' escriptors, y may li feren gayre goig las cos: tums de tota aquella colla de presumits que, quan escriuhen, son una cos y, quan enrabonan, un'altra, ella n' havía sentidas moltas de conversas entre literats, y sabía de quina manera parlavan els uns dels altres, y que, van als contraris, criticavan als companys, Y, si no podían dir mal de ningú mes, deyan mal d' ells mateixos. iGayre bé tan dolents com els músichs bonsl Y a lfigenia no n'estava gens contenta de que se li fiqués 4 casa un d'aquells batxillers que tot ho aprofitan pera posarho en letras de motllo, ben amanit de la manera qu' 4 n'ells els vé de gust. Tots aquells escriptors, que deyan que 's dedicavan 4 estudiar l'ànima, y que s'empescavan mes mentidas que cabells duyan al cap, se n'havían mofat molt dels amors de la lfigenia y el poeta, y els que no trobaren qu' ell fouun ximple de casarse, £ 'n ella la prenían per una beneyta. La se- nyora Larmet els tenía per mala gent als psicólechs, y d'en Durann' havía sentit contar 4 l'alsada d'un campanar, que fins hi havía qui deya qu" aquell escriptor duya enganyadas 4 tres xicotas, y las feya enrahonar for- sa, y, de tot lo qui ellas li esplicavan, ell ne feya quentos. —Bé, dona, no se 'ns menjaró pasl Qué pot pasar2 Qu' ens fassi sortir 4 tú y 4 mí en alguna historia de las sevas2

Page 118

— 183 — La lfigenia mirí al seu marit, y, per primera vegada 4 la vida, el trobú —, massa carregat de bona fé. LO —Deu te fassi b5,—li digué, boy desant las capsas y els paguetets qu' en Joan havía dut, Y tot seguit ané 4 donar pressa 4 las minyonas pera que enllestissin el sopar, y deix 4 en Larmet 4 la galeria, assegut en un balancí. - A en Joan li hauría fet molta ilusió veures posat de protagonista d'un quiento, peró mes li hauría agradat servir de model 4 en Vilafranca qu: 4 en Durún. Si may arribés 4 coneixer aquell escriptor, li esplicaria cosas que 4 en Joan li havían passat sent solter y que ben segur que l'altre po- dría aprofitar: alló d' aquell amor que sentí per la filla d'un adroguer de la Boria,—aquella pobra cegueta que tenía els ulls oberts y clars, y s'esta- va tot el día parant el sol 4 la porta de la botiga,—ique bé ho esplicaría en Vilafrancal D' aquestas cosas en Durén se 'n riuria. :Qué li podría esplicar al psicólech2 44 quell embolich ab una criada de casa seva que per poch no feu que son pare els plantés 4 tots dos al carrer2 Y mentres el marit rumiava per un cantó, la esposa rumiava per un al- tre. Lo qu'es ella no estava pas per quentos, ni per escoltar ximplerías, y d'en Durén no se'n fiava. Aquestos homes no saben parlar mes que d' amor, y la Sra. Larmet no tenía ganas d' encaparrarse ab filosofias que 4 las casadas els hi fan mes mal que bé. Lo millor fora que convidés 4 pen- dre café als senyors Gironella y 4 llurs noyas,—qu' estiuhejavan 4 la torre del costat de la dels Larmet,—y si en Durún tenía ganas de conversa, que n' hi donessin las dugas xicotas, que ja eran prou grans pera poder enraho- nar de certas cosas, prou aixeridas pera marejar 4 mes d'un psicólech, y prou macas pera atreure 4 qualsevol home, per presumit que fós y per tantsemendona que volgués aparentar esser. . aa L'endemú, 4 la una, l'Ignasi Duràn arribava é la torre d' en Larmet: s' havía endressat d' alló més: duya camisa planxada, el llas de la corbata ben nuat, y al saludar 4 la senyora de la casa, feu un acatament com sí ballés els rigodons. Las minyonas sortiren de la cuyna pera veure al con- : vidat, y els nens se quedaren plantats davant d'en Durún, mirantlo fixo, com escorcollantli las ninetas dels ulls pera endevinar si aquell senyor y ells serían amichs ó 's farian mala cara. L' escriptor acaronó 4 la quitxalla, y quan en Larmet l' enmenú 4 seguir la torre, els quatre nens anaren da- Trera d'en Durún, y s' encarregaren d' ensenyarli 'ls quartos ahont dor- mían,—dos 4 cada un,—y els armaris que guardavan llur roba, y la cam- bra que'ls destinavan pera lloch d' esbarjo en días de pluja. En Larmet ja comensava 4 enfadarse ab la xerrameca dels quatre noys, pero en Duran li demanó que no 'ls hi digués res, perque justament ell era molt aficionat é las criaturas, y aquellas li agradavan d' alló mes, y pera que 's vejés que lo que deya era cert, donú la mà als dos menuts, y cada un d'aquestos, ab la mú que'ls hi quedava en vaga, s'agafs é la ma d'un altre germanet. Y quan el botiguer vejé 4 en Duràn tan alt y ben plantat, abaquella barba rossa y cargolada, y ab els cabells pentinats enrera, rodejat de criatu- ras, no's pogué pas aguantar el riure.— Homel Sembla Jesús y els noys dels faritzeusi Y riu que riuj y els nens, vejent riure llur pare, esclataren en una gran riallaj y en Durón, pensant en l'acudit d'en Larmet, no 's podía tenir de riure, La lfigenia els trobé 4 tots ab la rialla als llabis, y, pera que no fos dit, se'n rigué sense ganas.

Page 119

— 14 — La MODA DEL ANY (per F. Mas) Mentres dina- ren, en Larmet tot era parlar de per literatura, y de — loque 4 n'elli NS Ll hauría agradat (2) poder dedicarshi: P, d'afición'hi tenía j molta, y, temps enrera, sent sol- a ter, havía escrit alguna coseta que potser enca- re trobaria enta. forada pels calai- xos de la taula d' escriptori, Peró semblava qu' en Durón no hi tro- bés gust en aquesta conver- sa, y mes s' esti- mava havérselas ab lus criaturas y ferloshi espli- Car cosas. Y per més que del psi- cólech que feya tanta por ú la Ifi- genia, no se 'n vejés ni las un- NI ss glas, la senyora Larmet no aca- Una sessió de siating-ring. (Apuntes del natural.) bava de Sarse d' —— ge aa entl SA LE ILLA vegadas aquests gatamoixas fan el tonto una estona, y tot d'un plegat pe- gan urpada, La lfigeniaja s' havía adonat de qu'en Duràn mirava molt 4la cambrera, y qu' una vegada, mentres la Ramona li mudava 'l plat, ell, com aquell que no ho vol fer, li fregA la ma ab la seva. 4 aa Els senyors Gironella arribaren en el precís instant que 'ls Larmet Y el convidat s' aixecavan de taula y anavan 4 la galería 4 pendre 'l café. Vinga fer presentacións, y desseguida tothom 4 seure, y prepararse pera comensar conversa seria, Els nens se posaren tots quatre al costat d'en Durún, y llur pare tingué de renyarlos. —Apal cap al jardí, vosaltres, aneu 4 jugar. Las criaturas mes s'haurian estimat quedarse ab l'escriptor, y, pera veure si 'ls ho permetían, feren com si no haguessin sentit 4 en Larmet. — Nens, que no ho sentiu:—digué la Ifigenia. Llavors els xicotets se decidiren ú creure, y, ab recansa, se n'anaren al jardí. —Vindrése—pregunté 'l mes menut 4 l'escriptor. —Sí, maco, sí, després,—feu en Duràn.

Page 120

F — 186 — Las noyas Gironella ja l'havian midat ab els ulls, y ae cap 4 peus, é'n aquell escriptor de que 'ls havian dit tantas cosas, y las xicotas frisavan per entaularhi conversa, Anavan preparadas 4 parlar d' amor, y estavan seguras de destarotar ú en Durún per llest que fos: ellas ja hi tenfan la m4 trencada ú fer perdre l'oremus als aixerits. Y pera comensar, una de las noyas pregunté al psicólech si li agradavan las criaturas, Tot seguit en Duràn comensó 4 enrahonar ab entusiasme. Que si era criaturer ell" Y devalentl Y que, quan mes ajogassadas, mes las estimava. Res de xico- tets sabis, ni de noyas serias: tot lo que'ls hauría comportat com 4 sabiesa, mentres fossin menuts eran cansóns. Si no sabían dir decimas pel sant de l' Avi, que no 'n sapiguessin, que mes valía no dir res que fer de lloro: y si s'estimavan mes las aucas de redolins que las tarjetas postals, millor, molt millor encare, 4Que si era criaturer2 Qu' ho digués la portera de casa d' ell, que, quan no sabia ahónt s' havían encauhat dugas bessonetas fillas d'ella, no feya mes que pujar al pis d'en Duràn, segura de trobírlashi jugant ab l'escriptor, El psicólech anava entussiasmantse y esplicant entremaliaduras de tots els nens amichs d' ells la senyora Gironella l' escoltava fent anar el cap amunt y avall, com volent dir que trobava molt com cal aquellas aficións, la lfigenia estava te- ment que, de tant parlar de criaturas, la conversa acabaria per ferse relliscosa, y 4 en Larmet y al seu vehí cada parau- la de l'escriptor els semblava una sen- tencia, —Y per qué no's casao—digué la Ma- tildeta Gironella. En Durún, al sen- tiraquella pregunta, se quedà tot parat de l'atreviment, —Es clar,—feula Esperanseta, la Gi- ronella xica — 4per quéno's casa si tant Ni agrada las criatu- rasè— No li costà gens 4 l'escriptor adonar- se de que aquellas noyas havían anat allà ab l'intent de ferlo enrahonari y pera estalviar dis- cussións malagua- nyadas, cregué que lo millor era estron- car la conversa. —No 'ls hi sabría Noricia raesca (per J. Diéguez)

Page 121

— 126 — dir, — respongué, defugint SaLaBRosa (per Toidlot) lasmiradasimpertinents de i las noyas Gironella. Tothom esclaté 4 riure, y las dugas xicotas vejeren arribada l'hora de posar al Psicólech en un compromís. —Tan senzill que fora, pera vosté, casarse, segons diuhen. —Y que diuhen que po- dría triar la mida y el co- lor, En Larmet ja 's frega- va las mans de gust, per endavant: ara si que sorti- ría algún quento inédit. Y en Durún, vejent que la co- sa s' embolicava, miró é la lfigenia pera veure quín po- sat hi feya. Peró ella, po- ruga de que 'ls Gironellas sé creguessin qui sab qué, feu la distreta y girú la mirada cap al jardí. (Si ja s' ho temía desde 'l día avans, la lfigenia, qu aquell home acabaria per permetres al- gún atrevimentl Las noyas Gironella es- tavan esperant que l'es- eriptor obrís la boca, y ell, no volent seguirlas pel ca- Br era etern mí qui ellas prenían, agafú Diguln: ahont se pot trobar un posat d' enza, ben bé d' una noya mes salada" enza, y acotú 'l cap com sí contés las rejolas. —Es favor que vostés me fan—digué fingintse avergonyit. Y mentres en Larmet y en Gironella reyan, y las senyoras comensayan 4 parlar de cosas d' ellas, las dugas noyas miraren A l' escriptor, y els feu pena qu' un home tan maco y ben plantat sigués tan poca solta, y dupta- ren de que fos cert tot alló que la gent feya corre d' en Durín y las sevas entremaliaduras. Y en Duràn pensava que ja era ben trist que volguessin ferli pagar el dinar ab discursos. La conversa s' ensopí: las xicotas, de tant en tant, pegavan una fiblada pera veure si feyan aixeribir 4 l'escriptor, peró ell s' estimí mes passar per curt y acabar d' un cop. que no pas dir ximplerías 4 'n aquell parell de postureras que feyan cara de festejadoras d'ofici. Y de mica en mica, arri- baren 4 'n alló del "caràmi carúml, y una pausa llargaj y després, alló de úsí, senyor, Sí, y una nova pausa mes llarga que l'altra. Las noyas s' aburrían: la Esperanseta miró 4 la Matildeta, la Matildeta 4 sa mare, y la senyora Gironella, comprenent la mirada, digué que, mal qu: ho sentíssin molt, tenían d' anàrse'n, perqué havían quedat en trobar— se ab unas amígas al Frare blanch, y no volían ferlas esperar. Té setze anys, es de Cardona

Page 122

— 181 — —No m' ho havíau pas ditl—feu el senyor Gironella. Hi hagué tota una colla de "estiguin bons, y "passiho bi y en Larmet demanaren permís é en Durún pera anar 4 llurs amichs fins 4 la porta. R d'e Quan el botiguer y la seva senyora tornaren 4 la galeria, hi era: la lfigenia tingué un mal pensament. —Ramonal Franciscal—eridà tota esverada. —Mauna, senyora. Las minyonas no s' havían mogut de la cuyna, ni saberen dir ai. " senyoret convidat. El matrimoni se n' ané cap al jardí. Al fons de tot, allé ahont els . ne deyan "el bosch,, en Duràn, en mànegas de camisa, s'estava enfi, dalt d' un arbrej els quatre xicotets, rient y fent gatzara, l'apedregavai. de valent, y ell, quan veya qu' un dels noys li tirava una pedra, feya l'es-x pantat, y pujava soca amunt. Aixís qu' en Durún vejé 4 la lfigenia, cuytí 4 baixar, y's posé l'ameri- cana. 3 —Dispensim, senyo- ra: ja sé que ha estat OsraNETa (per P. Molinas) una criaturada, pero no he pogut ferhi mes. I —Aixórayl—diguéen Larmet interrompentlo. I —Ja por tornar 4 pujar 4 l'arbre, si vol, que no "ns enfadarém. La lfigenia mirú al seu marit, y, per segona I vegada 4 la vida, el tro- 1 bú massa carregat de bona fé. Ella ho havía entés desseguida lo que en Durún volía dir: aquella criaturada de que l'escriptor parlava era 'l posat d'enza que havía fet conversant ab I las noyas Gironella. I —No 'ls hi dech ha- ver agradat gens 4 n' aquellas senyoretas, veritat, senyoral —No diré tant, peró no 'ls hi ha fet massa el pés,—respongué la lfi- genia boy rient. —iVol saberho, vos- té, perqué no 'm caso2 Donchs, no 'm caso per por de tenir fills y que —AD el farsell de las penas se 'm morin. sempre É coll, per mes que rodi, no trobo may un ximplet que 'm digul: gol que li porti ENRICH DE FUENTES

Page 123

— 128 — Dr Dr Cr Dr Dr Dr Dr Dr Dr Dr ED ere Em Er Cr Cr rer er er Eres INTIMA Y jah carambal.., Ja hi caychl... Era un pègust lava iQuína mescla de sal y confitural Cartas totas d' amor, d'amor etern, firmadas per gentils ídols d' un y en las quals, si hi brillava la passió, no hi quedava molt bé l' ortografia. Tot llegint, com sentint l'eco lunya d'un passat que ja avuy quí sab hónt para, 4 ma vista de prompte ha aparescut l'historia d' aquell temps, precisa, clara. N'hi havía tres de l'Àngela, un diablet que me 'n va fer de verdas y madurasj una de la Marieta... jaquesta sí qu era un tipo exemplar... en quant 4 hetxurasi Quatre de la Sió, la més formal, si no m' hagués sortit un xich tirnica: dugas de la Matilde jab flors 4 dinsl... iPobretal... Jo li deya la Botdnica. Llegint p recordant, icóm he passat l'estona, fent alegres comentaris pevocant d'aquella dpoça felís as glorias, els apuros, els desvarisi... Jo llavoras—jbé prou que ho tinch presentl— al rebre aquellas cartas las besava... 64 voltas, ab els ulls humitejats, segóns son contingut, las patcjaya, VUY... Un cop llegidas, molt tranquil, tot pensant que n' hi havía de bonicas pero que m' ocupavan mitj calaix, Xano xano he anat fentlas 4 micas. —IVajal—deya, estripant un full:—jaquí donan fi 'ls teus gargots, Lola enciseral v "ls teus rasgos també, dolsa Assumpciól tirava 'ls bossins 4 la panera. Y ho feya ab tota calma, convensut de que alló no eran més que tonterías, y ab el mateix posat indiferent que s' estripa un diari de fa días. 1AhL... iCóm els sentiments, seguint el curs de la vida, 's desgastan y 's trastornanl... El temps, la sacietat, els desenganys, iqué filosops... y qué dolents ens tornanl... C. Guxi LO Del DD a al ll a Dl ll Dl

Page 124

— 129 — CAMINANT... iCóm passan els anys... cóm passant iDeu anysl Sembla qu' era ahí aquell instant qu' en la vida vam empendre igual camí. El camí del amor nostre ha sigut llarch, ple de sots, més que rosas, fins ara, hem vist pedras y escardots. Sense 'l nostre ferm propósit d'arribé al fí, resoluts, hauríam tornat enrera més d'un cop, esmaperduts, Com un entfilall de somnis, recordo avuy al plegat las tristesas y alegrias que 'l camí 'ns han allargat. 1Y quíns duptes, quíns esforsosi iquúntas llógrimas de fel, ab aquests deu anys de lluyta caminant per veure 'I cell Pro en cambi, quín goig més íntim: d'alegrías, quín esclatt en las horas curtas... Curtas que l'hem vist blau, estrellat...l Per 'xó en la nostra carrera l'un per l'altre havém viscut, buscant lloch per aturarnos un" hora... un quart,. un minut... Per 'xó quan la sort contraria el fí 'ns anava allunyant, cobrayam coratje al véurens decidits 4 an4 endavant. Per 'xó si un cop defallía d'angoixa y abatiment, novas forsas recobravà veyente riure un moment. —— er 'xó si 'ls ulls se m' omplían de llàgrimas amargants, se 'm endolcian al veure qu: érats meva com avants. Sempre, com avuy, tos brassos m' han esperat amatents oferintme, carinyosos, consol pels meus sofriments. El teu pit ayuy, com sempre, s'ha ofert gojós A serví — . de bressol als meus ensomnis y al meu cap, de tou coixí. Sempre caminant... mes ara que al mitj d'un plí hem arribat, Pel plaher de reposarhi sento goig d'estar cansat. . Aturémnos, vida meva, ja que 'ns vaga, reposém. 1Quí sab si"l cel que buscavam es aquest que aquí trobéml E. Jusr v Pasros INVOCACIO Premiada per la AsociacióN Larezania de Girona Lluherna sobirana del Tot universal, ps P de las estrellas més claras y més bellas del àmbit sideral: mon ínima voldría, fervent d'adoració, ed ab pri A r la regió sagra F'eternarimspiració. Ton nom l'ayre suspira, l'endú la tempestat, el llamp qu' amunt fulgura en l' aspre tró 'l murmura ab ronca magestat, La nit t' empeny en alas del Geni al antre fosch, la soletat decir he ve t'ampara, vetlla ri de dis, en mitj del fonch. Cingleras y montanyas segueix ton vol rabent com d' 4liga altanera, l'olímpica senyera del ample firmament. Divagas per planurias, colladas y tossals: la fresca marinada hi envia ab la rosada tos húlits matinals. Pels camps florits rumbejas en filigrana d' or la undosa cabellera, com alba missatjera d' universal amor. Devallas candenciosa pel ríu y I xaragall, y enllé la mar geganta ton iris s' abrillanta com en etern mirall, A l' hora del crepúscul has dat místich vesllum, al esplendent mitj día, la màgica armonia del ayre y de la llum. Las negras nuvoladas son tos mellors palaus: per l'éter intangible navegas invisible dins misteriosas naus... Sosténs la papellona de flor en flor volant ab vaporosas alas. Tú ets quí las cigalas ha dat el sópit cant, ,

Page 125

— 180 — PROLECH DEL DRAMA LÍRICH MEL JUTGLAR, quí al rossinyol envía assadas 4 desdir, a lira al vell poeta, la Fé al anacoreta y alsabi l'alt capir, al màrtir com al héroe, la santa abnegació: al lliberal artista EL jurgran: (Apareixent d escena avants d'alsarse 'l teló): Damas y cavallers: plascévolment ea escoltéu, un instant, mon parlament. l'enginy 6 la ficció. a xi dc mercreó, el trist aucell errant, quin cant plascent escrius ab letras d'or coent las fullas de la Historia Jprestas é la gloria — magnifich resplandor. S6 l' héroe d'aquest drama:'l pobre autor, MS re Login troban boy tremolant de por, : laics mega ras una tasca erudel m' ha encomenada. as fadas peregrinas M ha dit que vos digués que, sens temor, sas vestas diamantinas Tihéu tots, 4 plé cor, y Sos estanys de gel. H Dora del coméns 4 la fí de aquest foll drama, Y estotxa dins son cor, la mare qu'al fill plora, el Ell qu" al lluny s' anyora y ed la Patria, mor, er Tú l'Art y la Industria s' estrenyen fort las mans: els ódis y la guerra desnías de la terra y als pobles fas germans... D' amor sublims desvaris, misteris, il-lusións, excelsitut, poesía. far lluminós y guia de totas las nacións, aspiració uperba que abarca l'infinit: bondat, virtut, bellesa, justicia y fortalesa qu' enlayran l' he ri) fantasma de la idea que bull eternament, espurna abrusadora del foch diví qu' arbora lo cor y el pensament... Ho ets tot—Pels que somnían tens dolsa caritat: en vida 'ls aconhortas, en mort, óbra'ls las portas de la inmortalitat... Lluherna sobirana del Tot universal, espill de las estrellas més claras Y més bellas del àmbit sideral: mon énima voldria, fervent d' adoració, ab Tú donar volada er la regió sagrada H eterna inspiraciól J. BaucELLS PRAT No ploreu, no, quan sentireu la vil cansó del faritzeu. Riheut riheut riheut ue riure es viure. Goséul goséul goséu: del dret de riurel Rihéu, sens por, quan sentireu, el plany d' amor del trist cor meu, rihenl riheul riheu ue riure es viurel... oseu, goseu, goseu del dret de riurel... Y si un moment la pena omplena el pensament, heú d' allunyarla promptament, rihent, rihent, rihent, ue riure es viure, gosant ardits ben lliurement "del dret de riurel La comanda es finida: el trist jutglar, l'amarguissim cantar de son etern penar, us vol fer escoltar sens trigar gayre. Riheu, al escoltarla, eixa cansó: poséuhi més atenció u'es cíntich de dolor. adeul, que ja 'l teló s'enfila enlayre. Joax Oniva BRIDOMAN

Page 126

— 181 — I La GRAN POTENCIA (per J. Llopart) El poble en va s' esgargamella, Contra "I tranvía del Inglés ell endavant, tot ho atropella. ni Deu ni "I batlle hi poden res.

Page 127

— 182 — LAVADEROS POPULARS (per Picarol) NosTRES BOHEMIS (per Robert) nal, "m ereya que é rentar aixó hi havia d'anar é cala ciutat... No, dona, aquí ya n' hi ha bastante de roba sucia, ESPERANT TANDA Cap altart, la font del Padró no té prou aixetas per omplir cantis y cantirets: l'aygua es fresca y regalada, las vespradas d' estiu son xafogo- sas, y als vehins fent tertulia davant de la botigueta del barber, de la ten- da de drogas 6 la planxadora, els hi agrada xarricar alsant el cantiró per refrescar las paraulas de sa animosa conversa. La renglera de cantis qu' esperan tanda, com més va més s allarga. —iÚY, quína gentadal—exclama la Rosalía atantsanse 4 la font ab un cantiret de bon dibuix y de pochs tragos.—eQuí es l' últim —Aquesta noya,—Ía una vella geperuda que tragina uns cantis com portadoras. —ESté bé. —iQuí dona tandat—diu un xicotés ab duas galledas. —Jo, noy,—contesta la Rosalia tot mirant 4 l'esquitllenta 4 un jove de bon posat, que ab certa temensa arriba fins 4 nostra minyona, exclamant ab veu baixa:—Deu te guard, hermosa Rosalía. —iHolal jEts tú, Ignacietl No t' havía pas vist. :Qué dius de bóP —Que... que voldria, si no't sab mal, m' escoltessis dugas paraulas. —brou, home, prou: encare que siguin tres. —No 't molestaréz —Cap mica. Cabalment ara com ara no tinch altra feyna 4 fer qui es- perar tanda, y 'm sembla que va per llarch. —Es que com per parlar ab tú també 's necessita tanda, jo..: —No tant, home, no tant... Ab bonas paranlas encare 'm tractarós de font,

Page 128

es i — ERMILLA DE MODA (per E. Mall) Coxnició fSixs Qua Nox, (per Pipa) —Necesslto una Magdalena é o0rre-cuyta. el donoba, ls diners de l'ernilla hont 2Vols venir é forme de modelof els tens ar —Si ha de ser una Magdalena avans de otra que "la tinguiP A cal sastrel penedirae, no hi tinch inconvenient. —iFontl Font sí que ho ets: font ab rajolíns de mel per uns y d'acibar per mí. —iUy, filletl... iQuíns termes més modernistas gastas pels dias de feyna... —IVeusi Ja 't burlas de mí. —Lo que veig es que volías dirme dugas paraulas y ja me n has ditas dugas centas. —Tens rahó: y aixó qu' encare no he comensat. —Veyúm, donchs, si 'm passard la tanda sense sapiguer aquestas dit- xosas dugas paranlas. —Arviat estarém llestos: jo £' estimo. —iJa, ja, jal /Vaya un pas graciósi —Aixó 't fa riure, Rosalía2 —Molt, Ienaciet, molt. No me'n puch estar, ho confesso. May hauría dit que tú, tan reservat, tan entristit, tan poqueta cosa entre 1 jovent alegre del barri... —Ja ho sé, Rosalia: ja ho veig, que per molt que m' aixequi de puntetas no pucharribar fins 4 tú. Son tants els teus pretendents..., gastan tots ells una música tan florida d' amoretas per recrearte las orellas, que jo, ab la meva tristesa de cara y ab el meu acobardiment d'ànima, may po: dria ésser afavorit ab una rialleta amorosa dels teus llabis de cirera. Ja ho sé, Rosalía: ja ho veig. Pero, ab tot y suberho, no me 'n puch estar de dirte lo que't dich: no puch menos d' estimarte com t' estimo. Sí, Rosalía, sí: jo t' estimo molt, més que molt, més que ningú. :De quina manera: De cor, fondo, molt fondo... Ab adoració d' ànima, ab perfúms de viola bosquetana. Ja ho sé, Rosalía: ja ho veig que tú 't rinrós de tot lo que dich... Es

Page 129

— 134 — UN z808 DE música (per Enrich Morera) Bt Pa — gre dem À Bergea EL En na ma Pr fl na pe ele aa PPel ene Pr Facalmil de un fragment de Gpera inédita Emporium. clar, jo no 't segueixo pels saraus. Jo no 't trepitjo la sombru pel carrer. Jo no disfruto de competencia amorosa entre las noyas del barri. No soch figurín de l'última moda... Jo, ja se sab, del traball 4 casa y de casa al traball. Las mevas alegrías al cap de la senmana, son dugas: els dissap- tes, entregar els meus jornals 4 la mare, y ls diumenges, contemplarte desde 'l baleó de casa, papallonejant entre 'l jovent del barri. Dispensa, Rosalía, perdónam. May m' he atrevit 4 parlarte com ara 't parloi mes era precís dirt'ho: si guardo 'l secret més temps, hauria cay- gut malalt. . Ara que ja coneixes els meus sufriments, las mevas caborias de jove, én paga del meu discurs, sols una cosa 't suplico, Rosalia, y aquesta es, que jo, l'últim dels teus pensaments amorosos, sigui'l primer 4 quí acudei- xis quan necessitis del valiment d' un home en tot y per tot. Fora d' aixó... res. Tú, é la llum: jo, 4 la fosca. Cosas del món... Miste- ris del cor... Fantasias de la meva tristesa... Jo ho sé, Rosalía, ja ho veig, Rosalía, ja ho veig... Adeu. Y ' bo del Ignaciet, com si volgués fugir de sas propias paraulas, deixà 4 la Rosalía ab la mirada clavada en terra fins que desensopintseli 'l pen- sament, exclamí ab paranlas que no passan dels llabis:—iPobre xicotl... 1Ves quí 's podía pensar que l' Ignaciet fos capús de dir tantas cosas d' un plegatl M' agradava escoltarlo, Semblava talment que parlés un cómich del freya/o. (Quina pulidesal Quin tó més armoniósi iQuín... —iQuí li toca aral—erida una veu desde la font. —Aquella noya. /Ep, minyonal No val 4 badar, que 't passaré la tanda. —AY, es veritat,—fa la Rosalia aixeribintse y posant el canti 4 raig de font.—iVes quina manera d' entontirme ab aquell ximplici d' Ignacietl Ab un poch més perdo la tanda. No me 'l escoltaré pas may més, may més. LLus Mini

Page 130

— 185 — Ex Rius v Tauter I (per Picarol) De tech en tech 8' abandona y de disbauxa en disbauxa, Per ell aixó es BarcelonaP No: aixó es Xauxat LA 6 a

Page 131

— 186 — Lo srogr per pia (per F. Mas) Es de las modas mes bellas. —Patinant un 88 'n va al cel .. quan no 88 'n va de costellas. LAS TRES.. Els camillers del Hospital portavan al Depósit el cadàver del suicida: se ficà "I jutje de guardia en son carruatje, arri- bé al jutjat, entrú en son despaig, tancé la porta cuidadosament, y després de sentarse al escalfapanxas, llegí aquella relació póstuma que deya aixís: ULo que va 4 succehir dintre de un quart d' hora es absolutament inevitable, senyor jutje. No soch un boig, ni un desesperat, ni tinch rahons per' aburrir la vida per la mateixa vida. Pero soch un cobart y per serho es que 'm ma- to. Contradicció, pero no més que aparent. sEl rellotje 'm fa por, pero una por insuperable, més forta que'l meu cervell admirablement equilibrat—be 's pot ser in- modest 4 dos passos de la tomba—més forta que la meva vo- luntat, tota vegada que no he tingut valor pera tirarlo 4 un pou. El meu rellotje es el meu enemich, un enemich que viu enganxat d mí, la meva obsessió de tot el día, el meu terror de las nits. La meva voluntat m' or- dena tímidament que 'l fassi 4 trossos, y per més que mil voltes ho he intentat, una forsa superior ha detingut sempre el meu bras. Una vegada mort, se 'm tancaran els 0idos, se parard 'I rellotje, y descansaré. Y aixó I I I i I

Page 132

— 181 — serà dintre de deu minuts, ans de que la repetició del malehit rellotje soni las tres de la matinada, aqueixa hora que ve sent la meva condemnació desde trenta nits ensó. pPerque aquest temps ha passat desd: que per la meva propia y hon- rada mú 'm vaig pendre justicia sobre 'l cap hermosíssim y adorat de aquella dona. Vaig fer mal, pero 4cóm rahonar l'impuls quan el puny del deshonor cau inesperat damunt del rostre2 La vaig matar irat y cego, de un sol cop, de un cop certer... y A n' ell no, perque no sapigué defen- sarla y va fugir. Menos que jo l'estimava sens dupte, tota vegada que jo la matava pera no compartiria ab ningú més, y ell no tingué valor de ferho pera que no sigués sino d' ell, Meva fou la seva mirada postrera. La llum de la lluna que inundava '1 jardí, testimoni de la meva vergony: im permeté véurela: no sé si en aquella despedida muda hi hagué penedi- ment, enuig ó por, pero sí sé que quan tancú 'ls ulls, la darrera imatje fixada en ells sigué la del meu rostre adolorit, Al cloures sas parpellas, equilibrat de repent mon esperit tempestuós, el rellotje de un campanar lluny, llansú sossegada y acompassadament tres campanadas quals ecos se anaren extingint sobre 'ls camps silenciosos y adormits en la quietut de la matinada. No tremolaren mas mans, ni s' ennuvolà acobardida la meva vista, perque lo que fet havia era just y era honrat. Ab una aixada vaig cavar adelarat un sot fondo, enterranthi aquell cos en altre temps idola- trat. Quan el sol ab sas onadas de llum esquinsó 'ls vels de la boyrina, ig abandonar la casa extranya y enemiga, tancant la porta ab clau y tirant la clau al ric. El secret quedava ben guardat. 4Torni 4 la vida. Ningú pogué coneixer en mon rostre las ràfagas de la tempesta que havía sotraquejat rudament la meva únima, y la nit arribada vaig refugiarme en mon llit, solitari per primera volta. Damunt de aquell mateix vetllador en que ella solia deixarhi ab graciosas manyaguerias las pintetas de sos cabells, hi vaig eclocar el meu rellotje de repetició, que ab Eu Cor AmACAT DEL FIVALLER retir (per J. Llopart) —Selior: postrado d puestras p'antas .

Page 133

— 188 — UN BarLLE sarisear (per J. Llopart, —4Qui "m faré empendre de nou Tinch oreu, s0ch propietari. el municipal calvarif 1Greoh que ja n' hi faben bé prout son moviment isó- cron, semblant é la palpitació de un ser viu, cridava dolsa- ment 4 la son. Y la son vingué y tancí mos parpres 4 la llum y la meva me- moria é la passada tragedia, aUn fil misteriós yferm feu descorre'l vel que'm separava de la vidareal y vaig despertarme en l'es- pés silenci de la nit. Com un redoble te- nue y suavíssim so- naren els rodatjes del meu repetició y sentí clars, ben des- tacats,argentins,els tres tochs de l'hora. No era, no, deliri de una imaginació ma- lalta, que no soch boig, senyor jutje: sentí las tres de la matinada, alterant ab august só la quie- tut de la meva ar- coba, ,Salto del llit, en- cenchtotas las llums de la casa, desperto al servey, me moch nerviós per tota l' habitació... y quan elsolfiamejú damunt dels camps me jura- va ú mí mateix que tot lo succehit havía, sigut un somni, Me trech de la butxaca " rellotje, l'examino ab cuydado... Mar xava perfectament normal, era l'esce- lent rellotje de sem- pre, Y no obstant, quan las ombras del crepúscul, heralt de la nit, comensaren 4 esborrar els con-

Page 134

— 199 — torns de las cosas, sentí por, una por incerta, pueril, irracional, dintre del perfecte equilibri del meu cervell, y no donantme compte ben bé de lo que — feya, deixí 'I rellotje sobre 'l vetllador sense atrevirme 4 donarli corda ab — toty estar parat per tenirla acabada. ,Llavoras se precis el temor informe que havia sentit. Tenía por del meu rellotje, pero ara estava segur, absolutament segur, perque no li havía donat corda. Era com un cos sense vida, y de aixó vaig cerciorar- me'n aplicantme'l al 0ído. Res... ,Vaig ficarme al llit seré, animós, adormintme ab la sossegada tranqui- litat del just. :Quànt temps No ho sé: pero 'l mateix fil misteriós me donú una estiragassada: la mateixa forsa secreta 'm desclogué 'ls parpres y s' apoderé de la meva atenció, y en el sossego de l' arcoba 0í primer el suau soroll del engranatje, y després las tres campanadas de la matinada, de un modo que se 'n diría implacable... sí, senyor jutje, perque aquell re- llotje semblava un ser viu, un 4 manera de mandatari del Remordiment, que 4 l'hora precisa cumplía la missió vigilant de dirme:—Recórdate'ni. Una... dos.., tres. vAligual que la nit anterior vaig iluminar la casa, vaig despertar 4 tothom: volía disoldre la meva por en la vida de relació. Me prengueren per boig. Vaig agafar el malehit rellotje y vaig tancarlo al fons de l'arca de caudals, y 4 la tercera nit tornava 4 sonar, y jo 'l sentía distintament 4 través de las parets d'acer de l'caixa, perque pera ferme'l sentir me cridava invisible y no explicada aquella forsa superior 4 mí. aUn mes durú aquest suplici intolerable: trenta nits de esgarrifosa an- sietat esperant en l'ombra de la meva arcoba las tres anguniosas cam- panadas, No puch més: tal volta ningú hauria resistit tant com jo. La nit, trigéssima primera, dintre de cinch minuts, el rellotje tornaré 4 sonar, com sempre inexorable y acusador: pero jo ni 'l sentiré, ni 'l sentirà ningú, y las tres campanadas no lograràn sacsejar el meu cos difunt, sobre 'l qual ha de trobarlo la mú de la justicia., El jutje de guardia deixé caure 'l paper, al arribar al final de la carta. Reconegué en l'escalfa-panxas que 'ls tions s' avivaren ab flamerada ale- gre, y tocú 'l timbre. —El rellotje del suicida—digné al agutzil. Miró l'hora en el seu: faltavan cinch minuts pera las tres, Feya per tant vintiquatre horas justas que la carta havía sigut escrita. L'agutzil deixú sobre la taula del jutje 'I rellotje del suicida y 's retiró. El rellotje estava parat. Sonaren las tres en el que penjava de la paret. Trauscorregueren cinch minuts... deu... un quart d' hora... El jutje de guar- dia oprimí, algun tant emocionat, el ressort de la repetició: pero ' rellotje Permanesqué mut. Obrí la tapa pera examinar el mecanisme y al ferho Salté sobre la taula l'espiral de finíssim acer que servia de campana y 's bellugaren els rodatjes en moviment breu y apagat com l'últim sospir de Un agonitzant. Y llavoras, en aquell sever despaig del jutjat de guardia, que de tants dolorosos dramas havía sigut testimoni, el magistrat sentí una esgarri- FREDERICH URRECRA EL DARRER PRECH Has tardat... pro al fí has vingutl i no agraheixo ab tota l'Enima, En el trúnsit de la mort Qué 'm plau veure't aprop meu veig, Amor, que 'l cor no enganya. — quan ma trista vida acaba...

Page 135

— 140 — Deaua aivir (per F. Urgellés) i —3Encara no surtí —iAmor meut —IVida meval —Diu que m' ayma iayl —No vindréttt i —T' estima.—T adoro. me plau mes véuret'hi 4 tú ue lliscan com raigs de gloria que é nel àngel de ma guarda. desae "i Cel de ta mirada: Acósta't, acósta't més, el caliu d'aquella fama Joseó Rosita que va encendre nostres cors EE I vull reviure ab m' alenada... I vull estrényer el teu cós LA CARTA y besar la mé cristiana (D' Hexe: BaRRUSSE) a eteina Mentres t'escrich, la llantia espía, eixam mrtari rats marca ' rellotje un trist va-y-vé: d' anar de l' un Cel al altret Pr a Dr No ploris, no pl y ab tú y ab mí somniaré. — na Go Ca io La llàntia es dolsa y jo deliro: dran ciNO t oltaaeó i sento tan sols ta ven, ta veu: . Dich el teu nom. y els dits me miro, y ta caricia 'l cor hi veu. Tésitaril ia meva lona. D' adés conservo encar dolcesa: lneite sea d'ambrtes tl, tos sanglots l'ayre no s'endú: deixa apaivagar mas ànsias mitj somiant, no sé ab certesa, Gates Nabias dels cens alla si'Í que t' escriu soch jo ó ets tú. deixam recullir las llàgrimas E. GuaNYaBÈNS, frad.

Page 136

— MI — DRama nàrir (per F. Urgellés) —IM' has aixafat la gultarrat —Nira que t' enfllot uiHorrorit Quadro final: Légrimas y epitafl. DEL FOCH... A LAS BRASAS Naturalment que propia del estiu es la calor, pero la de certa tarde del prop passat mes d'Agost era d' infern, notantse en tothom un deix d'ener- vador defalliment, Festa xalogosa y ensopida, sense un alé d'ayre que vingués refrescar las deixondidas facultats dels vehins de Barcelona, la nyonya acabava per rendir 4 un deixantio sense energías si s' asseya, y tot el cos amarat de suhor sí tractava de passejar per nostras amplas vías. iDitxosos vosaltres, —pensava jo,—els que podent prescindir de las inmediatas exigencias de la lluyta per la existencia, vos permeteu distrutar de las delicias que pro- porcionan els balnearis y demés llochs ahont se pot estiuhejarl... En tals reflexións, ja comensava 4 embrancarme rahonant sobre la irri- tant desigualtat de classes socials de la que 'n sol treure millor partit qui menos s'ho mereix, quan un amich vingué 4 distréure'm convidantme 4 empendre un breu y delitós viatge, segons expressió seva, que vaig ac- ceptar atret per tan falagueras promesas. Y, en efecte, alló fou com tornar de mort 4 vida. 3 s'a

Page 137

— 2 — Una soperba planura riberenca del Prat del Llobregat era'l lloch que al poch rato trepitjavam. Hermosa inmensitat de terra, banyada pel I mansoy riu, ahont la vegetació pródiga y abundant recreava mostra — i vista. g Donava goig contemplar aquella riquesa d'arbres fruyters, verdor de horta, plantas aromíticas, sanitosas matas y flors de variats matisos. De tant en tant, grupos d'arbres borts quals ramas eran bastant espessas, onejavan suaument al impuls d'una fresca enriquida d'oxígeno pur, que esponjava'ls pulmóns. i ESCOLA REALISTA iQuína diferencia entre la humida calor de Barce- (per J. Llopart — lona y aquell verdader Paradís cuydat amorosament per la mú del jornalerl Y ab tota calma, com si'ns dolgués deixar enrera tanta explendidés de la Naturalesa, arribarem al cha- let d'una familia coneguda del meu company, que 'ns rebé cortés y obsequiosament, Els cuydados que aque- lla bondadosa familia 'ns procuraren foren moltsi la —/ alegria que experimentaren al veure'ns vessava per '/ tot arreu. JOhl's coneix que 'l meu compai compta gran estima en aquella casal. Jo 'm prometía una tarde fe- lís. La mestressa, senyo- Ge Z se Mi El ' 7 ets LL i aci Un quadro naturalista ha de ser pre que per la vritat qu' entranya las exposicións d' Espanya.

Page 138

— 483 — Car D' asrunt (per Jul: Borrell) ra de prendas 3 o morals y físicas, y un simpítich fill seu, jove d' uns quinze anys, volgueren acom" panyarnosdpros- seguirelpasseig, mentres-tant en la casa prepara- van no sé quin berenar, No havíam vist lo millort d'e Un grandiós llach natural que no crech exage- rarcomparant sas dimensións ablas de nostra plassa de Catalu- nya, era sensdup- te lo més enci- sador d' aquells preciosos encon- torns. Una llanxeta de colors llam- pants restava ds amarrada junt 4 un pujador ab co- Dr apte berta y costats de solemnitat ) guarnits de ten- drefullaraca, que s' emparrava en mil contorsións danantli un artístich cop de vista. Montats els quatre en ella anarem costejant pel llach d'aygua claríssima, vorejat de verdosas ca- nyas y plantas trepadoras, al compús de las graciosas capsinadas del aixerit xicot, produhidas per l' esfors de son cos esprimatxat que 's doble. gava maniobrant ab els rems. Llisquent la barqueta per la superficie de l'aygua, gosavam ab els cam- bis de llum oferts pel sol que'ns venía d'esquitllentas y que s' amagava darrera d'una nosa y tornava 4 sortir, fentnos somniar ab els passeigs en 8óndola pels estanys ó canals de Venecia, que tantas vegadas hem llegit, Impregnats de poesía, la Naturalesa carregada d'aromas, un ayret que suspirava dolsament, el cop cadenciós dels rems al caure 4 l'aygua, l'am- ple mirall que la menuda nau trencava y tornava 4 unirse, produhía un espectacle deliciós. Y 'ls arbres més propers, las carenas y 'ls núvols del cel, tot quedava reflexat en l'estany... Ja'l sol se'n anava 4 la posta, brillant, sense forsa per escalfar, y deter- minarem ficarnos llach endins, ahont se veyan rielar, sobre las ayguas, ser-

Page 139

— 144 — petas dauradas pel ponent. Impelida pels rems la barca, blanca estela dei- Fava arrassegada, y las llíssaras que nedavan en l'estany brincavan esye- Tadas, com protestant de que anessin 4 rómprels'hi la pau en sonelement, Per tot la felicitat ens rodejava. De sopte, en mitj de tanta bellesa, ve- jerem destacarse un topo negre en el bell centre del llach que, no sé per Quin estrany pressentiment, vingué 4 intranquilisarnos. —3Qu és allóo—ens preguntarem tots 4 una. Pensarem en sí sería una Boya, un aviadori mil conjecturas forem sobre aquell punt negre, resul- tant totas inverossimils. A lo que s'assemblava més era 4 un boneto de capell, vist de lluny, pero també'ns estranyava aquella absoluta inmovi- t. Pa fugir de duptés, decidirem acostàrnos'hi, y una vegada allí... un moviment d' horror s' apoderd de tots nosaltres. La senyora fou presa de un cubriment de cor. jEra un home ofegat, de peu dret, tot ell enravanat, ab/la vista desme- suradament oberta, las mans crespadas y la cara espantosament amora- dal tas contraccións manifestadas en la musculatura de sa cara, denotavan cinrament una lluyta tremenda, en la que l'infelís hi perdé la vida. El topo que nosaltres divisarem era 'l seu cap vist de clatell, Lo que no'ns esplicavam era que'l desgraciat permanesqués de peu dret y, no obstant, el motiu era cosa ben senzilla: el llot del fons del llach que li arribava als genolls, el tenía subjectat fortament pels peus. Devía l'home anar pera pescar, trobantse després ab aygua fins al front y enre-/ dat entre un groixut solatge de fanch argilós del que no pogué lliurarse, encontranthi la sepultura. /Quína tragedia més horrendal Virarem la barqueta, dolorosament impresionats d' un quadro tan ines- perat qu'ennegrí totas las nostras ilusións. V després de cumplir ab els debers d'humanitat, mé 'n tornava 4 Bar- celona ab cl meu company 4 sufrir de nou la calor, deixant ú aquella fa- milia ab la natural consternació, iQuúntas vegadas ens creyém surtir del foch... y cayém 4 las brasasl N. Bas Y SOCIAS EPÍGRAMAS —Es cert que'l noy d'en Sever la Boténica estúdia2 LA LLETJA Y 'L MIRALL Poch dotada d' hermosura, 3 la Ramoneta procura, ds —i avants d' anarse'n al ball, Y qui li ensenya, Maria2 sa antipútica figura a d'ensenyarli, el bofer, contemplar ú n' el mirall. da Y al veure's lletja com es, Res sab de óptica en Carreras perque may n' ha estudiat: Hes d' ensú que s' ha casat el trobo, quan s' ha llevat que no fa res mes que ulleras. Un jeperut demana caritat 4 don Marti y aquest al punt li va di: —Deu vos Jassi bé, germà. CLARINET agafa 'l mirall, y...—Vesi iu, mentres he fa bossíns. —iMe dius lletja: Donchs aixíns, ja no m' ho dirés may més. Mil vegadas he notat que no's pot dir la vritat, Puig segons com, y 4 n'a quí la diguis, ne pots sortí també tot esbocinat. Luuis G. SALVADOR

Page 140

oh do 86" reté d'un boseh al ese de Catalunya, solitari, desert, Mont la fanó hi perdura. S'hi planyen rossinyols quan el capvespre apunta, aygua dels xaragalls mermelejant s' hi aturas d'imsetes y de dors el concert s' hi acentéa y el ventijol, suéu, treseja entre Las tallas, Mi, en la molsa extés, pont horas hi time perdudas, cemant de la vritat l'afimmació absolutat El meu pobre esperit, ne de tatura, d'aquell reó de bosih d'ha fet la sera Mus. Mayer (Dibuix de J. Panissa)

Page 141

— 46 — AMOR BOSQUETÀ Quan varem casarnos, recordas Perutxa, sens pendre'ns els ditxos ni amonestacións, ni anar ú la iglesia, ni anar A ca 'l jutge, ni ab teca de fonda, ni ab els vestits bons, sense la faràndola de tans matrimonis, no més de bon grat, àges varem esposarnos, essent testimonis la cabra mes mansa y 'l gos del remat. La lluna miràntnos ens feya l'ullet, el rech murmurava, vent xafarder que tafanejava ó contava àls arbres poquet í poquet: la cigonya fixa damunt d' una pota jeóm reflexionaval Quiscuna granota treya 'l cap pels jonchs, dos ratas pinyadas ballavan la jota y mes d'una fura J per veure 'l que feyam pujava pels tronchs. I El merlot cantava ab el rossinyol un duo romàntich plé d' amor ardent ab tota una cobla d' acompanyament, una cogullada tocava 'l flautí, el marrí la berra, el fiscorn el bou, el gripau la flauta y '1 grill el violí y feyan prodigis ab el cornetí Là rRiMERA NIT DE FESTAS (per Picarol) i . —Buayta, Tótol, iquina llàstima de rahime: tan bona anyada que se "ls preparaval

Page 142

— i — set ó vuyt gallinas que ponían l'ou. . Tant de temps que feya que ja'ns estimavam y nosaltres dos no 'ns en adonavam: va se'l boch grecordast el que 'ns ho va dir, y "ls papellons blanchs besant las poncellas y enla primavera fent nius las aucellas ho van repetir. Ja han passat deu anys: ni un bri d'amargura ens ha tret la son, ab tú, pa moreno Y 'l bon gos d'atura y Un 8ot d' aygua fresca, regalada y pura, icom me 'n rich del moni Han passat trenta anys: dins de la barraca si'l pa algún cop manca, de goig hi ha abundor: arrugada Yy tot jo sempre 't veig maca perque 't guayto 'l cor. VícroR RAHOLA QUADRETS I Sola, plora que plora, s'està l'Agnés fa un" hora al costat del seu pare agonitzant. Mullantli "ls llabis lo dolor l'acora. . 1Se l'estimava tantl L'última revifalla fal vellet, y badalla, y é sa filla Hi diu—"No ploris mési, Després la mira, y l'hi somriu, y calla, y 's mor", tot fentli un bes. Lo veritet entreobria la finestra, y movía ab suau vayvé lo còbrellit del mort, y s' apagava 'l llantió, y S' oia de la pobreta ' plor. nu Neval Mal racerada dalt de la serralada la pobra de la vella va plorant: l'ha atrapada 'l mal temps, y la nevada no la deix pass avant. Mirant tot lo defora veu d' un cingle 4 la vora fumeió una barraca de pastors. —ISi "m donessin alberch mal fos mi y demana socors. horal Mes ningú se'n apiada... Y ve en tant la vesprada alsant lo vent qu' aumenta la fredor, y segueix la nevada, y tot se va lonent en la foscor. F. BARTRINA

Page 143

— 160 — sións que la bona taula y alguna que altra cassera per las devesas d' aquells volts. Aixó sí: la teca no la descuidavan. Menjadors tots y no planyent'hi 'ls bons bossins, ara que podían, no té res d' extrany que l un darrera l'altre morissin de feridura. Els tres més grans ja hi havían petat en l' espay de curt temps, y tots els altres anavan en camí de seguirios. Pero cap s' hi amohinava per aixó y seguían menjant y bevent fins que 1 cos els deya prou, sempre reclosos en el seu cau, sense tenir tracte ab ningú. Richs com eran y ab la vida que feyan, arreconavan la major part de las sevas rendas. En el país era veu general que 4 ca'n Ruisech havía d' haver'hi un pou de moneda. Y no era cap exageració. Incapassos de colo- car els diners en altra cosa que no fos deixantlos ab escriptura y bonas garantias per por de pérdrels, anavan acumulant tot el producte de la seva riquesa, entafurantlo per la casa en pilas improductivas. Y el perill de que 'ls robessin feya estarlos encare més reclosos y tancats, sense go. sar arriscarse gayre lluny de la ma: En aixó vingué la revolta federal del 69. Al Ampurdà va aixecarse una partida d' uns quants cents homes, y el quefe, pera mantenir tota aquella gentada, feu lo que fan tots els goberns, tant: els que ja son majors d' edat, com els que tot just trencan la closca: establir una talla entre las casas ricas del país. Encare que aquell cop, la contribució va presentarse disfresada ab el caràcter de deixa voluataria, tot lo voluntari que pot ésser un enmatlleu fet ab las armas als dits y ab un pagaré cobrable 'l día que triunfés el moviment nat de tot just, per tota garantia, A ca'n Ruisech foren uns dels primers favorescuts ab la sorpresa d' UN VÍCTINA DEL SPORT (per Rojas) —Ii, mira el fu venia ort aral di 08, dona. imera y un dia 86 li va escapar h —A3, Dou mont Ara ai que deu pal, pobra NA xa

Page 144

— 161 — INDrsCRECIÓ (per Mariano Foix) Blas TEU ATA TA: —Escoltl, don Lluis: j0óm es que gasta ulloras negrasf —Jo li diró. M''agradan molt las donas moronas, y aixís totas m' ho semblan. aquell forsat empréstit. Un matí, 4 punta de dia, va presentars'hi un es- camot de sublevats ab un oficial: presentaren el corresponent pagaré en nom de la República espanyola, que encare havía de naixer, y el senyor Ramón, sinó de bon grat, feu entrega de lo que volian sense resistencia. Com ja es sabut, aquell moviment fracassé per causas que no es aquest lloch oportú de parlarne. Disoltas las partidas, després dels combats de la Bisbal, y expatriats els més compromesos en la trifulga, el gobernador del castell de Figueras trameté un manament al arcalde del poble ahont estava situat el mas dels Ruisech (y que no es del cas anomenar) dema- nant que's prengués declaració al senyor Ramón, pera unirla 4 la suma- ria que ab motiu d' aquells fets s' instruhia. L' home s' hi presentà després d' haver dinat, el mateix día que rebé l' ofici. El senyor Ramón estava en la llargaruda sala del mas, beatament endinzat en l'emborniada somnolencia que la digestió del abundós Apat acabat de tot just li donava. La entrada de l'arcalde y el secretari va fer- lo redressar en la cadira de brassos hont estava rapapada la seva huma- nitat elefantina. Explicat l'objecte de la visita, anà contant el fet calmosament, ab la seva veu gutural, enfarfegada, mentres el secretari, havent desenvainat la ploma y el tinter de banya, escribía las sevas paraulas.

Page 145

— 68 — —Y no li han fet amenassas:—preguntó l' arcalde seguint el cuestiona- ri que li havían enviat, despres que'l senyor Ramón hagué dit de quína manera hi havían comparegut vuit homes armats, ab el seu quefe al da- vant, com els havía fet treure pa y ví pera que refresquessin, com li ha- vían presentat un paper demanant diners, anantsen aixís que 'ls tingueren. —IJo us diré amenasasi... Me n' han fet y no me n'han fet. No es pas que'm maltractessin, heul Pero 'l quefe 's va treure l' espasa, la posú so- bre la taula... Jo ja vaig entendre qué vola dir. —Y no 'l varen amenasar d' altra manera2 —No. Ni jo 'ls en vareig donar motiu tampoch. Ja 'n vaig tenir prou ab alló de posar l'espasa sobre la taula. —Bé, donchs: ara díguim la cantitat que 'ls va donar y estarém llestos. —Carat... aixó sí que no ho sé pas del cert. —iCóm s' entén2 Vosté no sab.,.2. —ja veureu. Com me varen presentar aquell paperot, vaig portarlos 4 la méva cambra, vaig obrir un calaix de calaixera hont tinch els papers de plata y no ho sé lo que van pendre: tots embutxacavan. —Pero ique no sab lo que hi tenía2 —Del cert del cert no. Ja veureu: un hom hi va posant lo que treu del blat y de l' oli... Feyna tindria que hagués de contarho cada cop que 'n trech ó n' hi poso, —Y ni en gros en gros no 'ns podría dir lo que li varen pendre —En bona refé, nó. Eran tres que tots embutxacavan... Fins que no 'ls en va cabre més ú la brusa y la faixa, no pararen. Lo mateix pot ésser que se n' enduguessin vint, com coranta,.. ó cent. /Qué sab un homl Veyent que no'n treurian l'aygua clara, l'arcalde no insistí més: el secretari llegí lo que havía escrit, el senyor Ramón ho firmé ab una creu, y mentres els dos homes baixavan escala avall, ell se repapó de nou en la cadira de brassos, creuhant beatament las mans sobre 'l poderós ventre que li rebotía damunt las cuixas. J. Pous Pacés EL REY A VILATAPERA (Reconrs DE L'any) Fou al cap vespre de aquell día quan el nunci, 4 corre-cuita, tré-tré- tré-té,., cridà als caps grossos ó gent de upa de Vilatapera 4 las Casas Consistorials. Ja deuhen saber vostés ahont cau Vilatapera. jCóml gNo2 (No recor- dan allà baix, vora la costa ampurdanesa, sota de un cel exuberant de llum, en aquell reconet de terra caldejat pel sol de mitjorn, ahont el garbí y la tramontana hi jugan 4 fet, aquella monada que las onas bressan cons- tantment cantantli ja dolsas ja feréstegas cansóns2 Donchs alló es Vila- tapera. Població marítima ensemps que industrial, gracias 4 son desarrotllo cada día creixent del comers de taps, s' ha enlayrat en pochs anys, com las onas que l' embolcallan en días de tempesta, Pero lo que son las cosas: Vilatapera ha fet com els eranchs: lliberal y republicana ahir, avuy s' ha tornat retrógrada y reaccionaria, passant A ésser un feudo del malestruch caciquisme, de aqueixa plaga social que corseca la conciencia, la ver- gonya, la dignitat y l' honra, y converteix als homes en sers degradats. Un dels representants més genuins de aquesta màlestrugansa 4 Vilatape-

Page 146

— 153 — Vinau saNa (per Modest Urgell) Pos iNFANTIL (per Modest Urgell) En, quin parell d' —Marel..: Veniu, que 'la mals esperits se'm pilria pus. pel clono de Zohengrint volen fcé ai cost raes la rahóso- a car es Roger) cial de'n Mont, Surery C.E una casa que cada sentérlos'hi en escena desde las planas del ALMANACE DE any tanca ls La EsquELLa de seus balansos enguany. ab ganancias Fassin el fa- fabulosas. No preguntin cóm s' ho arregla: probablement convertint úsos vor de entrar, si son servits: sense cumpli- ments. traballadors en Ds esclaus de re- mensa y esca- Sala de Ses- nyant y pagant en pessetas als petits fabrican- tets, mercan- cíasque ella co- bra en franchs. Al senyor Mont (gerent y soci principal de la casa) aco- plat ab las de- més fuergasvi- vas de la vila (aixís els califi- ca 4 cada dos per tres el seu tabal de Rosas sións de las Ca- sas Consisto- vials, Presideix el Batlle tich possibilis- ta passat al campde'nMont y CZ ab armas y bagatjes). El Batlle: — Molts de vostés estarín ja al tant del objec- te de aquest aplech: donar- los compte, per bocadel senyor enla prempsa) Mont, de las es als qui tinch gestións porta- el gust de pre- —3I d' aixó 'n diuhen el verde céspedr.. Tan — dAS Cap, en el mateix, prefereixo l' alfombra de casa.

Page 147

— 154 — A Don Auzons (per Ida)

Page 148

— 155 — Gobern civil de la Provincia, pera la vinguda de S. M. el Rey 4 nostre sempre benvolgut terrer. Basta donchs de frasses retóricas que no escau- hen en boca de un pobre pipioli com jo, y aném al grà, que 'l temps es or. L'amich Mont té la paraula. En Mont:—Companys: las impresións que porto de la capital no poden ser més falagueras. La vinguda de S. M. el Rey 4 nostra aymada vila, si bé no es oficial, puch assegurarvos, sense fer escarafalls, que seré un fet. Tots: —iBravol iMolt bél En Mont:—Per més que 'l senyor gobernador hi ha posat reparos, ex- cusantse enla perentorietat del temps, y en que l'itinerari y las pobla- cións que 'l Rey havía de visitar, estavan senyaladas ab antelació per l' Excelentíssim senyor President del Consell de Ministres, jo li he suplicat que 'ns fes la mercé de cursar un telegrama 4 Madrit exposant nostres desitjos, aixó es: que al pas del Giralda per aquesta costa, se detingués S. M. el Rey un' hora 4 Vilatapera. El senyor gobernador no's dava per entés y feya l'orni, fins que jo li he tirat en cara que aixís se recompensa- rén, per part del Gobern, els sacrificis fets per nosaltres al inutilisar per 1RomPAN suLasi (per J. Llopart) Dispersió general (Espectacle casual de mamostdratem, — que mo" paga ab diners)

Page 149

— 156 — complert las forsus republicanas, tan potentas un día en aquesta vila, Allavors ell, veyent que jo treya 'l Sant Cristo gros, ha amainat velas y s'ha decidit 4 enviar el telegrama. Espero, donchs, que 4 la major breve- tat, potser avuy mateix, tindrém noticias de que nostres desitjos han es- tat atessos, (Bruels de entussiasme y forts picaments de mans). En Mont:—Per aixó, senyors, de acort ab el senyor Batlle, us havém reunit Tots: - Molt bé, molt bé. 3 El Batlle:—Me sembla, senyors, qu: es hora ja de posarnos de acort sobre s festeigs que havém de portar 4 cap. Convé que la vinguda del Rey 4 Vilatapera sigui so- nada. I En Mont: —Té ra- hó 'l senyor Batlle, ho reclaman 4 la ve- gada nostre fervor mondrquieh Y, sobre tot, la industria su- ru-tapera digna de protecció. 4No 'ls hi sembla que lo més convenient es nom- brar una comissió de festeij Un ex-federal: Tothom sab que 'ls deuna comissiótants caps tants barrets: jo entench que vosté sol ha de arreglarho tot, Vosté 'n sab la prima com ens ho va demostrar allavors de las festas del... Molts: —Sí, si, doném amplias fa- cultats. En Mont:—Se- nyors, grans mercés, pero reparin... L' ex-federal:— Nada, nada, lo dit, ditj tot lo que vosté fassi, seró per ben A Vaveci (per O. Junyent) É nyors: per més que jo no m'oposo 4 do- nar facultats omní- modas al senyor Góndolas vora "I pont.

Page 150

— 151 — Mont, crech que lo primer de tot es necessari anar 4 trobar el senyor rector per lo del Te-Deum. Un ex-Gr, N.,7, del G. O :—Deixis de Te-Deums y de rectors: bon goig que ab una horeta d'estada aquí, tingui temps de visitarnos la fàbrica. El Lluís:—Naturalment, com que vos, encare que forméu avuy ab nos- altres, no heu pogut ben bé curarvos aqueixa clorofóbia crónica que patiu... 5 Un antich divector de festas de carrer:— Senyors: in creuhen vostés qu'en lo primer que havém de donar mú es en lo guarniment de carrers, ab archs de triomf, vert, paperets y banderetas2 Un trefinayre:—Fugiu, home, si aixó ha passat de moda, com els pa- rayguas vermells. Val més que 10 que havém de gastar en coloraynas, ser- veixi pera regalar al Rey un rich estuig-caixa, ahont hi tinguin cabuda to- tas las classes de taps fins avuy conegudas. Que no n'hi falti cap: desde'l botarut y gros boata al homeopàtich tomanyi, desde'ls elegants trefins als grollers curts-puntuts é insignificants topetas. Un altre trefinayre:—iVaya un regalol :Què'n fard'l Rey de tants taps :Arreconarlos al quarto dels mals endressose :No valdría més ferli presen- talla de varis objectes d'art fets tots de suru Quan menos aquests podría posarlos damunt de la calaixera. Si s'acepta 'l meu plan, jo poso 4 la vos- tra disposició una panereta y una escribania que son unas verdaderas mo- nadas. Ohl y que tenen la ventatja, com aixís ho podrém fer constar al entregarho 4 S. M., de ser construhídas ab suru del R. P. del Pardo, es 4 dir, de la cullita. Un redactor d' YEl Tabal de Rosast:—Bo- nal Molt bonal De cap de brotl Ho insertaré al periódich. Un respectable Mem- bre de las classes pas- sivas: — SeRores:. Y 81 Iuego vesulta que no hay cielo, como dijo Bartrina El Batlle: va V. dasir. El casteld:—çY si no vlene2 En Mont:—Tan cert tingués jo 1 nou carre- gament de suru, que m' esté per arribar, dintre 'l magatzém. (Entra un agutsil al saló de sessións y en- trega un telegrama al president). Tots: —iUn telegra- Figurins d' ópera. mal jQue 's llegeixil Aruyre (per O. Junyent) Ca quie.

Page 151

— 158 — El Batlle, (llegint): —"Seior Pvesidente Consejo Ministros, telegrama de hoy, dice siguiente: Ha sido posible vencer dificultades opuestas de- tención Giralda una hora Vilatapera., Un picament de mans tan xardorós, que no sembla sino que la Casa de la Vila s'enfonzi, acull la lectura del telegrama. S'aixeca la sessió, sortint tots al carrer movent gran xibarri y esbom- bant per cafés, cassinos y tabernas la bona nova. Con tan plausible motivo, en un dels salóns del cassino "El Muelle, (un altre feudo del qual en Mont obliga 4 serne socis é tots els seus operaris) se destaparen botellas de cervesa y xampany ú dotzenas. Ha arribat el día esperat ab tanta frisansa per en Mont y comparsa. A las set del matí tot Vilatapera s'ha tirat al carrer: la platja,'l passeig nou, la carretera de la farola, la punta del moll, totas las rocas y esculls que, com garlanda d'argentada pedreria, enrotllan 4 Vilatapera, las bar- cassas, barquetas, llanxas y llahuts estén plenas 4 vessar d'una nombrosa gentada. Els traballadors y traballadoras, encarregats per sos patróns del ofici de c/aque, ocupan sos llochs respectius: las noyas endiumenjadas, ab sas caronas rialleras, rodejadas d'un estol de jovincels, vestits de trin- ca, donan al quadro una animació extraordinaria. A la platja s' ha construhit un petit moll ó desembarcader provisional, Al peu s'aixeca un pabelló-templet d'un gust arquitectónich sui-generis: pannas de suru, sacas de taps y balas de pelillas prempsadas, forman es- beltas columnas y elegants capitells, gallardets y banderas de totas las nacións ahont s'exportan els taps, coronan aquella grandiosa y atrevida Obra d'art. Dotze senyoretas, las més gentils y aristocràticas de la vila, situadas als esglahóns del templet, son las encarregadas d'endressar al Rey las artísticas presentallas, coronas, coloms y rams de flors. Una d'ellas li ha de donar la benvinguda, Més endetrés s' hi veuhen dotze noyas més, tape- ras-maquinistas de la fúbrica d'en Mont, Surer y C.8i es la comissió que ha de presentar 4 S. M. un llarch memorial ahont se demana no se qué per la industria suru-tapera. A un costat del pabelló una cobla ampurdanesa, llo- rejada en quants concursos ha pres part, esté ab els instruments 4 punt, pera donar al ayre, en lloch de la Marxa real, las melodiosas, tendras y sentidas notas del Zoch d'Oració, sardana (gracias al conceller de Barce- lona en Francesch Cambó, que va desenterrarla) tan repetida avuy en totas las festas del Alt y Baix Ampurd4, com avans las variacións del Carnaval de Venecia. Al altre costat, un orfeó cataló, compost d' homes, noys y no- yas, lluhint els primers la indispensable barretina y las últimas la mante- llina blanca, que 4 moltas las hi escau com 4 un Sant Crist un parell de pistolas, estú rondinant fa un ratet, de baix en baix, com un aixúm d'abe- llas, la cansó popular: La lluna, la pruna vestida de dol... Desde 'l desembarcader fins 4 la fàbrica d'en Mont, Surer y C.2, ocupa tota la platja, carrer y passeig, un bosch de suros: allí s' hi veuhen desde'l suru pelegrí (verge) al pelat d'un any, al de dos, al de tres, y aixís succes- sivament fins al d' onze y dotze, terminant aquella sureda artificial ab dos arbres colossals y seculars que allí, al peu mateix de la fíbrica, quatre peladors, ab sas destrals y burxas (perxas llargas) son els encarregats de Obrir en canal, aixís que'l Rey se presenti, A dintre, tots els operaris es- rr

Page 152

— 159 — AL RESTAURANT (per Rojas) El mosso:—4Qué hi voldrén, badella ofegada, bou rostit, toro metzat.. P El gendre:—Apa, diguéu. La mamé:— Que vols que 't digul... 'M sembla que de tot aixó Ja n' hi ha 4 casa.

Page 153

re ténal peu de sa tasca respectiva: els bullidors, àb fardos de pannas 4 la perola: els toscadors, ab l'eyna é las mans: els llescadors, ab sas ganive- tas corvas, assentats de costat é la cadira, els carradors, als tinars, ab Í una llesca 4 la mú y la ganiveta é l'altra: els tapers, als taulells ab el ga- nivet, la pedra y l'estoig, més endintre, triadors y triadoras, enfront dels catres, tenint 4 sos peus una pila de coves. J Com qu' en Mont vol que 1 Rey s' enteri de totas las fasses per que ha passat l'art de la pelilla, 6 l'altra ala de la fàbrica y separada de la pri- mera per un gran pati, ahont els canats plens de taps 4 secar s'hi contan per centenars, se troban tots els procediments moderns introduhits per la poderosa casa d'en Mont, Surer y C.2 en aytal industria: un marema gnum de motors, volants, maquinaria de llescar, carrar, equilibrar y demés pro- cediments perque deuhen passar els taps avans de ser embalats y expor- tats al extranger, ocupa totas aquellas grans salas. 4 Del El bullici y la gatzara van en crescendo, els menos matinejadors y'ls vehins dels pobles rurals aumentan el pilot de carn humana: crits d'impa- ciencia ressonan per tot arreu: sempre que algún bromista xiscla: jaral aral, aquella multitut, com un camp de blat, mogut per forta tramontana- da, executa un moviment d' ondulació, s'apunyega, s' apreta y's rebrega, mentres dirigeix la vista 4 la torra de la farola ahont esté colocat el guay: ta encarregat de donar la senyal que'l Giralda estó é la vista. Com 4 Vilatapera no hi ha guarnició ni canóns, un, que de segur hauría inventat la pólvora si altre no ho hagués fet primer, s' ha tret del magí un nou sistema de fer salvas: A las pedreras hi ha cinquanta minadas carre- gadas, ab uns quants miners ab la metxa 4 la mé. Y en Mont, zahont es en hora tan solemne: AIl4 al moll, 4 la popa d'una balandra, acompanyat del senyor batlle y dos ó tres més dels grossos, es- perant que'l guayte dongui la senyal pera desplegar las velas y sortir màr en fora. En Mont està febrosench, nerviós, agitadíssim, Son cor glateix, al menos, 4 rahó de cent vint pulsacións per minut, Jamay, ni quan en pe: ríodo electoral en Mont corría ls colegis fent votar, si's plau per forsa, als traballadors, la tensió cardíaca havía sigut tan intensa, que, si alló's prolonga gayre, la massa cardiosa estú exposada 4 esplotar com una vul- gar bomba de dinamita. —iLa senyall jla senyall—bruela aquella inmensa gentada. Es cert, ara va de bó, el guayta ha fet la senya consabuda. 'Ls de la pedrera ipimt ipamt jpumi han descarregat las tres primeras minadas. IRecristo, quíns espetechsl Lo retruny ha repercutit per totas las serrala- das y valls de l'encontrada. De segur que desde 'l Cap de Creus fins 4 1a punta del Tordera tothom ha sentit el terratrémol. En Mont y'l batlle han donat ordre als mariners de desplegar totas las velas y la balandra, al im-' puls d'una lleugera garbinada, surt del port. Els tenors, els tiples y 'l fluviol de la cobla comensan 4 rondinar: el di- rector del Orfeó, ab el diapassó 4 l'orella, dona per séptima vegada'l tó 4 las noyas, quínas, més que per músicas, estén per empolaynarse, arreglar- se la mantellina y 1s poms de flors. La senyoreta que ha de dir el discurs sembla atacada del mal de Sant Vito: la tapera que ha d' entregar el memorial tremola com fulla al arbre. Y mentres els contramestres, alló 4 la fàbrica, donan el toch d' atenció é sos grupos respectius, els miners, la pedrera, cada cinch minuts ijbarrabumil minada de cego. Mitj embolcallats pel boyrím matinal comensan 4 distingirse'l Giralda y la escuadrilla cap é la part de llevant, La balandra d'en Mont ha doblat pea aa

Page 154

— 161 — ja la punta de la farola: com. — El "BRANDA, DE La Casa (per Picarol) el garbí bufa un xich més fort, ia balandra y'l Giralda, en menos d' un quart se faràn tro- badissos. Ja en Mont, ab uns gemelos, distingeix la tripula- ció é coberta... ja'ls fa senyas ab un mocador... ja'ls del Gi- valda y'ls de la balandra po- den parlarse... ja en Mont y 1 batlle, exercint de préctichs, ensenyan al Giralda la entra- da del port... ja... pero, y aral 4qu es aixó2 iBona l'hem feta, Geronil De prompte '1 Giral: da, fent el mateix cas dels de la balandra que d'un gosset que lladrés é la lluna, posa la proa en direcció é garbí y cap ú la costa de ponent faltan Jaths reyals, deixant ab un pam de nas y abla boca ober- ta d en Mont y comparsa y 4 tots els vilataperenchs que desde terra han presenciat la maniobra. fableau/ 4 Du iQuín desayrel N' hi havía per tirar el barret al foch. :Y per aixó s' havían gastat tants diners en festeigs2 j Pobre Mont, Surer y C.2 y demés Juersas vivas de Vilataperal Adeu, ilusiónsi jAdeu, pluja de creus y encomendasl :Aixís se recompensan, per part del Go- OO bern, els traballs hercúleos OO portats 4 cap pera destruhir el oo partit republicà de Vilatape- Ta2 jAh, ingratitut d' ingrati- tutsi D'un tris va venir com aquell día la casa Mont, Surer y C.R no arrenca l' encaix y traslada la fàbrica 4 Alemania 6 4 qualsevol altra nació Y iqué 'n dirém d'aquella caterva d'ex-republicans com- Pinxes y adalits incondicionals é inconscients de son capdill el —hioses portà tèoll eraenlila poderós exportador de taps2 fer l'ofici de valent: Tots estavan ala-cayguts com pegar quan arriba l' hora si'ls hi haguessin tirat 4 sobre y... saplguer rebre é temps,

Page 155

— 162 — UN ALTRE QUADRO GRos (per Enrich Se Art y Natura.

Page 156

— 168 — , una galleda d' aygua freda. :Per aixó s' havían fet monàrquichs, perque 'Ís hi donessin el gran miquel del sigle: Fins se parlà entre ells de tornarse'n al camp republica. No s' ho podían treure del cap. Lo qu' ells deyan: si al Giralda li era impossible, per compromisos anteriors ó per altres obsta- cles, detenirse tan sols una horeta 4 Vilatapera, : qué venia aquell tele- grama: Per sort, vint díaS després, tot quedà aclarit: no hi hagué befa, escarni ni mala intenció, sino una errada del redactor del telegrama que's menja una sílaba. En lloch d'escriure: "4a sido imposible vencer obstdculos opuestost, etc., etc., havía posat posible, - RoxuALDO VIDAL EL QUE CURA DE GRACIA L'HOME ES DÉBIL... Y 'L BATLLE TAMBÉ (per JJ Llopart) RONDALLA Ala vora del torrent la Mariona plora y canta, tot rentant un mocador hont no se hi veu pas cap taca. . Frega y frega ab tan dalit que l'afany li encén la cara, destrenats sos cabells uetejan tocant l'aigua. Un pastor com lluch de maig, ges, renteu2 diu aturantse, La Mariona aixeca 'ls ulls y respón ab veu torbada: —Vull rentar del mocador fins el rastre de mas llàgrimas, y després, si Deu me val, també vull rentarmen l' ànima. —iNo 'm diriau d' hont patiut... La Mariona renta y calla. —Si es d'amor, ell afegeix, Deu me val, curo de gracia. —Donchs'eureume, bon pastor, 8i té cura 'l mal que 'm mata. —No 'n dupteu, que d' aquest mal, la que 'n vol curà, es curada. Sobre 'ls ulls li fa tres creus ab un gesto qu' amanyaga, Hepropet li va vessant a dolsor d' unas paraulas. De las creus sent l'escalfor Y lo dols de las paraulas, Y Obra 'ls ulls asserenats y li somriuhen las galtas. Son neguit fou neu al sol, del traidor ja ni se 'n parla... ja estú net el mocador, ja no hi ha rastre de llàgrimas. Y allavors veu que l'amor del jovent no es mal que mata, Y Qu: es cert que hi ha pastors que ben bé curan de gracia. reccaid d larcaitia Data Entre xefiis y techs y ceremonias, M. MORERA GALICIA jo sí que hi he ben perdutl

Page 157

— 164 — Un suxiós (per Ida) Aquell dematí jo no te- nía encare plan format, Y rumiant qué faría, 'm recol- zava al banch de la font del Portal, de quina fresquíssi- ma aygua acabava de béu- reme'n un vas ben plé, quan en Ramón Casanovas, el simpútich guía montserra- tí,que ara 's cuyda dels col xes de Santa Cecilia, va acostarse'm. —ePer ahónt las enfila avuyi—va dirme, plantant- sem familiarment al da- vant. —Si voleu que us digui la veritat, no ho sé. —ija ha anat ú Sant Joanè No era mala pensada. Tenía recorreguts tots els punts de la montanya, des- b, de la Roca foradada al Pla i care —iMpartin las criaturas, si son servits oa Br Ges gri 4 Sant Joan, 4 pesar dels elogis que del seu mirador havía sentit fer. —Per ahónt s' hi va2 —No's pot perdre, encare que vulgui. Justament ara han fet una dres- sera, molt hermosa per cert, qu'escursa nó poch el camí. /Veu2—va dirmé, senyalant cap é l'esquerra de la font:—Agafa'l caminet que comensa alló ahont hi ha aquell pal, y amunt sempre, Per poch-é-poch que hi vagi, en un'hora's planta al cim de la serra, y d' allí à Sant Joan es questió de vint minuts. —yHi ha restaurant2

Page 158

—iVayal A un centenar de passos de la capella. —Donehs, no m' hi penso més: 4 Sant Joan falta gent. Avuy dino allí. Si voleu venirhi. — Graciasi— va fer en Ramonet, somrihent. Pero posantse de prompte una mica serio, després d' ha- ver escampat la mi- rada en direcció al riu, va dirme, balan- cejant el cap: —El mal es que... 'm. sembla que tin- drú boyra. —Y qué — Que no sería d' extranyar que fos boyra grossa. —iQue signi com vulguil Suposo que no se 'm menjarí pas. —iARI Aixó m. iLas boyras de Montserratl.... Tant que n' havía sentit parlat de las ditxo- sas boyras, y encare may, en las numero- sas excursións que 4 la famosa montanya portava fetas, n' ha- Vía vist cap que val- gués la pena. Una trenyina, una mica de fumera que s' al- sava per la part del riu y que, arrosse- ganise per las pe- nyas de la Cova,'s desvaneixía monta- nya amunt, y res més. — Decididament, hivaig. Aixís, sí ho encerto, d' un tret mataré dos pardals: — 16 — EL TRADUCIOR DE "Ets ALLOTJATS, (per J. Llopart) L'absenta del caudeuille. pero, ningú negerà potser picaré una mica, que ha sigut molt ben servida.

Page 159

— 166 — Escurruna (per Rafel Atché) Sant Joan y la bóy- ra... (Fins 4 més veurel —Bon viatgel... Y juntant al ditel fet y sensealtrecom- pany que 'l bastó de punta ferrada, vaig Ccomensar 4 pujar amunt. . Camins hermosos té Montserrat, pero cap que ab la dres- sera de Sant Joan pugui compararse. Ni l'encantador pla dels Escorsóns, ma- ravella de flors y de verdura, ni'l mateix camí dels Degotalls, tan espléndidament dotat per la natura- lesa, mereixen ser posats al costat seu. Empinantse ràpi- dament, com una-es- cala sense grahóns, la dressera s'enfila pel torrent dels Ave- llaners, serpentejant per entre alzinas y boixos, quals bran- cas entrellassadas indolenda. forman una voltatan espessa, que permolt que'l sol piqui, raro es el lloch ahont un débil raig arriba 4 tocar al excursionista. Pero aquell día no'n feya de sol. Tant no'n feya, que als deu minuts de haver emprés jo la caminada comensaren 4 caure algunas gotas. Afortu- nadament, el toldo de l'arbreda'm posava al abrich de la pluja, que per altra part no m' amohinava gens, donchs massa sabía lo que son en aquell mes las tamborinadas 4 Montserrat: un aparato del botavant, que sembla qui sab lo que va 4 succehiri quatre trons seguits d'una ventada que s'ho emporta tot, Y parin de contar. Pujant, pujant sempre y aixugantme la suhor que'm regalava cara avall, seguia enfilantme penyas amunt. De prompte, en sech, quan menos podía esperarm'ho, va acabarse'm la dressera, y al punt que, sortint de aquell verdós túnel d'avellaners y boixos, me creya haver arribat al co- mensament del camí obert y plà, vaig quedar fret, de pedra, mort. 4 El lloch no m'era completament desconegut, Me trobava, al meu en- tendre, 4 la cresta de Serra-llarga, en el camí de ferradura que las collas

Page 160

es — 161 — A La PLASSA "DE 'N PaDRó, (per Picarol) —Dlapanel, eenyor pintors aper hont farér mon dret por ant al passe de Qrnolat —Avuy com avuy, ramblas avall y cap al Parque... dels biirros segueixen per anar 4 Sant Geroni. Trenca-barrals havía de ser 4 la dreta, pero, :y Sant Joan2 (cap ahónt devia caure2 Perque es el cas, que desde 'l punt ahont havía anat 4 sortir no veya res. En Casanovas ho havía endavinat. La boyra, una boyra espessa y cendrosa, cubría l'espay en totas direccións, produhintme l'impressió que deu sentir el qui, sorprés per un incendi, se troba en una habitació plena de fum. Palpant més que mirant, donchs els ulls de poca cosa'm servían, vaig topar ab un pal 4 qual extrém va semblarme véurehi una planxa de ferro ab unas letras. Procuro llegirlas, fent un esfors, y al É logro desxifrarlas. El lletrero deya: 4 Sant Joan. —IJa ho teními—vaig dirme:—En marxa donchs, y surti 10 que surti. La empresa, en veritat, no tenía res de tentadora. Sol, en mitj d'un verdader desert, rodejat de boyras que per moments anavan fentse més espessas y pesadas, tirar endavant per una vía jamay recorreguda per Mmí, no deixava de ser una imprudencia. Pero iqué podía fer2 En la situació en que'm trobava, lo mateix m'era seguir avansant que tornar enrera. Boyras 4 la dreta, boyras é l'esquerra, boyras per amunt, boyras per avall... tantas dificultats havía de trobar prenent l'una com l'altra direcció. . Vaig seguir endavant. Del camí, en un principi estret pero pla, no'n , veya més que 'ls quatre pams de terra que 'ls meus peus trepitjavan. A la dreta'm semblava distingirhi la sombra confosa d'unas grans penyas es-

Page 161

— 168 — padadas que's perdían entre'l fum: 4 la esquerra la inmensitat, una inmen-" sitat aterradora, suposada més que vista, sense límits al lluny, sense terme al fons. Passats quinze 6 vint minuts vaig aturarme. M'era impossible donarme compte del lloch ahont era. Si extenia'l bras, la m4's fonía al davant meu: la boyra implacable, 4 manera de baf corrossiu, ho devorava tot. Me sem- blava passejarme per la barana del terrat d'una casa altíssima, en perill d'estrellarme al més petit descuyt contra las pedras del carrer. —IQuí sab lo fondo que den ser aixól—pensava. Y pera formarme'n'una ideauna mica exacta, vaig deixar caure un gros códol per la part esquerra del camí. La pedra comens4 4 rodolar y 4 rebotre, produhint un soroll sech que 4 cada ressalt acusava un aument de velocitat, després la remor va anarse apagant, hasta que per fi deixà de sentirse. 4Era que 'l palet havia ja tocat al fons2 4Era que la distancia impedía al ruído arribar fins 4 mí2 No podía precisarho: de lo que únich qu' estava ben segur era de la fondaria del abisme que als meus peus s'obria y 4 la vora del qual anava caminant. Fos com fos, ja decidit 4 arribar al terme de la excursió y sense gayre més guía que la que té'l cego que, tranzitant per un carrer, va palpant ab el bastó las revoras de l' acera, vaig reempendre la marxa. 4 UN QUADRO DE 'N GRANER Recó de taberna.

Page 162

— 169 — CAR DE rARAULAS (per Picarol) IT MIC IT ut I ee i Ui —iY A 0óm ho fan aixóP —MIrl: quinze paraulas, una pesseta. eix som comprat La Vangordí, que n' hi ha pla bé mes de quinze de parau- que cineh céntima... Tafoy, las y no mo n' he fet La boyra, pujant calmosa del fons de la vall, en lloch de disminubir, anava espessehintse més y més. La sentía lleparme 'l rostre, la tallava ab els brassos, arribava materialment 4 tocarla com se toca un vel de musse- lina ó un floch de cotó fluix destriat. —Si dono un pas en fals—me deya jo,-—si rellisco cap é l'esquerra, aquí si que no hi caben paliatíns ni mitjas tintas: de la primera embestida vaig 4 parar é la quinta forca, y Deu sab las senmanas que haurén passat quan algun pastor esgarriat Ó un buscador de té montserratí trobi entre la bar- dissa'ls trossos del meu bastó y las solas recargoladas de las mevas sa- batas. Sumergit en aquestas melaneólicas reflexións, pujant aquí, baixant all Y tantejant sempre 'l terreno avans de moure 'l peu, seguia cautelosament la estreta vía, quan de sobte also'l cap y 'm trobo al davant d'una petita capella del tipo de totas las de Montserrat. jEra Sant Joanl.. Era Sant Joan, sí. Alguns detalls que del modest edifici creya entre- veure m' ho feyan suposar aixís. Pero-4yl restaurant: /Ahónt era'l restau- rant que, segóns en Casanovas m' havía assegurat, existía en aquellas alturas2 Per més que, fent esforsos de penetració, procurava explorar, enfon- zanthi'ls ulls, el caos que per tot arreu me rodejava, el restaurant, terme Y Objectiu del meu viatge, no apareixia per en lloch.

Page 163

—10— Ds ama i avuy (per Aapiasu) Que ds ha donat al Progrds al cotó hidróI y à l' érnical

Page 164

— vi — El cor me feu EL CREPÚSCULO DE LOS ÍDOLOS, (per Picarol) un salt: un dupte terrible se 'mva ocorre, :M' hau- ría equivocat de camí2 El que jo havía pres al sor- tirde la dresse- ra, :sería potser un viarany aban- donat, una qual- sevol dresserota de través, com moltas que per la montanya se 'n troban Cert era qu: en aquell pal hi havía llegit: 4 Sant Joan pero in'estava ben se- gur d' haverho llegit2 Y, fins ad- metent que la in- dicació del lletre- rofos exacta, ino era també possi- ble que jo no m hagués adonat d' un altre camí que tal vegadanaixe- tía al costat ma- teix del qu' erra- dament havía agafal Si aixís era en efecte, iben di- vertit estava, com hi ha móni Un néufrech abandonat en un islot desert no deu considerarse en situa- ció gayre més trista que la meva. Y encara ell, desde las rocas de la costa, té'l consol de poder contemplar el mar y escorcollar l'horisont per veure si passa algún barco que vulgui auxiliario. Jo no: el círeul que la meva mi- rada alcansava era tan petit, que ab el ferro del bastó tocava'ls seus punts més extréms. —iVélgans Sant Cornelll 4Ópera als Toros y descans dominical2... Ara sí que 'na la haurém de tallari De cop, una ratxa de vent sola, aislada, una bnfada com la respiració d'una manxa que 's reventa, estripa la compacta massa de fum que per sobre meu rodola Y... 4qu veig2., Allà dalt, cent metros més amunt, exte- mentse ú lo llarch d'unas murallas antiquíssimas, el suspirat restaurant mostrava sas parets blancas y sos grans finestrals, empotrat en la cavi- tat d'una penya formidable. Fer aquest felís descubriment y guanyar mitj é las palpentas el tros de camí, sempre en pujada, que al alberch conduheix, va ser obra de breus instants. iQuínas ganas tenía de veure'm sota teulada, d'assentarme en un tros de cadira, de contemplar un rostre humé pera convence'm de que al

Page 165

—n2— món no hi estava completament L' OCASIÓ FA... 'L PINTOR sol, com m' ho havía arribat 4 lstacittmerea Rojas) imaginar feya tres ó quatre ho- rasi., La mestressa del restaurant, una bona dona de Collbató que, acompanyada d' una criada, cui- dava del humil establiment, va quedarse parada. Jo era l'únich viatger que aquell día havía pujat allí dalt. "ahónt surte—va dir ab la més ingénua sorpresa, al veure'm entrar:—eCóm s' ho ha fet per po- guer arribar fins aquí ab aquest diastre de boyra2 ordi deus aquell que bada —No ho s6,—vaig respóndreli al El Donç a en jo, acostantme 4 la llar, ahont la flama brillava ab alegre espur- neig:—lo únich que sé es que por- to molta gana y que ja 'm podeu arreglar un bon dinar, que ben afanyat el tinch. En efecte, vaig menjar allí, y ab tota llealtat dech declarar que si alguns cops m' he assentat en més ben paradas taulas, may com aquell dia he dinat tant de gust. Inútil que, per aquella ve- gada, la visita 4 la famosa miran- da va ser totalment impossible. Donchs, acosta 'Í pot y girat La boyra, que fins 4 mitja tarde ara Pr LE, Ja ea, no 's comensú ú esbargir, hauria fet inútil y hasta perillosa l'ascensió. Quan 4 entrada de fosch, després d'haver aguantat en la baixada, que vaig ferla per Sant Miquel, un xubasco bastant regular, arribava jo 4 la plassa de la Font, en Casanovas se'n anava cap é Santa Cecilia. —iHolal—va dirme:—Deu haver tingut boyras, zeh2 —Més que no n' hauria volgut: pero ara que ja soch aquí, no'm sab greu l'haverlas trobadas. IQuín espectacle, Ramonetl iQuín espectacle més ad- mirablel —Si,—va fer ell ab el seu etern somrís:—es una cosa molt curiosa. Pero ho va dir d'un modo, que ben clarament deixava compendre que no participava gens ni mica de la meva admiració. Aquella nit, desde quarts de deu en que, rendit per la fatiga, vaig ador- mirme, hasta que 'ls raigs del Sol, entrant pel balcó de la celda, van venir- me i despertar, no vaig fer més que somiar boyras: unas boyras extranyas, tremendas, que, entortolligantse'm al cos, m' arrencavan dela terra y ter emportavan per l'espay, gronxantme horas y horas pels mars del infinit. A. MaRcn

Page 166

—n3 — "Ll OCaSIÓ PA... 'L PINTOR (Historieta, per Rojas) Aquí "la ulls, aquí la boca, aquí 'l bigoti. . y Ja està. 4Què to "n sombla d' aixó, Jordi Eona, noy. M' has agradat. LA SENSE COR Avuy s'han batut dos homes per culpa de mon amor: avans de que 'm coneguessin eran companys de debó. L'un al hospital io duhen, tancan l'altre 4 la presó: tots dos me voldrian veure y É n'a mi tant se me'n dó. De l'altra part de la reixa lo prés me tira un petó, l'escarceller que s' ho mira, d'amagat séu me 'n fa dos. Quan 4 n'el ferit m'acosto somriu com un infantó: lo practicant que l'envena mé fa l'ullet amorós. L'ensendemé las campanas pe 'l ferit tocan 4 morts: 4 la tarde vaig 4 ballas ab lo seu amich millor. Al bell punt que 'l prés se'n portan, lligat com un malfactor, en lo portal de la vila soch ab tres festejadors. Ab els ulls espurnejantli me crida encare gelós: Si fós é fer, t asseguro u' hagués sigut per ton cor.— Te l'escolro mit) riallera Y no te temps d' esser fosch qu: altres dos ja se barallan per culpa de mon amor. FREDERICH RAHOLA LO POETA Y LA PAPELLONA FABULA Lo Poeta à la Papellona diu que un jorn va preguntar: —iPerqué lo foch tant t'encisa2 :Perqué al fí t' hi has de cremarè Y diu que 1a papellona li respongué ab to de plany: —Perquél'anhel no m'encertast 4Perque no entens mon afany No es que é mí'l lam m'enamori ni'm plasqui morir en ell. Es que, dins de cambra obscura, lo fam del llum se 'm figura de claró irradiant portell, Y per mes que aprés ho plori, intento sortir per' lli 4 lo que 'l cor m' enamora, 4 aquell jardí que atresora tanta Nó y tant sol per mí. Y trist lo Pocta murmura, tan bon punt aixó ha escoltat: —Aixís l'home 4 voltas erra, vehent en lo foch de la guerra, la porta que surt segura al sol de Ía Llibertat. SOLER DE LAS CASAS CANSÓ DE JOVENTUT Jo encare jove, tú encare nina, béixant las serras de la Marina, Si t' estimava vas dirme un día... jo tas paraulas no comprenia Si bé'm saltava d' alegre 'l cor, la vida mía, si bé 'm saltava d' alegre 'l cor la vida amor. Vares donarme, mitj tremolosa, una poncella de malva-rosa, y jo al mirarte tota vermella com à las fullas de la poncella,

Page 167

— 14 — mos ulls no treya de tú y la flor, la vida mía, mos ulls 10 treya de tú y la flor la vida amor. Y avall seguirem cap é la plana besant jo sempre la flor boscana, d'amor parlantme tú ú cau d' orclla com ú las rosas parla l'abella quan xucla 'l néctar de sa dolsor, la vida mía, quan xucla 'l néctar de sa dolsor la vida amor. Quan dret 4 casa te'n entornavas tú cap é dintre contenta entravas. o vaig quedarme dret 4 la porta ' esma perduda, l'ànima absorta, en tú la vista y als dits la lor, la vida mia, en tú la vista y als dits la for la vida amor. iQuína tristesa jo al cor sentíal Tant 4 la vora que jo 't volia y tant depressa que t' allunyavas, mentres un tendre petó 'm tiravas los dits als llabis y la ma al cor. la vida mía, los dits als llabis y la ma al cor, la vida amor. Vareig anúrmen, y al sé en ma casa al cor sentía com una brasa de foch, rohenta, qu' enterbolía mos ulls, ma pensa, ma fantasia, mon be, ma vida, mos Somnis d' or.., era la ditxa que en mí naixía, la vida mía, era la dolsa veu del meu cor, era l'Amor. A. Bont v FONTESTA VERSÍCULS (3) Pastoral A l'hora del sol quan brunzen las moscas, quan els cigalots la bosquina aixordan, pal cor del abach as cabras reposan, badalla el pastor 4 l'ombra d' un roure, De un llibre inèdit. L' ÓrERa aLs Tomos (per J. Llopart) Aspecte de las Arenas en una alt de funció.

Page 168

— 6 — PassANr Compres (per Picarol) —Qui digul que no he fet res y qu he sigut pooh alfruéeta que repassi aquesta llista y que contesti després. Cara y pit avall la suhor li brolla, li sangran els peus punxats de gatosas. Ab els ulls mitj cluchs guayta 4 la rodona, burineja un cant sens obrir la boca. Y camina el Sol tot filant las horas. Y el pastor s' adorm sense dol ni joya: sens pensar un punt en si pena ó gosa: sens saber jamay qu' en tant y tot hora, avuy com ahir, l'envejan tants homes, tants homes tan ricfist.. tan sabist... tan nobles: El presoner Tinch ben presentque sent petit, y fins mes tart, quan grandejava tenía un cor dintre del pit que delitós hi aletejava. Sempre amatent 4 pendre el vol esbategava sens cansarse, com un aucell àvit de sol que s' exercita per llensarse. Y jo 'm sentía tan lleuger, que vaig pensar de sopte un día, que lluny de ser mon presoner mon cor me duya hont ell volía. Els morts Ayl cada mort que Se'n và quín buyt en nosaltres deixal quín bossí del nostre cor Se'ns emporta ab ell per semprel., No es pas pels morts que plorem, qu' ells ray els morts no pateixen: Plorem pel bossí de cor qu al anarsen ens arrencan. L' enigm. Naixerl... :y perqué maixém Glatiriec 1r Sorqu platiat Lluytarl.. :y perqué lluytém2 Sufrirl... 1y perqué sufrim2 Morirl... $y per xo vivím2 Y sens Íí, sens fons, suspés al damunt de nostra testa un cel é la llarga extés, Y 4 qui en vú preguntem res perque tampoch ens contesta, Y enllà, sempre mes enllú, un sol què sé'n va 4 la posta per tornarhi al sentdemd... Si ni ho sab ell perqué hi va cóm pot tornarnos respostal ÀreLts MESTRES

Page 169

— 116 — Gèxeno ixsim (per V, Buil) Va lleugereta de roba, TRES 's belluga ab molt saleri té una gran veu d' ayguardent,— — ego lia està explicat el succési

Page 170

—im— ALS CONCERTS 4) EL RESPECTABLE PÚBLICH.., A las butacas: —4Quí es aquell pol/o que 't mira tan insistent —El de l' altra tarde, no 'm deixa tranquila: allà ahont vaig me 'l trobo encandilat, —iCóm Si ú tú 't sapigués grenl —No 'l puch veure desd' aquí: aquestas senyoretas del davant portan uns sombreros tan enormes... com els nostres. —Ara, ara 't mira. —iAy sí, ja 'l veigi (Moviments ab els ulls, la md, finament enguantada, compón imagi- naris desarreglos del vestit, respiració agitada, cambis de postura, fu- viosas mossegadas de llabis, una llengua roja escarlata, montssima, que ls banya perque estiguin ben encesos, somriures ab l'amiga. Segueix la conversació.) Al palco: —iTe gracia nixó de compararme ab Isoldat —Per qué no2 Veig en vosté una róssa superba, esperit subtil, tempe- rament delicat, molt diferent de las nostras amigas tan vulgarment ele- gants. —ilmaginació, tot aixól Pero díguim: geremhen vostés, els homes, que puga ningú morirse d' amor —4Per qué ho dupta2 —iLa experiencial Tots diuhen que 's moren per nosaltras y... ben vius estàn. Ademés, zde qué 'ns aprofitaria 4 las donas l' esperansa de un amor que fora mort2 Viu y ben viu necessitém lo que... —ilrónica estal —Ens que no crech que ni vosté, ni ningú arribin al últim extrém en aquest paper de Tristún, que tant el seduheix, —Sotmetim 4 proba y ho veurú. Fassi d' Isolda per una estona... —Gracias, no estich bé de veul —iDitxós el que hi arribil —iCasualitati No busca vos- té Isoldas Aquí, en el palco del davant, té tota l' ópera de YVagner. La de Monte-Venado sentada entre son marity Son... Tristàn. Pero ja s' ha acabat la Pastoral, parlém de cosas sé- rias. . de Als assientos fixos: La mamd:—iQuE van é to- carara — 7 za senyor Pentar que jo vaig tervir de modela (). D'un Uibre inédit. al esbultore: Com Camblan las fesomia EE

Page 171

— 118— La noya:—Dónam el programa Lluisetj tingui, papó. El papd:—Veyàm... Aixó es llarch: Quinta sinfonia. La noya (massa precipitadament):—iAy, quin gustl La mamd:—iTú qu: en sabs d'aixól iNo sé com t'agrada una pessa tan llarga, que dura mitj' horal El novio (interiorment): — Per aixó mateix, El director Mottl, Nitisch (poseuhi el que volgueu) alsa el bras fent la senyal de comensari la orquesta parla... y to- thom també. La noya:—Pues mira, Lluiset.., (S' acosta al novio y parlan tots dos baix, Aquests al me- nos no destorban d ningú). MaDENOrsELLE TamaLor (per /da) Al paradiso,: —Aixó aquí'ls inteligents ho di- rén. —Li dich 4 vostéqu'aixóque tocan es de Men- delssohn, no 'm cab el dupte, —Pero qvosté noveueixa frasse del clarinet2 (Si coneixeré jo 4 Mozartl —Res d' aixó. Escolti eixas armonías: Mendelsshonl —Miri eixos violíns: Mozartl —Sefiores, senores, al fí te ním aquí un programa. Vejúm qué diu: Danza macabra, de Saint-SaEns : 4t —Y vostés, qque hi venen molt als concerts —No 'n deixém cap. Aquí hont la veu, la me- va filla es molt música, En Vidiella, en Grana- dos, en Malats, tots l' han escoltada y li han dit que vinga 4 sentir molta música. Perque la meva filla no para may en el piano: ja li poden dir de dinar, ó de sopar, ó de passejar, Ó de fer visitas: ja li poden enviar tarjetas postals, ó re- goma mama — 10085 d'trucar els vehins ab un bastó al fostre — ,, Pera que calli, res, ella es incansable. Perque Bens aa EA)O aquí la meva filla treu sempre accéstts al Con- y en lleugeresa de cascos. servatori, y no 'n treu més perque no es d' eixas.

Page 172

l — 119— que tot ho tocan per influencias, jvayal, ni fa papers. Aixó sí, aquí la me- va filla lo mateix li toca 4 vosté el Morrongo que un tros de Chviber, Per- que aquí la meva filla... . . . . a Es ME —Ja Hi he dit que soch Banerista. A mí no 'm dongui vosté més que Bdier. —Pero hi han també els clússichs, els precursors... —Tot aixó es una porquería, :sab2 Bdner, y res més que Ediier. (Quina músical (Aixó son obrasl Loéugvin, las Gualèyrias, Tanjuiser, la Peda- gogia del Nibelung, Sanson, las Dansas hingaras... aa Els rotatius (al endem4):—La sala de concerts, aquell august temple de l'Art,... Envarn L. CuavARRI MONTSENYENCA Malalta vas qe de la ciutat ahont morías d' anemia, malalta vas pujar de la ciutat mes groga que la cera. sRespira 4 plens palmena, el bell Montseny va dirte ab veu de festa, y 't donava é vessar tots els perfúms EA bogeria verdas, Malalta vas pujar: des d' aquell jorn igué gran la diferencial érats la flor d' estufa que 's consúm y avuy ets la rosella. J. NovgnLas pe Moniys Nora DE TARDOR (per E. Meifren) Oap al tart... y vol ploure.

Page 173

— 180 — DEL DIETARI D' UN PARE I Si per desgracia, fillet meu, un día desesperat, pobre 6 malalt fas vía per aquest món injust y miserable, no rencguis per xódetaeristencia... El teu ésser florí en ma conscrencia com un desitj inmillorable, un iQuintas vegadas, 4 la nit, uan l'hem cregut ben possehit le la són dolsa que l'amoixa, de cop y volta l'hem sentit esclaté en plor que causa angoixa: Llavors 8a mare y jo amatents, saltant del llit hi aném corrents ...iquí 'n fú cas de la canallal... En HS seus llabis ignoscents hi ha dibuixada una rialla. m Ara sí que t'hi atrapo, randíssim, ara sí a ho sabs qu" aixó no's tocaj tréute la mà d'aquí. Renoyl zAltra vegada2 Vaja, nen qué bens de lé2 Mira que vinch, si hi tornas, y te la tallaré... Iv Quan estém tots dos fent gresca jo soch més jugayre qu: Ell. A l'hora de ferli el sério m' escapa "Í riure y... jadéul Tinch un noy com una torra que tots els caixals ja ha tret, y en aixó sí, 4 fé de Cristo, que pare y Àll ens semblem: Ni Ell ni jo, que ja soch home, havem posat el del seny. vv Ja era ben fosca nit quian pel bosquet florit, ab ell al bras, corria. De cara al firmament, el meu fill un moment somreya 4 las estrellas. Mes, tot esporuguit al meu coll tot seguit trenétich s' arrapava... Com un neguit estrany eixía del estany el cant de las granotas. VI —No vindrús pés may més ab mí. IX quín xicot més preguntayrel (quedeuséaixót,'iperquéserveixt, 4iy cóm ne diuhen d' alló, papa2, Jo, es clar, molts cops no sé qué y tot sovint me venen ganas — (dir, de contestarli: Veurés noy, no 'm comprometis. Els nens callan, Prouque ho sabrés quan serds gran. Si no ets tan tonto com ton pare. vn Cada matí els dos aném 4 cullí un brot de ginesta al cim d' un turó espadat que hi ha arrún de la pedrera. Avuy, al serhi, hem sentit esllavissarse la terra: ginestera y pedruscall tot s' ha estimbat ab gran fressa. iC6m plorava ell quan ha vist rostos avall la ginestal, . Jo, al veure el meu fill salvat, Sentía alegría inmensa. vII —iQué tens esposa mevat (Què ha 58a: que tot avuy te veig malhumorada2 EVés qué tinch..., que m' han dit (que 1 nem es llig, itant que se sembla 4 sa marel IX iVaya un plaga el meu xicotl Tot lies patria, tot li es gloria, Ell no's fa estrany ab ningú, se'n vé ab el primer que 'Í troba: fuig ab els parents y amichs: las vehinas se 'l em) a Fins me temo que si un jorn, donya Mort me 'l enamora se n' hi anirú tan tranquil... iy el pens aixó m' esborronal J. Bunças ELS PRIMERS MIRACLES DE SANT JOSEPH Obra de miracle semblava realment aquella iglesia, gran com una ca- tedral, pero d'un gust gótich modernisat y carrinció, y d' un color blan- quíssim, com si en lloch de ser de pedra sigués de natilla. Pero, iqué s'hi faràl Aixís es com las volen las senyoras del día. De las vellas fàbricas religiosas ennegridas per la patina del temps, per més que l'art, aquell art ingénuo, inimitable, las embelleixi, ne fugen com d'una

Page 174

— 181 — Ar tDica Dsroxenr, (per J. Pinós) Obrers preparantse pera fer una cara nova 4 un trasatlóntich.

Page 175

— 182 — En "Romea, Ex rLé ssriy (per J. Llopart) cosa rancia, passada de moda y bruta, deixantlas de recó, com un moble vell. Els mobles vells al sostre-mort. Més se las esti- man novas y fla- mants, coquetonas y vistosas, claras Yy perfumadas, com ellas mateixas, que no comprenen altra devoció que la de- voció elegant. Una iglesia que siguicom un saló aristocrtich ab sants, una cons- trucció que, més que l'obra d'un arqui- tecte, resulti la con- fecció emperifollada d'un modisto de Y arquitectura. Aixó es lo que volen, Y que no hi pla- nyen els sacrificis ilas pobretasl Als reclams del pare ca- pellú que ha d' admi- nistrarla y 4 las ma- nyaguerias de las monjas que tindràn al costat de l'iglesia "l seu alberch confor- table, no 's mostran El ú may ni sordas, ni Ch ho: nen, pas Dt que ente, on Els Primer Free, — puny -closas. Plou, hen els donatius qu' es un gust, y la igle- sia va creixent, alsantse é ulls vistos, fins 4 perfilar las sevas agullas so- bre la blavor del cel. Ja alashoras esté en disposició de convertirse en una fàbrica de miracles. Del primer que ha realisat n'es una proba patent la seva mateixa exis- tencia. 4 Cóm, sino per miracle, han pogut reunirse 'ls milers de duros ne- cessaris pera la construcció La major part de las senyoras que han contribuhit 4 pagarho tot son las esposas de richs propietaris, qual fortuna té'l seu orígen enla des- amortisació eclesiàstica, ó d' acaudalats negociants, surtits del no res, de la purria demagógica, fills dels mata-frares del any 35. L'industrialisme, la explotació iníqua del traball y'ÍS privilegis aranzelaris els han enriquit, els han permés realisar tots els anys balansos fabulosos, Y sense ser cris- tians, sense recordarse pera res de la màxima evangélica: tEstimards al próxim com 4 tu mateix, s'han fet, baix la sugestió de sas estimadas mu-

Page 176

— llers, devots per luxo. No cal pidolarlos un céntim pera millorar la sort material ó fomentar la cultura dels pobres esclaus de la mquina, en cambi no tenen may un nó quan la senyora y'1 director espiritual de la senyora els hi demanan fortas sumas per' aixecar una iglesia ó construhir un con- vent, 6 la moda del día. : ES Una d'aquestas damas, menos afortunada que las sevas amigas, no podía acabar de convéncer al seu marit, lliberalot y sibarita en una pessa, el qual se tancava 4 la banda cada vegada qu: ella li demanava que contri- buhís 4 l'obra d'aquella hermosa iglesia costejada per las senyoras de la bona societat. —No'm vinguis ab romansos... No estich per iglesias ni per sants. Y'leas es que la pobra estava compromesa, formalment compromesa A costejar la joya de l'aristocrítica iglesia, la imatge del altar major, un preciós Sant Joseph de talla, que s'havia encarregat 4 un escultor de pri- mera fla. En un moment d' entusiasme, quan totas las amigas feyan las sevas ofertas al pare capelló, que las tenía tan seduhidas, ella digué, sense medir las sevas forsas:—De la imatje del Sant Patró de la iglesia, jo me'n encarrego. Y tot estava £ punt de marxa, ja l'escultor, el famós Taronja, havía fet el modelo, ja era cada día en el seu taller una professó feta de devotas ele- gants que's desfeyan en elogis al contemplarlo, y no sabía encarc ella de ahont havían de sortir las missas. Havia pensat varias vegadas en sacrificar las joyasy escatimar lo que gastava en trajos y adornos, pero no li sortían els comptes, apart de que icóm se presentaria ella, que havia sigut sempre un modelo d'elegancia, riquesa y bon gust, entre las sevas relacións, vestida senzillament com una viuda de las classes passivas y sense aquellas galas que tant realsan la bellesa d' una Lo Que piv Dox Luomans (per Picarol) a podía ser. Afortunada- ment, ú lo millor dels seus apuros, el día menos pen: sat, va trobar un medi. Sant Jo- seph, compades- cuda d' ella, de- gué inspirarla. Ans de posarlo en planta, anú 4 consultarlo ab el seu Director es- piritual, y aquest no sols l'aprobé, sino que l' elogió ab grans ponde- racións. —Si, filla me- va, —li digué: — —la esté vist: pel Manzanares no hi corra sino peix sense sanoh.do:—/ Aixó que 's pro- per pescar algo necessito un port de mar, posa realisar, no

Page 177

14 — tan sols es bó per l'éni- Axors 4 LA MopA (per J. Sold) ma, sino també pel cos. Deu benehirí la seva obra. aa Desd' aquell moment, desvanescudas las ne- gras preocupacións que la acoravan, tornà 4 regnar la pau y l' ale- gría en el seu esperit. Dos durets avuy, tres durets demé, cada dia anava creixent el reco- net destinat al pago de l'imatje, al cumpliment del compromís que ba- - vía contret, iY qué con tenta estaval No gosa tant l'avaro, al acumu- lar un tresor gota gotal 1Y quína forsa, quín valor havía cobrat pera afrontar els reganys y las paraulas groixudas del seu marit, que tot sovint, 4 l'hora dels ontó pensant 3 la també pensa/ Perque, la veritat es To iquest enca ae ol que cada día menjava Pl aquesta ena ea bai pitjor, y ell, com 4 bon Bourmet, se'n ressentía. —Fill meu,—li deya ella,—no sé qué ferhi. Els comestibles s' han apujat qu'es un escóndol... y, ab lo que 'm donas, no puch pas fer miracles. Va ser necessari aumentar la consignació destinada 4 la compra. Els primers días la taula estava bé, com en els bons temps: pero de mica en mica s'anava tornant deficient en la calitat y escassa en la cantitat dels plats y requisits. Y vinguin novas queixas del marit, y novas disculpas de la senyora. —Pero tú no't fas càrrech de que tot costa un ull de la cara. 4Sabs 4 quant s'ha pagat avuy el llenguado: A duro la tersa. (Y 'ls llagostins, sabs 4 quant van2 A vuit pessetas. El marit se desfeya en improperis contra'l gobern d'en Maura y contra la inmoderada cobdicia dels venedors y revenedors que tanta manya's donan en escorxar al públich. —Si, noy: en Maura... 'ls venedors... els revenedors tenen la culpa de tot... Ves els pobres qué menjaràn. —Els pobres que s'arreglin... Lo que vull es menjar bé j —Doncbs ja sabs lo que 't toca. Ab lo que 'm donas no 'n tinch prou. Sant Joseph, desde'l cel, devía riure's d' aquellas escenas conjugals y, sobre tot, d'aquell marit lliberalot que, 4 pesar seu y sense donarse'n compte, anava pagant la seva imatje treyents'ho de la boca.

Page 178

— 186 — Y en efecte, aquesta rialla, entre burleta y bondadosa, brillava en el rostre de la imatje del vell patriarca, que sigué colocada solemnement en el siti de preferencia del altar major. aa Al día segtlent de la ceremonia la prempsa católica de la ciutat y al- guns periódichs que, sense ser propiament católichs, segueixen la corrent de la moixigateria, feyan grans elogis de l'obra del artista y de la gene- rositat de la senyora donant. Fins el periódich liberal, l'únich que solfa llegir el marit, s'ocupava del assumpto. Al enterarsc'n experimenté aquest una sorpresa inmensa. —4Que tu has costejat la imatje de Sant Josephe—Hi digué, mirantla de cap 4 peus. —Vaja, no siguis tonto,—respongué ella, esclafint una rialla picaresca. —Ahl Escolta. Si has fet lo que diu el periódich, com que has obrat sense'l meu consentiment, no cal que vinguin 4 presentarme 'l compte. Jo mo'l pago. —No t'amohinis: ja esté pagat. Aquí'l tens. Y li posú 4 las mans. Intrigat per aquell Las TARDES DE LA NEURÓTICa (per E. Torent) — Misteri, li demand expli- cacións. Las necessita- va. Las exigia. —Fill meu: aixó es un miracle del Patriar- ca, Vet'ho aquí, El pri- mer miracle que ha fet, preludi dels que anirà realisant en lo succes- siu. —No 'm vinguis ab quientos y esplíca't clar, —M' esplicaré, Sant Joseph ha volgut pre- miarte per las abstinen- cias que has fet durant tot aquest temps. Més clar, la imatje de Sant Joseph ha sigut pagada ab lo qu: hem estalviat de la plassa. El marit no sabía si indignarse Ó clavarse 4 riure. Y quan ella li digué: —iSabs ara lo que has de fer2 Venirte'n ab mí é la iglesia, Y oferir al Sant totas aquestas pe- titas privacións, —No, mayi—exclamí —aHa vist, mamé, 8 Sant Jaume, quants Joves me segui Tm dBA —Bi, pero Ja veuria, ara quan entrarém à can Oullaretas, —BAUria Una escena com tots se quedaria al 0arrarae pensar qu' estí fi ab

Page 179

— 186 — EmrayraNT L' Arar (per Pitarol) —i0ap viu, Bi i no 38 t' escapi "I tech d' avuyl... els bons talls que m' has quitat 4 mí durant tot aquest temps, no sabría contenirme: m' enfilaria al altar major y me'l menjaria. J. Roca y Roca EL CENTINELLA En mitj del camp, davant de la montanya I entre 'ls fusells y tendas de campanya I qu' arrenglerats estén de pila en pila, i el centinella sol, callat vigila... Té 'ls ulls oberts, mes son esguart no espía, son pensament es lluny, sa fantasia el transporta al seu poble, allí en la plana hont té 'l germà petit y la germana, a pares vells que van quedar tan tristos... ant temps que f4, tant temps que no 'ls ha vistosl... Pensa en el poble, veu las carreteras, els horts, las vinyas, tot el camp, las eras hont els pallers hi fan de centinella3... Y sonmiant aixís, clou las parpellas, son rostre trist pausadament s' alegra y oblida 'l campament en la nit negra... Pró quan més en son somni s' extasía I Yeyent el camp, els pares, la masí: / la visió s' esvaheix, i ell se despert. sentint la veu qu al lluny li crida malertal XAVIER DE ZENGOTITA

Page 180

— 181 — QUAN LA MARE PARLA... Jo callaré, quan la mare joyosa àrla embojida bressant d l'infant2.., NÓ Dimat bena aotar l'ieiment es paraula que 's junti 4 la seva triomfant: Jo trencaré, malversant lo miracle eixa cadencia de mots substancials2... Jo'm miraré lo gloriós espectacle Y de cantarlo ma veu s' estarà2 Ohl... si pogués, aqueix só d' eixa parla, sensa malmétrel, portario 4 mos cantsl hi... si volensa fos prou é crearla, quinas cantadas faria 4 l'infantl Quínas cantadas faria y diría giee mots de la mare glosantl Oh, si podía, cóm refilaria perquè 4 mí 'm fés sa rialla l'infantl Tot loque'm volta esté fet 4 eixa parla, tot lo qu estimo la canta, cantant, dins meu mateix trigo poch 4 trobarla: tan sols mos llabis l'aturan al pas... 1Oh dolsa parla temuda y volgudal Oh, dónam tot ton secret ancestrall Oh, porta ajuda 4 la llenga vensuda què ton regust troba y no 'l sab donarl Mira qu' un día l'infant que somnia expressió seva, 4 cercarte vindré: mira, aquell día, si jo no't sabía, quína estranyesa faría al infant Parla ta parla que vall escoltarte, mare joyosa que bressas l'infant, parla ta parla sens afadigarte, poquet 4 poch, que jo aprengui, escoltant. arla, bressant el bressol de tos avis que d' eixa parla ja sab el compés: parla, que'ls mots per venir de tos llabis mes familiars an els meus se faràn. Parlal Som dos que cerquem igualcosa —en aixó iguals el pare y l'infant— una expressió, perque hi càpigui enclosa la nostra vida en son hora capdal. Parlal... Qu'escoltan infant y cantayre, dos nins somniosos que volen parlar, bressa el bressol que no pesa pas gayre encar que hi bressis mon cor y l'infant... E. MASQUINA A UNA PONCELLA ESGROGUEHIDA (Possia MoDERNISTA) Lema: En aquest palau No hi entren, si us pleu Par. 1Ay quín dolorl L'ha deixada pera un' altra son aymador. Ja no canta com un rossinyol 1a'comtesa de Bon-sol no pot, ni vol: no te consol. Ja no vola com un papelló de for en f6. o Esté tota aclaparada, ell l'ha deixada :pero perqui Po lo sé dEhe :Nos'estimavan ab tot el cor, boy passejantse pel mitj de l' y contemplant (hort tot enrahonant, 4 flor d'aigua els gripaus u' aixerits y braus, llensavan sas dolsas notas per' 'namorar é las granotas2 Pero un jorn ell la vegé sentada sota d'un magrané y reparó qu' encare qu' empolainada y enfarinada n'era una dona molt descuida- Es (da. 14y quín dolól L/ ha deixada perque duya ila mitxa al garról F. FiGuenas y Rimor EL BON JUTJE No 'm refereixo al hontat Magnaud, l'home de recta conciencia que de dins l' enredat capdell de la lley ne sab treure una hermosa essencia de justicia: 'm refereixo 4 un humil jutje de pau d'un poblet, que dins de la Seva esfera modesta aplica la lley de tina manera bon tros més justa que la intenció de la mateixa lley. En sas decissións poden apendre equitat y justicia més de quatre ma- gistrats de conciencia rígida y de sentiments atrofiats, més de quatre dot- Zenas de jutjes falladors d' esma, més de quatre centenars d' autoritats re- partidoras d' injusticias.

Page 181

— 188 — Ex vN roar par Caxrísaica (per J. Blanco Coris) Trajinersa del moll bordo,

Page 182

— 189 — Ficuni (per Zda) —Me dich Miss Olga Xatrint y al Edén cada nit mostre totas las gracias que tinch No més vull contarne un cas del meu bon jutjei ell bastarí pera pintar al home. Agotats tots els recur- sos, venuts ó empenyats els pochs mobles de l'humil piset en que 's moría de ga- na ab sa muller y sos tres fills, un pobre traballador va sortir un día de casa se- va desesperat y dispost, en- care que fos apelant al ro- bo, é portar pú 4 las bocas famolencas que n' hi dema- navan. Va demanarne varias voltas un bossí y varen ne garli per tot arreu, Cansat de demanarlo y vegentlo hermós y fragant é la por- ta d'una tenda, va péndre'l y va fugir. Pero poch llest pel robo com tota persona honrada, va adonarse'n el forner, y 's llensí fora de la tenda esvalotant el barri al crit de: iLladrest Va sortir la gent é la porta, va veure al home fugint ab el pa 4 las mans, va corre tothom 4 empay- tarlo, y als cinch minuts ja 'l tenfan agarrat fortament pels brassos, mentres al- gúns honrats tenders qu envenenavan al poble, l' insultavan y li pegavan possehits d'una santa in- dignació. Portat al davant del nos- tre bon jutje, el pobre ho- me no va negar el fet. Quan el jutje li manà que deixés el pa robat sobre la taula, el desgraciat l'apreté for- tament contra son pit, dis- posat 4 defensarlo pera sos El forner exclamava, vermell d'ira y ab els punys elosos: —iMireu el gran lladrel

Page 183

— 190 — DIALECH DE CaRRER (per Roberi) IVaya una poca vergonya, en plé día, de sortir 4 robarl 1Ahónt anirém 4 parar si no's dona un céstich exemplarl —ISí, Sí, que '1 tanquinl— lladrava la gent que s'havía — i reunit. El jutje va ferse explicar el fet y va preguntar al forner: —iDe quànt es aquest pa2 —De sis lliuras. —Y quint val —Es de quinze céntims la lliura: noranta céntims. —De manera que l'import del robo es de... —Noranta céntims. El jutje restú un moment en. silenci, Després digué: —Que portin unas balansas. El forner va tornarse groch. Portadas las balansas, el jutje va pesar el pa, Era calent y era crú y pesava cinch lliu- —Escolti, dreta Hi ha un hereu disponible — res tres unsas, Lara, di er" acompanyaria, ii i je: P Gipandsjoei no m'agrada té gegant. —— Bintee al poble, va dir llindes portat aquest pobre home com 4 lladre, quan es solzament un necessitat. Ha comparegut aquest forner com robat, essent ell tan sols el lladre, Y posant pres al forner, manú deixar en llibertat al pobre, Jara ne JesPus GLOP DE LLET CarRitxo BLANCH Al Cosso Blanch l' he vista. Te I posat d'una fada y es blanca com la llet. Al contemplarla ab ulls de satisfet tanta blancor me deixa... emblanquinat. Té'l coll, las mans, el rostre fí y gemat que ab blanch mató 's diría que s' han fet, y talment sembla que del mar ha tret las blancas perlas del seu blanch dentat. Ab margaridas dé 'l barret guarnit, de flonja sedalina es son vestit, cobert de blancas puntas l' ample escot. iOy, que tal hermosura, 4 un se li acut, I que Clara, Blanca ó Nieves dirse pot2 I Donchs diu que nó, y per xasco el que m' he endut. il Quimar

Page 184

— 191 — AMOROSAS I Ara tot serà per tú, tot per tú, dolsa estimada, que al jardí de mos anhels has nascut com flor tardana. iSi n' hi dormen de cansons en las cordas de mon arpal Si n' hi restan al cor meu l'ilusións y d' esperansasl Si a tinch d'afany d'estimar ab l'amor que may s' acabal Y ara tot serà per tú, tot per tú, camelia blanca, perque 't vull ab tot el cor y l'estimo ab tota l ànimal I Al teu costat, me salta d' alegría el cor, sempre somniós y avalotat, y no m' enrotlla gens la melangia al ser al teu costat. Al teu costat el temps passa que vola y encare que d' estarmhi visch privat, una rialleta teva m' aconsola quan soch al teu costat. Alteu costat penso ab l'amor sens mida que gosavam un día benhaurat, y veig que tot 4 ser felís me crida per sempre al teu costat. A. LLIMONER L' INSTINT MATERN —Te daré una nina si ets bona minyona, —li deya jo un dia 4 ma filla hermosa. Ella va escoltarme sense gayre joya, ab mdiferencia, sens pena ni gloria. Son posat m'extranya y dich 4 ma esposa, Mentres que ma pensa vaga y filosofa: —No entench 4 la nena: que es rara, esta noya, puig veig que una nina ni menys la ilusiona. Y aixó prou indica . y ben clar demostra que 'ls instints de mare en ella no brotan: si, l'instint de mare que naix ab la dona. La nena al sentirme respón presurosa: —No vull una nina, no 'n vull una sola. —Y donchs qué vols digas —Dugas de bessonas. P. TALLADAS Un xarocós (per Picarol) —Si fa tanta caló tindré la precaució com P altre, Jo aquest any de pendre aixít I bany.

Page 185

— 192 — TRISTOS Y ALEGRES RECORTS DEL ANY 1904 (per Argemí) ue mes m' ha dolgut ha estat A mí lo q Y 4 mí la punyaleda de 'n Maura. da puja dels alcohols. mes he celebrat jo ha sigut la —Y jo la adquisició del Pi de las tres descans dominical draneas, ANYORANSA SONET Jo us he sentit, hermosa Merceneta, jo'us he sentit bressant vostre infanté que li estavau cantant una cansó que 4 mí me la cantava ma mareta. Mes ma mare ja es morta, la pobreta, y al morirse 'm deixà tanta tristó que busco per calmar mon greu doló - qui 'm canti aquella dolsa cansoneta. Si vos me la canteu Jcom gosarél igual que 'I fillet vostre us aymaré, y ab el més pur amor tota la cara de dolsos petonets vos ompliré,

Page 186

— 193 — L' Eminentíssim Y ELS GEGANTS (per Picarol) y Si vos me'ls torneu creuré que encare dormo en els mórbits brassos de ma mare, PERE LLAVERÍA Y ESTIVILL LA POMA DEL PARADÍS Tots els comentadors de la Biblia han trobat en el Génessis, després del famós epissodi del pecat original, la mateixa llacuna. Adam y Eva—diu el llibre sagrat—van menjarse una poma. Deu, que categóricament els havía prohibit semblant disbauxa, al enterarse de la seva desobediencia, va expulsarlos punt en blanch del Paradís. Sumissos y resignats y convensuts de la rahó que al Pare Etern assistia, els nostres primers pares abandonaren el deliciós jardí que fins llavoras els havía ser- vit d'alberch... Tot aixó estd molt clar y no ofereix el més petit motiu de dupte. Pero, aquí comensan las sombras. Després del llansament de la desdit- xada parella, :4qué va succehir2 (En quína actitut van colocarse, una volta expulsats, Adam y Eval Aquest enigma es el que ara aném 4 desxifrar als nostres lectors. s'a Sortits del Paradís y ja d'ell 4 regular distancia, els primers estadants de la terra van aturarse. 18

Page 187

— 194 — —jja ho vensl—digué Adam tot tristot, encarantse ab la seva dona: —3Ja ho veus, per culpa teva, lo que 'ns ha succehitl —Bé—va respóndreli ella, bastant malagradosament: val més no pensarhi. —T' equivocas, noya: hem de pensarhi per forsa, perque hi ha en tot aixó un punt que convé esbrinarl9 seriament. o —IQué vols dir2 —ja veurós. Si Deu ens ha castigat perque 'ns hem menjat una poma Y jo n' he menjat molt menos que té, crech que sería just y equitatiu que del cústich me 'n correspongués també la part més petita.— Els ulls de Eva comensaren 4 brillar ab fosforescencias de tempesta. —IAy embusterol... :Tú n' bas menjat menos que jo3 —Induptablement. Recorda que quan tú m' has ofert la poma ja hi ha- vías clavat quatre ó cinch caixaladas. Jo no l'he mossegada més que dos cops, y després te l' he tornada 4 tú, que has continuat menjant fins que no n' ha quedat res. —Tot aixó son qulentos. (Com si dugas caixaladas de las tevas, ab la bocassa que tens, no equivalguessin £ una dotzena de las mevasl... —No siguis testaruda: n' has menjat més tú. —iEs falst —IJo 't dich que sí —iDeu meul—va fer llavors Eva, estirantse els cabells y posantse de- cididament 4 plorar:—jQué 'n soch de desgraciadal... Veyentla d' aquell modo y per no afligirla més, Adam tingué la corte- sfa de no insistir, si bé 4 reserva—pensava ell—de continuar la polémica quan la bona senyora estés més sossegada. —Bueno, bueno—va dicli ab molta suavitat:—no t'alteris: ja ho discu- tirém un altre día. Vull que en aquest assumpto s' hi fassi la llum. lo fet, fet esté: d'e Han passat anys, han passat sigles, la discussió s' ha recomensat 4 mi- lers de vegadas, y la llum no s' ha fet. Eva, plorant y escabellantse ab discreta oportunitat, continúa, cada Cop que vé ú tom, assegurant que apenas ha menjat poma, en tant que Adam, per carinyo y consideració al sexo debil,, segueix, pacient y su- fert, deixant sempre la solució del assumpto per un altre día... y carregant interinament ab tot el pes de la culpa. Matías BONAFÉ

Page 188

— 196 — TAULAS ALFABÉTICAS DE AUTORS Alemany (Xavier).—La bella Colàmbina . dx. È Alsina y Clos (S))—La torre. . Àndresito.—La meva cabellera Avi Riera (L').—L' esclau del ats a a in a P Badía (M)—Divorci. . —. —. Bartrina (F)—Quadrets. ..—. Bas y Socias (Nareís).—Del foch... d las brases, —. —. Baucells Prat ( i Bonaté (Matíasi.—La poma del Paradís... . È Bori y Fontestà (Antoni).— Cansó de joventut. Bosch y Romagosa ( terra. . ., . . . Boy (Santiago).—Ridiculesas. Burgas (J.)—Del Dietari d'un pare. 4 ES R Capella ( Jacinto).—Els pri- mers redolins . —. —. —. Carreras P. (F.)—lntima, . Casals (Felip).—Un joch de sul- tanas. . . . Clarinet,—Epigramas. —. . Coca y Collada (Es. — L'esperit del sigle.—Balada — . —. Conangla Fontanilles (J)—L hora de la germanor.— Traducció. . . . . Chavatrri (E.)—Als concerts . Ferrer B. (J)—Epigramas. . Figueras Ribot (F.)—A una poncella esgroguehida. —. Forgeron B. ( Pepeta).—Can- tarellas. Fuentes (E. de).—El Psicólech. Garires (J. F.)—Epigrama: Cera IT ET Ger tarelas Guanyabens (E,j—La cart Traducció d' Henri Bai usse, .—. —. BX Gumí (C.)—Intima. Tsern Arnau (Antón).—Suges- tivas, 1dili trivial. Visatge. L'enterro d'una Verge, . eph de Jespus. —El bon jutje. julià Pous (A.)—Engrunas, Just y Pastor(E)—Caminant. . Llaveria y Estivill (Pere).— Anyoransa.—Sonet. . . Llimoner (A.)—Amorosas, March (A).—La boyra ú Mont- SETTAT, a La Qu Marquina (Eduart.—Quan la mare parla... . 5 Martí y Giol (E.) Memorias Vassip (R.)—Pensaments. Mayet.—ata Le 4 i

Page 189

— 198 — PAGS. Mestres (Apeles).— Versíeuls. Pastoral, El presoner. Els morts, L'enigma.. —. Millà (Lluis).-Esperant tanda. Mont (Dolors). Una gatada. . Morera (E).-Un tros de música. Morera Galicia (M.) El que cura de gracia. Rondalla. Moret de Gracia (J. Bols ava, Ne ea Navarro, (Emili)— Fragment d'una cart s JEls Nogueras. Oller (Rafel). taronjers d'or Novellas de Molins (J.): Mont: senyenca. . —. —. Oliva Brideman (Joan).—Pró- lech del drama lírich El Jutglar. . . . : P, del O.—Crónica del any... Pi Fani(E). —Entre enamorats. Pel teléfono. Pous y Pagés ( (JS—Un docu: ment, Retall 6 la meva cartera, —. . . uumet,—Glop de Vet. Caprit- es xo Rey eg . Rahola (F.)—La sense cor. —. Rahola (V.)—Amor bosquetd.. Ramón y Vidales (Jaume).— Faula. Lo Plom y'l Suro. Ramón Vidales (Ramón).— " Nit de Nadal, La darrera borratxera. —.. . . 4. Pics. Revoltés (Martí.—La mort del cel Ribas (Oriola). Escolé Roca y Roca (J)—Els primers miracles de Sant Joseph. . Roura (Manel de).—El Palau dels Encantats... El Rossell (F.)—iSanta Llucial : Rosselló ( J)—El darrer prech. Rusifiol GSantiago).—L' anada del cornetí. i : Salvador (Lluis G.)—La Lntig " Mirall. 5 Soler (A.)—lmpressións, ..— i Soler sl las Casas (Ernest).— Lo Poeta y la Papellona —Fúbula. . . Staramsa (J)—Mariona.—Mo- nólech curt... —. Talladas (P.)—L' instint ma- tern. Tomis y Salvany ui )—Monó: Ubach y Vinyeta (F.)—Missat- jeria, —. Urrècha (Prederich).-Las tres, Usón (J)—IVisca la farsal Vidal (Romualdo).--El rey 4 Vi- latapera. Recorts del any. Vilanova (Angel.—Mon beyre. —Cansoneta. . —. . . Zengotita ( Xavier de). centinella. .

Page 190

Pies. Ales (L)—Pintura Esisabr ARC M. )—Filosofía de un cessant. —. 120 Argemí.—Tristos y alegres re- corts del any 1904 . 192 Atché (R.)—Indolencia, . . 166 Aspiazu ( —Ua Era 4 Anda- lusí en 88 — Deahird avuy. Ll 0 Bagaría.—Un corresponsal de Veu. . . M Balasch (Mateu)—Contrast, . 102 Blanco Corts (J3—Sport en de- cadencia. . 12 — EnunPortdelCantàbrich 188 Borrell (Juli)—Cap d' estudi. . 148 Bul (V.j—Cultura bon marché 34 — Género ínfim. . . . 176 Cabrineti (J.)—La bella Colum- bina—llustració. . 69473 Cardona (J.) —Una noya del dia. — 45 — Un home de carrera. 62 —, Esperit modern as P Cardunets J)—A Tagamanent 30 — le casa . 4. . . 80 — A bis aró. —. 106 Cuehy (J. SP que pe molt ben Succehir, ó là guerra rus-japomesa. . —. . 58461 Diéguez (J.—Noticia fresca . 125 Farré (P.)—Riera de Vallvi- drera. . 30 Foix (Mariano)—Un emeuentro. — 32 — Mamí d'artista. . . 99 — Indiscreció . . . . BI Galofre (Baldomero)—La sar- dana dels mariners. . —. 148 García de Giner (Laura)-Ig- sa nocencia. IE 1 iner (C)—lngiesos de Ingla- Ga LE ds né mt PAGS. Graner (Lluis)— berna rere dada Ida.—Falsa portada. Vinyetas. . — Portada . — Els mesos. . — Sinceritat. , —. . — Els eterns catúfols . — Figuri, — El groomyl'aprenenteta — L'amich del home . . — Filosofia. —, — Anant 4 despedir 4 Don Alfons. — . ha — Unturiós. . é — Madamorselle Tabalot . ES Ellòder, d oa 4 — Fins. . 4 Cabeceras. Juliana (Jò—Perspectiva . —. Junyent Olegari)—Rencorosa enecia, . —. . . -— AA ad ' Lagarde (E. )-Ditzaratzero Llopart JJ—Al satreig. Alegoria que parla . El pis de la gloria Fíxinse en la posició . Entussiasme femení. Retrú municipalisat . Germanor. .. —. . . Durant las festas. 1 —. La gran potencia. . . Un copamagat . . . Un batlle satisfet. . —. Escola realista... —. Burgesía al camp. . —. Rompan filasi L' home és débi Ei traductor d Els ditot: SGpera als Torós Ll omea en plé estiu. . Recó de ta- 1 178 1

Page 191

— 198 — PAGS. Mall (E)—Ermilla de moda. 133 Marqués J.M) Vorasdel Ter 85 Un punt de Cate alt. $ . 19 — Infaliblement . ll 55 en La moda del T lany. 124 ilisseo) da maitentÈ eo) Rotade Ter. a Miró (R: 3—Cucanya. 26 — Els morts del any, 107, 108, 109'y 110 Molinas (P.)—De romeríd. —..— 29 —. Ortaneta Moliné (M.)—Facsímil de la cabecera. . —. —. ss MB Pahissa (J.)—Paisatje... —. —. 145 Pollitza Dides Me di ar gua. 37 Pellicer Montseny" gi 3 —ins. trucció popular. —..—. 35 — La gran guillada. . . 65 —. El cap-vespre de un Deu. 65 — Plúticas de familia... —. — 82 — Durant las festas. . —. 118 Picarol.—Adornos. , 40 y 147 Nota del any... . 22 Sanitat marítima... 27 Marqués y Héroe. . —. 39 Cabeceras. . —. 41,50y51 Trio de batlles. . 49 Elquid de una dimissió — 56 SUR Comentant la retirada, ..— 64 Espectre. —. EE) L'anada é Zaragossa. . 68 Carevallant. . 6 Escriptors mallorquins al Ateneo, 78 — Pas al Prog: rést. 83 — Entre dos companys. . 91 — UnSansón. . a 98 — Telegrama urgent... 114 — Any calurós.. me. UE — El senyor Pons... —. 119 — Lavaderos populars. —. 132 — En Rius y Taulet IL. : 185 La primera nit de festas. 146 El Branda de la Casa. . 161 A la Plassa de 'n Padró. 167 Car de paraulas...—. 169 El crepisculo de los ao. los... 1n — Passant comptes. Ll 175 — Lo que diu D. Llorens. : 183 PAGS. Picarol.—Empaytant l'àpat, , 186 — Unxafogós, 191 — L Eminentissim) Y'ls. Ge. Pin QS AI dich deponent. L 181 Pipa.— Condició sine gua non. 138 Robert (J.)—Alegría que no passa. . Es — En un saló perdigotaire. 28 — Nota de París. . —. . 103 — Nostres bohemis. —. . 132 — Remémber. . . . . 17 — Diúlech de carrer, . 190 Rojas.—La justicia per sa mí. — 88 £ "A San Sebastian de la Detones se - El — Unlaps 75 —, Patró Per sarsuela mo- derna. Els Precoces.. —. 104 — Una víctima del sport. : 150 — Alrestaurant. . — L'ocasió fé 1 pintor: 172y 178 sex, (Tomàs).—En un concurs ípich. . 121 Serra (Enrich). - Foro Tomú ú la llum del auba. . 25 — Arty Natura. . 162 Sierra de Loma.— Pas difícil. , 4 Sola Dolora. . — . . nor dinecda i. sdEl Torent (E)—Las tardes de la uróti 185 ToullotsSalabrosa, Ll 1 126 Urgell (Modest).—iQué hi va haver primer l'6u 61a ga- llina2 EN qe" a NI — Virúmsana.. . . . 183 —apór infantil, cs Urgellés (Félix).—Drama r cd i 140y 41 FOTOGRAFÍAS Andreví (M)—Blanes. .. . 87 Fernàndez (F.)—Passeig mí litar. . 81y 119 Gior (E.)—Pargue Guell . —. 116 Merletti (A.)—A punt de marxa 20 Roig y CS (E)—El punt més elevat de la casa . —. 1 Cuberta de Tomàs Sala. Grabats y tricolors de cuberta, Pere Bonet.

Page 192

— 199 — — 8 SE Paàginas Q £ Anunciadoras Fosfo-Glico-hola Doménech Excitante poderoso de la nutrición general.—Reconstituyente, tónico cardíaco y estimulante del sistema nervioso.—Perfectamen- te dosificado y agradable al paladar, Fosfo-Glico-Rola-Lecitinado DOMÈNECH . Excelentes resultados cnrativos contra la Neurastenia, De- bilees orgànica, Inapetencia, ete.—Contiene Leci pura e huevo. Fosfo-Glico-Xola-Ferruginoso DOMÉNECH Para los enfermos no propensos é trastornos géstricos.—Con- tiene sal farrosa inalterable y de fícil asimilación. DOSIS PARA LOS CITADOS MEDICAMENTOS: Tres cucharadas (de café) al dia, salvo prescripción facultativa No confundir el FOSFO - GLI- CO-ROLA DO. MENECH con sus similares VÉNDESE en las principa- les farmacias 9 en casa del que preparan tor otros farmacéu- NE 8. DONÉVECA Seexpenden GR4- Farmacéutica TIS é quien io pida aa muestra de Fos- fato-Glico-Xola Do. Baja S. Pedro, 72 Déneeh y un lbbriis e certilcados nu. tégrafos BARCELONA

Page 193

— o — 3 BAZAR DE LA UNIÓN 4 — Unión, 8, Barcelona — Ttamesann a EFECTOS DE ESCRITORIO LIBROS RAYADOS TINTAS DE TODAS CLASES COPIADORES PARA CARTAS PAPELES Y CARTULINAS LAPICES Y PLUMAS OBJETOS PARA REGALOS TARJETAS POSTALES IMPRESIONES ESMERADAS TARJETAS DE VISITA g MENUS FACTURAS CIRCULARES SOBRES INVITACIONES TALONARIOS PROSPECTOS ESQUELAS RECORDATORIOS te J Vistas de Barcelona y Montserrat ——— i —— BAZAR DE LA UNIÓN UNION, 3 — BARCELONA Le —

Page 194

— xo — FÀBRICA DE FAPER DE doan Capdevila Raurich Especialitat en papers pera escriure, imprimir y litografiar CASA ESTABLERTA en 1841 —L— MRAGATZEMS Y DESPRIG: Carrer de la Lleona, 4, 6, 8 y 10 ve BRRCELONA /

Page 195

— 309 — Vino restaurador COMABELLA Su uso es insustituible en los estados es- crofulosos, raquitismo, anemia, etc. Farmacia del Dr, Comabella—Cúrmen, 23, Barcelona ) ESFEROIDES-COMABELLA EL MEJOR REMEDIO CONTRA LOS FLUJOS URETRALES Es de fúcil ingestión y no produce alteraciones en el tubo digestivo La Z al Farmacia del Dr. Comabella: Càrmen, 23, Barcelona PEDID EL ESMALTE COPALINA En todas las droguerias y coloristas de Espafia I i I i I I BOTIGA D'ANTIGUETATS I Dx MIQUEL IRANZO I Escudellers, 19 — BARCELONA : I Vents Compra y venda de tota classe d' objectes d' art antich Especialitat en els de plata, or y pedreria ES LA CASA QUE COMPRA À PREUS MES ALTS / I I L

Page 196

— 203 — Sulíatadas Laxantes Sòdicas Depurativas Litínicas Diuréticas Magnesianas Purgantes En MEDALLA DE 080 — le EPOSCÓL DE PRI f8UI —e— —e— NO EXIGEN RÉGIMEN Pueden tomar- NO PRODUCEN NÀUSEAS se. continua: SON DE EFECTO SEGURO mente en pe- NO RETA JAMÀS quefias dosis. illediana da SALES NATURALES EXTRAIDAS POR EVAPORACIÓN EXPONTÀNEA DE SUS AQUAS Sin rival para ls Embarazos géstiess, Dispepsias, Catarros y Atonias intestinales, Congestiones del Cerebro, Higado, Bazo v Rifiones SALES PARA LOCIÓN Y BANOS Eficacisimas en d Reumatismo, le Gota s Artritismo en todts sus manifes- taciones. Seguro éxito contra el Herpetismo, Escrofulismo, Eczemas y demés ente- medades de la Piel. Insustituibles en las enfermedades de las Vias gènito-urinarias de la Mujer. Frascos preparados para uso intemo, Botes vara Loción y Bajios. ragóun SALES DEL PILAR À BASE DE LAS DE MEDIANA DE ARAGÓN BICARBONATADAS — SÓDICAS — LITÍNICAS lars preparar la mejor Agua de mesa, la més económica, la més agradable, No altera el vino, SIN RIVAL pora el ESTÓMAGO, RIX INFALIBLE contra la OBES. Cajas de diez paquetes para diez litros de agua FARMACIAS Y DEOGUERIAS Agentes generales para Esparia y Portugal: JOVE Y BLANCH, Barcelona

Page 197

— 204 — 9 Hasdroor 07) 4

Page 198

— 905 — TALLERS D' ELECTRICITAT VIVÓ, TORRAS y C. R : I 8 Borrell le 0.2 del L 8 orrel ,1y GB cs G Teléiono 984 É BARCELONA ELECTROMOTORS Y DINAMOS PERA CORRENT CONTÍNUA l Tipo exclussiu de nostra construcció Ascensors eléctrich-mecúnichs TIPO ESPECIAL DE LA CASA, AB PATENT Modelo de gran seguretat VENTILADORS ELÉCTRICAS DE LUXO Garantits per la casa y mes baratos que 'ls extrangers INSTALACIÓNS ELÉCTRICAS EN GENERAL DE MORA T Ó DE FORSA Preus redunhits

Page 199

— 206 — pav Fites DE JAULAS DE ILLAR VDA.v FILLAS AMORÓS 8 $ Quan jugo d bilar en teulas de la túbrica elmorisv sembla que "m trobi é la gloria, y es que hi jugo ab afició, Després d'enguixar bé ") tacs dono patateda al adóss, lnig carambola y, per taula, tita "Ls pales en remou, V aixó ts que aquests billrs tenen totas las grans eondicións: Ven nivellats, ben macisios y de ferma construcció, dlmaterial que ostentan aquests billas cAmoróss es de clase insoperable, degant, só y fort er caps de taco que hi dongais mo s' espatllam poch ni volt, mo sé" fiu de sets al panya quan el paryo és panyo bé. Y, en Hi, letor entusiasta d' aquest nobilísim jtb, si vols jugé y eumyar sempre, pensa que "ls billars mes bons son els que portan le mbrea VIUDA Y HLLAS DE A. ANOEÓS, Exportació 4 provinolas y Ultramar Se envian catfleohe gratis DESBAIXCONDE DELASALTO26. sa:-masoiss BARCELONA.

Page 200

— 201 — HERMENEGILDO MIRALLES Ballén, 513 BARCELONA ——— Hispania.—Literstura y Arte.—Crònicas quincenales ..—. —4 tomos, 60 ptas. Panorama Nacional. 640 vistas de Fapata y Colonia, LD. a 40a Atlas Geogràfico.—58 mapas en colores. —, Die Bo A los toros.—album, pot Perea, Con 28 scuarelas . —. 20 4 LITOGRAFIA MONTADA CON TODOS LOS ADELANTOS MODERNOS Relleves. Trabejos en relleve pars fbricas de tabacos, ctc., ete—Eneuae dernaclones industrinles y artísticas —Juguetes recortados pare fabricas de ehocoluie, etc. —lmàgenes de todas clases, I AZULEJOS CARTÓN PIEDRA — REPUJAOOS SOBRE MADERA — REPUJADOS SOBRE METALES — ARTESONADOS PARA TEGHOS, eto., eto. Poderoso elemento para la decorectón tutrrior. See Pidase Catdtrgo Bazar dela Unión UNIÓ, 8 — BARCELONA — a — OBJECTES D' ESCRIPTORI IMPRESSIONS COMERCIALS Talonaris de la Rifa de Nadal R——— Reproduccións Rrtísticas P. BONET ARIBAU, 9 — BARCELONA Autotipias 4 Fotograbats : Fotolitografias Tricromía

Page 201

VINOS DEL Ganso fallada: PROPIEDAD DE LUIS ESO GUCS BARCELONA Escudillers, 89 x TenéroNo 499 Esta casa se dedica 4 la exportación de los vinos de su acreditada propiedad, situada en Secuita. provincia de Tarragona. Elabora sus vendimias imitando los tipos franeeses, como el Medoc y Sauternes cuyo coupage resulta tan asimilado que le pro- porciona una ilimitada venta. A més tiene Clarete ç Dorado como 4 elases sencillas, y son verdaderamente tipos Burdeos. Se expenden en la plaza, en la dirección arriba indicada. Se mandan catàlogos y mues- tras ú quien lo solicita. Pedir SAUTERNES y MEDOC

Page 202