Almanac de La Esquella de la Torratxa (1904)

Page 1

ANTONE

Page 2

ALMANACH —— d — LA ESQUELLA DE LA TORRATXA

Page 3

Page 4

Page 5

E) PROPIETAT

Page 6

Page 7

FEBRER

Page 8

Page 9

Page 10

Page 11

le J. Pahissa

Page 12

Page 13

Page 14

SEPTEMBRE V 19, ‚ё

Page 15

OCTUBRE

Page 16

ZU

Page 17

DESEMBRE

Page 18

Zoviacn MUNICIPAL (per Ll. Brunet)

Page 19

ер а à S Ad A Ger CA ETETE HERE ттчелезе»ашипцзтоззншшл RRERRA di pl ү. we а Gane LARR ТАТ н ЧҮШ 4 ЕНЕНЕ cates ПЕНЗЕ |е 222

Page 20

Un gta Fae zada НЕН ПЕН sald 202 H 35 Ta id р ЕЕ ЕНУЕНЕЕЕЕЕННЕН S pda ll la Seczeareatencanss EEE Б ii ИШ ү ҮТЕ a a puna rae Ha a иы 3 ИШИ nA HE ABAS Bors 1 thane Best ERTER i PHHH HHH E ra e

Page 21

L' Iconografía modernista — pa- gant tribut á la regla que 'ns dona com á modernas k sadas—hauría de represent Temps de la barba blanca, millor que ab el tradicional rellotje de arena al costat, ab un rosari de cent grans als i rosari aquest representant un , y un any cada grà. El Temps el passa silenciosament, y 'l grá que ha deixat enrera ja no torna. Bé es veritat que ab més ó menos variants els anys tots se semblan com els grans dels rosaris, ab la particularitat de que mentres per molt pochs corresponen als misteris de goig, y per molts menos encare als de gloria, per la inmensa majoria dels mortals—sobre tot tractantse d' espanyols— corresponen plenament als misteris de dolor. D'aquest carácter ha participat en un tot l'any ш del sigle xx, més abundant en alarmas y sobressalts, en afliccións y tristesas, qu’ en expan- sións, gaubansas y alegrías. Ha sigut l'any en que, de molt temps ensá, s' ha sentit roncar més fort els budells dels homes, senyal evident de que s'han trobat buyts, més buyts que may, la major part del temps. L'any dels comestibles cars y de la falta de (супа. L'any de las vagas obreras, forsosas las unas y engendradas las voluntarias per la desesperació dels infelissos traballadors, que 's feren la tri ma reflexió seglent:—Es- sent el cos una máquina, y ja que no se ‘ns permet donarli tot el combusti- ble que necessita pera funcionar regularment, més val pararla de un cop y que no traballi. La vidu tan dura per nosaltres que se'n fassa per tothom. Els conflictes de traball s' han anat succehint y complicant 'ls uns als altres, y s' han vist escenas lamentables entre 'ls mateixos obrers, puig. $i” pels uns no té Hey la necessitat de traballar, tampoch reconeix ley, per part dels altres, la necessitat de la imposició de la vaga. Y la lley, en mans de las autoritats, se torna mauser. as La pobra Barcelona es la qu’ en últim terme paga ‘Is plats trencats. Ciutat de una creixensa assombrosa, admiració de propis y d'extranys, l'ha vista tot de cop soptada. Encare bull y somriu y fá esforsos per her- mosejarse; pero la professó vá рег dintre. Avants hi afluhían riuhadas de gent de totas parts á denarli vida, animació, moviment y riquesa, mes de un quant temps ensá se sospita que son més els que 'n fugen que 'ls que hi compareixen, ` n síntoma de aquesta emigració constant, qual importancia numérica no ha sigut possible fixar per falta de datos precisos, perque ni'ls qu'en- tran ni'ls que surten donan nota dels seus actes; un síntoma de aques emigració s' ha observat cn las xifras de las defuncións, en progressió de- creixent. ` —Se mor’ menos gent que d' ordinari,—s' ha dit. Y aixó que á. primera ista hauría de alegrarnos, perque sembla denotar una millora en la salu- britat de la població, ben reflexionat ha d' entristirnos, per revelar clara- _ ment que si se 'n moren menos, es que n’ hi ha тепоз рег morirse.

Page 22

=i = De manera que fins la Mort, l eterna renovadora de la humanitat, paga tribut á la corrent general, y si no 's declara en vaga per complert, troba avuy día menos feyna. Че li escapan precisament aquells, que, víctimas de una miseria irreme- diable, serian las sevas victimas predilectas. Plens de ilusións vingueren 4 Barcelona: no troban aquí '1 que buscavan, y `n fugen com de la mort. Seguint aquesta marxa, per tot arreu s` hi estará ample, á la Ciutat y als Cementiris. En la vida pública, la barretina regionali gorro-frigi republi "Las eleccións de Diputats provincials sigueren una dolorosa sorpresa pels segadors que aspiravan al domini de Barcelona, cap y casal de Cata- lunya. Pero aquesta sorpresa pujà encare de grau en las successivas elec- cións de Diputats á Corts. Totas las intrigas y conxorxas dels companys de causa, laborants impertérrits del aistament de Catalunya, quedaren aplastadas sota la balumba feixuga de 35 mil vots. Trenta cinch mil ciutadans barcelonins—y es de creure que aquest nú- mero desde llavoras, lluny de haver disminuhit, ha anat cn aument—se- nyalan á la conciencia pública, no sols de Catalunya, sino d' Espanya en- tera, una nova orientació salvadora, que requereix pera resultar efectiva l'exercici colectiu de la voluntat del poble, sense distinció de classes. Aquesta voluntat apatic la, adormida en la inmensa majoria dels espanyols—lo qu’ era cient de la desventura de la nació—s vá desvetllant, y tot just desvetllada lluyta, y al lluytar demostra tenir una fé y una esperans: Tal vegada per aquest camí, seguit ab resolució per tats els homes de a s'ha perfilat, tornantse DE ta TERRA (Fot. per F. Fernández Un rentador de Molins de Rey.

Page 23

چ bona voluntat, arribarém 4 un ter- me de regeneració verdadera, re- movent els obstacles tradicionals, que han impedit la expansió pro- gressiva de la desventurada Es- panya. Tal vegada, seguint aquest Camí, sense desmayar, Barcelona, avuy en vías de decaure, trobaré, en recompensa de haverlo iniciat, nous días de fortuna, de pau y ar- monía socials y de progrés en to- tas las esferas, que la convertirán no sols en la primera ciutat de la Península, sino en l' admirada re- demptora de la patria Aixó es lo que "ls desitjo, al po- sar punt final á la present crónica: ¡Bon any y República! P. vet О. LA MODISTA (Tipo modern) De la Historia en tots cls temps qui volgués passar revista, trobaria el de modi com un dels tipos supréms. Sempre ella s' ha distingit , Ab el didal y la agulla, j menos quan duya una fulla la Humanitat per vestit, Allavoras, de segú no se sab, pro s' endavina, que 'ls seus serveys de Mustrina | no у precisava ningú; | Pro desde qu’ Eva у Adán | varen perdre la decencia, Ï pot dirse que la presencia del tipo ha sigut constant. Y cada generació ha vist passar modistetas, | semblant un vol d' aurenctas | ab farsell y mocadó ,` Aixís sempre las pintavan aquells antichs dibuixants, qu ara Т llapis, de las mans els cauría si tornavan; perque avuy aquells models tan clássichs y celebrats, se troban modernisats de la soca á las arrels: Avuy que tot va al vapor ni els cranchs van endarrera, an cambiat de tal manera i4 jutjar per l'exterior, que ab son posat modernista y ab aquell deix mitj bohemi, avuy qualsevol del gremi sembla una super-modista: —Som al hort del padrí... ja no porta cap farcell, y Jee aerate Т de color de llargandaix ben arrapat á la pell; Ab el clássich mocador ~ ` ja las espatllas no 's tapa, perque al hivern porta capa y al estiu... molta suhor; Ella son cós brincadí movent ab rimadas passas, dels nostres carrers y plassas ` es Т adorno movedís; — } Ella sempre s’ acompanya ab personas elegants, Байа 1 Boston, gasta guants- y gasta... mes que no guanya; Sa figura té un cayent ч d'esblaymada poesía; y aquell cos de picardía mirat artísticament, es un conjunt palpitant de la moderna esculptura ab els pits á la cintura y cl busto ben endavant.

Page 24

Aixís, ab aquest patró fet ab quatre esgarrapadas, son totas ellas talladas sense trampa ni cartró; | Modernistas ab excés, y ab actituts atrevidas, Semblan figuras fugidas de postals de can Parés; Quan convé, ajupan el cap y âb la mirada confosa saben fer la vergonyosa y saben fé... que Deu sab; . Per son posat decadent ја ls joves no las empaytan: Ara, son ellas que guaytan y escometen al jovent! . Per LLAUNÉ AÂ LA DE SEMPRE Ja qu’ has aprés en mos versos, А Sentir fons y estimar vull consagrar ma existencia ас лав ton amor acrisolant, dedicaré cuartetas, décimas, octavas reals, coplas, endressas, quintillas, liras, sonets y cantars. Faré epigramas, lletretas, consóns, himnes y en romans las mes delicadas íntimes de ma ploma brollarán. Elegías, no, elegias no vull escriuren jamay: anacreónticas, odas, idilis y madrigals. Quan јо el nostre epitalam: escrigui, ¡quín cant nupcial / mes saturat de poesía, dona gentil, llegirás. Qiientos, llegendas y faulas faré pels nostres infants, y escriuré estrofas diversas, cants épichs en versos blanchs, t escriuré, en fí, en tots els ritmes versos rimats y assonants, int @ amor y poesia com tú 15 nostres fills farán y ja impregnada son ánima d' aquest Poema inmortal la Balada de la vida tú á escriure m’ ajudarás. SANCH DE CARGOL BOMBAS Ab rahó crida la gent que l'anarquisme s' acabi pero un anarquisme sabi seria molt convenient. que critica y esbomba nostras debilitats y ell dá un sarró de pecats, bomba. Al qu' es de mentidas tromba y al Papa tracta de tú, perque no enganyi á ningú, bomba. Al que, com noy ab la comba per satisfer sa codicia salta el dret y la justicia, bomba. En fí, lectora estimada, per acabarho aviat y ferme menos pesat y dirho d' una vegada: al de béns y virtuts tomba, al badoch d' enteniment, al ximple, al lladre, al dolent, bomba, bomba, bomba, bomba JOAN Tomás Sarvany

Page 25

ES а Exte amicas (per Navarrete) — Aquest tipo, aquí hont el veus, es un gran violinista. Li diuhen el segón Paganini, Paganini, pero no 'ns paga res. PEDRETAS Hi ha homes que veritablement gosan quan els demanan un favor, com més peremptori millor, pero no perque estiguin disposats 4 ferlo, sino per la inmensa alegría que senten al negarlo. 4% Lo rey Herodes, al decretar la degollació dels ignocents, no va fer més que pendrer exemple en la Naturalesa, que eternament castiga á jus- tos per pecadors. „"„ Quan l'home de cor s'en adona de que en lo mon s'hi ha de fer un á mossegadas, ja els altres casi se I’ han menjat del tot. a*a No es la forma lo que fa saborós y nutritiu al pa, sino la farina y 1 modo de ser aquésta manipulada. Constituhiu á la humanitat de la manèra que volgueu: si ‘Is individuos que la componen no tenen las virtuts neces- sarias, es inútil que busqueu sa millora en las formas. s*a Per no dir avuy una veritat amarga, has de dirne demá una que `t mata y mata. s*a La única cosa en que es equit la Naturalesa, es en lo temps: 4 tothom, fins á las bestias, reparteix horas de xeixanta minuts. »“ No aspiris á major felicitat que á la de poder morir tranquil. a". Per allí ahont passa un home, passa un desagrahit. 4% Quint més desventurat es l'home de sentiments gi desitja 1a felicitat dels altres. а «x Que tots cls advocats son igualment bons, ho proba el que si 'n bus- queu un de millor по 1 trobeu s*a L' home no s' enganyaría tant û sí mateix, si del engany no 'n tra- gués consols. sfa, Si tots entenguessin lo just de la mateixa manera, y solzament valgués lo just, ens semblaría tant just que 'ns ofegaria. Torgvato Tasso SERRA

Page 26

T8 Job, pacient, cotxero y màrtir COMEDIA ¡Qué se 'n tá! Per més que continuament el dir la vritat m’ assedia, com ningú diu lo que sent, si es que vull tractá ab la gent per forsa haig de fer comedia. Di 'Ï que penso es el meu goig mes si alguna volta ho probo fins nv arribo á tornar roig perque 'm pren tothom per boix y qui 'm defensi no trobo. robarne un que pensi així com jo, casi es un miracle. {Чо és trist qu’ un no 'n puga di’ lel qu’ es pá, pá, y del vi, vi, Sense fingiment ni obstacle? Casi ningá sembla el qu’ es, la mentida en tot traspúa, y Si vols ferho al revés tot rihent te deixan, y ves, pots fels'hi un nus á la qúa. Si'm trobo en una reunió ahont s' hi canta 6 s' hi recita molts cops sense distinció no ho poden fer tots pit y no obstant se 15 felicita. Y 1 que més cremat me té que 'm venen per més gran cástich ma opinió volguent sabé yels haig de di:—Oh, ho fan molt bé— y m'hi estich morint de fástich. Si á diná 'm convida algú com ѕпссећеіх alguna volta y á sa casa hi vaig deja стеуепі que en el seu menú hi hanrá bona teca y molta, me trobo en aqnell moment u haig de di’ á n' el qui m' enreda lonantme'n poch y dolent, gu’ es un dinar suculent, dh, y la gana que á mí 'm queda, Sres que un hom’ vol teni amichs, de cop ja aixís que `t coneixen tant si son pobres com richs per si may passas fatichs els seus serveys t’ ofereixen. Vé un día y passas tropells y perque 't treguin d’ apuros buscas el concurs @' aque ija te 'n darán de concell: ¡pro que 'n veurás pochs de duros! Si una noya al pendre estat á algún periodista invita, sent més lletja que un pecat l'endemà al diari ha posat La muy bella señorita. Diu més d' un (que 't vol la mort) que s' alegra de bó veure't, y un altre, fent'ho més fort, que 't desitja bona sort, (pro voldria del món treure't, Veig qu’ are al mateix que avans, donas y homes sols s' afanyan per sortir bons comediants, resultant d'aquest balans que uns ab altres sols s' enganyan. Com que el món no 'l fan serví no més que de palco escénich, fins son capassos de di que aixó de sempre menti es saludable, es higiénich, 1 Ja aquest mot

Page 27

== casi bé tothom Г olvida, ` fins que la paciencia acabi; jo crech que ni escriure 's pot, Y en fí, si la humanitat perque resulta un gargot fent comedia 'm desconsola, al costat d' hont diu ¡Mentida! la culpa la té en vritat Pro al cap y al fi re 'm fará aquell que tot ho ha creat que 'm titllin de burro 6 sabi, fent que 1 món fos una bola. puig la comedia que 's fa . lo qu’ es per mí durará Marri RevoLrós DELIRI DE GRANDESAS Potser m'eguivoco—digué en Matas, amich meu y company de рго-' pero si un cop acabada la carrera no m' haguessin faltat el temps, els diners y la paciencia per passar dos ó tres anys al extranger al objecte de recorrer y assistir á las principals clínicas curopcas, avuy fora un psi- quiatra de cap de brot. Dich aixó perque, are com are, coneguent els trac- tats de Frenopatia no més per las escubertas, com succeheix 4 tots els metjes rurals y del montón que per sortir del pas havém de tocar totas las teclas, guardó en cartera algunas historias clinicas que ni 1 alienista més renombrat hauria tingut prou ull clinich per diagnosticarlas. Guardo sobre tot, un cas de deliri de grandesas molt digne de ser conegut y estudiat; tant, que si tú, acostumat 4 escriurer en revistas y periódichs, volguessis publicarlo, far'as un bé á la Ciencia y 4 l’ Humanitat. —Home—vaig contestarli,—gper qué по 1 enviavas á la secció corres: ponen del XIV Congrés Internacional de Medicina celebrat á Madrit l' abril Re: passat? —No vaig atrevirme; no hi estich versat en el mancig de la ploma. Per xó he pensat en tú. ¿No envías cada any un traball al ALNANACH DE LA Es QUELLA DE LA TORRATXA2 Donchs el meu cas podría servirte. Ja ho h! Precisament are estava pensant ab la manera de cum- plir ab l'invitació que acabo de rebre del editor Antoni López. Vindrá com l'anell al dit; ving: Y en Matas, mentres jo preparava cuartillas у agafava la ploma, cò- mensá de aquesta mane: Ar naix Амровоҳ (per B. Galofre +)

Page 28

ntre la bogería y la rahó, ’ enfermetat, no hi han fitas no obstant, s' ha cenvingut en dir que la bogeria es un estat morbós del cervell que se dona 4 coneixer per síntomas f'sich: y psíquichs nombrosos y extraordinari. marxa suce siva dels mateixos. Donchs per mí obser- vat no ofereix сар de aquests senyals. A primera vista ningú diría que 'l meu boig fos boig: senta cap síntoma, cap petit trastorn fisiológich que 'l distingeixi de las persona a motiu, son estat frenopútich ha pi inadvertit, no sols de sos allegats, sinó que també de sos met- jes de cupsale Y no obstant jo, sense ésser lo seu metic, sense exámen previ (segona edició de lo que feu un día 1 Dr. Manaut ab lo malhaurat mossen Ci nosticàr y afirmar de concreta que més de ab menos ocupan un lloch á Sant Boy , 40 anys, casat y pare de amilia. Fistcament. Un exemplar bat de sportman: alt, ben plantat morenet y fisonomía expressiva; bigotet negre, nas un poch d rrollat, damunt del qual cabalcan constantment riquíssims lentes d' or; front petit, embolcallat ab uns rissets negres у sedosos; ángul —;Quina manera de suar, noy! Ens han ben carregat els neulers.

Page 29

_i9g — Recorts DE La Exposició DE “MUÑECAS, (per Ll. Brunet) facial y ‘cranes aparentment br: quicefalichs. PSÍQUICAMENT. ; cum- pleix las opera- cións del intelec- te (memoria, vi luntat, ete. sense anomalías. Els rasgos més remarcats del seu psiquisme son una tenaci tat, un orgall y un enamorament de la seva perso- na. El predomi de las scvas ideas de vanitat no Un muüeco consentel funcio- Ex-caciquet de quincalla, je mou els ulls, pero es mut. nalisme de altres 99е també fa temps que calla. sentiments que ‘Is despertats per l' idolatría de enlayrarse sobre ‘Is demés mortals, No es caps de afectes altruistas. La seva educació de petit fou rudimentaria: molt curt de gamba Fill de un sabater de la població ampurdan: estat de apendrer un ofici, trobà massa prosáichs la lesna, tirapen, y en Hoch de seguir l' honrada y noble professió di entrá de meritori en nna casa de $. rudició que- ¿de Vilagran, un cop en l'nyinyol y 1 on bon pare, а duhida meros y més números y 4 llegir novelas amorcsas de aquellas de quart de ral Û entrega, aquella classe de literatura sud generis ahont general- ment se descriuben els mors escatusers de una viscomtesa ab un palafre- ner qualsevol La d hont ell guanyava las rofas en classe de cs- ent, estava en rela Vilagran gu cri cións comercials ab un al- tre de la propera pobla- ció de Vilaxicu. Aixó feu que'l mew cas conegués а una gentil denzella, filla in rich comerciant de última de las esmentu- das vilas. La bestiu humana, Nina de mena petita: igual que las demés espe- Сот ja’ lector veure pot, li diuhen la Cavierita. cies d'animals, al arribar ` aquest по es nina; es ninot.

Page 30

G E Box coxsuLs (per Mariano Foix) —Cuydado, noya, que hi ha homes que donan una flor per després demanarne un" altra...

Page 31

80 l' época del zel ó aparellament, no distingeix de classes socials. Las feme. llas, sobre tot, se decantan sempre del costat del mascle que millor saben- dressar sas cansóns, remenar la qüa ab més garbo, fer més monadas y re- filarse 1 bigoti; iluhir un llas de corbata ab més chic quan se tracta del Homo sapiens de Linneo. Y en aixó de lluhir nous llassos de corbata cada dia ' meu héroe era una especialitat. Per xó la filla del rich potentat de Vilaxica s' enamorá cgm un ase del fill del humil sabater de Vilàgran. Després de un parell d' anys de festeig, temps més que suficient perquè * meu personatje pogués xiuxiuhejar 4 cau d' orella de sa estimada tot el repertori arreplegat en la lectura de novelas de quart de ral l' entrega, ja enim casats y el nou matrimo- ni instalat 4 Vilaxica. oe | Primer peefopo, Passada la Ilu- na de mel entre 'ls sorrals, pine- dus y sanitosas platjas que rode- jan á Vilaxica, el fill del sabater de Vilagran no 'n tingué prou en ` Mubir trajos riquíssims, nous lla: sos de corbata, colls extremats, en ferse passejar en el break de la casa, tirat per brillós tronch, r totas las vilas y pobles del Baix y Alt Ampurdá; volgué figu- rar, y vet'aquí cóm s' iniciá en ell _ el primer síntoma de la seva ma- lestrugansa. | А la terra dels cegos, el borni es rey: á Vilaxica el que més ha- vía vist cl món per un forat, Re- sultat: als vinticinch anys escas- sos ја 1 tením arcalde de la vila. Als quatre anys, nous sintomas —¡El día que l' арар! anant jo en automóvil, progressius de deliri de grande- me las pagarà totas plegadas!... sas у сар á la Diputació pro- vincial faltan diputats. Per cert que de la seva entrada á ella ab l'acta 4 la butxaca (alcansada ab tupinadas y gê- noflexións al Gobern civil), se conta una anécdota (rigurosd- ment histórica) de aquella for: nada electoral: Havian sortit diputats electes tres ó quatre jovincels. Els novells pares de la provincia (uns pares que ab prou traballs arribavan á fills), al dirigirse 4 ocupar son pues- to un vell porter de la casa que, durant l'exercici de son саггесћ, havía vist entrar sem- pre alli homes de edat y fa- rrenys, al veure á aquells xit- xaretlos ó gomosos, els inter- pelá dihent: —¡Ep! ¿Ahónt aném? ¿Qué s' equivocan? No es pas aquí l' Institut. 3: —iCóm s' entén! Aném á —iQui t' ho ha dit, noy, que al restaurant no s' hi cab? Ocupar nostre lloch: som dipu- —El meu portamonedas, que d' aixó 'n sab la prima. tats electes pel districte de... Notas cómicas (per J. Llopart)

Page 32

_— ———— TE ‘La cansó DEL вмғарбз (per R. Miró) quichs, —iAviat que me 'n entorno á casa! —¡Vostés! ¿Oh tempora ó mores! Y 1 vell porter de la Dipu- tació quedá fentse creus. SEGÓN PERioDO. La mar com més té més brama; igual li pas- sa al atacat del deliri de gran- desas: com més tituls y honors adquireix, més en desitja. Els trastorns psíquichs del meu cas, eran cada dia més nom- brosos, El desempe una colla d' anys seguits del cárrech de diputat provincial, no satisfeya prou la seva vani- tat y petulancia. Ha i bat ün temps que de pa rovincia ho era qual. lacanyas. Ell aspiray ésser diputat 4 Corts y anar 4 Madrit 4 lluhir aquells colls drets y aquellas famosas cor- batas. Per obtenir un acta feu tots els papers de I’ auca: va estar afiliat á tots els partits monár- =S y fins demand apoyo als repu- Blicáns; vessá ‘Is bitllets de banch 4 grapats; tancá y obrí la boca ab claus ' or á tot aquest axám de parásits y esquenadrets que hi han á las capi- tals, á quins la direcció de un perio- diquet (paperot insustancial y asque- rós) els hi serveix de patent de cors per donar sablassos, desplomar y. ro- bar á mansalva als infelissos que cau- hen á sas mans. Al últim I’ alcansá, ¡de ашпа ma- neral Bruta y costantli un ull de la cara; pero qué hi feya. ¿Era bruta? Ja lirentarian á Madrit, allá en el gran safreig nacional. ¿Li costava una co- lla de mils duros? La casa comercial de Vilaxica guanyava l'or á ca- bassos. Ja'itenm 4 Madrit: l'abigarrat pilòt dels inconscients conta un conill de guix més en sas filas. TERCER PERI Desde avans de o. (Boig rematat). ésser diputat á Corts, La FUGIDA DE Dow ALBERT (per Ll. Brunet) de vosté? da no 'n tinch: darrera dels companys I he perduda tota.

Page 33

a> el men cas tenía una verdadera obsessió per alcansar un titul de noblesa, El seu capitost polítich (un altre cas de deliri de grandesas que guardo també en cartera) cra marqués, conde de no sé quants pobles y aspirant â grande de España, y ell no volla ésser menos. : L’ argent fait tout, diuhen els francesos: fins logra cambiar la sanch de las personas de vermella en blava. Avuy el meu boig ja li té de blava: l'han fet nada menos que marqués del Castillo de Vilaxi iQuín esbart d' entussiasmes 1 día de l'arribada del marqués nou de trin- cal Bé se 'n havían fet de festas á Vilaxica sempre que 1 meu historiat al- cansava un nou honor; pero com aquella cap. La copla, la Calandria Am. purdanesa (societat coral de la qual ell era fundador, protector y presi. dent honorari), l' Ajuntament cn pes, las demés autoritats y las tres quar- tas parts del poble sortiren 4 csperarlo 4 més de un kilémetro de la població ab pendóns, banderas y fins ab els ganfaróns de la parroquia. El director del coro, versayre aygualit y compositor de música tot en una pessa, encare no vegé al cotxe del marqués sortir de la pineda fosca y enfilar la pujada de la Creu del Terme, alsá la batuta y músichs y coristas enjegaren al ayre las armoniosas notas d'un aquell acte (plagi-desarretglo del Gloria á España del inmortal Clavé). El nou marqués, al sentir la Calandria Ampurdanesa com se desgui- nyatava cantant Gloria, gloria al excelso patricio; gloria, gloria al egregio marqués; gloria, gloria at faro radiante el fecundo suelo ampurdanés. : baixá del cotxe y portat á pes de brassos per aquella colla de beneyts y degenerats, arriba 4 la vila, no deixant un instant l'orquesta de ЪШ y I cora de repetir gloria, gloria al faro radiante... La comitiva, després de recorrer els principals carrers, engalanats ab vert, serpentinas, fanalets de color y de passar per sota de tres archs de triomf, se dirigí 4 Casa la Vila, ahont tingué lloch una especie de besa- mans ó recepció. Mentres tant, allá abaix, á la plassa, el pueblo soberano bruclaya fins 4, desguinyatar ¡Que surti! ¡que surti! ee omplacent en tot, vá sortir y ab un mocador saludá á sos vasalls. {Que parli gue parlit--continuá 1 poble bruclant. =SÍ, sí; ¡cablel ;cable!—afexian altre: Respecte á parlar, ja fou un’ altra cosa. ¿Parlar? iMalvimatjel, Justa ment no venfa preparat. Vaya un apuro. Si may havía dit dos ó très pa- raulas al públich havia tingut necessitat de posar vuyt días seguits en rempsa-'l seu cervell. En l'última legislatura tan sols havía pronunciat las paraulas sí y nó, y una vegada va arribar á demanar la paraula pera dir: ¿Señores diputados: he pedido la palabra para hacer mías las pala- bras de mi compañero D. Fulano.“ Cable! ¡cable! —continuavan els de la plassa. Ү 1 cable qui li vá tirar fou 1 secretari del Ajuntament que, dirigintse al poble, "Is digué: —Pueblo amado: 'us ho diré en catalá perque 'm comprengueu millor: excelent ssim senyor marqués té '1 sentiment de dirvos que no pot dirigir- vos la paraula com foran els seus desitjos: vé afónich (joh! 1 afonía, taula salvadora dels oradors bocamolls); pero, en nom sen, vos dono las més expressivas y corals gracias per l'acte cxpontani que haveu portat á cap. El senyor marqués 'us queda ugrahid:ssim у m’ encarrega 'us diga que, en recompensa, anen al Casino, ahont teniu pagats café, сора y cigarro, Y ahont, ademés, en obsequi al bello sexo, hi haurà ball. Un xardorós aplaudiment асы las paraulas del secretari y tots els bru- claires feren vía vers al Casino. Allí 's traguejá, 's ballá fins á altas ho“ imne escrit apropósit per ai $

Page 34

= i A La BELLA ITALIA (per Enrich Serra) Vanitat rústica.

Page 35

ai — ras de la matinada, no sent dels que menos hi prengué part cl meu héroe, qui, més estufat que un gall, hi re- cargolá uns quants walsos у america- nas, ab la més gentil y bonicoya de sas vassallas (la favorita, segóns malas lenguas). na senmana seguida 's ballaren sardanas; nou 6 deu vespres consecu- tus la Calandria Ampurdanesa fou al peu del palau del senyor marqués cantar gloria, gloria al excelso patricio, àn rich y suntuós chalet que, segóns confessió de uns extrangers, es una de las pocas obras que té Espanya ab vistas á Europa. Quan menos aixís ho diu ell per tot arreu. Com es una veritat com un temple alló de que un boig ne fá cent, avuy Vilaxica, ab motiu del nou marquesat, s' ha convertit de poble traballador en una sucursal de Sant Boy. —¿Qué 't sembla? —¿Ja has acabat? —Y del pronóstich y tractament ¿no 'n dias res? —Tant l'un com l'altre radican en el mediambent en que viuhen aques- ta classe de vesánichs. Mentres periódichs-bombos posin fins als núvols.4 aytals tipos; mentres pobles babaus prenguin en serio y fassin cas de aquests baróns, condes y marquesos de sarsucla bufa; mentres obrers es- túpits mirin impassibles que un castell de l'época del feudalisme ab sos mals furs (espolio de forzada inclusiu) s' alsi altívol damunt sas llars, mentres electors inconscients elegeixin diputats (Ó permetin que sos. amos ‘Is elegeixin per ells) á personatjes aixís, mentres versayres aygualits en ripis, odas y endechas diguin /aro radiante, ilustre patricio y altres bes- ticsas á aquests pavos reals; mentres coros com la Calandria Ampurda- nesa de la mı istoria, sortintse del camí trassat un día per l'inmortal Clavé, se rebaixin, per un tres y no res, 4 donar serenatas 4 aquests dese- uilibrats, creume tot tractament es inútil; per 1 atacat de deliri de gran- lesas nulla est redemptio. Romvarpo ViDAL CANTARELLAS Voldria trobá una dona sorda com una campana Ta hermosura, ton salero per poder dirli en secret pun dra cia a dia trepidas tot lo que 'm dongués la gana. ai ue 'm vulgui associa ab tú per fé algun negoci á mitjas. Desde temps tinch sapigut Per tractar dels seus assumptos que en aquest mon qui hi passa anys; ES ec Tha a per en a 1 s а > e E y buscant las soletats. AA E — J. Е. Gavines

Page 36

XIMPLERÍAS Dius que tú 't guanyas la vida... Jo me la guanyo tamb: Pro si tá estás bé no 't moguis que jo tampoch me mouré. Que ab trenta quatre durets arlam com uns prínceps? = S' ha acabat noya aquell temps de fermal's ab llangonissas, _ Apenas pots 'nar tirant? Donchs cásat, no siguis memo; la miseria repartida toca trenta per cent menos. Lo del nostre casament sa idéntich á la esquadra; a molts anys qu’ está en projecte pro may 'rriba á realisarse. Visca 'l progrés ants que tot, per xo vull que quan me mori, — 35 — me portin al cementi: 4 damunt. d' un automóvil. Comensava 4 ferse nit... la seguí: quant m' hi acosto horroritzat, Bon lector, me 'n adono que era 1 moro! Quan se va declará en vaga el que era avants ton xicot... cregas que vaig disfrutar, fent vuyt dias d' esquirol. Jo prou te vaig di... faig vaga... pro al torná 1 traball després me vas lligá ab uns quants nusos que no 's desfarán may més! Relacións... tothom ne té pro no 's casa ningú may... ab aixó si que 's pot dir que hi ha huelga general! Fiver Deri 10m L — #Рего vosté pot viure trar —Mentres cada mes m' AMOR COSJUGAL!... (per Mariano Foix) ila tenint el marit á Buenos Aires? puntualment la lletreta de doscents pesos...

Page 37

= DeL jarni DEL MÓN (per Mariano Foix) HORAS DE SOL а, 14 La vegada que jo he sentit ab mes impuls la sensualitat,— va dirnos en Ricardo Puig en aquell recó del café de las Set Portas, ahont, entre cosas de Bolsa, tan aviat S' hi parlava de sants com de dimonis—deu fer tres 6 quatre anys, y era cap á mitja tarde d'agost en una casa de pagés bon tros allunyada de poblat. ¡Quína calda, noys! Després de dinar encare va semblarme que '1 sol apretava més. En la meva cambra l' ambent hi bu- llia y per una escletxa de la finestra, una ratlla de sol, po- tenta, palpitant, hi entrava ab tanta forsa, que semblava que anés á estavellar la fusta pera dilatarse més amplament á dintre. Ab la finestra entrober- ta, tal volta hi hauría entrat un alé d' ayre, pero no vaig pas intentar de probarho, per- que las moscas que sortian del estable segurament que no vi- gilavan altre cosa. Ni pensar en llegir ó escriure, Aquella hora pesava massa y bon goig ue sapigués estarme ajegut, Si un hom hagués tingut la for- sa de voluntat de caminar un quart pel sol, la font del Aymá bé era prou temtadora, ab la ombreta que hi queya boy defensant la fres- cor de 1 aygua, quin regalim persistent, convidava 4 la dormida estiu- enca, Mes us confesso que no la vaig tenir tal forsa de voluntat, y, com un borratxí de mandra, tambalejantme expressament, que la energia havía fugit dels meus membres, vaig eixir 4 la ajustada porta... y, després de la decisió que se 'm feu necessaria, ab quatre passas vaig ésser á sota la morera, que сга tot un chor de cigalas á dalt, y abaix, 4 terra, entre un brodat de ombra, 'l sol hi bullía. Com fugint d' aquell xech-xech-xech-xech- xech que semblava que 'm repiquetejés el cervell, d una gambada vaig plantarme 4 l'ombra del paller. Jo no sé pas com s' ho feya el Janot pera dormirse bon punt se, deixava anar á terra, á la mitjdiada. Al cstirarse, aquell cos de Sant Jordi, se que dava com un tronch, pero com un tronch que tingués encare dugas bran- quetas que 's belluguessin ар l' огеш, perque тп Janot roncava, y per fort que ronqués, quan una moscota s'anava á passejar per aquella carassa morena y entresuhada, las mans 1 esquivavan maquinalment, sense inte- rrompre pera res I’ armonía dels ronchs ni la dolsor de la dormida. _ Jo no sé cóm s' ho feya 'n Janot, perque jo no vaig poguer dormir. El persistent y amohinós cantar de las cigalas, el brunzir d' algún insecte, aquella quietut bullidora que ho omplia tot, y que 'm feu pensar en la fe- conditat coberta de silenci, feconditat tan nua en el camp, tan amagada en el cervell del sabi, que 1 una ja mostra dels fruyts las promesas en els botóns verts, y L'altra no ’s mostra fins que cau de madura... Sorolls, con- ПШ: Sensitiva.

Page 38

کوک EXERCICIS DE GALANTERIA Y DISLOCACIÓ (per J. Robert) templacións, ideas, tot semblava que no 'm volgués deixar dormir. S'alsa- va del costat meu, del davant meu, per sobre meu, un gran poema de vida. Vaig pensar en els meus amors y 'ls ve perduts, llunyans... y, no obstant, me plahía en aquella hora referlos en el recort, reviurels en l'únima, oscilarlos davant dels ulls, fregarlos pels llavis, Com que ‘Is meus amors sigueren dolsos y llarchs, que per mí encare ho serían, no'm can- sava de repassar horas y de recular y adelan- tar fetxas, y quan ho vaig haver recordat tot, tot, tot, no 'm quedava altra fugida que pensar en el desengany, y passar á través del dolorós recort com qui després d' baver recorregut un larch jardi de lliris y rosas, se trobés ab que uns esbarzers li mitj barravan la sortida. Hi anava donchs á pensar en aquell desen gany punyent quan, de sopte, una volior desen- frenada de perdius novellas, com si arremolinés la quietut, va atreurem la mirada fins 4 perdres allá d'enllú, Els recorts interromputs m' havían deixat tan sensible que allá ahont m' arribú la mirada m' hi sentia tot el ser. Y al recular els ulls me semblá com si reculés jo ma- teix, un jo essencialment anémich, el jo que mancava á 1 ensopiment del meu cor llensat per terra. fet Vaig oblidarme dels amors pera pensar en la Natura- E lesa, qu’ es el gran amor que may menteix y que no faria pensar en cap altre si amagués els nius als ulls dels que по ls baur/an de veure, ‚ El sol ja no queya tan aplomat, у un xich deslliurat l'espay d'aquella forsa que cremava, comensd á gronxars'hi un ayret suau, massa cálit, pero que prome- tía tornarse fresqueta 4 la hora de la posta. Al meu davant, els pins se movían una mica, una mica, que tot just borrava aquell encantament d' avans; la verdor de las copas onejava mansament, com si s' espandís un secret mon- tanya avall, que ‘Is pins se trasmetessin fins arribar 4 abaix de tot, á la esterelitat de la riera.

Page 39

Fins allavoras no vaig adonarme dela fortor que feya la palla, caldejada pel sol 4 l'altra banda d'ahont jo jeya. A pochs passos del pa- ller la carretera s' enfilava, en rampa massa atrevida, cap alpoble, fins al qu’ hi havía deu minuts de pagés, No sé per qué en mi 's despertava una set de vida, un soc: treig de cor, una ne- cessitat d'amors nous que 'm feya es- tremir. Vaig fixarme en la paret de la casa. Ten'a unas clapas grogas com las de la cará de la padri- na,—ditadas de ve- llesa, passament de vida. at de la casa, la vinya ver- da, de pampols lux riosos y ceps reca- ragolats, ab el nou septembre que pro- metía, m' indicava la renovació, la for- те fugia quelcom: la poesia, el doloret que hi ha: vían deixat els re: corts d'aquella tar- de. Vaig sentir que 1 cap se'm redres va, qu’ els ulls р sent an alguna с quí bavía de v que s'apropava. E brassos, Com els ceps recaragolats, tenían desitjos d'estrenyer, els llabis de besar. Vaig estar un ra- tet encantat, quiet, escoltant com la sanch me corría per las venas. Darrera meu, di rrera 'l paller, S'hi va sentir el soroll d' un cotxe que, peno- sament, pujava la — a = Ат. PEU DE LA TÀNCA (per Ll. Brunet) | —Si ara jo pogués tornar á viure, iquín saynete mes bonich erluría sobre aixó del monument!

Page 40

— 39 - Ertas (per P. Roig) A V hora que passan ells. rampa massa atrevida de la carretera. Al mirar'hi, un tremolor me va moure las barras. Al costat del cotxe hi caminava una dona jova, ben feta, amagantse 1 cap ab la ombrela que la guardava del sol, mostrant un cos ple de vida, y desde ahont jo I’ espiava, se li descubría mitj pam de cama plena vessant de l' ajustada polaca rossa. Semblava abstreta 4 tot; la calor la devia te- nir atuhida y aquella rampa perillosa qu' encare n’ hi havía per bon tros. iQuina onada de vida vaig sentir! Els llavis l' anavan á cridar rápida- ment, á dirli que јо l'estimava, sense saber quí era... me dalía pera ferli un lloch á l'ombra del paller, pera ferla reyna del meu ser y de la meva voluntat, pera arrancarli una promesa d'amor per aquella posta que s' apròpava, per la nit que vindria... jOh, si! Els llavis l'anavan 4 cridar... Pero 'l'cotxe havía avansat una més, y vaig veure tres caperróns de canalla, rossos, enjogassats, que alsavan la enxarolada cortina del darre- ra y, obrint una boqueta vermella y amorosa, cridavan á sa mare. na tristesa de realitat me caygué 4 sobre. ¡Era mare! Devía anar á реп, vora 1 cotxe, pera en un cas de perill salvar heróycament á sa niuha- а. ¡Era marel Y, veyent cóm = allunyava frech á frech del cotxe, á dintre meu li vaig demanar perdó de tot cor. Y aquella onada de vida, aquell frisament de tot cl meu sér, va anarse apagant. Vaig pensar que 'n mos amors perduts també jo l' havía somiat un fill, un fill que 1 que jo havía somiat no 'l podré pas tenir may, perque havía somiat 4 través dels ulls de la estimada aquella... Perque jo entench que En aquest moment va entrar un company, depressa, que interrompé 4

Page 41

= 4) = EL Caxe-Wae (per Inglada) Doblegant el cos aixís el ballavan, el bailavan, doblegant el cos aixís el ballavan á París.

Page 42

„йы Moments тикїси.з (per Joan Vila) — Si de esta escapo y по muero. imay més trech el nas del cau! пе 'n Ricardo, dihent que 15 norts pujavan tant, que venían quatre franchs mellor de París. En Ricardo, com despertant d' un somni dolorós, ab un suspir amortallá Y historia trista, y aixeribintse de nou, va exclamar: —Ves, corre. Compran cent. Y afegí, dirigintse 4 nosaltres: —Demá hi guanyaré dos enters, R. SURISACH SENTÍES ADAGIS ADOBATS Quan el solsurt. , . . . . . . senyal que no está núvol. Qui endavant no mira. . . . . . té ulls al clatell, Val mes un gust. , . . . . . . que un disgust. Qui't vol bé... . . . . . . . . senyal que t estima. Home casat, . . . . . . . . . no es ni solter ni viudo. Qui no sol creure á la mare. . . . esun fill desobedient. Qui té fam. . ha de menjar. No s pot dir blat. . . аппа cosa que no ho siga. Si vols estar ben servit.. . . . . lloga't mitja dotzena de criadas. Qui по está fet 4 bragas. ... . . que no'n porti. De diners y de bondat. . . . . . сот mes n'hi hagi, millor. P. A. Мовкко

Page 43

=n SOSPIRS Sospirs que'm sortiu del cor; digueume, tots, ahont aneu. Si sortiu, de un, 4 un, tots plegats, ¿ahont vos troveu? Jo no sé que 4 ningú estimi; å qui aymava, só aburrit. L'estimació que ans donava Thè reclosa dins mon pit. Sospirs que 'm sortiu del cor; digueume ahont vos trobeu, que potser en aytal lloch irigiré 1 mirar meu. No, per trobar'hi á qui no aymo, posaré mon mirá allí; si, per veure si allí hi trobo la que 'm pot estima á mí. Faust Слѕлі v Bové EPIGRAMAS —Si vols que 'm quedi á dinar te de sé ab la condició de darme plats forts; si no de cap modo 'm vull quedar. —Plats ben forts serán, Climent, puig tinch fet el determini de menjá en plats d' alumini perque quedis ben content. —El negoci, com te vá? _ Em marxa. —Deus prosperá. —Al contrari, senyó Puig dich que 'm marxa perque "т fuig, J. F. Gervasi EDAT DITXOSA Benvingut s'as Setembre, temps per mi 'I més venturós: amor, lo falsó 'ns espera, vinga el cove y lo falsó. Fem vía dret á la vinya tots dosets, ben sols tots dos: guayta, ve 'l mosso ab lo matxo, | trasca que 'l ten"m aprop! Entrém al bosch, vida meva: vía endins, poquet á poch!... ino sents lo matxo com trota? gsents com xiula en Vicentó? No cantes, que pot sentirte,... ¿mes qué hi (á? jrefila amor! ¿com sabrá si ets tú que cantas refilant tants rossinyols? ¿No sents? ja torna á xiularne: ja es 4 l'entrada del bosch: ja ferma el matxo 4 una soca; ja 'ns cerca arréu tot frisós. Amaguemnos, amaguemnos, que se 'n ve dret aquí hont som: ara cargola un cigarro, Ets QUATRE COLLS

Page 44

guayta'l ara hi cala foch. Tot d' una hi corrém gojosos, y ell sense dirnos m un mot nos llansa d' una brassada uiscú dintre un sarrió. Jo vinga fer trotá 'l matxo tustantlo ab un ram de boix y la bestia esferehida del trot n' arranca 'I galop. En Vicentó vá empaytantia foll de rabia, 4 colps de roch: Jos núvols de pols qu’ aixeca Y hi 'n privan de toca 'hont vol. Li arrossega un cap de faixa: cara avall li vá la suor, y la barretina musca se li gira sobre 'l front. _ Ja hi es prop, ja ıl té, ja para: —Llamp de Deu—diu,—Moro ix y estretantli las morrallas van de reculons tots dos. ¡Com petan las vergass tan mateix hi va de boig, la bestia renilla y bufa, s' encabrita y tors lo coll. Jo y ella esverats xisclavam, lo'màtxo está neguitós, y arrapats fort á las sarrias esclatám ensemps en plor. S' arranja 1 mosso la faixa, y aixugantse ab la má 'l front im’ enjega unas llambregadas que 'm fan tremolar de por. sadas! ` Тап bon punt Som å la vinya vinga el cove y lo falsó: eae — jo follo la pansa rosa, ella folla el picapoll. Boy mes feyna fa la llengua que 1 falsó esmolat de nou, y fent gresca y gran tabola nos juntém com qui no vol. Al oir tanta gatzara, de peu dret, los bremadors, nos esguardan tot posantse la má plana ran del front. Lo padrí qu’ es cap de colla nos renya cridant molt fort y fá com qui vé, tirantse cap amunt los pantalons. lla fuig, y Cntrabancantse cau, y es fá una nafra al front, y els rulls pels ceps se li embullan com si fossen raigs de sol. Llansa un crit que 'l cor m'esglaya, ¡oh Deu meu quin tremolor! gota á gota la sanch viva li vá relliscant pel front. Frisós li xupo ab los llabis no trovantme el mocador: ella 'm guayta tremolenca, jo encisat y foll de goig. Eixa sanch es com garnatxa: ¡dins mon pit quina xardor! lo que 'm corre per las venas ¿será sanch 6 será foch? Des que sa sanch hi tastada qu’ entorn meu tot dona toms: no sé 'l que 'm faig ni el que'm pesco: stich borratxo d' amor. Emir Coca ү COLLADO (per J. Robert: Rey de bastos.

Page 45

کوبت FESTA DE BARRI AL BON амен EN JOSEPH AIXALA Tot es ammació y bullici á la pe- tita plassa de I’ iglesia, engalanada ab penjarellas de cadenas y bande- retas y altras galindaynas de paper ue 'l ventijol fa volejar ab aleteig le papalló, produhint un continuat brunzit y alegroy rumoreig de fes- ta; las bombas, fanals y salomóns, brandan sens parar, com extranys pénduls, reflectant sobre la gent que 'ormigueja á la plassa, sos variats matissos de llum, esmortuhida, per tenir que atra- vessar las pa- rets de paper quetancan l'es- pelma encesa, reclosa dintre de fanals y bombas; arram- bat á la paret del macís clo- quer hi ha un rústich cada- falch, en quin hi toca la co- bla, fet ab uns quants taulóns estesos sobre dos banchs de fuster, engala- nat ab ramatje é iluminat per dos quinqués penjats 4 la pa- ret, qualfuman- Tarpor (per J. Llopart) cada volta que la cobla senyala un nou ballable, y las parellas se llen- san al mitj del ball, saltant esboja- rradas unas, mentres que altras, formadas generalment per enamo- rats, se gronxan mandrosas, fugint de las empentas y rumorejantse 4 cau d'orella tot lo rengle de ten- dras y melosas paraulas que consti- tueixen l'encant dels enamorats, La festa de barri se troba en son apogeu, en lo período álgit; es la darrera de la festosa vuytada de Corpus. *, “e De sobte, al acabar la cobla un ballable, una batallada sola, mages- tuosa, sonora y vibrant, eixida d'una de las en- layradas cam- panas del clo- quer, dominá 1 burgit de la, plassa: pararen totas las con- versas € instin- tivament to- thom dirigí son esguard enlay- re com vol- guent interro- gar ú las ondas sonoras que з” anavan allu- nyant, all nyant y apa- gantse. Una se- gonabatallada, també pausada y magestuosa, seguí á la pri- ta flama puja y baixa al impuls del ayre, lo que ha fet que 'ls vidres restin del tot fumats, De tant en tant, domina la cridoria y las desa- finadas sonadas de la cobla, I’ espe- tech de piulas y trons 6 1 burgit d' algún cohet volador que rabent s' enfila enlayre, iluminant per un mo- ment, ab sos llums de colors que llensa, lo cim del campanar, qual silueta torna á quedar en la fosca, com negra y gegantna fantasma que contempla I’ animada festa de barri que á sos peus se desarrolla. Tot es animació y bullici á la pe- tita plassa. El jovent s' espeny, cer- cant la balladora per entre ‘is gru- pos de las endiumenjadas nenas, re- tiradas en los confins de la plassa, mera,y després un’ altra, contestadas ab la mateixa magestat por altra campana de so- noritat més apagada, més trista; y de totas las bocas sortí una excla- combregar!“ Sí; las campanas tocavan á com- bregar; anunciavan ab sa trista veu que Nostramo surtiría á visitar un malalt, un jove vehí de la vila que’s trobava en las ánsias de la mort. Un nom corregué de boca en boca: el Peret Rafecas, que ‘Is primers días de la saragatera vuytada de Corpus tant s' havía senyalat per son bon humor, se trobava postrat al llit. Que si será un cansament... un costi- Pat... resultant al últim una pulmo- nía doble de la que no 'n surtiría.

Page 46

Tothom parlava del Coneixensa anticua (per Mariano Foix) Peret Rafecas y de la Roseta de cal Noguera que, ab tot y ésser de las nenas més presumi- das y balladoras del ba- rri, no s' havía deixat veure á las balladas: era l'estimada del Peret. Quan més animats eran els comentaris, s' obriren de bat 4 bat las portas de la iglesia, apareixent la migrada comitiva que acompa- nyava 4 Nostramo, por- tat sota túlam pel vica- ri de la parroquia, Com per encantament para ren las conversas, lo si- lenci se feu absolut, sen- tintse tant sols el rumo- reig de las penjarellas de cadenas y banderi tas de paper que 'l ven- tijol feya volejar; soná la campaneta, y 'l se- nyor vicari als4, presen- tantlo á la callada mul- titut, el sagrat Cupó que, resguardat per co- bertor de llama de pla- ta, tancava la Sagrada Forma ab l'imatje del Crucificat... Com espe- nyuda per una forsa in- visible, la munió de gent aplegada 4 la plassa, ab un moviment d' onada, сангоб de genolls, hu. ——pEncar vius al carrer del Infern, Matilde? millada devant de la Ма. | — Desde que t' he perdut de vista Á tú, visch al carrer del gestat Divina, obrintli Paradís. as, en tant que la co- la, dalt del cadafalch, deixava sentir las graves notas de la marxa real Y pass Nostramo, lo Rey de reys, per entremitj d'aquell baf de festa mundana, entre 1з acorts de la mı real y 'l rumoreig de las penjare- llas y coloraynas de paper, en tant que 'ls fanals, bombas y salomóns, que penjavan de las cadenas, branduvan ab desfici com si volguessin incensar el pas de la Divina Magestat Al retorn del Combregar se sapigué qu’ aquest casi no hı havía arribat 4 temps. ¡El Peret Rafecas havía finat!... ¡Pobre Peretl... ¡Tan bon xicotl... ¡Tan divertit!... ¡Quín desconsol la pobre Rosetal... Y tothom feya comen- taris sobre la trista nova de la mort del Peret: y molts ulls s' humitejaren y fins n’ hi hagué que llensaren llàgrimas... Algúns dels seus amichs íntims corregueren 4 veure'l, altres recorda- van la darrera broma que havian fet junts; en els rotllos de noyas se par- lava del festeig que la despiadada mort havía bruscament interromput, condolentse del desamparo en que quedava la pobra Roseta: las mares Parlavan ab esgarrifansas de la facilitat ab que s'agafa una pulmonía,

Page 47

МЕ Ев sobre tot, â la sortida dels balls... Tothom, tothom á la plassa 5 ocupava del Peret... ¡Era tan simpátich!... ¡Tan bon amich!... Y 1 recort del Peret ho omplenava tot: se retregueren sos fet; se recordavan sos ditxos gracio- sos; s' esmentavan las sevas relacións amorosas ab las noyas que havia festejat; de cóm conegué á la Roseta; de son próxim casament ab ella; en fi, tota sa vida vilatana era contada y comentada ab greu sentiment y condol en tots els grupos que omplenavan la engalanada plassa, celebra- dora de la festa de barri... De sopte, un ;xinch!... provinent d' un cop de bombo y platets de la co- bla, anunciador d' un nou ballatle, arrancá un xisclet estrident de las do- nas y trencá totas las conversas, y á continuació la cobla las emprengué ab una saragatera polka, y un moviment de desfici = apoderá del jovent, que comensá á formiguejar per entre 'Is grupos de noyas, buscant cada hu la seva balladora, y mentres al centre de la plassa se convertía en un es- bojarrat embull de gent que s' espenyía y trepitjava saltant follament al compás de la destrempada cobla, sense que ningú 's recordés ja del des- graciat Peret Rafecas; la mare d' aquest, feta una mar de lágrimas, tal- ment finada, esgroguehida á causa de tres dias d' insomni passats al cap- sal del llit de son idolatrat fill, se llensavaals bras- sos de la Roseta etonejantla,que olla de dolor ha- vía fugit de casa seva pera, con- vencers de la realitat de que son estimat Pe- ret era finat, de ue I’ havía per- dut per sempre... YORETAS FRAGILS (per J. Cardona) Y 4 mitja nit, á la plassa, en- galanada ab pen- jarellas y galin- daynas de paper, cro casi á las ‘oscas ja, per ka- verse acabat la migrada llum de las bombas у ‘Is fanals, la anima- ció y ‘bullici fe- yan els darrers badalls, entre 15 cants y l'esboja- rrament dels que abrecansa veyan finar aquella $ ragatera vu da de Corpus, у que 4 crits dema- navan á la cobla un altre ball, mo- tejant de jdro- pus!..... als mú- —iQuina sort té aquesta mossal... ¿Que ‘I coneixes aquest que l' sichs, que més acompanya? morts de són que —lo no, y de segur qu’ ella tampoch,

Page 48

À SS `

Page 49

— 48 — ab ganas de bufar, enfundavan els instruments у saltant del cadafalch S cemunyían, fugint de la plassa, com criminals després d'haver comés un jicte... QUADRET La mare es al llit malalta de veras, té 'l bleix fatigat, l'arbora la febre, L' espós, el barrut, s'estú á la taberna bebent gots de ví, jugant y fent gresca. Un nin, fill d' abdós, sospira y gemega; s'acosta á 'n el llit "hont jau sa mareta, exclama entre plors: iTinch fret, mare meval, Sa mare, ab amor, l'amoixa y el besa: iquin bes mes ardent! ilas galtas li crema! jilas galtas ди avants tenía com gebrell Revifa’s el nin, la mare s' alegra, y aixís els sorprén а grata presencia d' un ser bondadós, del bon senyor metje. ué tal?... ¿cóm aném?... es bé; ¡ja ho pot veurerl... Y el metje, ab afany, li ausculta l'esquena, li examina el pols, li mira la llengua. Després molt tristoy, extén la recepta: —Tindrá sis papers qu'ab aygua ha de péndrer en altres tants cops, cada mitja horeta. ¡Que ‘Is vaigi á buscar son marit depressa! —iMon marit!... ¡Y el plor li nua la llengual puig sab que 'l barrut s' está á la taberna bebent gots de ví, jugant y fent gresca; 7 encar, quan vindrá, ага el que fa sempre: і Qu’ envers de cumplir encàrrech del metje, sa boca infernal butzina y renegalll... F. Carreras P. R. Ramón ү VIDALES DELS MÉUS Diálechs eullits al vol per mi sol, I egóm ез que td sempre, t compras el calsat tant gran, Marsal —Perqué, al mateix preu, m’ hi posan bastant més de material. n —¿Que '1 teu avi sigué l'home que ha fet més soroll al mon? = Trent' anys seguits tocá 'l bombo... —Aixís tens rahó, Ramón. ш —2Es dir que, donchs, á.1' Habana la calor fá disbarats? —Figúris que las gallinas fins ponen els ous... ferrats, IV —zOy que canta ab sentiment la Irene y er ye molta? —Ja pot torná 4 dirho; ab molt sentiment... de qui la escolta. Р —Del matá а un home se 'n diu, homicidi; sent aixís, ¿qué deurá sé 'l suicidi? Home, la mort d' un suís. VI —¿Es dir que s' ha tornat boig Y amo de la casa?—Ho es; figuris que ha rebaixat" dels pisos tots 'Is llogués... УП Y DARRER —Portas dol2- Ho вос! que se 'm vá morir la dona. Soch viudo.—¿Y, donchs, de quant ensú2—jAquesta es bona! Я h... ¿sabs de quan? D' ens... . PEPET DEL CARRIL

Page 50

Â+ H es La PRIMERA LLISSÓ (Aquarela de F. Mestres)

Page 51

E mz LAS DONAS NUAS He somniat que 'm moría. ¡Qué n' es de cert qu’ els somnis son el recort de lo que's pensa quan no 's dorml À He somniat que'm moría perque, despert, havía cregut morirme d' anyoransa. Lluny de la mare y lluny de tú, el viure es un neguit, una tris- tor seguida que'm fá desitjar ser dolent у m'empeny cap á la fosca, ahont está encauhat el vici, ahont neix el fástich, ahont 1 Anima plora y el cos s' envileix. ¡Sort que pera lliurarme de que aquella empenta 'm fassi caure, m' arrapo al recort vostre, al de la meva mare, al teu! Vosaltras dugas sou las estrellas que guían els mens passos: ella, aquella dona me- nudeta y magristona que 4 totas horas me besa ab el pensament, y els de- matins me desperta ab sos petóns, y, de nit, quan el cansanci 'm rendeix, vé á cloure ab sos llabis las parpellas mevas; aquella santa qu’ escampa aroma de bondat y quin alé cura "ls neguits de l'ànima, y quinas abrassa- das encomanan forsas pera trepitjar els entrebanchs de la vida; aquella dona que m' ha ensenyat á ser bó y á tenir fe en la bondad; la que plora quan jo ploro ab rahó ó sense, y quin riure 'm du riallas al cor, y que dell nima meva ne sab las tasqueras totas y dels pensaments meus no 'n des- coneix ni un, ni 1з vergonyosos ni 'ls bons; aquella santa menudeta y ma-. gristona es la meva estrella del Nort, la que guia ‘ls meus passos vida amunt, Y tú, amorosa plena de duptes, verge volguda que'm somrius Sense riallas fingidas; tú, que guanyas en hermosura als angels somniats pels guió florentins del sigle xv, tú, que tens ulls que no menten y llabis que an glatir; tú, quina imatje ha embellit els meus pensaments, y quinas paraulas m' han omplert el cor d' esperansa: tú qu’ ets la ilusió realisada y, sien la terra semblas un ángel, al cel els angels t’ estimarian com á dona,—y no t' estimarían pas tant com jo, perque no 'n saben tant d' esti- ‘mar els ángelsi—tú, que 'm vols perque soch bó y del meu ingrat cos no № veus els defectes: tú, verge volguda, ets l' altra estrella de la meva vida; la estrella de l Amor; aquella que pera 15 uns surt matinera у pera ‘Is altres no; la que 'ls més Sortosos veuhen á punta de dia y altres quan ja 's fá vespre. Y á la mare y á tü, estrellas mevas que m' estimeu de debó, sense ge- . losías ni rencunias, ja puch dirvosho clar lo qu' he somniat, que ni lo que vos conti fará enrogir vostras galtas ab falsa vergonya, ni dubtareu de que vos estimo com may ningú ha estimat, ningú més que jo, perque jo Y he descobert el secret de 1 amor veraader: estimar, estimar y fora,tno ser egoista, no estimar perque 'ns estimin, estimar per relligió d' amor. He somniat que 'm moría, Jo estava sol en la meva cambra, en aquella cambra que 4 la gent li sembla escarransida y sense solta, y que jo trobo molt gran perque hi cabs tú. Jo 'm moría y no sé pas de quín mal: tenía I enteniment tan asserenat com quan el teu recort me dona esperansas, у. tenía tanta fam de viure forsa com quan els meus brassos t' estrenyen y els meus llabis papellonejan demanant almoyna als teus. Pero 'm moría y mé 'n donava compte, y tot lo que 'm rodejava no feya més que plorar: els meus llibres més volguts queyan dels prestatjes com si 'l sentiment els tregués la forsa de tenirse drets, y 'l mirall que va espitllar la teva her- mosura s' entelava de llágrimas. Jo sentía que la mort, cuyta corrents, feya camí cap al capsal del meu llit; y jo tenfa por. Tenía por perque á la paret de la meva cambra, en aquell lloch tan Estimat ahont hi tinch els retratos vostres, el de la mare y 'l teu, no hi veya la seva imatje ni la teva, no hi veya las dugas donas que guían els meus passos vida amunt: la una, la mare, duentme agafat per la má dreta: l' altre dona, qu ets 'tú,. estrenyentme la mú esquerra, qu’ es la del cor. Jo 'm sentía defallir; decandit el cos у el cor batent ab mandra, els . polsos frets y ‘Is brassos sense forsa, la meva agonía 'm deixava un es: 2

Page 52

Sep Historieta мора (per Argemí) {ий} де llum al cervell, угт martiritzava 'l te- Dir conciencia de que la vida 'm fugía, de que may més me besaríau lamare y tú. Tot d' una la meva cambra, qu’ es tan xica, aná engrandintse, en- grandintse, y 'ls libres giren com havían fu- git els retratos, y fu; ren els mobles, y fugí la llantia que 'm donava llum. Y vareig trovar- meenvolcallat en la fos- ca, demunt del meu llit, y en un lloch que no en- devinava ahont podría ser. La cambra meva, la-meva cambra xica ¡quí sab ahont cra! Va passar una esto- na sense que ni remor ni claror anessin á inte- rrompre la basarda que jo tenfa; y, allavoras, com sempre, la meva mare y tú omplireu mon pensament. Vareig pen- Sar.en vosaltras dugas: en quán ella, estimant- me com á un noy, me feya home; en quán tú, estimantme com 4 un home, 'm feyas tornar á ser noy. Y, sentint la mort aprop de mí, vos enviava oracións de las mevas pera que vingues- siu 4 deslliurarme de la fosca que m' engolía. a venirme un des- may. Al retornar de la bas- ca, la cambra estava plena de llum y de ria- llas: els murs eran tè- xits de llessamins: el sostre un emparrat de gardenias; per terrauna catifa de rosas, sols el meu llit era trist. Sem- рге 'l mateix, un llit de malalt pobre, y, com avans, en la meva cam- bra xica, també estava arreconat. De finestras ni portas no s'en veyan, y la llum eixía de las riallas d'una ronda de donas nuas que ab llur cridoria 'm feyan tron- tollar el cervell. , Las gardenias, els llessa- mins y las rosas varcig. reconeixerlos tot seguit: eran las flors de que tants cops he parlat en els meus qüentos, aquells qüentos que agradan á las noyas perque hi trovan flayre d'amor, de l'amor qu’ endavinan, de l' amor de bona mena, com ellas 1 esperan; cran las flors que, ademés de l' her- mosura, tenen plé d' aroma 'Ì cor y no 'n son egoistas; eran las flors mevas, y las tevas flors, aquellas ab que fas els poms que 'm donas, y ue, si tenen tant per- úm, es perque tú las amoixas, perque las es- timas y fins las besas, — avants y després de be- sarme 4 mi.—Cap d' aquellas donas nuas s' hi assemblava á las gar- demas, als llessamins y á las rosas: ja n' eran d' hermosas, tant com las flors, pero no te-

Page 53

= 59: nian aroma. La claror de llurs riallas era com la dels llums cléctrichs: una claror blanca, freda, que glassava la sanch; y per aixó, mentres jo m moría, sardanejavan per damunt de las rosas, y escupían als llessamins, y teyan. Els meus ulls d' agonitzant, badats pel darrer esfors, varen recor neixer aquell aixím de donas, xicas y grans, primas y grassas,—totas hermosas,—que xisclavan com endemoniadas, y reyan ab la rialla dels vint anys y la poca vergonya del vici. Eran ellas, morenas y rossas, una sí y altra no, eran las que'm donaren el cos sense donarme I’ ánima: eran las donas dolentas condemnadas á no coneixer may el goig de l' amor verdader, y á no saber plorar 4 anyoransa; eran las que 's molaren de 1 honradesa d un cor que, cercante â tú, feya marrada. Y sardanejavan, sardanejavan nuas, impúdicas, rihent desvergonyidas, escampant fortor de disbauxa, ab els cabells destrenats guarnits ab flors de baladre, els pits com de marbre, las ancas rojas. Va sentirse la veu d'un rellotje: havía arrivat l'hora de la meva fí. Рег demunt de las rosas s' arrossegava un llangardaix d' ulls vermells y potas curtas, l'esquena de jaspi y la qua anguilejant: els llessamins se desfullaren, las gardenias varen tornarse grogas, y l' aixám de donas, desnuantse de mans y desfent els embolichs de cabells que havían fet las rossas ab las morenas, s' acostaren al meu llit y aturaren las riallas. Y la llum de la cambra va cambiar tot d'una: si avans era blanca, allayoras era verdosa, com la qw escampan las lluernas, Ja no era 1 riure de las donas nuas él que 'm duya claror: eran llurs miradas febrosencas, aquellas mateixas miradas que m' enterboliren el pensament quan, cercante 4 tú, vareig ensopegar ab ellas. —¡Vinal—cridaren las sense cor aplegadas 4 l'entorn del meu llit. ¡Vina ab nosaltras! Totas aquellas veus tenían el mateix só; totas juntas no 'n feyan més qu'una: la veu del vici. —i Vinal—deyan.—i Vina ab nosaltres! ¡Vina á l' infern!— ТА 1 infern! ¿Per qué tenía Ф anarhi јо á l'infern, jo que no havía fet més qu’ estimar, jo que de l' amor n' havía sigut un rich pródich? Las AYGUAS DE BARCELONA (per J. Pellicer Montseny) „ Sigul torrent, sigui riera, _ cobré un grapat de mils duros, P assumpto es un bon negoci: á cambi d' uns quants microbis.

Page 54

= A Согомл (Aquarela per O. Junyent) Iglesia parroquial.

Page 55

—jVinal—cridavan las donas nuas.—jVina á | infern! ¡Vina ab nosal- pees tras, que anyorém amor, amor com el teu, l'amor que no cremal— He sentit una nrpada al cor, he fet un xiscle, y m' he despertat, Lluny de la mare y lluny de tú, el vit seguida. ENRICH DE FUENTES DESDE MALGRAT D. Tiberi Trencalós. Amich meu: Si la galvana `t té deixat y ensopit; si has perdut fins la carpanta, com els passa á molts mortals en eixa ciutat de calda en que certs días al sol s' hi poden torrar castanyas; ‘si no veus aquell floret de senyoras elegantas que 1 garbo у '1 cotó fluix van rumbejant per la Rambla; ni aquells sérs encarcarats fets de goma deixatada que coneixen els sports pero molt poch la gramática, erque tan ellas com ells Ren anat á pendre 'ls ayres (6 1 xarop de hipofosfits) & Camprodón 6 4 Vallcarca, si estás ja tip y embafat od) enterros y punyaladas* tranvias plens 4 curull, suicidis y seqtiestradas, erdigots y cans rabiosos y municipals que dorman Y cacos qu’ están de guardia; si no pots aguantar mes aquestas y altras cent plagas, ho t hi pensis un instant: vesten á empenyar la capa agafas el primer tren y vens á aqueixa comarca que rega lo riu Tordera Y que refresca 1 oratje, pel llevant 6 pel агы cada día ventejada. Quan passis per certs carrers (drets com un tiro de bala) trobarás moltas rodonas de xafarderas comares qu’ están movent els boixets ab llestesa incomparable, y si fa 6 no fa dirán E mirante fit: “+; Tafoy Carmel ¿quí deu sé’ aquest senyoret? "Poch el conech. 4 —Arrepara quina ley de barret dit р que als del llas sempre 'ls escapan, mes extrany. —¡Oh! y las sabatas, Sembla un goig fd? jure es un neguit, una tristor —L meu Calau, а tretze anys té mes gruixaria. —Serviria per puntal del payé del hort de casa. —A mí no 'm treurán d' aquí qu es el promés de... fulana. No ho conto, qu’ ella té cortos y 'l qu’ es aquey по п fa cara. —No 'n feu supdsit de aixó. —Deu estar mal de la caixa y 1 metje li ha aconsellat que vinga aquí per curarse, —Potser vé per fer comedia. —Jo, per mí, es un mort de gana que deu menjar per sopar un plat de fasols del sastre., Si 't plau posarte en remull transparent y clara es l'aygua y per estar ben servit trobarás una gran casa de banys, ampla y espayosa, molt cómoda y ayrejada; sense pedras ni mahóns ni gens de ferro y pestatje; per pis té la tova arena, r sostre la volta blava. ech qu' ets amich de Talía y no podrás pas queixarte; actors y actrius de Romea ab en Goula, aquí traballan formant una companyia molt bona, bel-la é barata, Si 't mira ab bons ulls Tepsfcore ` estarás també á tas anchas, rque al extrém de un punxó | las xicotas de aqui ballan. Li parlas á qualsevulga que desitjas prometatje y desseguit trobarán . ta conversa amable y franca pro si ab un ull te contemplan. å tú, mirarán ab анге å n'el simpdtich rector per si vé aviat 4 casarte. Fuig de cafés y casinos A donchs no deurá interessarte si aquest ha comprat un matxo ó aquell altre una tartana, ` y Si han pujat б baixat .. la garrofa y las patatas.

Page 56

Te recomano que fassis ` excursións per l' encontrada; hi abundan las frescas fonts y si vas per la montanya de ginesta y romani sentirás arreu la Йауге __ т segons quins indrets tiris estira un xiquet las camas y trobarás valls frescals jue 't recará de deixarlas de vegetació esplendent, hont els rossinyols hi cantan, hi parrupejan las tórtoras KAF” gai y la gent... per sort hi falta. Y calor dintre la vila me dirás n' hi sentiu gayre? A las horas de sol fort rocura estar quiet á casa. No pot ni vol el termómetro arronsarse massa... massa. Ja veurds noy... el mercuri Sensible com es, s’ exalta al llambregá 'l cos bufó de las malgratencas guapas. Firx CANTIMPLÓ L' ULTIM DÍA DE 'N PERE Ab las mans á la butxaca, tots bruts y estripats els vestits, ab la cara fosca y '15 ulls ence- sos per la fam y la febre, en Pere 's pas- sejava pels aforas de la cinchcentas vega- das invicta, molt dustrial y piadosís- sima ciutat d' Esca- nyapobres. Caminava d' es- ma y ab las miradas afanyosas ab que 's mirava els rochs semblava talment ue li venían inten- cións de menjarsels. Davant d' un camp d' herba, al veure ab l'afició y el dalit que un remat de bens ne menjava, no pogué més y n' arrencá un grapat posántsela á la bo- са. — Val mes aixó que res—murmurá— ben mirat la herba també atipa, si aixís no fos, aquests no estarían tan gras- sos, Mes enllá apaga sa sed ab l'aigua fresca d'una font na- tural y seguí se vía. Un passeig de ne- guit, pera matar el temps y oblidar sas Penas. Sas penas; ell prou volía no recor- darlas; hi feya esfor- sos de voluntat, pero La ozsrió DEL Marrocn (per Ll. Brunet) ff ve L' Ivouts:—jDall, dalil Espinyéuselas entre vosaltres, aixís jo després trobaré ja la mitat de la feyna feta.

Page 57

— 56 = 5х . Juliana) * sadesgraciacra me Mait a forta y sempre se li presentava al dá- vant dels ulls rode. jat d'un nuvol de Sanch el quadro de sa casa. Tothom es. tava malalt, tots se morian de gana. Un cop aixecú 1% ulls y 18 ficsá en Y espay, un espay pur y rialler com la felicitat, y ell, el po- bre desgraciat, que: dá tot sorprés, no comprenent que la naturalesa sigués hermosa quan hi ha- vía un ser infelís 85- bre la terra. Com li agafés com un desvaneixement s' assentá damunt d! un pilot de grava ue hi havía en un els costats de la ca- rretera, ahont poch а poch aná perdent elmon de vista, men- tres perdía sas for- sas y sens que li fos possible poder im] dirho se senti ròdo. lar рег terra, ahont queda estés entre ols y pedras. poly” all entremiti de la pols á poch $e senti felis; totas sas facultats se desper- taren, sas necessi tats se satisferen, menjars y vins may probats passaren per sa boca y satisfé sa gana y afartá á n'els seus, la salut tornà 4 sa familia, acabantse las angunias produhidas per la falta de feyna y de diners. _ El bon Deu en persona el servía y l'aconsolaba donantli satisfaccións y demanantli perdó per tots els seus mals passats, y ell agrahit li besava las mans plorant com una criatur: Un cop sech, com si li clavessin un malletasso al cervell, el torna ála vida, ahont se vejé rodejat de unas quantas personas, guapas com may n'havia vist las que li semblaren donas у clegants, y ben vestits els ho mens. Tots estavan grochs y el voltavan espiant sos mohiments. Ell que sols sentía un rum, rum á dintre 'l cap que 'l molestava horriblement, $ adoná que li feyan olorar una cosa y ab un suprem esfors aixecá la таў la tirá contra Ja cara del home que tenía una ampolleta frech á son nag, —No, aixó no, digué, ví, bon Deu, d' aquell ví primer. —No vos ho deya... єз un borratxo. 4 —Pero 4 morint, la roda li ha passat per damunt del cap, y no's —Deixeum'ho veure... pot deixar aixís. mitj d' un munt de _

Page 58

L' Herevrer (Aquarela per J. Llovera +) —iA que по m’ atrapat...

Page 59

— 58 — ` —Lo millor es deixarlo estar, si 71 recullim vindrán las averiguaciéns y ens pot comprometer. ‘othom з allunyá deixantlo sol y als pochs moments passé per son cos- tat un break tirat per quatre caballs, á escape; y després res més, sos ulls s'anaren aclucant y 's tancaren per sempre en el mateix moment en que tothom de la ciutat atret pel soroll dels picarols ps portavan els caballs sortia pels balcóns y finestras 4 admirar aque favorescuts de la fortuna, derrotxe de lujo dels Ruy ре GORCH ILA FEBRE D’ OR! Per obtení aquest metall Y home rumía y traballa; hi ha qui 'l busca á cops de tralla y qui 71 busca á cops de mall. ? obrer lo busca afanyós trevallant tot el sant dia, mes en sa llar, no hi fa cria aquell metall tan preciós. N'hi ha Ф altres que ab gran Jdestresa Y aaquireixen molt aviat... dihent, per tot, que l'han guanyat honradament y ab noblesa. El fabricant, pe 'l diné, se val de tot lo que pot: vén pessas per xaviot, y son restos de un famé. El botiguer vén per seda lo que cotó tan sols es y en els vins, els tabernés hi tiran I aygua ab galleda, El forné, en lloch de farina, gasta terra d' escudellas: y el carnicer, per costellas, vos vén sola de la fina. Tothom per l' or se desvíu buscant son modus de viure; mes no us ne podréu enriure els que d' or aneu fent niu, que sino es avuy, demá, Yos quedeu sense una malla... Vé la mort, y ha cops de dalla, vos porta á tots al fossá! Noy DE LA PEGA EPIGRAMA —iVeus aquell home que vá b un noyet á la má? —Donchs essent vell com es encare es fadrí, Pomés. —¿Cóm pot ser cert lo que dius si té quatre fills tots vius? —Pues perque es fadrí... major de ca 1 fuster Salvador. Nas DE PRUNA A MA ESPOSA EN EL NAIXEMENT DE NOSTRA FILLETA CANDIDA, Deu nos ha dat ab carinyo un altre bell angelet i qu’ endolcirá nostras penas f y que 'ns fará aquest mon mes riallér. b son angélich somriure alegrará nostre cor y ab sa dolsa miradeta nos omplirá de ditxa y joya y goig. ‘Ab sas tendras posturetas, son angélich xerroteig y ab sos petóns y abrassadas 4 que felissos, esposa, els dos serém! _ /, Ja tením duas filletas => serán el nostre encís, паз poncellas хатоѕав =... i de nostre ubriagador y humil jardí... — Quan sigan flors enciseras el nostre, quín sant orgull! К, Quan las portém á la vora serán la nostra gloria y nostre escut. Escut d' amor y tendresa. x el mes bell, pur y gloriós, els dolsos y preuhats títols х аце mostrarém al mon ab gran honor. Tü, esposa, ne fards d ellas q de donas un bell model, las farás bonas y dignas Beers aymants del sant traball y aymants ` [de Deu. ` , puras, honestas, аз de sa llar y també ben catalanas qu: honrin la terra, ahont han nat. Aixís, quan els nostres cossos busquin la terra ab amor | trovarém, esposa, ab ellas a un puntal amorós y digne y fort. al ésse’ 4 l' hora darrera д que Deu ens cridi á w el cel, leixarém tranquils, la vida denostra missió santa haver complert, Joseren Pujapas Y TRUCE

Page 60

و = CANTARELLAS Primer que 'l morí es el viure, Sent ton físich irrissori +. primer que '1 cullí 1 sembrar y ton carácter adust, y primer que alló que т deyas,’ la que de tú s' enamori creume á mí, ens hem de casar, ostrará molt mal gust. ae 25 = Perera Forcuerón В. Diana vex Corpus (рег E. Lagarde) salta una flor massa... roja,

Page 61

260 = y tenlu, així apendreu á no requebrá á las noyast ELS LLEVANTINS (1) Cansó Bi nostre poble es molt pots, pala mae de yout Ы y vts blamen + va camion apas y мап, ramper tar rasa estén Tus Same AS va Boy recolzat á la montanya, de cara al mar, guaytant á Orient, com una nota alegre, extranya, un poble hi ha en la vella Espanya que no té res de decadent. Crestas de pins té per corona y es un jardí tot el seu pla, qu en tant que'l sol no l' abandona un aleteig de papellona dolsa non-non li vé á cantá. El mar llatí, fentli joguinas, banya sos peus diamantins, y arrán sas onas gegantinas (1) Escrita expressament pera la socie- tat coral Eldorado, de Tiana. passan y xisclan las gavinas Com un esbarç de serafins, Fills de la costa catalana els llevantins son bons y sans; fets al garbí y la tramontana tenen la forsa sobirana y l'ardidesa dels titans. El cor obert á l'alegría, als Habis sempre una cansó, cada matí 'ls sorprén el dfa aparellant la nau que ‘Is guía ab els ulls fits al horitzó. Un cop la barca está varada no temen ja ni aygua ni vent: á sol ixent fan l'estropada bufi 'I llevant, la mestralada, T humit xaloch ó 1 brusch ponent. Enllá d' enllá, res els espanta: ni las gropadas, ni els dofins; qu’ en Ja mar blava tot els canta T Aveng, l'Amor y la Pau santa, bells ideals dels llevantins. J. BURGAS

Page 62

Y DETS = FESTA... NACIONAL (Ï) (Quadro al oli per S. Matilla) [ La pica de la tarde.

Page 63

SS gies iGRAN NOTICIA! — MONOLECR — - (Un elegant cursi. Entra rihent y parla ab vivesa). Aquesta sí qu es Bona, pero, bona, bona, lo qu’ es diu bona! De punta, de primera, piramidal... en fí, la mar! No podía passarli mes que á la Pa: са... Perque, ya deuhen saberho lo que li está passant á la Paca? Hom, qué mol ¡No es possible! iSi tots els salóns ne van plens! iSi ahir mateix al teatro no 's parlava d' altra cosa! 151 fins no sé quin periódich diu que ja n'ha tirat alguna азайа... jAnem, vaja, ¿aixó no saben? Si que 'm fan quedar Rast (Pausa). ¿Es dir que vostès no saben lo que li está passant á la Paca?....Sí que, vaja, están ben atrassats de noticias. (Pausa). À Y aixó qu el primer que se n va enterar va ser en Lluís,—ya 'l conei- xen en Lluís, aquell 6, bellugadís, que sempre riu, aquell qw imita tan. bé la gallina quan fa l'ou... ¡si l'han de conèixer per forsal ¡y 4 fe qu’ aqueli es una llengua que fa mes tirada que la Correspondencia de Жарайд ansa). Com dimontril Per això mu" admira que vostès no sépigan lo que ii esté sant á la Paca. Però ey! ya era de veure; yo ya fa... mirin, avants de tenir las últimas relacións, vejin si'n fa de temps! Donchs bé, yo ya li deya: “Paca jojo! Mira que totas las cosas vé un dia 6 altre que se saben y tani va el canti á la font que vé que 's trencal, Però ella: "que si sí, que ya ya, que yo això, que yo allò,..., ¡Ya te 1 donarán el si si'y el ya ya! ^ ¿Y saben quí 'n té la culpa de tot? La viuda d' aquell coronel que ya Sacha diguin que viuhen als llims2 ¿donchs diguin que no saben l' a bé cé ra~ da ficarme ab els altres per la senzilla rahó de que no m'agrada qu'els altres se fiquin ab mi. iNo, yo no soch d' aquestos! Mirin: yo 'm llevo á las nou al estiu y á las deu al hivern; prench el meu café ab llet—qu' ara mateix no se 'n podrá pendre perque avuy día tot es matrácula; aviat fins Y ayre que respirém será de tot menos ayre.—Llegeixo el diari, però sense encaparrarmhi ca res d' això! no més per saber si vindrá el Chiquito d' Eibar ò en Dallons d' Abanto, 4 quants estém del mes, sı fa fret ó si fa calor, passar els ulls per la llista de la lotería... perque això sí, tinch de confessarho: la lotería es la meva flaca. No's pensin que sigui d'aquells que s' hi emborratxan, res d' això, però un dècim cada sorteig ningú m' el quita, a irin; la setmana passada 'm trobava... aixis aixís, un xich mes mal fet que de costum, y com lo primer en aquests cassos es guardarse del ayre, vaig dir á la minyona: Té, Treseta, véshi tu; baixa al bitlletayre del cantó y que 't dongui 1 bitllet que li prench cada sorteig, el 99,999. És un número que fa catorze anys qu’ el prench—desde que vaig cursar el primer any de 1 què volen que ‘Is hi digui! hi tinch fe... No he tret may, la veri-

Page 64

= 68 = Ers SÒROLLS MISTERIOSOS DEL CARRER DE LAURIA (per Picarol) Cantant el frü-fri, la ximple, sense gota de respecte, tat en son lloch, pero hi tinch fe... yuu ya fá mitj any que m' el borejan, mi el borejan... Mirin: per Tots Sants vaig errar no més que de tretze punts. Oh y qu ho tinch dit: el dia que tregui—perque desenganyinse, ua día ò un altre un home té de treure—el ai día que tregui cambío el quinqué de а реа саа petroli que hi há á l'escala, per un aparato Auer. ¡Vaya si ho Їаге Es ici que corren uns propictaris mes ratas avuy dial Figúrinse un piset qu' es una monada, que m'en faig onze duros y mitj—no m'el va voler donár er onze; á fe que si vaig dir y si vaig-ferl no hi va haver medi, van haver е ser onze y mitj—y no tenir gas á P escalal Això es com allò que contan d'aquell rector que... ¿Qué diuen? Ah si, tenen rahó qu’ ab tot això no 'ls he contat encare lo que li está passant 4 la Paca. Donchs bé, vaig 4 contarlosho que 's quedarán com l' estatua del Co- mendador; ja "ls hi juro yo que s' en farán creus. ' Vostès ya coneixen á la Paca; vostès ya saben quina mena de xicota es, molt presumida molt inflada, molt enfatuada de la seva personeta—ey, bona xicota per aixd;—no 's creguin que yo li vulga posar tatxas, això nó, Perque á mí no hi há res que 'm fastigueji tant com que 's treguin els dra- pets alsol 4 las personas. Oh “em fastigueja, m’ irrita, em treu de fogó, . Per això, precisament, pósinse la má al pit y diguinme vostès mateixos si estaría galdós que fos yo—tot justament yo!—qui 15 vingués á contar lo que li esta passant 4 la Pac ¡Fugín d aquí! ¿per quí m' han pres?. MIL S' allunya ab dignitat). ApELES MESTRES FAULA Anant ab automóvil certa dama, per presumir, va rompres una cama; y passeijant 4 pata un senyorás, de una caiguda va trencarse un bras. D' aixó se ‘п deduheix, sense and’ errat, que anant á pen, ó ab cotxe, 's va exposat. 5. ALAMALIY

Page 65

=a Ropant rer Catatonya (Fotografías per J. Serra) 1. Montserrat: camí de Santa Cecil 2. Palautordera.—8. ibas.—4, Viladrau.— 5. De Santa Fe á Viladrau. —8. Hostalri ee

Page 66

| vencións, dinar. desbota, exclamant: si aquest senyor no 'n té de nas? Á UNA BONA AMIGA Quan me donas una flor, potsé 'l teu promés s' enfada; mes jo, nena, que 't conech, se que no té d' enfadarse, com no s' enfadará pas si del teu bon cor esclava, fas almoyna á un desvalgut, ó 4 un pobre серо acompanyas... Pel qui, com jo, está malalt d'una malaltía d' ánima, las flors son un gran consol: son, com las sevas germanas... Ellas llensan son perfúm al aire, fins 4 esfullarse; jo de amor llenso mos cants fins 4, d' amor, corsecarme! Son mas migradas cansóns com llevors que 'l vent escampa: alguna pot germinar si cau en terra abonada ¡Qui sab si al llegir algúns sas estrofas mal girbadas, — 6 — OBSERVACIÓ JUSTA Una familia convida 4 dinar 4 un senyor extremadament xato. Y per evitar que I’ Enriquet, nen de que deixan blau, fassi una etzegallada, chs anys y que té unas sortidas seva marc li fa las degudas pre- —Cuidado—li diu—á dir res del nas del senyor que avuy ha de venir á a son й taula. L' Enriquet comensa á mirarse al senyor de fit á fit, y —Mamá ¿per qué 'm deyas que no digués res del nas de aquest senyor, J. M. Fenu haurán aprés á sentir ó haurán aprés d' estimarsel ¡Qui sab si al vent, voleyant com el pólen de las plantas, haurán fecondat un cor 6 desvetllat alguna ánima! Aqueixas cansóns ¡qui sab si morint el que las canta haurán iniciat á algú á la vida y á gosarlal Aqueixas cansóns son flors del jardí de la meva ánima: Com las ilusións, pel temps de una en una arrencadas, En son conreu he agotat totas mas forsas escassas: Si humils han fet algún bé, las tinch per ben esmersadas. He dat mon cor 4 bossins; no 'm regatejeu la paga. ¡Bé podeu darli una flor al que 'n té tantas pels altres! E. Just y Pastor Quabxo vortticH DEL any (per Apeles Mestres) a-sinia/ dema ЇЙйхозов catüfols! ¡Quín será "I día que á Espanya e' abololxi per antich y rutinari "I sis- 5

Page 67

TW Le de SOBRE-TAULA — Hustracié de J. PELLICER MONTSENY — Guillem d' Assurqui, un cop tip, va sentirse desagradosament enguniat; un cércol de ferro li oprimia las costellas y un llunyà remor de vent li torturava l'ohí. Ab la guerrera desfeta, afini- xada la trinxa dels ntalèns, tot desarreglat, s' aclofava ab deixa- ment en la cadira com si li man- qués csma рег aguantar lo troneh redret. $ Tenia la cara encesa, conges- tionada; lo coll inflat; finix у pen= jant lo llabi encar greixós de las viandas; somort l'esguard—que sols á trets з avispava ab extra~ nya lluhentor,—groixuts los par- pres, ramejat de filaments vermells lo blanch dels ulls, rohentas las gal tas y aturada la sanch en las orellas... No estava ben ubriach encar, mes. li donava ja un aspecte aturat y bestial I’ influx soporifich d' aquell sopar abundós, carregat d especias fortas y regat per bona mena de líquits tor- badors; d' aquell sopar endrapat alegrement en companyia d' una bella fembra, d'una lupa ufanosa com roella de femer, gens marcida encar pels trampols de la vida alegre. Mes, ab tot y el malestar produhit per la gola satisfeta ab excés, per la calor dels vint llums que aclarían á giorno 1 men- jadorct y per las flayras que exhalava aquella dona, lo comandant, impe- nitent, allargava encar lo brus insegur, per quinas venas semblava córrer opi, presentant A Teresa la diáfana Campana de crestall pera que tornés á omplirla una y altra vegada: y Teresa, feta á tenir vora seu aquella cara espessa, en la que feya temps la disbauixa hi anava estampant un segell de grollería y reminiscencias de idiotesa, buydava en la copa ampolla rera ampolla, no logrant aplacar la rohentor de gola en aquell home. Y ell be- via bevia Interminablonrent, deixant mes marcat cada vegada lo rastre greixós de sos llabis en la vora del puríssim crestall, y sentint en lo tou de son cervell lleus brunziments que poch á poch anavan acentuantse fins 4 convertirse en una trepidació contínua, сот de tren en marxa... A la fl, impacient, llensá la copa, encar mitja de ví —que al caure sobre las esto- vallas hi feu una gran taca daurada hont nedavan gessamins y violetas d' un ram desfet—y tombant lo cap, fixá la mirada peresosa en l'amiga, que també se 'l guaytava á travers de sus pestanyas envellutadas, contantli no sabia qué, y ab los llabis estirats per un somriure indiferent... De sopte allargá 'ls brassos, enronda 7 coll de cigne y, en un rampell, va ferhi un larch petó. Després, acabadas las forsas, mitj ensopit altra vegada, aclucá 75 ulls, los brassos s’ afluixaren relliscant, y quedá ab lo cap reposat sobre 1 pit d'ella, sentintse amanyagar pel suau contacte d uns dits llarchs y prims que li revoltavan els cabells. 4 L'ubriaguesa no li llevava 1 pler de tenir la dona prop de sí, y aquest pler, mateix que alé de ventitjol nocturn, li omplía de frescors delitosas l'ànima. Sols que la fressa aquella de son cap l' aixordava, dominant y 50- breposantse ú totas las impresións. g Р los primers moments la fressa era encar passadora; mes aviat s' hi sumaren altras sensacións que la feyan intolerable. Un gran xórrech, com d'aygua tebia, brollá, en un indret imprecisable de son cos y and pujant, pausadament, pausadament guanyant en rapidesa á mida que s'acostava al сар; y, d' improvís, lo comandant sentí ab molta extranyesa que plovia En son cer: primer eran gotas espayadas, després 4 ruixat, mes tart

Page 68

АШ = qa xáfechs que amenassavan anegarli las profonditats del crani... Mes, no; аһ tot y l' abundor de liquit que hi queya, lo crani no acabava d' omplirse May, com si fos un pou sense sol... Lo comandant obri ‘Is ulls, esvarat, y espolsá 1 cap. Pel badall dels parpres, inflats y rojos, la mirada borrosa cebí espessas boyras verdas y grognencas que 's bressavan en I! ayre esfumant las ratllas y colors dels objectes... Volgué mantindre 'l front alt y no va poder; un gran pes que hi havia á sota li feya tórcer y caure sobre 'l pit de la dona com en un perfumat coixí. Alashoras recordà. confosament aquells capells antichs, grossos y brunyits que havía vist en el museu artilleria, y li semblá que son cap se tornava un d' aquells capells, inmens y rodó com una marmita. Y mentres- tant, l'extranya pluja, convertida en cascata, se hi buydava en devasall seguit, impetuosa y escumejanta, com l'aygua per la resclosa d'un molí, deixant una humitat que atravessava T ánima, una humitat extranya, pe- netrant y torturadora com las fredors d' una cremadura. Entré mitj de núvols que tan aviat eran vermells d'escarlata com de negre d'òs, algunas llumenetas trémolus é inquietas comensaren á dansar al davant dels parpres, altra volta closos; y 'Ï pensament de l'ubriach se posú á perseguirlas, ara á l'una, ara á l'altra de las que guspirejavan mes; pero, talment com si las bufés, se li tonfan així que las atrapava, y alashoras Y atenció li fugia у aumentava son neguit. Y la fressa, aquella fressa aixordadora y la pluja infernal que no paravan ni un instant á la fí anavan á rompre 1 cervell, que havia crescut, crescut, com una esponja sucada, fins á no cabre en son clos y empényer fermament las parets d' de que'l subjectavan! Y 1 crani dolía у 4 cops tremava com un muralló consentit que va á esfondrarse. Un esglay pregón sopt al Home, Volgué aixccarse, cridar, fugir, mes no pogué, sas forsas no obchiren aquell rest de sa voluntat angoixada y, vallas no valles, permanesqué aclofat, com mit] adormit... Y alashoraa sentí que una campana, ó potser una trompeta, fent retrúnyer per tots los recóns de son cap las estridencias llancejantas d' un toch guerrer, aumen- tava 'l concert diabólich; y la cingla de ferro que li voltava 7 tronch s' е trenyía mes y mes, aixafantli la freixura, y una mena de tenallas rohen- tas —la ma de la mort—lioprimfa la nou del coll fins á ofegarlo... Los peus у l'únima se li gebravan en- semps... Fou un moment de lluyta formida- ble, Lo comandant se posi en peu, los ulls badats, sens mirada, y unglejant ab los dits erispats lo tovalló... L'ayre cremava y's fonía al tocar sos llabis; grans bromas moradas li cegavan la vista, lo cervell s' obría, esclatava com un polvorí abrandat... Doná dos passos, esti rant endavant los brassos y manossejant es- baradament,,. y, de cop, se desplomá mateix que un edifici sens fonaments. Al petar de nassos al sol, doná un cop sort... Teresa, que se 1 guaytava somrihent, aborrida, llensá llavors un xisclet y corre! gué cap an’ ell. xécat, beneyti—li digué, tocantlo ab lo peu y esclafint una rialleta. Mes lo comandant no 's тоша: sols ana ma, que havia quedat tor de llom sobre la catifa, obrí ‘ls dits al girarse.

Page 69

pl = dona, alashoras, cridá á un cambrer pera que'l duguessen al Ílit. Mes, al ajupirse per cullirlo, lo criat murmurá aterradissim: Pero, si está mort!! | Teresa s' esgroguchí: per son cervell creuhá atropelladament l'idea de | sospitas, d' empresonament potser, y, aprofitant un moment de trahut y confusió, s' esmunyí felinament cap á la porta y desaparegué: no' deixava res seu en l' hôtel. Al entrar un metje de la próxima Casa de Socorro, cridat.á tota pressa pel fondista, guaytá ab las cellas frunzidas la lloch plé de claror y de des: ordre, examiná la taula revolta, examina 'l cadavre y, al extendre la but- Meta de defunció, post sens vacilar: *Apoplegia fulminante, Victor CATALA LA TREVA Baix tas parpcllas, casi closas, procura l' éxtassis guardar, De François Coppée perque tas ilusións hermosas vingui un suau flayre á perfumar, Ja 'ns desenllassa la fatiga, Y mentres dormis, dolsa nina, quéda't així, mentres cansat jo recolzat sobre el coixí, ' ton cap reposa, tendra amiga veuré la calma com domina sobre ‘Is cabells d' or escampat. la tempestat de ton bell sí. СаПа, que tot quant dirme pensas rs la ditxa que ara sents, Traducció de no val aquest somris que llensas ple d' amorosos agrahiments. AXADEU Doria Hosrar. ок TÀRREGA, ( Segón premi del concurs de fotografías celebrat pel Centre de Lectura de Reus.

Page 70

«= Dos Gasos EN COMPETENCIA PENSAMENTS (рег. J. Llopart) No solzament tens de procurar que tot quant diguis pugui tornar â ser dit, sino que hasta tens que dirho de manera que sı 's repeteix pugui fa- vorirte. Per arribar á la plassa de la “Peli- citat“ necessariament te que passar- se pel carrer de las “Contrarietats.* Es lley de la vida que no comen- realment á viure fins que conei- ап aném morint, N L' ilusió es la mare dels inconve- À nients, \ La proba de que son perju- \ dicials las ilusións, está en que \ quan ja han sigut descubertas, no tornan mes perqué ло se- rian ben rebudas. Quant menos cas fas- is de la vida dels al- tres, més podrás disfru- tar de la teva. En la vidà comú, es mes práctich un “pot ser“que cent negacións. Ab tot y haver mogut tan soroll, no se "п ha pogut treure l' aygua clara.

Page 71

SOY = La visita DEL Pavri (per Mariano Foix) Mariana Fais —A veure si m' estimas gayre... Per cada petó, un ou mes á la mona.

Page 72

oe: ELS SOROLLS SOTERRANIS DEL CARRER DE Caspe (рег Apeles Mestres) Moltas solteras diuhen que de: un bon espós, pero en realitat lo que vo- len es una bestia mascle y que guanyi 6 tingui diners pels dos, Els novelistas per entregas, son uns timadors de la realitat. L'ignorancia el un any en fer un castell de suposicións que 1 sabi tira 4 terra en un moment. Per l'home senzill no mes hi ha un sexo contrari, per l'home de mon, n' hi han dos. L'amistat es una mentida com una que cau de vella per falta d' ha- —Diuhen las malas llenguas que son els jesuitas que fan una mina. = = Déixi'ls diri Per mí e: que ho fá per fer par á las Dona que baixa la vista, necessita home que Ï' obri. L' acaparament de riquesas prové de vicis y passións al igual que hi Provenen els despilfarros; la sola diferencia consisteix en que uns vicis ,fan escombrar cap á dintre casa y altres cap á fora. La llengua es la bestiola de la casa. Boca femella que riu, boca y bossa mascle que badan. Ab l'inferior no hi vulguis franquesa pèrque abusaría de tú, y abel superior tampoch, perque ell tindria por que tu abusessis. Quan ja arribis â perdre las ganas d’ enrahonar, llavors será quan haurás arribat 4 coneixer el mon.

Page 73

"ER Detrás d' una dona que fumi, sempre hi han un б mes homes qu' escupen. Ab dona que bada, basta trabeta. El marit es al café, , la criada ab un senyó, la senyora es al carré, y la pau es... á recó. Ramón Massir EL TIRO-LIRO Acaba d' entrar en una casa de dispesas baratas un estudiant, y al ser 41 hora de sopar presentan á la taula una plata de bróquil Cada dispeser se l'amaneix ràpidament, dihent tiro-liro, y tornant el cetrill á puesto. L' amanir dihent tiro-liro es la consigna que 'ls hi doná la dispesera al entrar en la casa. També l'ha donada al estudiant; pero aquest prolonga 'l tiro-liro, tant com li dura I’ alé, y va passejant el cetrill fins 4 deixarlo escorregut. Indignació de la patrona. ere, Hi diu demà busquis un’ altra dispesa. ¡Y sixó, senyora? pregunta l'estudiant, La patrona ab resolució: —Aqui á casa по 'm convé de cap manera: té 1 tiro-liro massa larch. J. Arqués C. A La Escata, (Fotografía de J. Esquirol) Ballant sardanas á la Plassa del Mar.

Page 74

El Se Art religiós. =й = Exrosició D' Авт anticm (per J. Pellicer Montseny) CONSELLS MORALS 1 L' home que á vinticinch anys no té carrera ni ofici, ni rendas, ni benefici Pera surtir d' averanys... Anirá á raure al Hospici. u El mariné ans d' embarcarse sol resar per brens moments, y Л día que vol casarse Corra y cuyta á confesarse y reb tots els sagraments. ш Foll de neguit y desfici va estimbantse el jugadó en un pregon precipici que '1 conduheix al Hospici ó al fons de negra presó. ]озЕРИ Necee y FaricoLa

Page 75

=н LO PARADÍS TERRENAL RECORT DE UN DEBUT (per J. Pellicer Montseny) AL BON AMICH EN GAYETA RODRIGUEZ Tots aquests que van á Nissa, 4 Bagneres de Luchon, á Biarritz ó á Suissa, mereixen una pallissa... per lo panolis que son. Lo qu' es á mí, 'm dona pena veure á n' aquest temps, cada any cataláns de mala mena m portant la bossa plena “© de diners, á un poble extrany se 'n van contents ú buidarla, sols pe 'l gust de poder dí: “la plata sabem guanyaria 4 Catalunya, y gastarla al extranger, lluny d' aquí., Que 'm dispe: si 'ls critico, - y no 'm tatxin d' importá si ab els sens gustos me fico; = mes 10 qu’ es jo, по m' explico que '1 que te sentit comú, def se `n vagi Папу de sa terra inde ce инер av par San bon punt acaba juny, tot nat en abarir Fagan = > | declarant ayrat la guèrra La хора DEL Бохара y fugint d' ella ben lluny. (per Apeles Mestres, Es cosa que 'm desagrada Н lo que sol fe '1 senyoríu. Buscant fresca regalada, no vol passarhi l'estíu, Traspassan molts la frontera y no massa lluny d' aquí, y ab molt bona carretera, i tenim á Vallvidrera que val més que tot Vichy. Vallvidrera es saludable; te bons ayres; nutritius els aliments; gent amable... En fí: 'l punt més agradable per passarhi be 'ls estius. De fonts ab aygua gemada, se 'n troban una munió per tota aquesta encontrada, La Teula, La Rabassada, La font del Fero, el Lli Jò, com soch excursionista, si puch, també toco 'l dos de ciutat, perque 'm contrista no gosar de bona vista; y quan vé 'l temps calurós, agafant per la dressera sense que 'm fassi pó 'l sol, —Ya has vist esos perros como cazan las ratas! Era aa! —Pues dí que si uno d' ells se mete en la me 'n vaig cap 4 Vallvidrera; Gran. y d'allí á la Budallera — ¡Santo Dios, qué estrupiciot 6 í La font den Llavayol.

Page 76

* «Margarita inter porcos.» Esmorzo molt campetxano, ab més fam que un empleat de nou; y tot xano, xano, m' arribo fins al Pantano. M’ estich un rato assentat, y tot contemplant l' ufana de 'ls arbres, y la verdó, molt prompte 'l cos me demana que'per ferm' passar la gana, me п vagi á can Baldiró. Un cop tip, 4 fer la sesta | mé 'n vaig, trobanthi consol; 1 únicament m' indigesta de las cigalas l' orquesta que cantan ab clau de sol. Cap al tart, per la espessura del bosch me vaig internant; y contemplant la Natura, tot el meu cos se sutura d'un flaire reconfortant. Si durava... jquína vida! Quin viure més celestial! allvidrera es sens mentida la terra més divertida. ¡El paradís terrenal! Luus С. SALVADOR A UNA SENYORA VEHINA QUE TÉ EN CAT QUE M'AMOHINA Senyora meva, no sé quin dimontri de mania té I seu gat, que cada dia а casa meva se 'n vé, Menos mal si al cap-de-vall algun ratolí cassés, pro jo crech que vé no més per Si pot cassd algun tall. 51 's pensa, fentlo venir, que jo li daré menjar, pensa mal, ¡tíril á mar si es que no 'l pot mantenir! ¿Diu que té 1 pel llis y fí, u es dócil y ratadó?... due s' ho guardi; tot aixó no m' importa res á mí. Per mes que vosté ab la escombra а ser net el va ensenyar, per xó ell sempre ve 4 regar las flors que hi han á l’ alofmbra. Mes Ф un cop me l' he trobat, sortint de la carbonera y anantse'n 4 la carrera al meu llit, tot engrescat, Ja veu, donchs, que no faig mal 4 obligaria que 'I castigui, y, dispensi que li digui, pro es un gat molt animal. Jo al meu pis no hi tinch cap rata; si vosté no vol llensarlo 1o que pot fer es tancarlo dintre de una escaparata. Qui ab gats y gossos s' abona té de aguantar grans molestias. lo á casa no 'n vull de bestias: ja n' hi tinch prou ab la dona. М J. Sraransa

Page 77

a = A li ү NN Жо No siguém bledas: pujém á dils'hi que si no *s treuhen del cap la ceba dels impostos son una colla de pastanagas,

Page 78

LA MORT DE LA COMEDIANTA Per tot ahont anava, l' éxit la seguía: era la millor comedianta d' aquells temps. Si la companyia era dolenta, bastava 'l nom de la come- dianta рег omplir el teatro y la ta- illa. Els empresaris ab ella anavan á la segura. 99 D'afanys у dolors no cal dir sin’ havía passats. El camí de la vida está rublert d' espinas pel qui no pot donar segura la petjada, y la co- medianta, que per son traball ex- gessiu y corporalment fatigós ofe- ava en son cor tots els sufriments Sela dona y mare carinyosa; sufri- ments yerita~ jubilació que concedeix la societat d'actors, pera no separarse ja dels sérs volguts. i La nit de l'últim diumenje 's po- sú en las taulas un drama dels que representava més 4 gust y en el qu’ havía conquistat més llorors durant sa llarga carrera. Ella hi feya 'l pa- per de reyna boja, y després d’ una escena d'amor engelosit, 's retirà en son quarto destartalat y buyt de mobles confortables pera descan- sar, y allá caygué, ferida com per un llamp, sobre 'l polsós empostisat pera morir al cap d' uns cinch mi- nuts víctima d'un atach que defor- má horriblement las faccións del seu rostre que en papers de nena havía delcitat á tants admiradors. Lluny dels fills y casi sens poder anomenar á bles que ls pú- blichs ence- gats y irrefle- xius no veu- hen, y sols aplaudeixen Jas muecas d' un dolor fingit yartificialque per bé que 1 lemostrés, no era may com el que no 's trasiluhia més enllá de l'escenari ab L rar. D' RLLAS (per Sold) cap d'ells. Atrafegats els cémichs per tan ines- perat succés no sabian que fer. El püblich patejava y xiulava per- que retardan la escena en que havía de sortir la Rei- na, y al avan- sar пп dels ac- tors capalpú- di intensitat blich pera fer que 1 sent la Un cor d’ home enamorat, quin braseret perescalfarsel... Saber la noti- ona que cia y suspen- pena. dre la funció, Débil per naturalesa, malaltissa, havía de recorre d' una població 4 l'altra, sense descans y casi sense horas per donarse l'alimentació que necessitava, y la major part del temps allunyada dels fills del seu cor, que tant estimava. Boy podría dirse que la temporada més llarga que passava entre ells era aquella п quina anavan camí de florir, y ni 1 plaher de criarlos havía pogut fruhir. Com se devia 4 l'art, el ma- teix art la'n privava. Era un hivern dels més crus y ge- brats. La comedianta esperava ab dalit lo proper terme de la tempo- rada que havian comensat en una important població fabril de la pro- vincia de Barcelona. Esperava tam- bé arribar al complement dels sei- xanta anys pera tindre dret á la no faltá d'aquell la veu que protes: tés, ni tampoch qui demanés que li fossin tornats els diners d' entrada y fins qui assegurava que s' havía mort de per riure, puig ell l'havia vista morir cn altres comedias. S'enviaren telegramas á la fa- milia que sigueren rebuts fora Ф hora per pendre el primer tren que sortís de Barcelona. Feya mes de dotze horas qu era cadavre y com la familia no compareixia, l'arcal- de del poble disposá l'enterro per l'endemé á la tarde que hauria si- gut una grandiosa manifestació de dol, 4 no arribar els fills y ferse cú- rrech de la morta per endürsela á Barcelona ahont en vida havía mos- trat desitjos d' ésser enterrada. Se procedí 4 la soldadura del zinch que forrava la caixa, mentres

Page 79

е PAYSATJE HOLANDÉS (per J. M." Marqués) Г enterra-morts ex- plicava á un dels fills el fet extrany de que després de tantas horas, el cadavre no aparcixia епсагса- rat com solen serho tots els que havía tocat en el temps que portava del of- ci, misteri qu’ ell s' explicava per creure que ‘ls comediants tenen las articula- cións dels membres desllorigats. Com si fossin els cómichs, artistas de circo-egliestre, El dia seguent aparegué trn pre trejat per un cel gris y than térbola, is desnivellats carrers ab mullena per. la pluja mohina que queya ja desde la matinada. obrers de las fábricas demanaren á l'amo pera fer fes- ta aquella tarde, puig volian testimoniar son tribut á la come- dianta que tant ha- vían aplaudit I' úl- tim diumenje 4 la tarde. hi sigué concedit, y á las tres sortí 1' acompanyi ment del teatre, que- dant en l' escenari els draps negres y escuts endolate de la guardarropia junt Bosch de Harlóm. ab quatre raquitichs ciris qu’ espurneja: van encesos en las . acaballas y formaren la capella ardent de l'artista. L' acompanyament silenciós seguía camí de l'estació y ja passava per sobre 'l pont de ferro que frangucia'l riu, presidit per l'arcalde y familia de la finada. 'S colocá la caixa y cadavre en el furgó d' un convoy de cárre- ga; continuava plovent y '1 fret gelava 15 ossos; la gent se despedía del dol y sols quedaren l' arcalde, la familia, alguns obrers у 15 cómichs ab cara de magre, eseroguchida ‘per els pochs aliments y 1 fret, ab barba de dugas senmanas y vestits ab robas que Deu l'hagi. (1) [Pot era trist! La claror emboirada per l'aygua que queya mandrosa del cel, la remor de las ayguas del rin esllevissantse ab recansa per entre `Ï pedregal y 15 grupos d'aquella gent que feya comentaris en veu baixa; _ a uival 4 dir: Den l'hagi perdonat el qui `l ya estrenar.

Page 80

ap => mes el paissatje. Els xiulets de la máquina que maniobrava sem- pias quell Ча sentirse mes forts. La companyia, faltántloshi T aucell que mes cantava, resolgué donar per acabada la temporada y en el mateix donvoy emprengué cl viatje, puig també ‘Is dolía abandonar á la come- dianta. Fou enganxada la máquina davant del furgó de la morta y després @ un violent sotrach, com si volgués despertarla, emprengué calmosa marxa cami de Barcelona y en l' andén de l'estació no hi quedà ningú que l'acompanyés ab la vista, mes que uns pobres aucellets apostats sobre 16 fils del telégrafo, ensopits dintre son plomatje, tristos y mitj morts pel fret, seguint ab interés la calmosa marxa del tren que s’ emportava las des- las de la comedianta. е R. Ferrer у С. A UNA CASADA T'acostumas á ruixar el cap ab ayguas d' olors, y ab llassos, pintas y flors ton cabell sols adornar; á tothom vols agradar ab ton capet tan bufó; pero diu la opinió, que si 'l teu cap es lluhit, en cambi '1 del teu marit inspira gran compassió. Joax Via DE TEATRO Una bailarina 's dirigeix al seu empres- sari, dihentli: no'm puja 1зоп me veuré obligada 4 dedicarme á un altre ofici. —Filla meva, no sé qué d l'empressari. —Pero home 4que no veu que al preu 4 qu’ están avuy els aliments, una servidora y totas las amigas del cos de ball la ballém molt magre? li—li contesta Entre dos aprenents que 's pirran per anar á comedia: fiquelet qué anirás al teatro diumenje2 está clar que hi aniré. mina funció posan? o está encare ben decidit, perque, se- PRAT góns anuncian els cartells, farán Otelo ó EL moro de Venecia. UN BANYISTA DESES (per J. Robert) Un vespre á un Café Concert uns damunt de una tarima feyan una pantomima davant de un públich cap-vert, Y un nyébit de aquells astuts al veure que no parlavan y que ab signos s' expressavan, i Pobrets, tots son muts! GONNELLA Роќтісн —М' hi tiro de cap... ells se m' arrapan á las camas... ens n' aném tots plegats Á fons... y ja no haig de pensar mes ab el lloguer de pis.

Page 81

== “¡PAPERINA! —Má... mú caso ab diez... ¡no 'm toquis!... ¡mira que sim’ esquinsas I’ americana... rebris!... —Donchs au, sortim d' aquí. ¿No veyeu que convé que ‘us toqui I’ ayre? —@A... á fora vols anar? ¡Y ara! ¿qu' estás de broma... Si tens mes sex ja sabs que jo sempre pago. — No, home, si no es aixól... Es qu’ es tart, y si veniu 'us acompanyaré á casa vostra. jA... á casa mevall... Bé, vaja, no'm vinguis ara ab romansos... iNoyl... ompliu dos copas d' ayguardent... de... d’ aquell... ¿sabs? ` = Ara voleu beure mes? —iSí, home! Es... es d' aquell de. res... y las camas me fan figa o glopejar... Fa rato que no he pres A me sembla... ¿Qué teniu? Pat - Bé, pero com... com que 'ls petits se fan grans... ¡Ves á saberhol... ТЕП sempre ho deya... ¿Te... te 'n recordas del meu pare: —¡Prou! ¡Ja 'n veniu ben bé de familial... —iVeus2... Ell ja se sabia... cada dissapte estunyinava 4 la mare... res, . ез alló... cada hü per ahont l'enfila.., — ¡La pobra ја se 'n havía fet de farts de plorar! —¡¡Poch á pòchil... ho... ho feya sempre de broma. es ella plorava de veras! ¿No es cert? в clar, home, gno... no veus que І hi feya mal? li Pobre Agnetall ¡Seyeu y estigueu quiet, ó sino rompereu alguna cosal... ë —iiHome, по m' estiris!!... ;Te... te pensas que no 'm costa res aquesta pessa que porto... Мі! int de roba y... y cinch de mans... te 'n farás quinze pelas, зі 'm fas cap set al panyo. —iProu barato vareu sortirnc! €... qué vols dir que 'm va estafar? ome, si no dich aixól. perque... me... me caso ab diez, si'm va retallar género... li uatre bufas!... perque també 'n sé da... ¿sabs tú? —Naturalment. —j¥... y sense natural tambél... ¡Jo soch molt bó, mes quan me tocan la qüestió... agraria dels interessos, me... me perdol... ZR ho sabém! Aixó passa á tothom. ¿Veus?... Toca ‘Is forros, son de seda. а veig que no hi уап planyer res! ... els botóns trobo petits... —iNo ve d' aquil Així 's cordan mes depressa. —iOh, si... ja ho dius tú... mes aixó no es el tractel...

Page 82

Sar Fanrisrica (per Mariano, Foixy = Qué dimontri té aquest gat?... Tot avuy que s' eleotrisa... Aixó acostuma â portar qua...

Page 83

-èlas planxas?... Nosaltres las manejém; pero "ls homes las fan. ue "us penseu que 'us enga- Аз deume ?l bras! jiFuig, home, que т" arru- gasil Sembla que avuy vulguis maltractarme... —¡Miren que jo me 'n vaig! es, ves, Si... tens tanta pres- " Donchs que Deu "us ¡umi Bona nit. care vols mes Tú... escolta.. a. ¿Que no l'heu vist . lumina- fora?... Bueno, també sortiré jo, eniu, ja "us acompanyaté fins 4 la porta. ; —¡Gracias, поу!... Ma... ma cas so ab diez... com... com roda tot ILUSTRACIÓ PERDIGOTAYRE (per R. Miró) —iQue teniu caló, que ‘us des- cordeu l' hermilla? Ы sembla qu’ éstém al tendido de sol. —Donchs au, sortim allí fora, que ‘us toqui un xiquet la fresca. —¡Espéra't, home... qu’ hem de beure una cervesal... —¡No pas jol... Sino voleu ve- nir, vos deixo. Quina hora toc: —Las dos. ¿Que ‘us penseu qu’ olt dejorn? —jiLas dosl! Donchs di aviat hem d' anar als toros? i son las dos de la mt! gque no ho veyeu que tot es fos —i1Fosch!! que El crítich Raymond.

Page 84

aixó... Sembla uns caballitos sense orga... ¿En aquest recó? bla qu está segur... ¡Seyemhi! re es dejorn; m' esperaré per fé i... fae sem- ¡Tocan horas!... las dos... ¿las tres? Enca- ‚ beguda. Sawriaco Boy RECORTS — DE Núñez DE Arce — 1 ¡Tantas esperansas mortas y tants de recorts presents! * De sentiment el cor nostre jamay pot quedar desert, Naix una ilusió y 's mor, mes son cadayre mateix, queda en 1 ánima enterrat al grabarse al pensament. hl Per хо jo que vos porto junts ab mí, fa tant de temps, esperansas enganyosas somnis els mes falaguers, avuy que vostre cadavre va oprimintme ab son gran pes, tinfelís de mí! voldría allunyarvos de ma ment. п ¿Recordas? Al peu d' un arbre en el jardí de ta casa la ja madurada fruyta recullías en ta falda. Torbant la nostra alegría, de prompte ’s trencá una branca, llensares un crit, y jo sens sentit cayguí á tas plant: No sé res mes, pero en somnis me va semblar qu’ escoltava amargants y tristas queixas, tendras y dolsas paraulas, y quan vaig torná á la vida àb una sola mirada van besarse nostres ulls, y's fongueren nostras ánimas. ш ¿Recordas? Sis anys fa avuy que per la volta primera varem jurar estimarnos ab una constancia eterna. ¡Quánt venturosas van corre las horas! y ¡quánt lleugeras! Un desitj, una esperansa, fou nostre dolsa existencia. Pero, va acabarse 1 goig d' una passió tan intensa, y de la fortuna el vent va portarme á llunyas terras. Abrassada del men coll y en un mar de plor desteta, torna—vares dirme- torna que ab tá val’ ánima meva. Vaig tornar... y ja casada estavas, per ma sort negra, y un ángel de cabells d' or desde ta falda 'm somreya, Tot tremolós vaig besar el rostre de la ignocencia y al mirarte 4 tü, 't vegi blanca ‘I mateix que la cera, IV Després, aturdit y cègo, quan me ferí 'l desengany, èn tas volgudas memorias vareig volerme venjar. Busqui frenétich el rinxol de los teus cabells castanys qu’ en l'última despedida vas darme, Agnés, mitj plorant. Mori, vaig dir, el recort d'un sér tan fals com ingrat y escampi al vent feta cendra Ja prenda que aymava tant. Vaig contemplarlo un moment, fins que per l' amor cegat, en lloch de tornarlo cendra als llabis el vaig portar, ¡Ay! vulga Deu que no vegis per llassos de amor lligat al fillet de tas entranyas plorar com estich plorant.

Page 85

v ¿Recordas? Quan en els jorns de ma existencia etzarosa estava trist y abatut pensant lo que de mí fora, aixugavas compassiva mon plor, y ab veu amorosa me deyas:—No 't desesperis, no temi: la sort nostra. Jo ab tá voldré compartir els llorers que 1 mon te donga y ab gloria y amor tindrás E tot quant ton cor ambiciona. Avuy... mon nom fa brillar Ja fortuna capritxosa, y los aplausos del mon mon cor concirós escolta. Mes, com ets molt lluny de mí y no sents.ma veu queixosa, crech sentirlos ressonar en lo bell fons de una tomba. Traducció de ANTÓN PIERA EL JOVE AGONITZANT L escena passa en una cambra aclarida pels últims rai gs d'un sol de Tardor, La màre apesavada y plorosa, te sa cara frech d frech de la del pobre fil malalt. Pera consolar á la entristida vella, el jove agonitzant parla: No ploreu, no, mare mía—perque 1 vostre fill se mor. Espasa acerada y dura—ha mitj partit el meu cor. La malaltía que 'm mata—es malaltia d' amor. Uns llabis me l' han donada—ab un bés ubriagador. Eran llabis que tenfan—de la rosella "1 color, del tey el verí que mata—y de la mel la dolsor! Llabis mes vermells y dolsos—no 'ls somnía 'l deu Amor! Ab un bés de passió eterna—sense recansa, ni por, vaig deixar en aquells llabis—m' esplendenta virior. IxPLORANT AUSSILI (per R. Fradera) —Guardia: una colla de ganassas atropellan á mi esposa con palabras sucias у oops de tronoho. —Eso ray! Que se retira del toreo. Que se la corte.

Page 86

— 85 — A cada bès que 'Is hi dava—me responia 'l seu cor, de la sanch roja y ardenta,—ab la feconda cremor. V la rosella entreoberta—de son llabi encisador febrosenca y tremolosa--destilava suau licor: el licor de las delicias—de las delicias d' amor! Cada gota que 'n bevia,—enardit per la cremor, feya naixer en ma pensa--un somni captivador. Cada gota que plascenta—del seu lliscava al meu cor era un pler qu esponcellava,—era una delicia en flor! D' ilusións 4° eterna ditxa--era ma pensa un tresor, ` de poncellas de delicias--un jardí fascinador, una hermosa Primavera—del plaher ubriacador! Un, cent, mil, besos y besos—en esclat arrobador, com Angels de Ї' alegría—volant @ un al altre cor anavan teixint cadenas—de divins ensomnis d' or! Després, després, mare mía,—el cansanci enervador, ilusións y lors xamosas—trossejava sens temor. Nostra sanch ja no podía—dar mes forsa, ni calor! La joventut sènse forsa—es un sol sense explendor, y horrible foscor s' escampa—al entorn d’ un sol que mor! Després, després, mare mia—el crudel verí traydor agermanat en sos llabis—ab la mel dels plers d' amor, dintre mon pit extenia—son imperi destructor. Y poch á poch s' enfonzava—cor endins, endintre 1 cor l'espasa acerada y dura—de la pena y del dolor! La mare, vol consolar al fill y parla: Fill meu, fill meu, no t’ apenis—recordant el temps millor Oblida, oblida, aquells llabis—qu' han marcit ta virior. QUAN LA VISITA DE LA ESQUADRA INGLESA (per Picarol) Jo, que volen que 'ls digul: crech que l Esquadra de vostés es tant 6 mes digna de re Que la de aquesta inglesos que van pel mar. = ف ا‎ — 81; pero nosaltres som els mossos, y ells son els amos.

Page 87

586 =з. a Tiros BARCELONÍNS.--SIGLE xix (per Tomás Padró +) La criada. Sereno de gala. El jove agonitzant: Oh, mare!, la mare mía,—no vull oblidarlos, no. Ells foren la meva vida—engendrant ensomnis d' or, sigueren font de ventura—per 1 infelís aymador, ells foren Y ánima excelsa—de mon esprit somniador, ¿Qué hi fá que avuy peni y mori—si á cor plé he fruhit Y amor? a existencia es ben viscuda,—vinga quan vulla la Mort! La vida, la vida, mare,—no es teixit enganyador d'anys que fujen sens deixarnos—ni un recort consolador; la vida, la vida, mare,—es l'instant fascinador en que 1 sol de 1' alegría—ens rabeja ab sa claror! Jo he viscut la vida tota—ab un bés ubriagador, si avuy ab nova forsa—reviscolés el meu cor, а nova forsa daría—per un altre instant 4 amor! Un sol moment de delicias—val mil vidas de tristor! 5 No ріогец, no, mare mia—perque 'l vostre fill se mor. 4 (La veu del malalt enmudeix y sos ulls oberts guaytan enamorats la blavor inmensa tenyida de roig pels darrers raigs del sol ponent. É La cansó de las aus al despedirse de la Llum, apar que glosi 4 cán- tich del jove agonitzant, al abandonar la vida. Sols els sanglots dela mare torban el silenci qu’ impera en la cambra...) Joan Ошта Bameman \ UN MANAT DE... *CEBAS» Barla’t dels richs y dels vells, No 't fihis de cap xerraire que Deu te castigará que prediqui llibertat y 't fará tornar com ells. y que fassi d'aucellaire,

Page 88

вт == Tiros BARCELONÍNS.—SIGLE xix (per Tomás Padró +) La maduxaire. El bastaix. Del qui porti molts anells Al home desagrahit y visqui esclau de la moda li manca 1 millor sentit. no segueixis els consells. — : Si 't vols casar y estar gras, Quan t' alabin, clou el llabi fesho ab una coneguda, Afi de no cixir de test; pero sempre del teu bras, pensa que un sabi modest ` es dugas vegadas sabi. Per lletja y pobra que sigui cásati, no 't causi esglay, La roba de la bugada O tesi dre fa olor de dona endressada. Bb ana: que PEG пеш — Joseren RossELLé ESPIGOLADA Entre dugas minyonas de servey: —Mira si son ximples els amos. ¿Sabs perqué m' ha despatxat la senyo- reta? Perque va atraparme mentres prenía del bufet un escuradents dels que gasta el senyor. Sí que, tan mateix miran ben prim... Оһ y aixó que un cop me n'havia servit, sempre 'l tornava al seu puesto! Al mitj del carrer, en un día de pluja. Un corrido 's dirigeix 4 una dona molt guapa que s' está en el portal de una escaleta. „ —Senyora, tindría una gran satisfacció si 's dignés aceptar la meytat d aguest parayguas. : respon la interpelada: —Ab molt gust 1 асеріагё, pero ab una condi que l'altra meytat Sigui pel meu marit... qu’ arribará d’ un momentjal altre. J. Mosrotiu

Page 89

وو Tiros (per Picarol) —. ESCLAT‏ Sentats dessota alzinas rondinayres, sadollats els sentits dels tendres flayres qu endolcerxen el bosch, brollant de nostres cors frescal poesia, ens ferem encisats, de cara al dia, el jurament tendrissim d'un virginal amor. Aquell esclat plascent de nostra historia volguerem enterrarlo en la memoria com esplet del bell temps. Y els rossinyols, que viuhen de dolcesas, fruint ubriagats nostras tendresas glosaren sas passadas ab nostres juraments. Y ara sas notas com ressó tendrissim, feble expressió de nostre amor puríssim, eco de nostre cor, deixém que ab sas complantas I’ expandeixin, que 15 trovayres, amants, s' hi embadaleixin y floreixi en poesia l'esclat de nostre amor, Pure CASSANYAS LA NIT A MONTANYA Quina nit tan tranquila y tan rioleral... Quín cel tan blau, tan net, ahont espargits com á diamants hi brillan una munió d' estels!... Damunt d' aquest jas d' herba estarrufada, tan ample y tou com es, i ben ajeguts, cor meu, de cara enlaire, com s' hi reposa 4 pler! Aquí gosém de las frescals besadas del sanitós oreig plé de perfums de broida y farigola, de romaní y violer, j que Л cap revifa y els sentits retorna 4 y els muscles enforteix, mentres sorpresos per I’ espay sens fitas | а mirada exteném, A i escoltant la feréstega armonfa que f4 'l brunzir del vent, À las remors ressonantas de la arbreda | Y 'l rondinar del rech, que voréjat de jonchs, inquiet s' escorra l per son llit de palets, ahont las flors del marge s’ hi énmirallan mullantse en la corrent. 7 бт m’ atrauhen las nits de la montanya quan els prats son ben verts, las vinyas plenas de rahims y pámpols y 'Ï brancatje d'-aucells! —Sempre á la disposició de D Manuelt... |

Page 90

F — 89 — Y ab tá parlant en dolsa companyia, Twos (per Picarol) Sentir com vola 'l temps, fruhint la vaguetat d' aquestas horas de benestar suprém en que dorm l' home y la natura mare lo cor ens invadeix ab sas ombras, sa calma y sos misteris qu'escampa arreu, arreu... Ara que hi som al cim d' eixas montanyas, avuy que aquí 'ns trobém, apartats de la prosa ciutadana, ben lluny del mon rastrer, ubriaguemnos de rüstega poesia en mitj de flors y herbey, que aqui la vida exuberant hi esclata 1 y el goig es pur y etern. Н Be prou que ‘ns hi veurém altra vegada voltats d' aquella gent, l que ab paraulas de mel, ulladas dolsas y llabis riallers al davant teu te fan la gara-gara y ab sas llenguas de serp aixís que veuhen que has tombat la esquena te deixan sense pell. Si, allá á ciutat tot es mentida y farsa.’ Veurás per tots indrets grans cavallers y damas qu’ enlluhernan Ç cats COM reys ul si 'ls miras d' aprop, per poch Que furguis, Á aviat venrás ben be, que no es pas or tot lo que Ili y"quelsota de joyas d' oripell y de robas llampants sovint s' hi amagan miserias y res mes. En mitj de tots aquells que á sí mateixos se diuhen gent de bé hi han ignorants que 's creuhen esser sabis, vanitosos, caps verts, homes farsants que passan per molt dignes y donas de poch seny, alguns ab grans fortunas apiladas robant á tort y á dret y ostentant ab orgull honors y títuls que han comprat á bon preu. Els uns als altres de rehull se miran er salóns y carrers y entre 'ls cmbats d' aquella mar revolta de caps sense cervell, qui hauría de callar es qui més crida y s' enganya al mes llest y en la batalla de la vida, sempre i Surt guanyant el pervers. Girém ја 1з ulls de la comedia humana у ue á voltas bé distreu, fruhim el goig d' aquestas nits serenas E que 4 ciutat ja riurém. Guayta allá dalt la lluna... Qué rodona!... Fins me sembla també que ab sa ampla cara de pierrot mofeta del mon s' estigui rihentl * Quiser —ja poden mirarme: soch el regi dor de mestalla del Ajuntament...

Page 91

-— 0 — Ex EL ParateLo (per J. Llopart) ИТ EXITO SENSACIONAL LOS BEBEDORES Е SANGRE INOCENTE i SICAS VENTRILOQUIA METEMCROMOFO iy LARIAL MIMOS a Jo cents Baian Earn Lal Género ínfim.—olt soroll у moltas nous, plenas y buydas; pero sobre tot baratas. -

Page 92

өй = UN: MAL NEGOCI El Farrenyo y el Mal ánima havían quedat en trobarse 4 las cinch de ‘ja tarde á la taberna del Mandonguilla. А un quart de sis hi arribá el Mal ánima, donê un cop d'ull per la ta- «berna, y contrariat per no véurehi al seu company, enjegá un renech dels ‘més recargolats, demanà al mosso un got de vi, y se sent á un recó de la "botiga prop d'una taula greixosa y plena de moscas. Dos 6 tres parro- “qhians que per allí hi havía 1 saludaren ab deferencia y mal dissimulada ‘lacie, pero el Mal dnima, que no tenía ganas de xerrameca aquella tarde, contestá "ls saludos ab una mirada y moviment de cap com volguent dir que no estava de filis, y que 'l deixesin tranquil, =1 El mosso li portà 1 got deví, que Ч Mal ánima se'l empassá com qui pren una píldora. S' aixugé 15 llabis ab la mànega del gech, desde 'l colze â la má, y fent una ganyota de satisfacció demand més vi. Quan el tingué “sobre la taula, del £nfern del gech va, treures la petaca, y ab catxassa y "murmurant entre dents va fer un cigarro, qu’ encengué y fumá poch á poch, tirant el fum en l'aire. "Poch després arriba 1 Fayrenyo, sent rebut pel Mal dnima ab una tun- 'gada de improperis y renechs per la seva falta de puntualitat, —Y 11 Pastetas ¿ja es allf?—acabá per preguntar el Mal ánima. АШ he deixat fa rato, у no hi ha cuidado de que 's mogui, 'T torno 4 “dir que aquest xicot te ganas de traballar: Jo'n responch. May dirías quina “nva fer ahir? Раѕауат jo y la Bisca ab ell pel carrer del Hospital, quan va adonarse que d'una escaleta de prop del carrer de Robador, sortia ‘una dona ab un cabás y una clan de pis á las mans. Tot d'una 'ns digué:— ¡Alto! —Jo y la Bisca 'ns vam deturar extranyats, у '1 Pastetas, mirant de dalt 4 baix la casa d' ahont la do- naaquella havía sortit, va dirnos: $ —Ме sembla que hi agafat — L'ixáw pe uns uLers (per V. Buil) eix, noys. Aqueixa dona del ca- ás ha de viure en el tercer pis, puig el quart está per llogar, y «nel segon hi ha gent en els bal- cons. A casa seva no ha de ha- yerhi ningú, perque ella portava á la má la clau del pis. —¿Somhi? —va dir. ` —Jo, que per anar ab la Bis- са no tenía ganas de fer feyna, ` Vaig arronsar las espatllas, y ja "а va tenir prou el Pastetas, pe- ra dirme: —Está bé; es cosa meva. Es- pereume 4 la Rambla. Sens més, ens va deixar; puj4 escalas amunt, y no havía pas- Sat un quart quan ens compareix 4 la Rambla, cantonada al ca- Trer del Hospital, ab un farse- llet de roba á la má, y unas arra- cadas d'or y set pessetas 4 la hutraca.—¢He?—zque % sembla mo, per ser el primer рї que fa? P р! ег pis El Mal ánima, qu era home de pocas paraulas, expresá la 56а admiració ab un moviment sculs de la "cara, у digué . —vaja, noya, sigas mes prudenta: no está bé que al Farrenyo: slain ИО Семей paida У

Page 93

— 92 — —Bueno, beu, у ÚNQU ESTA BEN AGARRAT iApa, tú, no dor- anemse'n, qu’ es tart. (per Picarol) mim! Adelanta't. — ¡Juanito —cridá — Dit aixó, el Pastetas, portan dos de la fortal ab las mans,á las but. En un dir Jesús s' xacas dels pantalons, empassaren dos gotets tot fent el tonto, 's sepa: d' ayguardent; pagá 1 rá dels seus companys, gasto el Mal ánima y y 'l Farrenyo, després sortiren al carrer, qu' d' assegurarse instinti- era el de Ripoll, tomba- vament de que no s' ha- ren pel de Copons, y vía oblidat la llensado- enrahonant en veu Ba ra, agafá l acera de la xa del negoci que por- dreta mirant cap 4 Jun- tavan entre mans, arri- queras, y als pochs pas- baren al Arch de Jun- sos entrá en una escala queras, ahont els espe- estreta y fosca, pero rava, tot fent l' orni, ben enrajolada y pinta- passejantse amunt y da, com de casa de se- avall pel indret de tres nyors, 6 quatre casas, l' ano- Darrera d'ell entrá menat Pastetas, qui, al poch després el Mal dni- veurels, s' hi acostá. ma, y al mitj minut el exclamá '1 Pastetas ja estava al Farrenyo-'t portas com seu puesto d' honor, vi- un home. gilant, pero fentse 'Í pa- —4Сбт está aixó?— gés. pregunta el Mal ánima al Pastetas, —Ha sortit no fa gaire, —Y ¿has anat á tru- car? —No havía acabat de tombar la cantonada, quan he pujat al pis y йе trucat dos cops sens ue ningú respongués. A be ay el gue ra? —Es-al carrer de Sant Pere més Alt. No hi ha cuidado. — Bueno, no hi ha que perdre temps; m mos á la obra—digué 1 Mal ánima. —Tú—afegí dirigint- se al Pastetas--no't mo- міз del pew de Y esca- a, y si pujés algú, tru- cas dos pichs, 2916 mës?- digué el Pastetas -- afanyós pera ferse útil, —Res més, ja ho sabs —li contestá el Mal áni- ma.—Vigila, y prou, Y ara espera que haguém entrat nosaltres per po- sarte á la escala. Y dirigintse al Fa- rrenyo, va dir: El cop el venían pre- parant feya días. Se tractava de robar 4 un senyor extrany y rich que vivía sol al segon pis d' aquella casa. Els tres lladregots se feyan moltas ilusións respec- te'ls resultats del robo, sobre tot el Mal dnima, que ег dirigí 'l cop y sé 1 qu havía d'entrar al pis, lï tocava la part més grossa del botí, Des- graciadament pels tres Canallas, la cosa no 's presentava tan bé com ells sé figuravan, puig l'amo del pis, al que ro- bar volian, se trobava 4 casa seva en aquells moments. Cert que 7 Pastelas l'havia vist sortir, pero, distret lie- ` go, по l'havia vist en trar al poch rato. Ben lluny de pensar el Mal ánima que ' tret li anava á sortir per la culata, com vulgarment se diu, pujá depressa y animat l'escala, deixant darrera seu al Farre- туо. Al arribar al pis Que robar volía, d' una Butxaca interior del —Con un alcalde gusto gronzers'Ril...

Page 94

= 98 gech se неве una Пагва es- UNA PROPOSICIÓ ATREVIDA (per M. Foix) Carpra, ab la que comensá á forsar la porta. Aquesta cedí lina mica, Sense fer apenas so- roll. Ensemps el Farrenyo vi- gilaya l'escala, empunyant un gavinet de llengua de vaca. A mit] fer, el Mal ánima, deixà Y escarpra que queda enclosaen- tre la porta y 'l bastiment, se mirá al Farrenyo, y abun ges- to li expresá que li costaría Una. mica fer saltar el pany. Sens perdre temps s’ escupí 4 Tas mans, las va fregar una ab l'altra, y reprengné la feyna ab dalit. La porta cruixí. La cara del lladre s' anima sobtament de malsana alegría. Pero 'l soroll que feu la porta al cedir baix Ta pressió de l' escarpra, 'l sen- tí Ï amo del pis, qui instantá- neament se doná compte de lo jue contra ell se perpetrava. [пу d'atemorisarse, sens fer remor va treure un revólver d' un calaix de la taula d' escriu- те, y després de haverse cer- ciorat de que tenía tota la car- ga, de puntetas, sens fer 10 preneh ei passat) més petit soroll se т aná сар Pug pussalle, р G Enee danost ашат A ым эли чаштан ра. йн tants lladres com entressin á casa seva. L’ havian robat fe- Un SOGRE sorr (per Mariano Foix) уа poch temps, y encare соп- Servava en l dnima quelcom de l'ira que'l fet li produhí. La casualitat li portava com per la mú l'ocasió de venjar- ` se, de poder rebre ‘Is lladres á trets. No se li escaparian. Els deixaría entrar, y un cop din- tre, un y altre, tants com fos- «sin, caurían atravesats per las balas del seu revólver. A ff @assegura '1 cop, se colocá darrera de la porta, atent y en guardia, casi sens respirar. Mentres tant el Mal атта feya traballar l’ escar- pra, y 'l pany s'anava tren- Cant poch á poch, cruixint la porta com si 's queixés. De prompte aquesta s' obrí fent nn soroll sech, com d' àr- ma de foch, encare que no me- tálich ni intens. El Mal ánima Y 1 Farrenyo cambiaren una Mirada d' inteligencia, com Yolgent dir qu’ havía arribat el moment suprém. L' amo del —Si 't determinas á fugir ab mi, domá mateix — ¿Qué dius, noy?... No t' entench. —Res, papd, diu qu’ encare no li ve bé casarse. —Ah, aixó ja ho havía sentit, y tots ho sentim bé prou.

Page 95

اهو Det camp pe Rosia (per R. Tusquets)‏ pis, aguantant la respi- ració, esperava darre APOLOGÍA DE LAS VIUDAS Llegida en el casament d'una hermosa viudeta reincident ¿Altra vegada? . . . . „а Беу. Jahoveig. “La soletat es tan trista!„ “Ningú sab lo que contrista com qui 's troba en pas tant leig., “Que l una nit, un basqueig, que l' altra ve un cop de tos Y no 1 din punt de repós..., “Després una dona sola — 7 si passa un tropell s' amola..., ¡També ho dich; val mes ser dos! Aixó es natural y plá. ¿Quin mal fa la companyí: soletat en el día ra dela porta còm án- gel exterminador, deci- it á matar per venjan- ` sa, per gust, per neces- sitat. A tot aixó, en mitj d' un gran silenci, el Mal ànima obrí cosa de dos pams la porta, y, com á darrera precau: ció, desde 1 escala, allargant el coll, tra: gué 'Ї cap dintre del pis per donar un cop d'ull, y no sens espant va po- der veure una má іп- móvil empunyant un re- vólver. Al mateix temps l' { amo de la casa, al veu- res descubert, tingué una idea repentina, d' una brutalitat esferehi- dora, y sens donar temps | al lladre 4 retirar el cap, se desplomá ab to- tas las sevas forsas so- I bre la porta, que 's tan- { cá segant completament el coll del Mal dnima, uedant mort ab el cos fora l'escala у 'l сар dintre del pis; amora- tat, trayent la llen- gua... | ADOLF MARSILLACH no es com á la nit, es clá! К О De nit, comensa á pensá | ab el difunt... s' entristei y com qu’ 4 n' allí mateix «el tenia al seu costat... al veure que se 'n ha anat... per consolarse, 'n té un feix!... —2No sabs ser sola? Aixó ray d —dirdn molts—jEntra á un convent! Aviat ho arregla la gent!... ¡no deu havé enviudat mayl Apart que un convent fa esglay á un cor jove y aixerit... , Ja’s passa 'l temps divertit... de dia 's té companyía. ¿Pro que n' ha de fe di Sı ella la vol á la nit?... а, Per xo comprench que las bonas

Page 96

95 tortoretas despariadas que encare que desoladas, зе recordan que son donas, al trobarse encar bufonas, quan algú 15 vol proposá w entrin á un convent, ben clá H responguin: ¡Quíns afanys! Entrá á un convent? Tinch trent’ {No pas per ara germá! [anys. Al contrari, lluny @ aixó jo trobo molt natural qu' 4 la vida conjugal hi tinguin inclinació. ¿Hi ha acás al mon res tan bó com I’ amor, si es ben comprés? Lluny de negarse may mes 4 dintre 1 seu pit covarlo, las viudas, douhen tastarlo no un cop, sino dos... 6 tres! 511 primé espós fou dolent, potsé l'altre será bó; $i l' un fou butzinadó Y altre será complascent: Es ademés molt corrent qu'en la variació está 1 gust, Y per xo trobo molt just que las viudas no = aturin ab un сор y que procurin ensopegá un altre ajust. ¿Y ademés, els fins sagrats que la dona ha de cumpli? Per qué ha nascut? Per teni fills, y si pot sé 4 grapats. Dintre de son sér tancats porta 'Is gérmens de la vida, y Si 'ls seus debers olvida dedicantse al celibat, de Deu y la Humanitat te de ser sempre malehida, Mes no cal; si bé 1 seu cor no olvida al primer marit arriba un dia qu’ un crit, sent á dins d' un altre amor. En lo mes fondo, pel mort, hi guarda un recó sagrat, Canaqués. (Fotografía de J. Esquirol) La Platja gran.

Page 97

mes tot lo demés ja bat per un altre á somatent, Puig l'amor es mes ardent després d' una vindetat! Y llavors ja ve 1 camí qu’ ella sab tant de memoria, y dels seus quinz' anys la historia torna altre cop 4 llegí. jQuants recorts d' aquell ahí tan anyorat y volgutl jQuantas voltas se li acut el recort del primer bés y 'l que reb de nou, creu qu es el primer qu’ ha renascu Y llavors, altra vegada venen rissos perfumats y suspirs mitj ofegats, Y horas de curta durada: torna en sos ulls concentrada á lluhir la flama ardenta de la passió, y s' alimenta de frasses dolsas com mel y torna 4 renaixe 'l cel que '1 mateix carinyo, inventa. Y s' amagreix poch 4 poch y parla tota soleta у en la iglesia esta distreta у no està tranquila en lloch. Sa respiració es com foch y sent en el pit un pés... y si acás comensa un rés per Y ánima del finat, queda 'l rés á la meytat pensant ab l'altre promés! Si es viudo també com ella el segón marit que troba se ‘Is imagina molt nova aquella vida tan vella. El posar al gat la esquella no 'ls ve de nou, y sabent portarse ab enteniment els génits, no 's mouhen guerra, y d'aquí ve que la terra se 'ls transformi en un Edén! Mes si de cas es solté el nou marit... ¡Quína ditxal de la missa no 'n sab mitja y ella 'l porta com un bé. Com qu’ ell ignora 1 papé que en el reparto li toca, es natural, Y equivoca molt sovintet de camí y ella ‘1 té de conduhi per la má, com un tanoca! — 06 = Y ha de servirli de guia arriba al Paradís ntli molts cops:—Aixís s' ha d' anar per fer mes vía. Ell com 4 novici 's fia dels consells qu’ ella li dona, y Si algun cop enrahona del casori, ab embelés din:—Per casarse sab mes dona viuda, que minyona. ¡Y es clar qu’ es aixís mateix! No’s creguin que sigui broma, perque 1 carácter d'un home sols una viuda 'l'concix. Ella 75 gustos adverteix del seu socio, y molt aviat lı té 'l génit estudiat y aixó estalvia renyinas, Per casarse las fadrinas ja haurían d' havé enviudat! Ja ho veuhen, donchs, si es ditxós un home si ab viuda 's casa; s'estalvía guerra û casa igu'es un estalvi molt gros! Ademés, surt ventatjós, puig el que 's casa de nou - ab soltera, gasta prou en рова '1 pis amoblat ¡com la viuda 7 té parat ja troba dona y llit toul Posém donchs el punt final 4 n'aquest vers poca solta, Je ps 4 tothom qu’ escolta la vida matrimonial Aixó ho dich en general: en particular dir: u’ ab viudas va molt mes bé: s solteras no s' apurin; si 's volen саза, procurin quedarse viudas primél (A tas víctimas) Y vosaltres que conech la professó que us corre ara, vosaltres que feu la cara A de colomins dantse '1 bech, erdonenme I’ espatech: ` aquests versos que hi llegit. Jar estich arrepentit ` ^ ' haver sigut tan xerrairel Nada, no cansars'hi gairel... jiDen vos dongui bona nitll ` ` М. Rwsec +

Page 98

Mes breu que 'I trànsit de Paris á Madrit, es el trànsit del Mon & l' Eternitat. Aixís se va de- mostrar en l' última cursa.

Page 99

2 VE = LA MARE CANTORA (IMPRESIÓNS) Es el recort d' unas impresións rebudas en l'edat en que mon cor sé desclohía á la vida; en que jo encare feya versos 4 una Julia de trenas penjants y faldilla curta: l'edat en que comensan á naixer las ideas embol- calladas de melangiosa Y vaga poesía. 1 A la casa que jo m' estava 4 Murcia, davant per davant del balcó del meu quarto, á l'altra banda del carrer, hi havía una finestra ab gelosia, d'un convent de monjas. Voltavan el convent, ademés del seu propi, una munió de jardins que li feyan un estoig de perfums: més enllá montanyas blavas; y el cel més blau que las montanyas. Quan arribava el més de maig, cada entrada de fosch, eixia jo á. n’ aquell balcó pera gaudir de las melangiosas delicias d aquells instants y pera sentir, al convent, la veu de la mare cantora, La gent del poble feya corre moltas historias referents á n’ aquella monja, mes tothom convenía en que havía estat tiple de sarsuela, de las bonas, y que sa entrada al convent era l'epilech d' una historia d' amors, La fosca anava invadint la terra; voleyavan al entorn de llurs nius las aurenetas, agullonant I’ ayre ab aquell xiscle agut y fí com las plomas de llurs alas y de llur qua. Al carrer, un aixàm de xicots perseguía á cops de canya las pobras ratas pinyadas que, de tant en tant, queyan esmortuhi- das negrejant per terra com pellingot Al convent se sentía el drin gar malaltis d'argentina cam- = aneta у, ú poch, passa- MAL SÍNTOMA (per es Mestres Fan pels forats de la’ gelosia PARRAS, las flametas de las velas par- pellejant com ullets presoners curiosos de contemplar la vida exterior. De tant en tant, en- fosquint molts d' aquells fo- rats, s 'extenían grossas om- bras en las quinas s' hi reco- neixía la forma del manto de las religiosas. Després las fla- metas s'inmovilisavan, l'orga comensava 4 fer sentir sa veu nassosa, y las monjas se posa- van 4 cantar: era un concert de veus esmortuhidas, múste- gas, mates, germanas de las lcl ‘orga; mes de sopte, com un raig de claror brillejanta, fendent l'ambent adormit y gris d’ una bauma humida, pas- sava á través d'aquellas veus, un’ altra de ferma, lluhenta, plena de vibracións de vida: èra la de la monja que 'l poble anomenava, per sa bona veu, la mare cantora. Llavors, al carrer, algún transeunt s' aturava escoltant ab posat de dilettante y fins expressava ab ganyotas у MO- yoy, å Espanya cada día aném pitjor. viments del cap el seu раге! Si noy, a cada dia isa [ongan tes curtas; las algún pagés, que també escol- — burillas.

Page 100

Tiros (per Picarol) Molt mes rich que |" al- tre Girona... Jo, tot el día т passejo... — 99 — tava, s’ exclamava: “¡Leñe, paece que está uno en el tiatro!..., Y llavors, la meva esbojarrada ima- ginació, baix l influencia de l'hora y d’ aquella veu, prenía volada y jo tenía de seguirla. May vaig poder representarme la monja aquella com 4 tal, sino ¡ves quina extranyesa! ab el trajo y la figura de la tiple que sortía en una sarsuela de moda á las horas: cantava una romansa molt bonica, l’ únich bó de la obra; un dollet de música poética, plena de sentiment, endolcint tot un devassall de xistes fastigosos y escenas sense solta. Y mitj clohent els ulls, veya jo (es dir jo, aquesta boja d' imaginació) una figura ideal, bulona, empetitida per las dimen- sións del ample escenari; $ avansava cantant; du- ya 'l trajo típich d'una provincia espanyola, no re- Cordo quina; pentinat molt ayrós, faldilla curta ab antiquelas, gorja descoberta, ornada d'un collar de perlas... Llampegavan las antiqüelas que pique- tejavan las foscas faldillas, y llur llampagucig viu, feya contrast ab la lluhentor entelada de las per- las del collar, las quals, ab las vibraciéns de la gorja, s'bellugavan fent serpentejar l'enfilall, com Si estiguessin plenas de joya per haver retrobat en aquella pell fina cl nacre ahont nasqueren. La llum del prosceni 's difonía, barrejada ab ombra, per las altas de la cantant y una taca d'ombra. damunt el Парі superior simulaya un levíssim y encisador pèl moixí. Els ulls, grans, de negra lluhentor, res- d'ombra cálida. ï. Mentres tant las notas de la romansa anavan rajant de sa gola ab una vibració que las feya gay- rebé visibles com blancas papellonas voleyant al entorn de sa boca, flor vermella d' aquell cos plan- ta de la harmonía... El final = atansa, las notas son ara rápidas, curtas, llampegadoras com las an- tiquelas del vestit.., ¡silenci! ага ve la nota final: el cos de la tiple 's decanta un xich cap endavant, per dessota 15 plechs, que palpitan, de sas faldi- llas, sos blanchs peuhets s' avansan quelcom; las mans s' aplegan demunt del pit com aturadas allí, plenas de curiositat amorosida, 4 escoltar com bro: lla del cor aquella harmonía: fins las perlas no 's bellugan com si també escoltessin corpresas... y la nota final surt, se perllonga á l'infinit, puja, puja, com un raig de llum qu'anés d'aquells llabis al cel. Estingida aquella nota, P encis meu 5' esvahía: tornava å veure la gelosia d’ aquella finestra; da- rrera d'ella l'orga callava, las flametas anavan desapareixent. 11 Una tarde, la campana del convent tocá ago- nia; després á morts, y jo vaig rebre una fortíssi- ma sotragada al sentir dir 4 una dona del poble que la mare cantora era morta... Malgrat aquesta impresió vaig voler veure 'l ca- davre, pres de la natural curiositat de conéixer á n'aquella monja. Vaig entrar á la fosca esglesia: vora l' altar major, per una gelosía situada á qua- tre pams de terra, s' hi garbellava una llum fre- da; vaig mirarhi plé d'emoció: damunt d'un tú-

Page 101

— 100 — mul baix, en plá inclinat, hi havía el cadavre; ma primera impresió fou com una alenada freda per tot mon ésser; la fredor qu’ escampan á llur entorn tots els cors glassats per la mort: tot seguit vaig experimentar una pregona extranyesa ¿ahónt era la mare cantora que jo havia som- niada? Perque allí devant meu tenía una cara de marbre sense expressió, sense cap tras que la diferenciés de las altras monjas: hi veya jo la trista semblansa que regna entre tots els éssers privats de llibertat: las monjas, els quintos, els presos, totas aquestas vidas llensadas en oblidadas platjas per onadas de desenganys, de lluytas anónimas, de desesperació, Era tan diferenta la mare cantora de com jo me l'havia imaginada que vaig voler explicarme aquell fenómen. En la cara d'altres cadávres hi havia trovat jo restos de vida; bé la expressió plàcida del que dorm, bé la ganyota horrible d' una suprema lluyta; es qu’ en aquests cossos la vida hi estava escampada per tot y al fugirne deixava rastre. Mes en aquella dona, durant sa estada en el convent, la expressió, el co- lor, tot lo que significa moviment, passió, vida ab son acompanyament de recorts, de tristesas y alegrías passadas, havía tingut d' anar fugint de la superficie del cos paralisada per l'ambent de tomba que l' anava marcint poch á poch; se'n havía retirat cercant la vida y l' escalf del cor, con- densantse en ell. ¡Y aquell cor plé de vida, no tenía altra manifestació ex- terior qu’ aquella veu que tant m’ havía fet somniar! Y quan la mort lo glassá á n' ell també, fentlo esclatar, tal volta, ab I’ excés de vida conden- sada, tota ella n’ havía sortit envolantse ab l'es- prit vers el Deu 4 qui las únimas no tenen de pre- sentarse com devant el Deu dels altars, ab una vestidura de carn marti- risada. Y al envolarse to- ta aquella essencia de vi- da, n' havía deixat el cos tan buit, que tenía la mu- desa, la inexpressiva fre- dor d'una lápida esborra- la... En una de las finestras del pati vaig veure dos caps, dos caps joves de novicias que miravan á la morta ab reculliment, ab cert esglay; encare eran massa joves pera enve- jarla; mes ja l'ambent de tomba las havía marci- das, tant qu’ entre llurs caras y la de la morta no més hi trobava jo una di- ferencia: aquéllas tenían els ulls oberts. Vaig tornar á capficar- me... aÏ cap d' una estona vaig alsar els ulls vers aquella finestra... y era tancada... Aquest sol fet me feu rebre el cop sobtat d' una impresió d' aisla- ment, de pregona soletat; fins allavors mas pensas m' havían fet companyia, ara semblava que mon ART DECORATID.—(Modelo de R. Atché.) cervell s' hagués parali-

Page 102

— 101 — sat y pres d'una por extranya, supersticiosa, sentint que mas camas s' enrampavan vaig dirigirme vers la porta depressa, depressa, sensc atre- virme á girar el cap, de por de veure sortir d' aquells foscos claustres quelcom de negrós, feréstech, que se т’ atansava silenciosament. Al se prop de la porta, 4 un escolá li va caure un manoll de claus y aquell drin- gar escandalós me feu donar tal bot, que vaig trobarme al carrer... Lo sol primaverench ho enmantellava tot ab Son vel de llum tebia y daurada:la campana torná á deixar caure son toch, desmayat, aquell dang, dlang... d com un ay planyívol, y avans de cada toch, un grinyoleig de la corda sem- blava un gemech, un sanglot, un sospir de pena... ur Sempre qu' arribava el mos de Maig, quan ja ningú's recordava de la mare cantora, á entrada de fosch, cixía jo al balcó... el quadro era el ma- teix; las aurenetas barrcjavan llurs xiscles als crits dels xicots; las mon- jas cantavan ab veu nassosa germana de las de l'orga y 4 mí, per un fenó- meno semblant al que'ns fa sentir músicas llunyanas quan aném en ferro- carril, me semblava sentir poch á poch, á travers d aquellas veus, com un aucellet que s' atansa refilant y 's queda encare lluny, un’ altra veu vibran- ta, pero anyorivola, llunyana... ¿D' ahónt venía aquella veu? ¡quí sab! del horisó enfosquit tal volta, ahont s' hi retallavan confosament y aque bras nyas: d' aquell tros de cel ab 1 tints delicats de violeta, ahont hi brillejava com una FRÉS DEL IX: s DEL TRANVia (per J. Llopart) la imaginació 'm feya pensar que d' alli la du- ya l'oreig pri- maverench, amanyaga dor y perfumat de COMP. GRAL TRAMVIAS tarongina. Tosen Faxnax Quedan suprimidas en Y MAYORAL secciones de Scent? _ da veurán, senyors: ó =' ha fet en interés dels pobres. Anant á peu farán exercici, y fent b pst pobres. peu farán exercici, y fent

Page 103

En estreta via—de la ciutat vella dos distintas casas—cridan l' atenció; ben moderna I’ una: altre, al frente d' ella, sembla que recorda—l' any de la picó. Rónega es aquesta; —prou que sa fatxada clarament ho mostra! —preguntar no cal per lo cás de ploure, —surt de la tenlada una llargaruda—eléssica CANAL. ¡Quín contrast la noval—iCóm caracterisa el progrés del sigle! na construcció! Per quan plogui ó nevi,—desde la cornis fins 4 sota terra—baixa un CANALÓ, Ja us podeu fer cárrech--de la diferenci; d'una ab l'altra casa—per lo que us he dit... y ara vull contarvos,—si teniu paciencia, de lo qu’ asseguran—que passé una nit. Diuhen que `I sereno,—que sovint dormía de la casa nova—dintre del portal, despertá de prompte...—y cra que plovía y que disputavan—caNALÓ y CANAL. Pluja de las fortas—no era la que queya; im-xim, que diuhen:—bé m” enteneu prou... CANAL irónich—á la CANAL deya: pa, escandalosa!—jApa, que ja plou! Gala podrás ferne,—mes qu’ odiosa ’t fassi, de ta coneguda—falta d’ aprensié... | у mullá hasta 'Is óssos—al pobret que passi fent que tal vegada—mori d' un doló. L' aygua que recullis—llensa á ta manera. venen núvols negres...—va parant el vent. iApa ја, transforma—el carré en riera... y del mal alába't—que ne vagis fent. —Callat—va respondre—la CANAL ofesai— Massa ton cinisme—probas ab tos fets. Jo, quan llenso l' aygua—mostro ma franquesa. Tü, ta hipocresta.—Jo no tinch secrets. Tú, quan tenir logras—l' aygua arreplegada, а passar la obligas—per camí tapat.. sempre fent la teva,—fals, 4 la callada: may mostrante noble;—sempre solapat. Jo, al contrari, franca,—sense cap reparo, Г aygua qu’ arreplego—llenso al descobert, y es virtut preuhada,—no podrés negarho, procedí ab noblesa,—y ab el cor obert. : —¿Tú del cor ne parlas,—y 'l desitj no 't deixa de fé 1 mal que puguis?—din el CANALÓ ¿No tenim, obsérvaho,—la missió mateixa? ¿Quí es que de nosaltres—la cumpleix milló?

Page 104

о, cumplint la méva,—l' aygua ne recullo, y e deixo com деган dech, y ni perjudico ni disgustos c: Tú, al cumplir la teva,—cert que també miras de recullir l' aygua—lo matcix que jo; mes després la llensas, sens mirá hont la tiras, Jno estem conformes" justament per xo. L' aygua es perillosa;—com que poch me 'n fio, sempre faig que vaji—per hont té d' anû. Tu la deixas solta.—Jo, al revés, la guío. Jo sé ahont la porto.—Tú ni sabs hont vá. "Dich que soch mes fran: 3 —¿Franca? No confonguis—diu TÉ de lo que ddnas—proba manifesta es de qu' ets amiga—de la ostentac Hi hagi б no franquesa,—si que res importa, uan al mon se tracta—de cumpli un debe: Gui milió 1 cumpleixi mes ventatja port qui pitjor resulti—sempre es el qui pert!— De repent callaren;—pero massa 's veya u сга aquell silenci—ben á pesar seu... Tanta y ab tal forsa aygua llavors queya qu’ era alló de darla—per Ï amor de Deu. Els tapá la boca—l' aygua qu’ engolían. iprou d' aquella fetxa—n' ha quedat recort engolirla tota—casi no podían y avant mes anava,—mes plovia fort. ¡Cóm, ab quín cuydado—pel caxaLó queya 1' aygua sols sentintso—cert remó apagat ¡Cóm, ab quín desordre—la caxar la treya! iCóm'espategava—sobre I’ empedrat! ¡Si va dur desoris—la canau ditxosal iSi п va fer d'escándol!--1Bé 's recorda prou! Tota la nit aygua—va llensar furiosa, yal gefe de día (1)—va posar com nou. Jano cal que parli—dels que va mullarne; Y de la mullena—ja no 's tei drets... а Vuyt barrets de copa—crech que va esbotzarne, y deixá inservibles—altres cent barrets. Com per sobre á ratos—l' aygua sobreixía, queya 4 pluja feta—per els dos costats: Pels balcóns entrava,—y desde aquell dia mes de quatre tenen—els papers mullats. ¡Y ella tan tranquilal—Com si 15 desesperos lluny de darli pena,—l'hi cayguessin bé, va esbotzar paraiguas—va banyar cotxeros, y per fí de festa, va inundá '1 carré. (1) El gefe de día també corra de uit. Sempre á caball y ab l'ordenansa al darrera.

Page 105

— 104 — Y llavors va entrarne—P aigua per sorpresa dintre 1 soterrani—qu’ es d' un impressó, ab tant mala sombra—que deix4 malmesa tota la tirada—d' una lustració... Els vehins s' alsaren—protestant á l'hora, —¿Es que no hi há—deyan—lley municipal? iCanalóns ne vingan!—Las canals á fora! iForal—tots cridavan.—¡Fora la canat! Li Veuhent—el sereno—deya parlant mai als terrats polítichs—tot sovint hi plou... ¡Pluja de trifuleas—que lo poble passa! ¡Aygua de desditxas—que se saben prou! Molts que la arreplegan—volen arreglarho fent moltas vegadas—lo que la CANAL: al espay la tiran—sense cap reparo, no mirant qu’ es aygua—que pot fer molt Oradors politichs: hi ha que “comprimil y seguir I’ ecemple—de los canalóns Tot pot arreglarse, tot pot consc sense que 's malmetin—las ilustracténs. Joax Moras y Casas кї. Cinco Eotestre (per P. Rom El moment orítioh. Gran espectació per veure si l'artista cau y `s desnuca.

Page 106

= B= L acarana DELS Номвевт (per Ll. Brunet) LA VENJANSA DE LA NUVIA Tothom quedá consternat al sen- tir el NO pronun- ciat per en al preguntar pellá si volía per esposa á la Mane- la. Ningú se 'n sa- bía avenir. Tan enamorat que n' estava de la que feya dos anys era la seva pro- mesal Si no la estima- va, si no la volia, aper qué esperar  irho en aquell аст te solemne, davant de las parentelas, dels amichs, dels coneguts y dels cu- riosos que hi as Чал? ¿Per qué con- sentir y contribu- hir al gasto de la pompa ab que s avía preparat la boda? L' altar guarnit de flors, illuminat per un sens fí de llums, cobert el pa- viment ab catifa, l' orga saludant ab una marxa mages- tuosa laentrada de Comparantlos ab els nostres ar a E que van fê "1 descubriment, Es e campanas Els policías francesos F Or plegat van resultar uns pigmeus. o: prega ¿per qué? Per des- = dirse ab un monos- silab negatiu d' un grapat d' anys de manifestacións amorosas, en el pre- cis moment d' arribar á la apoteóssis del festeig. La nuvia plorava en un recó del altar voltada per els seus pares y ‘Is demés parents, el nuvi, com si no tingués conciencia del escàndol que sa inexplicable conducta ocasionava, sentía, com alelat, las reconvencións de la seva parentela, que no sabía cóm exensarse de la planxa monumen- tal que aquell beneyt els hi feya fer; els convidats anant d' un grupo al al- tre sense saber cóm sortirse Ф aquell compromís imprevist: els curiosos comentant el succés; el capellà bon xich exasperat perque molt justament se dolía d' haverli torbat la santedat del temple, y ‘Is escolans malhumo- rats per la pérdua de las propinas que creyan arreplegar. Ningú recordava un desori semblant.

Page 107

— 106 — En las crónicas de la parroquia no 's registrava un altre cas com aquest, ` Era la primera vegada que sota las voltas del gótich temple ressonava un NO, que per més que no traspassá ' to de la veu natural, per tots els que Т escoltaren semblá més estrepitós que una descàrrega, particularment pera la nuvia, que sentí en son cervell enrunarse 1 magestuós palau de la felicitat qué fabricaren sas bellas ilusións. No hi hagué altre remey que rendirse á la evidencia y ei- xir del temple ahont no podía pas allargarse tan extraor« nari espectacle. No era 'Ï lloch á propósit pera fer reconven- cións que havían de degenerar en crits y disputas poch cultas. La nuvia y la consegúent parentela entraren per la sa- gristía á la casa rectoral, de la que eixiren per una porta que treya á un carreró poch concorregut y aixis evitaren ésser objecte de la curiositat popular, ja que la nova del casament desfet al peu del altar, corregué com un llamp per tota la po- blació y feu que 15 desenfeynats y batxillers s' apleguessen al davant de la iglesia, per si encare arribavan á temps de veure eixir als de la comitiva, No cal dir que'ls que 'n formaren part anaren explicant per tot arreu l' [*кєкст Y L' AUXI- inesperat espectacle de que havian si- > р gut testimonis, satisfent aixís la curio- WAR (per J. Llopart) sitat dels que no s'hi trobaren presents. Per alguns dias no's parlà d' altra cosa en la vila y en las masías de la co- marca, compadint tothom á la nuvia y recriminant al nuvi, 4 qui tractavan de taral-lot, poca solta, beneyt y altres dictats per l'estil. бот que hi ha tanta feyna y un sol 6” hi cansava, per xuparse '1 sou, ara 'n tenim dos. ds

Page 108

= 107 = Lo que no sabia ningú era 'l motiu d'haverli sortit aquell nó tan es- candalós en lloch del sí que feya anys estava ensajant ab la seva xicota. Y sis’ ha de dir la veritat, ni ell mateix sabía explicarne la causa. = Qué voleu que us digui,—contestava á las preguntas de son pare,—va ser un repente del que no tornaré pas endarrera. No es que hagi sapigut yes deshonorable pera la Manela, pero, no sé qué se 'm va representar del matrimoni y de sas consequencias; del llas indisoluble ab que anava 4 es- clavisar per sempre més la independencia de mas accións, que 'm va en- trar una mena de basarda com si 'm trobés davant d' un perill invencible, al peu d'una timba que m' atreya y de la que, fent un esfors suprém, pogui enretirarme pronunciant aquell no que fins 4 mí, com á tots els que 1 sen- tiren, va deixarme confós y sens esma, aclaparat y estemordit, com si hagués sostingut la lluyta més descomunal. Ab aixó, com de dret ni de fet will trobarme sotmés á cap tracte per aquest assumpto, feu perque, seguint la costum de la nostra comarca, se desfassin els capítuls matrimonials, ue jo ja estich decidit 4 anular la meva firma y ella crech que ho desit- fará igualment després de lo que ha passat. Pero en aixó va enganyarse de moment en Cinto, Ella no volgué de cap ` manera firmar res que contribuhís 4 la nulitat del contracte que días avans d'anar 4 la iglesia havían legalisat suscribintlo. —No vull retornarli la llibertat d' acció. Mentres jo visqui estará pi de casarse ab un’ altra, ja que no anulant jo la meva firma, l'impossibi de ferho. Be s'hi varen posar personas d' influencia pera convéncerla: no hi hagué arguments bastant rahonables, ni discursos prou eloqüents, ni prechs lo suficientment conmovedors. ı ` Passaren tres mesos sense interrompres pera res aquestas negociacións; pero tant la molestaren, importunantla á totas horas, que al fí, després de concedirli quinze díns de treva que demand pera pensar ab tota calma, cridá al seu parc y li manifesta que cediría 4 lo que d'ella solicitavan, si li deixavan pendre venjansa de la ofensa, prestantse en Cinto á passar per Jo que havia passat ella. —Vull que s' organisi la boda ab la mateixa pompa que l'altra vegada y ab els mateixos convidats ó més si es possible. Anirém al altar; ell que respongui afirmativament å la pregunta del sacerdot, y al dirigirse 4 imi, contestaré ab un no ben alt, ben contundent, ben escandalós. Sols d'aques: ta manera cediré á lo que de mí 's desitja. , Com aixó ella ho plantejà á solas ab el seu pare, li feu avinent al ma- teix temps, que fora d' ell y d' en Cinto ningú devia tenirne coneixement, puig d' altre modo, com se suposa, sapiguentho tothom, l' efecte no tindría tap virtut ni la venjansa fora tal, no passant de ser una moixiganga lo que vía ser un acte serio de debó. z —Poseuvos, donchs, d' acort ab ell y advertiuli que no dongui á com- pendre á ningú res de lo convingut; al contrari, que fassi veure que s' ha repensat y está decidit á casarse davant de tot el poble si es possible, pera que sía més püblica la seva retractació. Sols en aquesta forma puch acce- ir á lo que preté. Aixis será més gran la meva venjansa y més escarnida la seva vergonya. Altra vegada novas negociacións del pare de la Manela ab en Cinto, las quals al cap y á la fi el decidiren 4 prestarse á la maniobra imposada per uv: Fi el á lo convingut, en Cinto comensá á fingir penediment раро cehit y 4 demostrar trobarse disposat á reparar la ofensa, casantse de debó ab la que sempre havía estimat y que sols per un repente, qu' ell ma- teix no s' explicava, havía refusat en él precís moment d' anar á possehirla pera sempre. Algunas vegadas, al fer semblants manifestacións, se li dibuixava en els | Mabis certa rialleta irónica que alguns veyan que no compaginava gayre be ab lo que declarava, y fins els més maliciosos hi pressentian alguna | nova malifeta, algun repente, com ell deya, del que no volían deixar de ser espectadors. Aixís es que s' organisá de nou la boda ab molts més elements que I’

Page 109

Z agg EE La GALERA (per Mariano Foix) altra vegada y bon ' nombre més de con- vidats, si be no hi havía ningú val poble ше no pensés assis- барор s —Malaguanyat gasto per una tonte- ría semblant, —deya el pare d' ella, —Cóm. si haguessem perdut la xaveta, En Cinto per al- tra part, no obstant y sapiguer l'intrin- gulis, no deixava de trobarse cada vega- da més confós y fins despitat. Si 4 lo me- nos pogués fer creu- re á la gent que tot alló no era més que una broma, que no li havía de fer cap im- pressió! —La gent es tan beneyta, que s' ho pendrá de serio pensava ell á sola: —correrá la veu aqueix despreci tan públich y 'n sortiré perjudicat de debó, perque tothom m' ho tirará en cara y per més que m' esforsi en explicar que aixis ho havíam preparat pera cone RI a No corre com un automóvil, pero tampoch costa tant. Ab - meu objecte, nin fas y algun renech, també s' hi Bribe 4 pron = s'ho voldrá creure, = ls Vaya en quin fan- dango m' he ficat! Y ara a no podria desdirmen per segona vegada sense que'm prenguessin er boig. AA repararse, donchs, tal com la Manela havía dispo- sat, perque éra: Pubilla, y ean pare podia ferho y no sabía negarse als seus txos. Flors y llums pe ‘ls altars y molts més al major; tot encatifat; l'orga omplintse de vent que eixía ре Is canóns convertit en raudals de notas alegres; las campanas al vol y tot el poble donant més solemnitat al acte. 'othom esperava algun nou repente per part del nuvi, qu' estava espa- tarrat de veras davant de la magnitut que havía pres la broma. S' hauria volgut fondre 6... ¡quí ho havía de dir! que tan aparato fos de debó, perque la nuvia semblava més maca, més encisera, més adorable que fins allavors l' havía vista. Si tingués temps de parlarli un moment, un moment á solas, potser tot s' arreglaría; pero... ja eran al altar, 114715 hi Педїа la Epístola de Sant Pau; ja acabava de preguntar á n' en Cinto: - Vosté, Jacinto Torrents y Mas, ¿vol per esposa á Manela Rius y Font? —Sí, paré, contestá ell roig de vergonya у d’ angunia, suhant com un carreter, els ulls baixos y casi espurnejantli las lagrimas.

Page 110

—Vosté, Mancla Rius y Font, ¿vol per espós á Jacinto Torrents y Mas? = Sí, pare, respongué ella ab veu clara, forta, vibrant, que ressoná per tot el temple. En Cinto anava 4 cridar:—jNo vall—pero l'orga esclat en aquell mo- ment una melodía tocada com si fos continuació del sí, que com nota espi- ritual eixí del cor d' ella, y li apagá 'l crit de protesta avans de passarli gola enfora. El pare de la nuvia arronsá las espatllas com dihent: mala pensa Els concurrents qu’ І Ароткозвів DEL GRAN Monecat (per J. Llopart) esperavan un altre es- cándol, las arronsaren també murmuran Per aixó no valía la ре- na d' enganyarnos! Y 21 nuvi? ¡Oh'1 nu- vil S" asserená de re- pente, s' esgroguehi d' emoció, somrigué y sus- pirá ab dolsesa al tro- barse ab lo somris y la mirada d'ella, y al en- llassar las mans, al co- municarse la tebió y la suavitat del contacte, 's donaren una expresiva apretada, qu' en Cinto, ab la conmoció que tía, ab la claror dels llums, l'olor de las to- yas, la remor de las campanas y 1 armonía de l'orga, cregué tras- passar la porta del cel, acompanyat per el més hermés dels seus án- gels. Y de tot cor peni —¡Quína venjansa més dolsa la de la nuvial S. ALSINA Y Сов No ha estat dal CARAMELLAS Tan rich de alegria com finix de salut, —iGracias å Deu que ja torno á ser á casa! Que no*m tre- Р halé y l' ambrosia guin may mes de las pacas de cotê! de sa joventut

Page 111

— 110 — оза en fer un chor ELS TOROS DE PART DE VESPRE Jotivoty fort, ‘per J. Pellicer Montseny) El Bélit li deya la gent del vehinat, perque sempre'l veya gentil y trempat, cofoy y aixerit mateix qu’ un cabrit. La Pascua florida s' anava apropant; la terra ensopida per fraus despertant sembrava ilusións y flors y moixóns. Aixís que sortía la llama d' argent, н frisant d' alegría Única manera de podels'hi veure la punta, un vol d retreya ей bell cant corrandas @ ay El Bélit port éndol del chor ust refilava patétich acort, marcant son dalit la pau de la nit. Y en tant, com aucella que ratlla Y orlada no queya jamay. A cada retém baixava un colóm. isuk (per Mariano Foix) El chor s' arrenglera dessota un baled, El mestr esmera en ferho milló, y tot dirigint sospira sovint. Alsant la persiana, un bras de gesmi fa ofrena galana d'un blanch colomí, que piula ab condol probant d' alsá 1 vol. Revé l' alborada daurant els serrals. A dalt la teulada fan gresca els pardals. Mes ;ay! no tot ríu see No hi ha més, Mita, per f haurém de anunciar com mas —No hi ha més, Mita, per fer urém de anu El Bólit espira аа ela a ohint com al lluny —Massa que 'ns ne farém ab els anys de vellas: no oridis al mal temps.

Page 112

` sonora guspira ` més suau qu’ un petó = 11 = QÜESTIÓ DE GUSTOS SONET Hi ha qui gosa ballant, qui fent conquistas, qui anantse'n 4 cassar per las montanyas, qui furgant de la terra las entranyas, qui anant 4 fer l'ullet á las modistas. s'esbrava, s' esmuny de mel y mató. Es l oda gemada que bressa d'etzar, l'eterna volada del geni preclar _ qu’, al ritme escullit, va darli esperit. Es V aura amorosa quí ajunta en un pom is goigs de la vida y els planys de un colóm dr lluny va 4 volar lél seu colomar. ORIOLA RIBAS Hi ha qui gosa gosant de bonas vistas, qui gosa ab el gosar de las companyas, qui quan veu 4 un torero entre las banyas, fins qui gosa passant horas ben tristas. Y com que 1 gust no's ven á tant la lliura, ni s' adquireix per mitj de cap narcótich, vos diré el meu. Y está en fer plorá y riure 4 algun vellot, y ho logro si es erótich mesclant l’ amor ab lo que té de viure. ¿No es veritat que `l meu gust es estrambétich? PERE LLAVERÍA Y ESTIVILL SINCERITAT En Tomás, al girar una cantonada se topa de nassos ab un seu acreedor, f qui, í mes de una certa cantitat, Н deu favors de molta importancia, d'efusi —May, pero may li pagaré lo molt que li dech. DEL COR I A entrada de fosch moría la poncella, que s' obria á la llum d'un bell matí, moría sense ser rosa ni escampar la flayre hermosa per las voltas del jardí. Moria gayre bé al neixe tot suspirant una queixa de viure un día tan sols abandonant la esperansa de sé 1 goig y la frisansa del amot dels rossinyols. Moria; pobra poncella, [uan mes pintada y mes bella els aucells l' havían vist’; moria ab pena, esfullada Pel brahó de la ventada d'un cap-vespre fret y trist. YI branquilló hont se gronxava avans, ara s' inclinava mandrosament y esllanguit, Anyorant sa companyía, mentres s' apagava el día y s'acostava la nit. п A plé jorn de primavera, lo primer que se li acut al tenirlo al davant, es abrassarlo у dirli plé F. Garcia quan la florida es riolera, neixía mon tendre cor, la joventut desseguida va ferli bona acullida llensantlo als pits del Amor. Pobre cor! Ab sa ignocencia: y altruisme y vehemencia Se gronxava confiat, sens pensar en las ratxadas, ni ab las fortas sotragadas d'un mal vent de tempestat. Mes el vent rebufá ab ira, va apagarli la guspira de son foch mes prepotent y al igual que ab la poncella sa ilusió mes pura y bella li esfullava en un moment. Si á plé jorn de primavera ab la florida riolera va neixer mon pobre cor, en trist cap-vespre d’ un dia fret y rúfol, el feria la ventada del Amor. Y 7 branquilló de ma vida que ja no té la branzida е mos hermosos vint anys, el somou com la flor morta; es la poncella colltorta pel mal vent dels desenganys- J. Aynt Raneri

Page 113

= 112 = ` El mirall del cel.

Page 114

= 113 = CANTARS Qui fa un cove fa un cistell _ diu eliditxo; y es molt cert: avuy 'm' has robat el cor... demé 'm pots robá ‘Is quartets. ` gon tan petits y bufóns, Agaa meva, 1 teus peuhèts, fe Deu al crearte, havía d'haverten donat dos més. $ J. Moret pe GRACIA SOR MARÍA DEL REMEY Р BALADA La rondalla de la morta, si voleu, la contaré, Que 'n era de blanca y fina {a pubilla del Romeu! Los fils d' or no son mes rossos que'l color dels seus cabells 'l dels labis l' envejavan ins las flors del magrané. Quant del tot los ulls obría, semblava que ' sol naixés; si 'ls tancava feya fosca com una nit sense estels. [Y que'n era de envejada а pubilla del Romeu! Si'l diumenge anava á missa, semblava que hi hagués bateig, sempre duya al seu darrera mitja dotzena d' hereus. La Sisona no se 'ls mira, quan los troba pel carré, y, si á parlarli s' acostan, А bon segur que no 'ls veu, Quan entra dins de la iglesia, mira al altar del Remey, hont I’ espera cada dia T Andreuhet qu’ es fill extern, Ell li diu ab la mirada “cada jorn t' estimo més. y ella, roja, li contesta, tancant los ulls, “jo també,,, TY que n' es de vergonyosa la pubilla del Romeu! —Primer, mare, 'm faré monja que casarme ab lo Rafel; si té terras, que las guardi, no'm fan falta pera res. Sealy aie Ron posi vi, que ' ven; Я Si cull blag, que * fassi batre; jo també faré 'l mateix. —iAyl Sisona, que ton pare no pot veure' al Andreuhet y primer que ab ell te casis, te pudrirás al convent, —Donchs, porteume al convent, mare; б de l' Andret 6 de Deu. —Filla meva, si 't fas monja, endemá jo 'm moriré. —No ploreu, mareta meva, anirém juntas al cel, E que 'n era de resolta a pubilla del Romeu! ¡Com brandavan las campanas, las campanas del convent! Tocan á morts, perque es morta sor Maria del Remey. Quan la fican á la caixa, sembla de cera ó de neu; quan li cantan las absoltas, se posa á plorar la gent. Quan la missa s' acabava, entra á l' iglesia l'Andrea y pren la má de la morta y al dit li posa un anell. ‚ ="Si no has sigut meva en vida sent tú morta, seré teu,“ Y mes mort que la Sisona fuig d' allí com un llampech, ¡Jesús meu! ¡quín sacrilegi! jtrayeuli Р anell trayeu! mare abadessa ho proba, sor María la má extreny. ¡Que "n tenía de constancia la pubilla del Romeu! Fa mitj any qu’ ella n' es morta, bé prou me 'n recordo, bé; ja pots dir que no té entranyas, si la olvida l' Andreuhet. De Totsants á la nit fosca, entra á la iglesia la gent, lo rectó á la sacristia se posa estola y roquet, — Qué hi ha?—tothom se pregunta, — Qué hi ha @ havé? Un casainent! Ja fa temps que 'l nuvi espera prop del altar del Remey; vestida de blanch, la nuvia la porta empeny del cancell. = | —Ja hi som tots, mossén Francisco, Pere A. Torres + 8

Page 115

= 114 — UNA GITANADA AB SOMBRA, Ó 'L GUARDIA CIVIL S' estima l'arbre mentres pot donar fruit... Després, vinga llenya! п Es cosa bona 'l saber; pero es millor l entendre. Els lloros no inventan, repeteixen. Hi ha molts sabis-ecos. ш Se perdonan fins las ofensas graves á l' honor. Pero no's perdonan las punxadetas á la vanitat. G De tot home de valer queda, al morirse, la miléssima part, tot lo mes, dels seus rasgos d' ingeni. La Ciencia es la cterna ignorant: sempre li toca apendre y té per apendre. Cada invent es una serie de petitesas, detalls, etc., qu'en cl transcurs del temps venen á formar un tot, 1 VI L' altruisme, germá de la generositat, dura en el home lo que la sevar joventut; es una barreja d'ensomni y d'ilusió, disfrás y sentiment á la vegada. vir La Veritat sol ser víctima de la Bellesa. Hi ha quí, per arrodonir uña frase, deixa de dir lo que sent, 6 bé ho diu malament quan menos. Un pár- rafo hermosament construhit, escrit б parlat, es moltas vegadas una so- Jemne necetat, una grandíssima farsa ó una ximplería magnífica. уш La sublim facultat del pensament y '1 dd de la paraula concedits al home, el perjudican tant com el favoreixen. Tot el temps qu'emplea en pensar y discutir ó parlar, es perdut pera l'acció. IX La vanitat ajuda molt á la farsa y al desequilibri social. Hi ha individuo que, pera poder vestirse de príncep provocaria qualsevol conflicte, una conflagració que fos. Ningú podrá assegurar que las proesas d' un capdill no van tenir per impuls un galó, un adorno... La gloria, ¿no es al fí y al cap 10 mes vanitós de la terra?... 5 La meditació es la gimnástica de l' esperit. SEBASTIÀ GOMILA

Page 116

SERENATA — De EUGENE MANUEL — Quan s'estima, qué s' es lleuger! Sense por, com vaixell veler, sobre l onada un hom s’ arrisca, y, orgullós del seu pabelló, tot just planeja la maró: ¡se lliscat Se té mes aire en els pulmóns te'l pastó, al cim dels alts turóns, 1 qui espigola, allá en la plana. juan s'estima, ¡que s' es lleugél ‘ocd Á terra no está pas bé ¡se plana! Mes ¿per qué montanya ó vaixell? tenen alas, com l' aucell, фуз cerca als núvols Y aureola! in creu пада en plé blau de cel. ¡Que s' es lleugé, ab aquell anhel! ¡Se vola! Е, Guasvanexs, trad, L' EXPRÉS Corra que corra bestia de ferro, vola que vola, talla l' espay! Passa que passa pobles y pobles corra que corra sens parar may! Roda que roda, roda furienta corra que corra, vés avansant! Draga que draga bestia incansable, draga l'amplada que tens davant! Tú que de córrer may no te'n cansás, tú que 'l cansanci no sabs lo qu’ és, û qu' ets la bestia que no té espera. si vas depressa veshi molt més! L’ Espay es ample, la Terra llarga, tens forsa puesto per avansar! Corra que corra, bestia de ferro, corra que corra sense parar! Xinla que xiula, vola que vola, no defalleixis en ton dalit! Passa que passa terras y terras corra que corra fins I’ Infinit!... XAVIER DE ZENGOTITA L' HISTORIA DELS SET PETONS DE RENDA De VOLEXAYN. —Qiiento triat, pero un xich desfigurat, Fa algúns anys, no puch assegurar quánts, quan un día Ч bon Deu va dir á un angelet que s' esqueya voleyant per la seva vora: Mira, tú, xa- val: aixeca la blava cortina, y observa qué passa per la terra, perque fins aquí arriba un xivarri que comensa 4 ferme mal-de-cap. L' angelet, més que depressa, perque va anarhi volant, aixecá la blava cortina, y, posantse una má sobre 15 ulls, 4 manera de visera, donchs la claror del sol li feya mal á la vista, va dir al cap de poch rato: 1 En un recó de montanya catalana, molt bonich, hi veig á la n Tresona, voltada de cabretas, que está fentse un tip de plorar, y en un al- tre lloch de la mateixa montanya, hi ha 'n Cintet, voltat de bèns, y també yaa plora que plora. ¡Pobrets! fan enternir... lavors el тап Àrquitecte, com diuhen els paletas de la Filosofía, va Yolguer esbrinar la causa @ aquells plors tan amarchs. La Tresona y 'n

Page 117

JUGANT A NALPS.— (Fragment de un quadro de Antoni Fabrés ) Cintet s' estimavan. bojament, y el seu ideal era casarse un dematí de primaye- ra. De petits, petits, que 's concixían. Ella, ab el seu remat de cabras, y ell, ab el de bèns, tots els dias, de trench d' au- ba fins 4 posta do sol, se veyan en els turéns més alts, se trobavan en els mar- ges florits, y en las frescas fondaladas se comunicavan sos amors, qu’ eran purs y cristalins com las ayguas dels rierols d'aquells encon- tori Essent tots dos pobres com eran, els va semblar que, pe- ra casarse, по tin- drían cap entre- banch, y que I’ estiż mació que ’s duyan era motiu suficient pera realisar el seu somni. Pero vet'ho aquí que 'ls seus pa- res respectius, per mor d' antichs res- sentiments, no pen- savan com els joves, y el día que aquests van revelar els seus pensaments respec- te '1 desitjat matri: moni, va havermhi una d' amenassas, tant d' una part com de P altra, que ‘Is infelissos enamorats no feyan més que plorar y perdre la gana. Pero, todo lo ven- ce el amor, com diu una sarsuela antiga, y en Cintet y la Tre- sona, á pesar de las amenassas que ha- vían rebut dels seus pares, tornaren á dur, al cap de pochs días, cada un d''ells el seu remat pelsma- teixos llochs ahont havían passat las

Page 118

= 117 = dolsas horas del seu festeig idflich. Se vegeren de nou, s'explicaren las angoixas sofertas durant la separació, efecte de la tiranía paternal, y con- vingueren en pendre las degudas precaucións pera continuar sos amors ‘sense poder ésser jamay sorpresos. Ab aquest posaren 4 buscar un "Noch que, al mateix temps que poétich, els tingués 4 cubert de perills y de "miradas indiscretas. Aquest lloch deliciós el trobaren al: cap de poch rato, ` y, alli mateix, decidiren ferse set petóns diaris, al objecte de rescabalarse {де las penas passadas. Y, desde aquell moment, cada dia, en el mateix "siti y á la mateixa hora, en Cintet y la Tresona 's trobavan y mutualment ‘se satisfeyan, bitllo, bitllo, la renda dels set petóns convinguts, Y aixó durá molt de temps, y la seva felicitat no tenía límits. a Ci => Pero, vet'aquí que un dia, 'ls va semblar sentir passos envers ahont ells 'tenfan establerta la caixa de caudals, y fins á la Tresona li va semblar Pveure:la figura de son pare, que venía ab cara farrenya y ab una vara de ` freixa á la ma. La sorpresa desagradable va ésser tot justament quan enc ¡care faltava ferse l últim petonet de la colecció; y els enamorats, sepa- rantse brutalment, fugiren cada un ab el seu remat, per distints camins. Y їп cop allunyats en Cintet y la Trésona, sentiren tal recansa pel petó que havían quedat á deure, que 's buscaren l'un á l'altre, ansiosos de sal- dar el ae diari; pero anavan tan erats, que mentres ell acudía al esto d’ ella, la Tresona ja era al puesto de'n Cintet, repetintse aquest loch un sens Н de vegadas, fins que 15 dos enamorats, rendits y lluny l'un de l'altre, 's posaren á plorar ab tant desconsol, que ‘is plors arribaren: á "la mansió celestial, ferint I’ orella de 1' Omnipotent. Y com que Deu, al saber la causa dels seus plors, hi va veure 1 infrac- ¿ció 4 un dels principis supréms per Ell establerts, va decidirse 4 no fer cas de las súplicas ni dels plors de tots els enamorats que no més se petonejan. Y per xó 'ls petóns estérils van sempre seguits de lagrimas. Rossexvo Poxs VIDA Jaa lit descansa la dona que l'infant ha deslliurat; $e orar ГА mes I’ home l' alsa en sos brassos Эгин. буер, rt ` tener spend noyas galanas, flors de Manlleu; NOCTURN A LAS Novas DE MANLLEU la nit serena dolsa convida Qu’ encarc'l nen te'ls ulls closos у 's torna fret y ennegrit, l'home al petonejarlo itre 'l cor no li ha sentit! Mes quan la dona gemega creyentse que 'l nen s' ha mor, el nen totduna obra 'ls parpres, mira entorn y arrenca en plor. Y pare y mare abrassantse ab quin goig han esclamat: —Grat sia 4 Deu! Te de viure, que ja ha plorat! Ja ha plorat!— ANGEL GUIMERÀ bulla en somnis el pensament. it de misteris, la nit de Pasqua vetlla calmosa tendres amors; l'aura fresqueta los saules gronxa y en suau deliqui lo Ter s' adorm. Al clar de lluna palpita armónich d'amor un cántich á l'infinit y vaporosas, de blanch vestidas, las fadas vagan 4 vora 1 ríu. Las flors gemadas arreu cscampan sos odorifers y grats perfums, cantan los ángels himnes dé gloria y al cel destella divina llum... J. Baventis Prat COSAS RARAS Per un lampista: Posar á un llum un pámpol... de figuera. Per un fuster: Clavar una post ab puntas... de cigarro. Per un lladre: Obrir una porta ab un rossinyol... de salzareda, Per 7 un astrdlech: Observar ab el telescopi la mitja-lluna... de trinxar la lota.

Page 119

— 118 — La BOTADURA DE-LA LLANXA DEL Parcu (per Picarol) | үн \ i Per un barber: Aleitar... un rellotji Per un comerciant: Depositar 2,400 pessetas en un banch... de cantis. Per un pintor: Donar á una porta tres capas... madrilenyas. Per un fumador: Fumar ab una pi Per un sabater: Colocar & una Per un manyá: Llimar una molla Per uu herbolari: Vendre arrels... de boig. de v abata un tel . de pa. . de teatre. Per una bugadera: Rentar ab un picador... de plassa de toros. Per un metje: Reventar y posar cotó fluix fenicat á un gra... de rahim. Per una cosidor Per un periodist Per un aeronauta: Enlayrarse ab un globo... de quinqué. Per una modista: Guarnir un sach... de patatas ab puntas... d' enllatar. Surgir un esqueix... de clavellina. criure ab una ploma... de aigua. Exgick D. Mimó | LA LLEY Una formiga negra y una formiga rossa | un grá de blat portavan-de pés exhorbitant, quan desd’ una pomera va obrirlos ampla fossa cayent, ventruda poma, que 1 vent mogué pass D' aquell formiguicidi. tant sols un pobre sabi pensá en aquella mori y diuhen que al contarho posava eix comentari: —¡Deixen que 's mori '1 débil! ¡La Пеу es pel mes fort!! ANGEL VILANOVA re 'n duya cap dia

Page 120

— 119 = L' INSPECTOR BRICALL I En Jordi s' aburría. Tres mesos llarchs buscant feyna inútilment; no- ranta tres nits que s'ajeya nerviós, sense saber qué fer, Se revolcava sense son, tancava 'ls ulls desesperat, se posava quiet y... res! Aquell altre res, torneu un altre día, li destrossava 1 seny. Parlava la fam y no podía dormirse. Sa muller, la bona Anastassia, l' animay: “Home, sossega't, vas 4 caure malalt. No siguis aixís. Ja vindrán altres días... Mira, dem, en aquell magatzém en quin traballa Ја Rosa, ¿sabs?, me donarán camisas... —No, no. No vull que traballis tant.-Aniré al moll, tal vegada... L’ Anastassia, аЬ tot y no convenir en lo que deya, no tingué paraulas. Escoltava atentament. De cop esclatí asustantse:—jTrucan á la portal... —¿Que somías? ¿Ara vols que truqui Ara, ¿Sents?... Tinch por. En Jordi saltá del llit, —Será en Bricall; no t' espantis, dona. Y aná 4 obrir la porta. Deya en tant la muller:—Bricall, Brical ¡TÉ un tirat de pillo! CORS duet de ¡Me repugna aquest hom ¡Hola!...¿Cóm aném? ARMONÍAS PERDIGOTAYRES (per Li. Brunet) En casa sense farina... fins en Sunyol s' enverina.

Page 121

= 120 BE ay tú? —Passant. Ja li deya 4 n’ ella: será 'n Bricall.. —2Y 1 Anastassia?... —Al llit. ¿Qué teníam de fer?... ¿Gastar Ишт... ¡Es tan cara! —Me sab greu, perque vinch 4 donarvos una bona noticia... ¿Es dir qu’ ella dorm?,.. Ho hagués sapigut... Donchs... sí, com deya, vinch á ale- grarvos. І? inspector, realment, n' era molt de repulsiu у fals com ell sol, Parla- va ab la vista baixa, mesurant lo que deya, seguint ab la punta del groi- xut bastó las junturas de las rajolas vellas y xaparras: A l'últim aixecá la vista, dos ulls sortits, bestials, de color d' oli, y clavantse las dents brutas en el Habi superior va dir: —Sense feyna, оу?... Donchs bé, si vols ja estás empleat, —¿Cóm?... ¿De veras?... —Y tanti... En una gran Banca... De sereno, ¿entens?... Desitjavan un home honrat y valent, y he pensat en tú... Vaja, å 1 últim ја tens la plassa, En Jordi no sabía qué li passava. —jAnastassia, Anastassia!... ¡Ja tinch feyna!... ¡Ja hi ha alegría!... a La fosca arcoba 's mantingué silenciosa. La muller callava com si lormis, En Bricall s' aixecá. D' estatura corrent, bastant gros, els peus li sor- tian baix el pelut abrich de color de terra ab quadros vermellosos. Doná tres cops descomunals á terra ab el groixut garrot—l'amich que 'n deya desterri aquell aire de jutje vell que 'l cas bé val la pena. pector Bricall tindreu pa y alegria. Й En Jordi, content com estava, va trobar tot aixó molt natural у feu llum desde ‘i replà de l' escala, fins que 'n Bricall, baixant l'últim grahó а aquell llarch forat que semblava un pou, va desaparéixer en 1 humit y 16- brech passadís que conduhía al carrer. - Veus? No's pot anar massa depressa en sospitar de la gent. En Bri- call s' ha portat d’ una manera brillant. y is haguera parlat segurament el marit; pero l' Anastassia li clogué la boca. Duptava d' aquell tipo. Creya que res de bó podían rebre de las sevas mans: coneixe'l y esperar desgracias, tot va ser lo mateix per ella, L’ ins- pector la buscava, n'estava ben segura d' aixó. Se la menjava ab aquells ulls sortits, tant bestialment encesos. En Jordi, glassat, no sabía qué dir. —Es un fals, no te 'n fihis d' ell... Juraría que vas eed cessant per culpa seva. M' ho sento aquí, m’ ho diu el cor: en Bricall ens vol perdre... ¿No era 'l teu quefe? —iPro, dona, no arribis tan amunt!... Jo no servía per policía: certas cosas me repugnavan... Vet'ho aquí tot, —No aceptis, Jordi; no sé qu’ esperarmen de la Banca... Avants d' agra- hir res 4 n’ aquest home, preferiría morirnos de fam... ¡rAprensións, res més qu’ aprensións... No 'l coneixes! en Bricall es molt bó, п Ja está empleat á la Banca, Un día, al tornar 4 casa, troba á sa muller molt esverada: —jQué tens? ¿Estás malalta)... ¿Qué t'ha passat? —En Bricall —¿Altra vegada?... —. . . ahir, 4 las deu de la nit, va trucar... Bé sabía qw eras 4 la Ban-

Page 122

= 12] = Ca... ¿Per qué ha vingut?. Tiros (pet Picarol) ¿Qué vol de mí aquest ho- mei... “Obra, Anastassia, 2/0920. Obra"m.... Em a ү їй}... ‘Jo? No he contestat. —Ben fet. No va afegir paraula; Verdaderament, en Bricall resultava sospitós. L' inspector volía 4 la dona de 'n Jordi ab'una tos- suderia digna del seu ofici. Era guapa, bona moss: pro molí esquerpa, mass Pera triomfar proba tots els medis possibl Primer va reduhirlos A fam. Ara's presentava al davant d' ella com á salva Y la dor... Pro, ni a yeritat era que come á empiparse. En Bricall e terch:—Portaré aquest ho- me á la presó... Y sinó, al patibul, á que me 'l cassin ab la viudal... ¡Guanyaré, ja ho crech que guanyar: Els grans escriptoris eran deserts y silenciosos. A cada deu passos brillava un llum: vint ulls en rengle que vetllavan per la segu- retat de l'or. Era costúm entre'ls tres guardians de la casa, pa- gar, per torn, cada nit, el ví que's bevían pera ani- marse en las fredas vetllas d' hivern. Aquella nit tocava á n’ en Jordi, y á I hora de sem- pré, al fer pa y trago, com que tenía modos, va oferir la bota als companys. Els dos varen beure, y un d'ells, Y Enrich, gu’ ès- | tava de broma у 's franque- java molt ab en Jordi, per- que havia sigut també de 4 policía, va quedarsela bota. | —Avuy sí que no 'n WE beu: AM En Jordi menjava som- Е rihent. A —Dona'm el vi. крнын ы RA ENEE cómhaorescuten Cavierttu! Mort qu" encare 's belluga.

Page 123

192 = FULLAS D' ÁLBUM CATALANAS —¡Túl... ¡El vil... Je, jela —La bota.—En Jordi volia beu- re, havía acabat. Mes en aquell instant el gran rellotje de la Ban- ca va donar l'hora. Li tocava 4 m ell y, formal com era, agafà el fanal y "1 garrot y feu el registre, Al tornar vegé 4 l' Enrich molt excitat. L’ altre estava sobre ’] banch de fusta, estirat com un soch. L' Enrich cridava:—j Quin diable hi has fomut en aquest vi! ¿Ens vols envenenar, canalla jUy, uy, el meu cap... uy, uy! h, oh, oh, ohl...—Y aquell s'allargava tétrich en aque: ra de la nit, persistent Com una senyal:—jOh) —Calla, no cridis aixís. ¿Qué *m vols perdre? Jo no 'n sé res del vi... ¡Calla!... —No vull callar... Me mor ¡Oh, ohl... ¡Ens has envenenatl.. ¡Lladre més que lladrel,.. ¡Van Á robarl... (Oh, oh!... 2 Y l'altre, al sentir els, crits, els repetía com un eco, sens com! pendre son estat;—jOh, ohl.. En Jordi estava aterrat, No sa- via qué fer. El quarto de guardia estava bastant lluny del carrer, pro de fixo qu’ aquells crits se sentian. Ignocent del tot, tremo- lava, A casa seva havía begut d' aquell ví, y no obstant, Se tro- bava perfectament.—Vaja, va- ja, —va cridar desesperat, — prou broma ó us clavo un ti- rol... "ij Assessí, Nadre | vols matar?... ¡Oh, Ohl... En Jordi, irritat, li doná una empenta. L' Enrich caygué á terra. Estava adormit com l altre. ү Lo que passé per l'ànima del ignocent quan se va con- véncer de que no feyan bro- ma, es indescriptible. Li sem- Hay blá que Y enfonzavan en un Extenent la xarxa (per F. Balasch Martí.) pou d'angunias. Vejé la pre- só, 'L patíbul, á sa muller des- graciada, deshonrada, viuda, y la figura de'n Bricall va passarli pel seny, fatídica, horrorosa. Y no , Obstant, la figura del inspector I’ asserená un xich. Coordiná ideas: I Enrich estava colocat en la Banca gracias á 'n Bricall. Sospitá una trama . terrible, sens saber per qué, y sentí de nou una por profonda á lo descone- gut. Suhava sanch, se quedava fret y sense forsas pera pensar. ¡Sol en la gran Bancal... Va témer que robessin, li semblá sentir soroll y, davant de la tremenda responsabilitat que queya á sobre d' ell, з” arma de, coratje. Sos companys, tal vegada sos enemichs, dormían. El ví els hi havía fet l efecte d'un narcótich.

Page 124

— 123 — Va corre de nou als escriptoris, tantejá las portas: tancadas, Com un at, sense fer soroll, enfilantse pels pupitres, escudrinyá las reixas de las ans finestras. М” hi havía una que tenía un barrot torsat. Hi havía un ome á la caixa, Si hagués fugit, la finestra no estaría ajustada. Prepará 1 revólver y, enroscantse sota 1 pupitre, va esperar, sense or, decidit 4 deixarse matar. ‘Al cap de poch una llum se desmayá á terra, passant pel badall de la porta de la cova del or. Xiulant, secament, sortí una bala, у un’ altra, y en Jordi, ab l'arma fumejanta de cara á I enemich, aixecantse dret en tota laseva alsada, protegí l' obertura:—Rendeixte. : Era inútil: el lladre caygué mort en l'obscuritat renegant desespera- dament, CONTRAST Els richs no son mes que 'ls administradors dels pobres. JRSVORIST Eixint d'un palau magnífich Rambla avall va passejantse ün marqués, boy descordantse de tan tip el pantalén, y es que acaba de cruspirse un dinar, que de las sobras ne-far‘an festa 18 pobres si hi hagués caritat al mon. Caminant ab molta pena davant de Betlhem arriba, y tant la panxa li tiba, que per ff cau estirat; | y la gent desconsolada deya entrantlo 4 una farmacii Deu del cel, quina desgracia En Jordi quedá glassat: aquella veu li era ben coneguda. R. Nocveras OLLER un senyó ha mort reventat! A n' als cinch minuts escassos la mateixa gent corría, perque 's deya que hi havía un altre succés al Port; pro aquí ningú s' esgarrifa, puig la cosa no es tan seri : un pobret que de miseria fa un badall y 's queda mort. 52 Si no ha passat aixó encare, crech que passará algun día, si 'l rich de-avuy no cambia y obra ab mes sinceritat: Bé li porta 'l nom de Cristo als llabis, y haventhi pobres, avants @ entrega’ls las sòbras voldrá morir reventat, L avr Riera Axors р? estru (per J. Robert) Lay a Tot just y ve alló: veuhen, ja intiman -<`T juro. pro en agafant la LT promet ta, ssi te he visto no me acuerdo.»

Page 125

— 124 — Au Ensanxe ‘quan PLOU (per J. Llopart) L VUE A ОРА МСИ SSA NE 4 Un sport barcelont. AYGUAFORT Del cert no se sabía ben bé d'ahont era filla. Quan parlava castellá, donava 4 las paraulas un deix andalús, que al sentirla tothom l'haguera presa per una malaguenya: quan parlava cata- 14, ningú haguera duptat de que la meva protagonista era filla del carrer dels Metjes. Y si "1 lloch del naixement quedava en el misteri, més inpenetrable '$ feya encare la época del mateix. Se trobava en aquella edat que deu anys més 6 deu anys menos, no hi deixan rastre, Li deyam La Gitana, perque aixís ho haviam trobat y no era del cas perdre temps cambiant noms. Li deyam La Gitana; y & fé que ni'l seu rostre, ni res del conjunt acreditavan el nom: pero... qualsevol s' hi em- branca en regirar pergàmins y esbrinar genealogias. Lo cert es, qu’ en parlant de La Gitana, tothom sabia quí era, y ella s' hi entenía. Н Jo la vaig conéixer en plena posta, en el moment més rápit de la baixa- da, y la seva coneixensa m' interessú de debó.

Page 126

— 125 — La Gitanicanava totas las nits 4 un café ahont ens hi trobavam: á la sortida dels teatres. Els de la colla—composta d' autors, actors y artistas de tota mena—anavam á m aquell café pera ferhi 'l ressopó y retallar al próxim, y ella, asseguda aprop nostre, escoltava las discussións ab el va- Tet d' ayguardent al davant, guaytantnos ab un somris de simpatía. Al entrar ens saludava ab un: “Ola noys,;pero may podía despedirse de nosaltres, perque al anárnose'n se quedava borratxa, dormida de cap á la taula, barbotejant 4 estonas mots incoherents... _ Quan ficava cullerada en la conversa, s' interessava pels nostres pro- jectes, els seus ulls s' animavan у més d' un cop ab el vaset @ ayguardent enlayre, trincava pel nostre triomf. Era una vella que havía viscut tant y ab tant dalit la vida jova, que al arrugarseli’l rostre, la vida li traspuava pels ulls. Tenía 'l tipo d' arcabo- ta barata. Alta, ventruda, ab las mamellas penjant que li arribavan arrán de panxa, bruta, despentinada, ab un bigoti qu’ era l'enveja dels noys de vint anys. Els ulls eran vius y negres; la boca, tan petonejada en altres temps, era de llabis molsuts y vermells encare, Semblava una ferida feta en la part inferior del rostre. Aquella dona tenía quelcom de grandesa cayguda, era 'l reflexe d'un passat viciós. Tot seguit s' hi endavinava 4 una hermosura desfeta pels anys y la disbauixa: El ventre, gros, deformat, descobria á la xorca, á la sacerdotissa del plaer que aborría el fruyt... > No era un drama La Gitana: era un aplech de dramas emocionants, in- tensos qu’ esperavan. el final de la tragedia. La seva vida no havia sigut vulgar, al contrari, havía tingut de tot, pero res de ridícul, El seu procés ега ’l del ídol enlayrat que, al morir els adoradors, s' en- runa, poch á poch, sense queixarsc. Quan era jova y hermosa y esplendenta, s' havía fet-estimar molt y de molts. De 15 seus triomfs d’ amor п ега encarregada la seva bellesa in- ponderable. Ara... era опа fulla cayguda, un passat que ’s desmoronava, y la seva vida que 's gronxá indolentment, papellonejant capritxosa, s' es. corría despressa, sens altre consol que 'l vaset d ayguardent, sens altre vici que 1 senzill cigarret de paper que captava á uns y altres... Comerisá sent idol, tingué palaus y joyas: enamorada de la vida, no pensá may ab la mort ni la vellesa, y 'l disfrutar fou el seu lema. Al des- "aparéixer la joventut, desaparegueren els adoradors y, seguint la vía, aquella vía soleyada, plena de flors y aromas, se topá ab la fosca, bran- dant com un carro en mitj de la carretera, anant d' un sotrach mandrosa- ment al altre, per forsa, per lley del destí, deixant endarrera passats de grandesa que no tornarlan may més... Y aquí vam conéixerla, en mitj de la carretera, atascada en cl darrer sotrach, sense forsas pera sortirsen y seguir més enllà. .. D'allí no's va moure. El carro era vell y ‘Is carreters que passavan joves; allí va quedarse, allí va morirse. Al'saberho, entre tots els de la colla, vam comprar un ninxo y vam en- terrarla. Aquella podra dona ja era quelcom nostre. Cap de nosaltres, 1 havía coneguda en el seus temps de gloria: els seus adoradors ja eran morts ó ignorats. Pero nosaltres, joves, qu’ en La Gitana hi veyam á l” ánima enamora- da d'altres temps, 4 la espléndida sacerdotisa de la bellesa, anavam á plorar per ella. Jascniro CAPELLA ENGRUNAS De la ditxa 'n te la essencia Si algun cop en plets te ficas qui esta en plena joventut, y ‘Is arribas 4 guanyar, te tranquila la conciencia entre mals de cap y gastos... y disfruta de salut. ja 'm dirás el resultat. < ` J. Ferrer B.

Page 127

— 126 — EPIGRAMAS —Tú; ¿qué 'n sabs de 'n Sebastiá? —Pues que avants de la verbena, de Sant Joan, á cadena perpétita 'l van condomná sense que pugui apelá. Quin delicte va cometre per donardi cástich tal? —Senzillament; l'animal va robá... 1 cor de la Petra y després... etc., etc. Ocupantse d' Angel Prats, ünich Bil d'un rich pagés, que, segons es fama, gasta mans plenas els diners, en Jaumet va preguntar á en Perico lo següent: —¿Onín interés den tenir per l' Angel, Pau l'usuré, que á tothom y á totas horas esta preguntant per ell? Y en Pere va contestar: —El setanta cinch per cent, AGUILETA AMOROSAS I Entre las brancas—del bosch tupit 1 ancell refila—de día y nit; y 4 totas horas—el sentirás: Canta que canta--que cantards. L'aranya activa--dorm un xiquet sobre la tela—qu’ ella s' ha fet; pro, tot el día—la trobarás: fila que fila—que filarás. L' ardida llebra,—quan se fa fosch, reposa á l' ombra—blana del bosch, mes si la buscas—pron la veurás: corra, que corra—que correrás. Tots els sers tenen—el sen desti, y es, dona, el nostre—fins mori’ els dos confondrens—en un abrás: y estima, estima—qu’ estimards! п Quan la mar está serena y el cel blau no té ni un grop, el mariner trau la barca de la sorra, y animós á las onadas la llensa y obra la vela de cop, Tant si 1 bon temps s' assegura 2 com si bufa irat el torp; | tant si hi ha abundó de pesca com sil’ oratge espantós cap-bussa totas las barcas, f ell sempre seré al timó, els elements desafia y lluyta per torná á port. Vina, donchs, videta meva, ála barca del amor, Ets woxssos A Rosas, (Apuntes del natural, per J. Pellicer Montseny) Passejant el gat.

Page 128

perque, en el mar de la vida о soch com el pescador. Ni tempestat, ni bonansa, — ni abundó, ni privacións, l mentres tinch la vela estesa т’ arrebassan del timó. ш Jo estimo en tú la plàcida bellesa que debadas cercava per el mon, ` Ets iNGLESOS A Rosas. (Apuntes del ` natural, per J. Pellicer Montseny) = Ното much? Z Tretze pessetas y bon profit 127 = trucant esmaperdut de porta en porta tot pidolant amor. Jo estimo en tú la angelical donzella paig t' he trobat vivint en la virtut, y has encés en mon cor que tant dalia" l'amor honrat y pur. Jo estimo en tú la dona reposada que ja es ben lluny de bojas ilusións, y dins la realitat d' aqueixa vida estima de tot cor. Jo estimo en tú la esposa enamora- instruida, agradosa y elegant, [da y la fidel y amable companyona que tant he desitjat. IV Correspost com ara 'm veig no m' hi havía vist encare, y aixó 'm dona un goig tan gran jue no 'm cab dintre de l' ánima. es me resta dels amors de la primera volada: ilusións que van morir sens deixar mica de rastre, L' amor d' ara es ben real, es ben ferm, es ben estable: es l'amor indefinit; es l'amor que salva 6 mata. Prou me dius que tingd seny quan probo d' amanyagarte, ¡Si trasbalsas el meu cor solzament ab la miradal De seny be prou ne tindré tota la vida, estimante; vivint solzament per tú, fente la meva companya, y posant tots cinch sentits en aqueixa passió honrada qu’ has encés en el meu cor que vé ú posarse 4 tas plantas, A. LLIMONER EPIGRAMA A casa un mestré de estudi un un fill portava, RH de que liensenyés lo que 4 la edat pertocava: го 'l mestre al examinario igué, dirigintse al pare: —Àquest noy es tartamut. —Sí, senyor: pro sols quan parla. Biasca

Page 129

= 128 = La SAL DE GRANADA (per E Gutierres) —¿Cóm la volen: en grå ó en polvo?

Page 130

| [у LA COMPETENCIA El caixista ha terminat el motllo: mayúsculas, mi- fúsculas, titulars, quadrats tots els signos ortogrà- ichs units y degudament justificats, forman un tre- зог de boniquesa, que ben aviat el llegidor esbrinará ab la vista, y, elaborant la raula en el cervell, la fengua servint de batuta, їп fará sinfonía de parau" las perque las orellas se 'n enterin. El motllo está llest, co- fretjit 4 erradas de caixa, lligat y en fi... 4 punt d'en: trar en máquina, que, ab el plat net, els ruléus tints de negre y las rodas engras- sadas, ja esperan el mo- ment de marxa, que, sense moures de son nivell de ro- tació, donarán pressió per- jue quedi justa marca en el blanch y satinat paper. Diu el maquinista: — ра, enllestim el tiratge mil exemplars d'aquest prospecte. —Alto,—exclama '1 re- gent.—En aquest tiratje hi anırûn dos formas. Y un nou motllo ve 4 fer mandat ab el primer. mginys d' imprenta: en un sol tiratge dos т tllos dis tints: ¿el plat els adm donchs, apa, noy, estreny, apreta las cunyas, tira'n proba de full y dmde el mo- vimiento, Enjegat el motor, las rodas giran, s' engravan, els ruleus s' untan, el pa- per llisca y queda marcat: queda possehidor d'aquella entrebancadissa de dibuix de potetas de mosca que 1 saber humá т titula lle- tras. La casnalifat, que sempre 'n rumía de no- vas, fa que ahdos pros- pectes, fills d'un mateix tiratge, es á dir, ger- mans enlletats d' una mateixa mare (la tinta), la casualitat, repeteixo, fa que tots dos апопсіћіп Y establiment d'un sastre po- sat en gran competencia ab altre del mateix gre- mi. i un prospecte diu: Temporada de invierno. Gran surtido en panos de ultima novedad, l'altre prospecte exclama:—Gran sastreria. Rebaja de pre- cios en todos los artículos. 10/0! по con fundirse con la tienda de al lado. Aixó denota clarament la declarada competencia dels dos sastres, y aixó mateix fa que 75 dos mot- llos, conforme van donant exemplars, crusin algunas paraulas que no son senti- das, perque 'l soroll de la múquina las ofega. —En demés...—exclama una E mayúscula—sembla que nostra srotida fará so- roll: lo que es el meu amo está decidit á tot, —¿Qué vols dir? — pre- gunta una Q titular del prospecte contrari. —Si, dona, ¿no пу ên- tens? Vull dir, que l'amo ha jurat declarada guerra al teu establiment de sas- trería, tant en la venta de géneros, com en el corte y confecció. —jQuina taleyal ¿No eran socios avans? ¿No te- nian un acreditat establi- ment en comandita? —Si,—intervé una $ que sempre afirma — si; pero cansats de estar bé van re- nyir y d'aquí va venir la separació. —No,—salta una N,—no va ser aixó: las questións varen neixer per no sé quins comptes atrassats. —Comptes vells, bara- llas novas. —Bé, siga com siga, el fet es que nosaltres no hi tením cap culpa y qu' en aquestas cosas no "ns hi va ni 'ns hi ve res. —Segons y conforme— exclama un punt ortográ- fich, que, com home petit, 9

Page 131

sempre troba cabuda al fi- nal de tota oració. ::—¡Qué vol dir aquest sé- gons y conformel Semblas un dictador d' escripturas. —Si, senyor: nosaltres... — Nosaltres som neu- trals—exclama tota la com- panyía de lletras dels dos programas. — Nosaltres som portátils: lo mateix po- dém dir үн aixól que visca allól, tot vá segons la formació de las parau- las y 7 pols del caixtsta al compondre. — Es que.. punt—es que. —Probas al canto—diu una M, que, com lletra de més base y uniformitat de dibuix, sembla que té més ben sentada sa reputació d' ideas, —Vingan las probas. —Las probas aviat las tindrém. Mireu, el tiratge está lest; el tall de la gui- llotina aviat dividirá 'l pa- per; sortirém al carrer, se- rém repartits de casa en casa; la població s' entera- rá de nostre contingut: qui tinga ganas de ferse fer un vestit, delsdos sastres, tria- rá 'l que li sembli més con- venient; potser visitará ‘Is dos establiments y no li sa- tisfará 'l género ni de l' un ni de l' altre. Nosaltras, lletras d' imprenta, serém distribuídas, tornadas á las caixas, y potser un’ altra temporada, si la competen- cia dels sastres encare du- ra, y tornan á fer nous pros- pectes anunciadors, al com- pondre 'ls motllos, ¡quí sab ahont anirém 4 raurel Nos- altras no fem més qu’ im- Pressió, ara 'ls fulls anun- ciadors, son els que han de continuar la campanya co- mensada. —i Tens rahól—exelaman els quadrats, que fins ara que's veuhen fora de la må- quina han estat muts. —replica 1 Tal dit, tal fet. Els prospectes continuan el crit de propaganda circulant per carrers y plassas. Ca- da hú, orgullós de sí mateix, es dir, re establiment, aixeca’ la veu tant com 19 clamant la bondal del ge nero que anuncia. (Quins esforsos de circulacio! Quí: na taleya en aumentar el número dels seus parro- quians y disminuhir el nó mero del contraril El públich, veyent la. competencia, exclama : iQuína ganga! ¡sobretodos á 3 duros! vingan. ¡Capas 4 12 pessetas! porteune,—Y 15 sastres no tenen pron mans pera pendre midas. Un d'ells sempre té plena la botiga fins de parro- quians de l'altre Sastre, que, espategant de corat- ge, fa combinacións de gé- nero, pero la sort no 1 pro- tegeix. El públich es boig, el ditxo aquell де— Dónde va Vicente?—A donde va la gente, te cas una vega- da més, Per altra part, ben mirat, la baratura engres- ca, el crit anunciador en- lluherna y 'lluxo de poder dir: —Miren, jo que sempre he vestit pessas petitas (es dir, americana ó jaqué), mireume ara, vesteixo pes- sa llarga, levita ó carrich. - Aquest luxo, repeteixo, fa que 'l consumidor no'$ fixi en la calitat del panyo, la bondat dels forros у la, consistencia dels cusits. La competencia segueix: qui més gaudiment ne fa с sas proesas son els pros- pectes, que, corrent d' assí y allá, no 'n fan d' altra que Cantar ab so més ó menos acompassat, son repertori de capas, sobretodos, levi tas y altras prendas de ves- tir propias dela temporada Ja la temporada d' hi vern ha finit: els dos $a$- tres‘encare 's miran ab ulls maliciosos: ningú vol de- clararse vensut; mes en el fondo del sach se troban las engranas. Els prospectes tant del un sastre com del altre han anat 4 parar, penjadets d' un clau, en un lloch que escusat es dirho.

Page 132

— 131 — En quant á las letras d' imprenta, las mateixas mayúsculas y minúscu- las que serviren per imprimir els prospectes de competencia, ara com ara, ocupadas en I' impressió d' unas papeletas anunciadoras d' una nova Caja de préstamos, titulada La Salvadora... al cent per cent d' interés. FRIVOLITATS Son els ulls de la dona enamorada llibre voluminós, font d' eloquencia... puig diu molt mes aquella ab sa mirada qu’ en Campoamor ab cors els seus poemas. К No 'us encervéllen poetas tent sabias definicións explicant que son petóns en quintillas y quartetas, qu’ es impossible descriure lo què no té descripció... per saber qu’ es un petó 8'ha de sentir: $ ha de viure. Amavro La вошт DE La virán (per Pons Palau) Menjar per ésser menjada. Luis Мил LAS AURENETAS Mirant deserts els nius que sota las teuladas las aurenetas fan, un noy deya á son pare: —¿Per qué al cop del estiu abfanch llursniustraballan si quan lo mal temps vé no n' han de aprofitarse? ¿Hont van las aurenetas âl arriba ' fret, pare? —En basca d' una terra calenta que 's diu 1' Africa, hont no 's coneix el glás y 'l sol molt més escalfa. TEY tornan quan preveuhen que aquí ja hi (a bonansa? - Cabal. —Las aurenetas son molt dolentas, parc. - Las aurenetas ray; pitjor, molt pitjó encare veurás, quan siguis gran, als homes fe igual tasca. Si la inconstant fortuna somriu y Y amanyaga, tindrás aduladors que 't rentarán la cara; mes si per ta dissort te gira las espatllas, veurás com sol-y-vern te quedas, fill de I ánima. Jaume Ramón y Vivares $ ESPURNA AMOROSA No passa cap hora que no pensi en tú... Amor impossible, tardá, mal nascut! Me vas clavá á l' ánima las fletxas dels ulls, que han deixat agónich, malmés y poruch sense fé ni forsas, el cor desvalgut. J. Cosra Pomés

Page 133

- 132 — кешй Doctors car А Мант (per J. Pelli Anant á retiro Ta nit d' un dissapte vaig sentí 'l tranvía, dotze campanadas, la veu del sereno, el só de guitarras, el xiulet de un’ dliva, grunyits de sabatas, el lladrnch d'un gos, bramoleig d’ onadas, concerts de granotas, cants de gall, brams @ ase, un tró, un grill, un gat, una ersopegada y un fort ¡patapúm! d' un cos que va caure y va queda extés de brassos y camas, March com un sant Pau dintre d'un sot d'ayg l BADÍA iTants metjes que hi van anar de tot arreu, y *! malalt mes grave que mayl LA MODA DEL ESTIU (per J. Llopart) A UN TROMPA Í i Que vin sol com un mosssol: al carrrer de ' Petritxol So tan amant de la música | que aniría hasta 4 реп coix | â la lluna, ві á la lluna i s' hi donés un concert bó; | у per sentir á la Patti | també á l'altra part de mon i empendria '1 larch viatje | пі que fos en carretól $ | Pero ¡per Deul feuvos cárrech que lo que he dit també so capás de realisarho pera no sentins 4 vos. Jo so un home molt pacífich, tan poch amich del soroll que pera no ofendreus dihentvos del vostre instrument el nom no hi ha pas ningú á la escala que puga dirvos que jo no us designi per artista; que al cap y al fi artista sou. ense veure' nst, : 'I tinch present; pero no sé

Page 134

— 188 = Però ara, entre nosaltres LECTORA DE NOVELAS (per Sold) i sia dit, doneume 'l goig de no bufar aquesta eyna día y nit, sense repós, 3% que tinch por que ‘us torneu tisich al temps que jo 'm torni sort. Lo que feu no es pas musica, sols pot dirse'n esquellots, y per ara en nostra escala Сар viudo 's casa de nou. Jono 'm vull queixar al amo, pi menys al procurador; perque si teniu conciencia ja pendreu la precaució de buscar un' altra estada en qualsevol altre lloch, en que 18 vehins que hi habitm estiguin fets al soroll. Penseu que la vida 'm guanyo fent versos y ab vostres tochs que no tenen res de poétichs, me feu perdre la ilusió. Penseu que jo tinch quitxalla encar petita, y que dorm, pero que al sentir la trompa, perdoneu la indiscreció, esparverada 's desperta y Comensa á plorar fort perque 's pensa que ve'l papu y consolarse no 's pot. Y per últim, feuyos cúrrech que'm mal ensenyeu el gos, puig, segons vos acompanya, Sentintyos, ab sos grinyols, crech s' ha tornat filarménich Y jo 'l vull sols cassador. Entre 'l burgit de ma casa y de la trompa 'l soroll, els vehins están que trinan y pels caixals treuhen foch. Un cel el meu pis seria Quiet, tranquil, sense trastorns, si en lloch de tocar la trompa Preferissiu toca ' dos. Jo us ho prego ab cortesía гепеп un’ altra afició, lediqueuvos al piano qu’ es un instrument mes dols; y sino ab vostra música aneu 4 un altre cantó. Diuhen que aquesta 4 las feras domestica: pro Si vos lı que si jo tenia nuvi, no "i faría patir tant!... Uxa BROMA DE rERbiGOT «per Picarol) persistiu tocant la trompa, Conferencia telefònica entre "n Cambó y en nit y dia, á tot estrop, x Monegal. Ja teniu de cert que luego —Vingui depressa! ens tornarém feras tots. Qué passa? Quan sigaï aquí Ï diré. ens despedirs dels ministre Јозевн M." Coporosa + avenir y total 183 =

Page 135

— 134 = UN CAS I El senyor Ratecas es un home molt campetxano qu'acostuma á dinar invariablement á dos quarts d' una, y 4 pendre el sex café á dos quarts de tres, En Matías es un subjecte un xich aixalabrat, mitj tronera, mitj bon xi- cot, mitj gandul y mitj xistós en una pessa. El senyor Rafecas, es casat; en Matías, es solter: el senyor Rafecas, viu de renda: en Matías, no té un céntim: el senyor Rafecas te deutors; em Matías, la mar d' in glesos. No obstant, en Matías y tot... ¡Cosas de la vida Un dia en Matías s' assen á la taula ahont pren café el senyor Rafecas. —Home, 1 buscava. —Ja m' ha trobat, donchs. ¿Qué se ofereix? M' ha de treure d' un apuro. —¿Qué li passa? i res... Que estich cansat d'una dona, que vull anarme'n lluny... tun lluny com puguil.. Y vosté ha de ser la meva Providencia... (Moviment d' extranyes JOP. —¡La meva salvació! Ноте, espliqu y el senyor Rafecas son amichs, fins s' estiman per part del Sr. Rafecas). ALREDEDORS DE BARCELONA. (Fotografia de F. Fernández) Cap de riu

Page 136

` fieso al seu amich.. — 185 — ` — Vull fugir, tinch de fugir d'una dona... Sempre 'l mateix! Опа dona que m estima massa... | Es maca?... ` —Bastant. —¿Jova?... ` ZNo es vella... —¿Bona xicota? —¡Psché!... —bonchs cásis'hi, home, y решш el ram, Aixó de la vida de solter y de trenca-colls... qué vol que li digui, ha de ser una mica pesat. ¿No 'm veu á mí tan tranquil, home de Deu? ¡Quántas vegadas no li hem dit ab la La- yetal... (La Layeta esla senyora del senyor Rafecas, aixeridoya, més Jova qu’ ell, ab una carona que Deu n’ hi —¡Qué vol que li diguil... jo no 'm caso. vol fé el favor de deixarme cent duros)... (El senyor Rafecas se torna groch, ooo) Ño 'm vull perdre, vaja... ¿M ‘xeca una mica més el cap, mira Шел cent duros? —Me т aniré á Buenos Aires, á la fí del mon... O aixó... 6'm matol... —¡Qué diu, sant cristiá! — Pensi que vosté pot salvarme... que allí, 4 América, jo faré farrolla... que li tornaré els cent duros... —Passi per casa... —¿No pot ser en un altre puesto... 4 Garam, home! Al mateix temps, ja que pensa anarsen tan lluny, se despedirá de la Layeta... ¡No vull veure, ni parlar, ni pensar en cap dona... Com vulgui... Pero vosté ho exageral... ¡Totas las donas по son iguals... —17 esca del pecat, créguim... No se 'n fihi del tot de las donas. =|Homel... En fí, vingui d' aquí un parell d' horas al Bolsin... —¡Gracias! ¡gracias!... ja no 'm mato; pero fujo, aixó sí. u Son dos quarts de nou del vespre... No cal dir que 1 Sr. Rafecas té el sopar davant, es l' hora fixa... Та Layeta séu 4 un cantó de taula; el seu marit s' asséu davant @ ella, ‚ —¿Sabs que de 'n Matías no 'n farém net may?... = 7 has vist? —Aquesta tarde... (Una llambregada de la esposa, y una mentida). —Jo ja fa alguns dias que no 'l vèi; (El Sr. Rafecas pren un tó entre —jNi'l tornarás á veure! —¿S' ha mort, pot ser? (El Sr. Rafecas s' apressura á tranquilisarla, entenent qui ha anat potser massa depressa en la revelació, donat l'efecte que la noticia li Produheíx dla seva costellà)). Tant com aixol... No 't pensis, las donas sou el dimoni. —(Qué 'n tens poca de soltal —No 't diré que tú, пі qu’ aquella, ni que l'altra... ¿Veus? En Matias s' ha vist com роща per una... (Un moviment parescut d un brinco per part de la Laya). —ITé un romanso2... ý шучы ا‎ 4 pilo... vet'aquí)... om deyas 9 К A É К. —Que sou tots prou bons els homénots... —Y, veyentse compromés..: avants que recorre al suicidi... determina Anarse'n á Buenos Aires... `` tiu y dolorós). N' hi ha que sf...

Page 137

= 136 — —Ab ella?... (Aquí una apretada de dents). ÎCA barretl..: ¡si ho fa per fugirnel... —iQu es ximpiel... (Sacudiment merdiós). Jo'm creya qu anava de bro, ma... Com que té aquellas sortidas... “¿Ja ho sabías (02... ¿No deyas que feya temps que... x ho va dir... un día, fa molts dias... (Mossegada de lengua que te crió). —No fa del tot malament... Diu qu'es una marr = Qué bé m'ho temía jo que... (Un' altra mossegada de llengua mes forta). isada... potser el seu un bon xicot... si no fos aquell cap sense cervell... —No li fassis cabal... Ne din moltas... =| Va de bó... jo li he vist pendre el passatje... jiPilloll... (Tercera mossegada á la llengua fins â fers'ha —elo, pillo?... ¿per qué?... —No, ell... Vull dir ¡qué simple!... —Tant bé me ho ha pintat... Que li fa fastich... qu’ es una dona in- aguantable... que 'l compromet... que trís, y que tras... Li he deixat cent duros, y. u animalll... Sí, aixó es molt... molt... (La Layeta s' aixeca com qui sent molta xa fogó... El Sr. Rafecas сайа tement qui alló dels cent duros no 1' hi hagi caigut Prou bé. Després, á solas, pensa:) i ‘otser si que m’ he deixat amagar una mica 1 out... La Layeta murmura: —i Jo que "т creya tenirlo segur... no tenint un quartol... Y llambrega al seu marit com qui mira á una bestia extranya. ш , Rafecas, despedint á n' en Matias, 1' endemá á las deu: ¿De manera qu’ es casadeta? 5 — Es extraordinari! Í, senyor. Y es таса? Regular... ` —No tots els homes foran com vostél... Aixís, me 'n alegro de contri- buhir 4 una acció noble... Deu ser una cosa horrible aixó de... de la cor- namenta... En Matías ya con rumbo á l' Argentina, el seu bell ideal. El senyor Rafecas medita sobre las accións humanas, las debilitats hu- manas y una porció de cosas humanas més. La Layeta 's mossega els llabis... perque la llengua encare li cou del día avans... Y invariablement, com de costum, el senyor Rafecas dina á dos quarts Ф una, y á dos quarts de tres se deixa caure al mateix café, á la mateixa taula: sempre metódich, tranquil, poseedor de la ditxa... SANTIAGO GOMILA

Page 138

з = 187 — Gexr хбмара (per №. Tusquets) La parada dels titiriteros. EPÍGRAMAS Trobantse á punt de morí el trempat senyor Garí, un vehí li pregunta si's volia confessá'; pero ab veu bastant entera, ell va dir: —¡De cap maneral— Y al punt replica 'Î vehi —¿Donchs perqué, senyor Gari, estant bo vosté assistia ál iglesia cada día?— Y senyor Garí, al instant, respongué tot gemegant: —Al estiu tan sols hi anava, perqué ben fresch m’ hi trobava, y al hivern, naturalment, perque hi estava calent. Un sabater carcamal me va donar, Ф improvís, un llibre perque 1 llegís, , gw ега mes gros que un missal. Versos d' ell jo vaig trobar que 1 tal llibre contenía, y al preguntarme cert dia lo que 1 llibre 'm va semblar, lí vaig dir:—Te un bon paper, está ben enquadernat, y 'ls versos que hi ha posat, son versos... de sabater. —May en ma vida he cremat, ni un cigarret de paper,— diu tot serio l'Estaper, com si may hagués fumat. Pero li va dir l Arturo, qu’ es un xicot molt trempat: —De paper may n’ has fumat. perqué sempre fumas puro. —Las pastillas d' un tal Ros per la tos son bonas, Pí. —¿Bonas per curar la tos? —Bonas:.. per ferne vent’ Francisco LLENAS |

Page 139

— 138 — Panis. AL Parais De Grace (per H. Inglada) —No sigui esquerpa y tingui compassió de mí. Miri que & la meva edat no 'm convé patir ni patinar. №

Page 140

UN POETA NOU (1) DESPRÉS DE LA TEMPESTA Forta ha sigut la tempesta - que'ls mostres camps ha arrasat; “mes, ara, com jorns de festa, mostran sa claretat. Pro encare las rieradas 's' esmunyan per la corrent, remorcjant en cascadas d'aygua rojosa, potent. Dias de calma Serena, torneu, torneu 4 venir, - perque sinó, la mullena rot ho fará consumir. Acósta't, bona estimada, SS en el men cós, ue по estés fatigada, podries donarme Tepis + Exten la falda encisera que'l cap hi vull apoyar, y dormiré sens quimera pera poguer somniar... ` * + ж Quan el cor somriu у canta, ‘senyal que té de gaudir. Quan el cor clama y sospira és que voldria gaudir. juan el cor no té esperansa, senyal que se sent morir; pero quan demana vida ja es cert que té de morir. A L' ESTIMADA Encare era molt petita quan la meva estimació era ab tú tan infinita com avuy es ma passió. Tü també per mí sentias un afecte molt intens, tant, que de mí sols sabías separarte'n breus moments. ara 'm dius:—En els teus (brassos vull estar fins 4 morirl— Perque no, si ells son els llassos que sempre t’ han de cenyir? Bella es nostra adolescencia; té tants dolsos sentiments, que es l'amor en florecencia lels primers coneixements. () Al publicar aquestas compo- sicións, ens creyém obligats á presen- tar al autor, casi enterament deseo- negut del públich. Es un humil pa- traballador de la terra del poble Alcover (Tarragona). Tenim mo- lus pera creure que ab él temps fará pariar d' ell. (N. del E.) 75 ا Та 'm segueixes alegroya y segura 'm dons la mà. No vindrà un dia de joya que nostre amor granará? Sf, tinguemne l'esperansa. Jo, com tú sento 'I desitj d'assaborir la bonansa d'eix ansiat regositj. _ Y alashoras, oh, estimada, juntarém nostres destins, voltats de nostra fillada com un chor de serafins. ANTÓN ISERN ARNAU SOL PER L' HIVERN Recullim sol, que ve l' hivern! Recullím sol, que fuig 1' estiu! En nostre cor posém caliu, que "1 foch intern ha d' essé etern, ¿Qué hi fa que l'astre abrusador Gremi la terra, mentres del cim de 1 alta serra baixin Г alé refrescador y els seus sospirs de forta olor2 ue hi som no 'ns distreguém, tot oblidant nostra salut. L' aire del bosch que respirém y aquest cel blau que contemplém ens han refet la joventut. Sortím al ras 4 caminar per l'espessor de la pineda, que aquí, entre murs, t' has d' anyorar, y has de tenir Г ánima freda. Amor, amor: no vulgas fer com fa l' hortensia, ue no sent grat d' un raig de sol. mor, amor: al seu calor s' allargará nostra existencia K etern será nostre consol, Sortím, sortím, y aném al cim de l'alta serra, Com més endalt va un cor malalt, ab més amor guayta la terra. Dónam el bras y fem camí, No tinguis por! Plega l' ombrel Que't toqui '1 sol! Deixa ta cel-la, bona companya, que, boy trescant per la montanya, jo 't guiaré y 't portaré amunt, amunt, á extendre '1 vol, tota nimbada de ressol. Joxast IGLESIAS

Page 141

Dia de grop en alta mar. POEMET D' AMOR 1 EL cas DE 'X MENCIÓ ofitant la ocasió de trobar- Aquell dematí, en acabant d' esmorzar y a 'з decidí abordar la ques- se tots dos sols, sota 'l roure de l'era, son pare tió, y li digué: —Mira, Menció, ја fá dias que '1 secretari m' ho fa present: pera salvar 4 ton germá de la quinta, no 'ns queda altre remey que á entrada d' any nou tú sigas casat, passant jo dels xcixanta y justificant el teu matrimoni en l'expedient, l' Agusti queda lliure del servici. T' ho he volgut fer ara avinent perque 't quedi temps de rumiart'ho, Hi hagué una llarga pausa, y seguit el vell continua: —.., Ab la Roser, ja 't deus fer el cárrech de deixarho corre; fora ésser boig sostenir lo contrari després que ja vas sentir al metje l'altre día: tísica com es, no li dona més vida que fins 4 1 arribada dels primers frets... Jo 'n tinch un sentiment, es una noya quieta que no 'm desagrada- va y 'm Sembla que hauría fet per casa, mes en el seu estat present, ja veus que ni cal pensar'hi... Tindrà bell disgust, ho crech; pero fill теп, quin un de més gros ne passaria ta mare si per tossudnría teva ens veyém l' Agus- tinet al servici y 4 Cuba, ahont van gayre bé tots per mor de la malehida guerra! ¡Bona experiencia 'n tenim ab els teus cosins de la Pobla: tots dos morts cn mitj any 4 la manigua!... Tá trobarás noyas per aquí que no't dirán pas que no; ta mare mateixa sé que ja ha fet algún pas; y més té diré, vaja: si volias la Riteta de ca'n Gil, malgrat la nostra pobresa y ella tinga senyaladas vuytcentas lliuras en el testament del avi el día que 's casi, ja sé јо quetant ella com els seus pares 't rebrian ab palmas... No:

Page 142

= AE — entengas que alinnovarte aquesta cosa si ga pera. obl garte á que 't Casis ab ella y no ab unaal teu gust, no bo cre- uis pas, al ten albitre ho dei- x0; pero resol- te aviat: estém ja á mitj setem- Brey sino per mí, fésho per ta mare que, es- tropellada com está, se "ns mo- riría del pesar! Tot lo que acabava de di son pare, de: graciada ment era ben recert, “y era obligació Seva tenirho en compte; pero, y Ja pobra Ro: tan bona, tan carinyosa, ¿mer aquesta beguda pot dir que desde pe- tits festejavan, y deixarla després de tants anys de viure ilusionada, era с pás de morirse ala te de la sotregada que rebría... Y, per altra part, si per causa d' ell, l' Agns- tinet anava 4 parar á la manigua, aquell degolladero que tan- tas llágrimas y ma- lediccións costa 4 las mares, y la seva, —Tan tímit y tan manso delicada de salut ¡pobret anima'ó! com estava, 's mor's No sé pas perque als homes del disgust2...—jDen els fa tanta aprensié: meu! ¡Deu meu! Qué Caracor. TREU BANYA... (per L. Alegret) ma! Dugas afec- cións ben arrela- das en el .cor de 'n Menció que fins á l'hora havían anat creixent ab armon'a perfec- ta, y, tot d'una, er la forsa de las circunstan- cias, esdevingu- das incompati- bles é imposant- se sense dilacié el sacrifici d' una d' ellas! ¡Pobra Roserl Condemnada á morir irremisi- blement en la flor de la vida; el seu sofrir podía du- rar, malgrat els pronóstichs del metje, sis mesos, com vuyt, com un any... Arranjar el casament ab un'altra, tam- poch s' improvi- sa aixis com ai- xis: no deixa 4" ésserel matrimo- ni un dels actes transcendentals de la vida, y en- care que un se casi obligat, no es cosa de ferho 4 tontas, val la pena de medita- rhounxich y pen- sarho ab temps; y poch ne queda- va ja á n'en Men- ció, havent d' es- tar casat á entra- da d' any noul... De cop alsá la vista, y com si baixés d' un ro- haig de fer?—anava el xicot excla- miatje á altres móns, quedà parat mant interiorment. ¡Terrible dile- al trobarse assegut sota 1 roure,

Page 143

— 142 = frech á frech de son paré, qui, respectant el prolongat: silenci del sen fill, li suplicava ab els ulls una resposta favorable. Y el vejé cap-blanch, acla- parat pels anys y el traball de tota la vida, plorós, y 'n sentí compassió fonda. ree. —Deixeume dormir, раге, avans de donarvos una resposta; creyeu que ‘Leap se me 'n vá y no estich gens bé. En tot el día no feu res de bó: en mit} de la feyna quedava parat, y al anar á abocar el cove de rahims á la portadora, al arribar'hi, = asseya en el cayrell, y de colzes sobre 1s genolls, sostenintse la barba ab las mans y la mirada perduda en l'infinit, permaneixia llargas estonas obsessionat pel dolorós problema qué li calia resoldre. Ell prou havía pensat y fins te- nia la certesa que la Roser moriría de aquella terrible enfermetat, quins progressos se feyan visibles de día en dia, y que cap de las esperansas que abdos havían amanyagat tindria realisació, pero ab tot y aquest conven- ciment íntim, may se li havía ocorregut que, ella morta y sobrevivintla ell, s' hagués de casar ab un' altra; y ara, no solzament era aixó, sino que 1 deber y l'estimació que portava als seus pares, l' obligavan á executa- rho vivint la Roser! ka ‘Al ser al llit tampoch trobá repós; no bé aclucava els ulls endormiscant- se, una pesadilla s' en- senyoría d'ell, mortifi- cantlo sense pietat. La lluyta d'aquells dos sérs uimérichs disputántse- Й el сог, abrahonats com dos cans folls sobre una presa, esqueixantne las fibras més doloro- sas, clavant'hi els dits afilats y punxaguts com urpas, era un patir irre- sistible y malmés, y cansat dé donar toms y més toms per aquell llit que s'havia tornat es- querp com un verdissar, S alsá y, vestintse de correguda, abandoná la cambra y se 'n aná û baix. Agafá la porta del barri y sortí al camp, sentint momentani be- nestar al rebre I’ alena- da del orcig matinal, fresch y perfumat com si fos respir de rosas. Just apuntava el día y tot era quietut y mis- teri; una faixa de boyra s' extenía arran de las montanyas com endol- cint l' aspre traspás de la terra obscura ab el cèl tornassolat de ma- tissos fins, com d'un vel de seda ahont fulgura- van ab parpellerg ner- viós els darrers estels. La serena magestat ok: & de la Naturalesa des- a favor que wlguis ` S pertantse, li encomená —D spensa; pero ja quan demana favors els demano molt quelcóm de llur calma grans... de aquells que no 's pugan ab diners... Сом ues ámicns мкв ctars (per Mariano Foix) m cinquanta duros, y demána'm

Page 144

— 143 — | grandiosa, portant repós á las inquietuts de son esperit, y el dolor que va com cristalisat dintre l' ánima, salicá pels ulls desfentse en Ílá- ک2‎ jue queyan damunt de l' herba y 's confonian ab el gotellim de la + rosada. Plorá llarga estona assegut sota 'lroure de Fera; en el mateix lloch ahont la vigilia li havia pariat son pare, y decidí fer el sacrifici d' ell mateix accedint als prechs del vellet. Se casaría ab la Riteta, ja que aixís ho desitjava sa mare, puig á ell ja totas li eran indiferents una vegada ja havía plorat sas ilusións mortas. Y mentres tant el cel havía бте un occeá de llum y la vida dei- xava ohir son himne de lloansas: era lo gran, lo etern passejant, indife- rent, el cant victoriós per dessobre las petitas humanas miserias. п Las BODAS DE LA ROSER ' Ab las plujas de darrers de setembre, sobrevingueren, sobtats, els frets, y la Roser se va costipar de mal modo y ja по 5 va poder llevar ni á las horas de sol. La febreta consuntiva s acentuá de tal manera que fins els més optimistas perderen las сзрегапѕаѕ veyent que s'acostava '1 desenllás. Se multiplicaren els accesos d' aquella fomuda tosseta que la deixava extenuada: tingué horas de desvari en quinas no tenía altra déria que demanar á 'n Menció: altras, que la vivesa d' esperit era extraordina- ria com may havían reparat en ella: pareixia que totas las energías dis- persas per son sér, fatalment condemnat á extingirse en l'esclat de la jo- ventut, s' apleguessin en el cervell perseguidas per la mort que lentament invadia las cavitats del cos y feyan del cap el darrer baluart ahont deses- peradament se resistían concentrant hi tota la vida, inundant’ho de llum que's veya irradiar per las ninas de sos ulls y abrillantava las imatjes ab qu’ expresava sas ideas. Per més que 'ls pares de'n Menció, atés l'estat precari de la pobra Roser, arranjavan ab la deguda prudencia el casament del seu hereu ab la Riteta de ca'n Gil, els de la Roser estavan furiosós contra 'l nuvi, (Ni {фт esperar la mort de la infelis noya, que á ulls vistos hi caminava legua per hora, pera prométrers ab un айга! ¡Si qu’ era verdader l'afec- te que li portaval ¿Lo de salvar al germà de la quinta2, excusas de mal pa- gador. ¡Com si un пэ ' pogués casar de cop y volta en casos d' urgencial és, el xich de la Tona, que 's va casar per Sant Jaume, en quinze dias va ésser el matrimoni tractat y fet, y d'aquí que cridessin als quintos [no 'n mancavan pochs días, tres б quatre mesos pel cap baix, temps pera casarse tres vegadas!... ¡Y pensar que la Roser, á qui havian tingut bon cuidado d'amagar la treta de 'n Menció pera no precipitarla del disgust, li portava encare tanta lley demanantlo sense treval Y “¿per qué no vé'n Menció, mare? ¿Per qué no li diheu que vinga, qu’ ell no deu saber que no 'm llevo? (Mare, aneulo á buscar!, ` Per хб no va anar á Roma per la penitencia ¡cl gran murril; prou li va cantar la canya 'l pare de la Roser l'altre diumenge al sortir de missa, quan el xicot el va cridar á solas pera disculparse y esplicarli els móvils Que l'induhían á casarse ab la Riteta; de “mal cor, у “criminal, nol’ en va deixar, girantse d'esquena en sech no bé 'l xicot, apesarat, tractava. de justificarse, mostrantli el seu sofriment y dihent que 's casava á la forsa, о mateix que si 'l portessin 4 penjar; pero 'l vell se mantingué sorrut, des- preciant las rahóns que 'n Menció bestreya, y li ordená que per un may més s'atrevís á posar els peus per sa casa, plantantlo en rodó segui- ent. Y la noya sempre nyich nyich. “¿Per qué no vé 'n Menció?, у “¡Dihenli que vinga, que jo 1 vull veure, que j> 1 demano!„--7Es que també jeu!—li Teplicava son pare enmurriat de tanta insistencia. Pero arriba 1 cas que, agravantse la noya més y més, no pogué resistir la süplica de sa filla, y abdicant de tot el seu amor propi ferit, ab el cap baix, se 'n aná á trobar á n'en Menció á la feyna, pregantli que anés á veure 4 la pobra Roser, que no li parlés pas res de lo que косса. puig ella ho ignorava tot у que ol-

Page 145

- 144 — Escàta. (Fotografía de J. Esquirol) A T L' arribada de Р encesa.

Page 146

— ыз = és las paraulas fortas qu’ ell ab T acalorament, li havía dit el iumenge. Gus més desitjava 'n Menció ` que poder parlar ab la Roser y thantenirla tant com pogués en el ladós engany de casarse ab ella! TA menys Deu fes que la trista ficota morís en aquesta creencia! “Aquella vetlla, desseguida d' haver sopat, hi comparegué; la Roser el ya conéixer no més que en el modo de trucar.—¡Mare, 'n Menció es aquil—feu avispantse; y sa mare, pera по veurel, ab una escusa passá á 1 altra Cambra: | Son pare 's queda á baix ab la cu- nyada, y la malalta, ab els ulls fits 4 la porta, anava escoltant ab Atenció tots els passos que 'n Men- ió feya acostantse al quarto. E ¡Ditxosos ulls! — feu en un gros respir, no bé 'l va veure en- £ frar.—Fins ara, dolent, no t has recordat de la Roser?... Sí, sí; ja ho sé que també has fet llit: no 't disculpis. Y ¿cóm te trobas are, Mencionet ¿Vols dir que no Y Bau Urà sigut mal sortir de vespres? [Козе —iDéixam dir! ¡Ne tenía unas ganas d' enrahonarte, unas ga- паз!... ¡Y quin tip d’ esperarte, y qué ¡largas trobava las horas! Semblava que fes den anys que no %t veya; fins crech qu’ han passat Y tot; y 'm trobards envellida: pe- YO no, ¿oy que no m' hi he enve- llit, Mencionet?.., ¡Si 'm trobo ja més rebél... ¡Au, dónam la má! PROBLEMAS'SIDERALS (per Apeles Mestres) Qui estés fret, noy, y fas mala ca- Tota... ¿Que no 't trobas bé? ¿Jo? —Diuhen que "ls habitants de Marte ns fan senyas... ¿Y si en lloch dels habitants fossin las tantas? ‚ АМ... Donchs sí, Mencionet, ја creya que m'havías aburrit, que +." no m' estimavas: déixat de sis ó set días sense veuret, [y tant que t'anyora- Val... ¿Vols acostarme aquell gotet?... Ay, gracias; tenía sed. ¡Deu t ho - paguil Sí, Mencionet, sí; 'm sento molt aixeribida y 'm diu el cor que la malaltía m’ ha donat el tom y veurás com me poso bona avans de pochs dias... Jo no sé si es que ho he somiat 6 m'ho han dit, pero fá quatre ó cinch días que dintre meu hi sento ressó de paraulas que de ser cert lo qu’ ellas contan, creu que 'm matarían... Queja no m estiniavas... que t' ha- vías promés ab un’ altre, olvidant la Roser, la teva Roser... Per aixó 't vo- lía veure, perque 'm diguessis que no es veritat. ¿Oy que no, Mencionet? Miram bé y digamho tu mateix qu’ aixó no es cert; miram bé, que jo ho pu- gui llegir ensemps que tú ho digas... —iQuínas cosas de dir, Roseretal ¿Qué no ho sabs que no puch estimar á cap més? ¿Que 'm coneixes d' avuy?—anava ell dihent no treyent els ulls de las manetas de la malalta, afusadas y descoloridas „=Y 'ns casarém no bé surti del llit, oy, Mencionet? Aixís may més so- miaré cosas semblants. ¡Si t' estimo tant, бап)... ¡Ja veuràs qué aviat me posaré bona pensant’hi! Ara que + he sentit ja 'm trobo alleugerida com 10

Page 147

Paysatje det Lact (per Enrich Serra.)

Page 148

— 147 — аг} lar, ch ab ha sols interrompent ai La MUNICIPALISACIÓ DEL ALUM vant idili qu’ havía durat tota т (per J. Llopart) аналь, Soguint una coes - "ZAT Per Jo ораи) ‘tim, filla d' tna curiositat malsana, al corre la veu que —IY cóm degenerará el cuerpo demá que este prochecte sea un hecho!

Page 149

— 148 — la Roser se moria, la cambra s' omplí de parents y vehinat, inventa- riant tots els gestos y totas las paranlas de la que anava 4 deixar el món. Fortuna que la Roser ja no se 'n donava compte: permancixia ab els ulls cluchs, fondos, el nas se li afilava ys’ obrian desmesuradament las fossas y la boca com pera facilitar I’ accés de I’ ayre, de Г ayre que per ella gayre- bé no existía, Tenía desfici en las mans, pronunciava mots ininteligibles y feya petóns cada cop que li humitejavan els llabis ab cordial. Tot а una, sense fer cap extremitut, quedá inmóvil, aplanada. En mitj del silenci una veu va dir:—¡Deu la tingui al cell —y ensemps esclatá 7 plor de la mare que estonas há contenía boy ennuegantse. La van fer sortir de la cambra y desseguida las vehinas se posaren á vestir la difunta. La éscena que 's desarrollava en el quarto'ab el va-y-bé de las aonas, unas regirant calaixos, altras sostenint 1 inanimat cos pera facilitar la tasca de las que la vestían; més enllà un' altre tapant el mirall ab un mọ- cador de merino negre: las demés netejant y endressant la cambra, tenia quelcóm d' irrespectuós y de farsa teatral que'n Menció contemplava d' esma, assegut y com petrificat damunt d'una arca antiga. Y en mitj d' aquest trahut, la morta, la qu' havía estat solzament presa d' un desmay, obrí "ls ulls: tothom restà mut de sorpresa, y ella quedà com aterrada al veures en mitj d' aquella generació que no 's movía més, distingint á д. Menció que s' atansava ab els brassos oberts cridant:—jRoser! |Козеге- tal...—sonrigué dolzament, y decantanse á las donas que silenciosas én- rotllavan el llit, els digué: —Me vestiu pera las bodas, гоу? ¡Al fí soch felis! Y 's deixá caure pausadament en els brassos de ‘л Menció pera no des- pertarse més! AXDREU Sori + RECORTS DEL ANY. (Fotografía de Rodriguez) Dinar íntim ofert á la Comissió de Buenos Aires, en la redacoié de la Revista Mercurto.

Page 150

BROMAS Y VERAS (brrració Dr Heine) May, siguent criaturas, vam baralla'ns jugant: jentre riallas sempre Veyam passar els anys! “Qué n' eram de felissos els dos parodiant 2 ` en mitj de la ignocencia de la primera edat jochs de marit y molla quan tornan de casars', Després tü t' has fet dona jo m' he fet noy gran... L'amor entre nosaltres també s' ha transformat prenent color de incendi, perdent son color blanch. iQuántas vegadas, quántas ens hem petonejat!... Mes [ay! ara, en la vida tal volta recordant que de petits jugavam, ugavam á estimar, hem comensat la broma que pot acabar mal... 149 — Y tú de mí apartada, jo ab un altra casat, nostre ignoscent comedia trajedia 's pot tornar! E. VILARET SI LA BRUIXA VISQUÉS... Si aquella bruixa, tan famosa un día, segons contan autors de la vellura, visqués ara y, fregantme alguna untura, en avespa 'm tornés, la mataria! Anéusen al bordelll—li cridaria; que 'l ventre d' or @ una gentil criatura que viu de flors y sobre flors pastura sense trenren cap mel, m' afrontaria! L' abella sí que vall... Torneume abella, qu” encar que fibla-endins, com fibla aquella, sols en fer brescas se complau son zel; y entre tants amargors com té la vida, aquí hont hi ha tanta avespa malehida, bó es que hi haji fassi mel. Maci Morera RECORTS DEL any. (Fotogr ffa de Rodrigues) Banquet ofert als expedicionaris de Buenos Aires en el gran saló de Maison Dorée.

Page 151

= 180 = EL PERILL DE LAS BONBAS А LA GARRIGA. (Fotografía de Martano y C,4 (per Picarol) Una masia. ENGRUNAS 1 La vida l'he passada construhint ídols, els uns d' amor, els altres d' amistat. Foll per ells, els hi дауа ab tota I’ ánima el cor per pedestal. ¡Qué d' ilusiéns y somnis y esperansas m han fet acaricia: 3 la dona ab sa hermosura y sas promesas; l'amich ab sas protestas de llealtat. ¡Tots han caigut! Tots, un darrera l'altre, he vist esbadallarse de corcats, y á sa caiguda lo meu cor cruixía, y li han fet mal, molt mal. Mes no temeu per mí. Veniu nous ídols: á darme desenganysl... No tingueu cap rezel, que jo us espero; qu’ encare 'm resta cor per pedestal. l п Blanch, com las alas @ un ángel 1 jo guardo de tú un papé, y en ell poch ans de morirme una cansó t' hi escriuré. No será cansó d' angoixa, será alegra la cansó, que allí hont s' acaban las penas no pot haverhi tristor. Tan solzament te demano no la vinguis á buscar. No fos cas que sa alegría © arribés 4 fer plorar. ш i n’ era 1 meu cor й alegre! ¡Si n' he sigut de ditxós! De mos llabis las rialladas" las envejava tothom. Ma joventut prou passava sense una pena, ni un plor, Angelets al Gel.

Page 152

— 151 — ` A th Garrica. (Fotografia de Mariano y С.) Un dinar sobre l' herba. que del mon sols coneixía un camí sembrat de flors. Amichs d'un temps, qu: envejavau г alegría del meu cor... ¿Per qué avuy de mas tristesas no 'n voleu saber un mot? IV Si d'aquí algúns anys, un día, ens trobessim, casualment... ¡Qué cosas te contaría tot plorant y tot rihentl... v Y va arribar l' Hivern, y ab ell las boyras las plujas y neus, y aquell cel trist, com el recort que 'ns deixa l'estimada d' un temps. Dintre ma cambra, solitaria y freda, esperant, sense fe, él temps d' estiu qu' ha de donarme vida, passo 'ls jorns del hivern. Prou cerco en mon entorn una mirada, una somrisa, un bes, un raig de sol qu' escalfi, una esperansa... iQu' es fret I’ hivern, qu’ es fret! А. Juri Pous | INTIMA Que јо t' expliqui,—Paquita hermosa, lo qu’ es amor? Ton cor, aymia—pot preguntarho á n' el meu cor. і Ell que t' adora—podrá respondre | ` millor qué jo, i Puig no sé dirtho—ni sé explicarme: el sento y prou. Jarer DE 1? ORGA Тосахт L orca (per Picarol) < =; <Frü-frá... frú -fe ya sabas ca ta quiero...»

Page 153

— 152 = Esrvpranrina (per Laura G: de Giner) ` FILOSOFÍA A LA MIDA Y GUST DE QUALSEVOL MARQUESA Ja somreya la marquesa! >] Las conveniencias socials, al últim, la autorisavan pera desar А la decoració d' esposa adolorida que durant dos anys va tenir que passejar per entre las parets del seu retiro. jSort que durant aquest temps un intim del seu marit la sovíntejava, tot ajudantla á por- tar el róssech de la soletat! Ja havía passat tot, ja tot tava 4 punt pera no recordar: may més, d'aquests dos anys... Ja somreya la marquesal En el pati del seu castell I’ es- perava la carrossa que l'havía de portar ú son palau de ciutat. Durant el dol, totas las ober- turas del palau se van haver de oure, es clar; pero, jah renoyl quin bategar de finestras у bal- cóns al pich dels dos anys! Tot el palau semblava riure com sa mestressa. Els tapicers millors, els pintors de mes nomenada, y, en fí, tot lo bo y millor de la industria s' havía instalat entre aquellas parets pe- ra enjovenirias. : ¡Oh, no hi havía pas prous fo- i rats á la vella casa pera donar H eixida al gran soroll de qu’ esta- va prenyadal La volían jova altra volta... pero, feya tants anys que non era, que ni se'n recordava jal N sabía tantas de cosas, que per af- rencárlas'hi l' haurían de fer plo- rar molt; las hi haurían d' anar arrencant una per una del fons de las entranyas y potser ne mori- rial... Tan bé que hi estava ella, ador- mida al mitj del carrer, repenjada_ ab sas germanas! Ja podian tra- ballar si li volían treure las llega- nyas! Hi havian mes trenyinas á las finestras! La marquesa no tenía espós, pero de diners sí que'n tenía, y forsa. Per lo tant, volía (y ella hi ajudaria ab els sens diners) que la Contemplació. casa quedés com nova, que 'ls ṣa-

Page 154

— 153 =Â La Pabsarsa. (Fotografia de Cardunets) Casa senyorial situada entre Figaró y Ayguafreda. Pertenesqué en son tempe al conceller bar- celoní Joan de Fivaller.

Page 155

— 154 — lóns s' obrissin á l ordre del día, que tot lluhís forsa, que's veiés que no li faltava res, y que no'n ugissin d'ella. Era la última fu- lla de la darrera branca de tan centenaria noblesa, y volfa Iluhjr com la primera; per xó'l ya fer moure tot al arbre; per xó va re- pasarlas totas las fullas. La marquesa havía viscut dos anys retirada en son castell, pero no I' havía perdut, no, 1 temps: estava al corrent de tot, tot ho sa- bla, 6 si no, cóm 1 haurian criti- cadal Era precís somriure, donar á coneixer qu'era jova encare, y no n’ hi havíà prou ab qu’ lla somri- gués, era necessari que 'ls mobles, els vestits y, tot, en fí, absoluta: ment tot, estés en armonía. (Per xó va adquirir tanta porcelana y cosas baladis). aa La marquesa somreya 4 dins de la carrossa que la portava á ciutat. ¡Qué contenta n'estava d' haverse tret els vels, y poder cor- re pel món ben destapada y lliure! а havía tornat la seva vidal] Carrera de sobressalts. Cocvas niricn (per Sierra de Loma) Carrera de salts, Quéntas amigas se mossega- rían els Habis al tornarla á veurel Si 'n voleyavan de cosas pel seu magi! Estava tan assedegada d' impresións! La carrossa rodava furienta per entre ‘ls camps assoleyats. era lliure! Ja tornava 4 empendre Л vol de la llibertat, dels diners. Ja tornava 4 ser la senyora, rode- jada d’ amichs, coneguda de to- thom... Era la coloma lliure de anava 4 jugar entre las urpias del esparver. f: En mitj de la inmensa plana verda hi havia una taca blanca que s' enfilava enlayre; unas pa- rets blancas, robustas, maravello- sament brodadas d' esculpturas. Era una nova iglesia que s'enlay- ravê en 1 espay, enduhentsen I! atenció del qui passava. Per ma- nament de la marquesa, els ca- balls se van aturar, y ella s'hi em- badalia guaytant-aquell munt de rochs. | —Den costar molts diners... Y TANTS POBRETS QUE NO TENEN NI UN Mos DE PAL... aixó ho murmurava

Page 156

— 155 = _ Concurs нірсн (per Sierra de Loma) Carrera de velocitat. la marquesa, tot quietament, no més ho va sentir el cotxero, Devía conmóurela molt aquest pensar... La mirada, defallint, s' escorregué avall d'aquellas pa- rets, deixantse caure per damunt dels trossos de pedra 4 mitj picar que jeyan per terra. na má arrugada, seca y gaire be sens’ unglas passava mentres- tant per la finestra de la carros. sa, endinzantshi al compás d' una Bona senyo- Els mens fi- в AVUY ...-48 anava fent fosch de mica en mi- ca), Una caritat! pal... tinch E nal... tinch ganal... pa..—Y las veus s' anavan multiplicant; de tot arreu eixian munts d'ossos que s' apilonavan al yoltant de la mar- quesa:—Pal... pal—y tots miravan ab ulls famolenchs las joyas de la senyora. Pa, pels fills, demanavan las mares; pa per l'espós demana- van las millers; фа! no més que pa, perque tenfan gana. al mitj d' aquesta cridoría general, la marquesa, guaytant son rellotge esmaltat, vá cridar: —Al trot; cotxero. Y els caballs van arrencar á corre, arrossegant al cotxe y en- duhentse'n 4 la marquesa lluny dels pobres... Jacones Sananrés MARE Y FILLA (ParánoLa) Traducció del noruech —Mareta: al caure la nen tant blanca y neta, no sé qué ho fa que á mí 'm deix" tant contenteta. —Es perque, filla, es ta imatje blancs figura de la neu; que n' es ton ánima ben verge y pura. —Y si la neu, mare meva, la blancor pert? —Ja may mes pot recobrarla, filla, ben cert. 5 +s La noya que pert... 10 qu’ es... ja no ho torna á ser may mes. J. Barnayy Carrera aprofitada. (Els jeperuts portan sort.)

Page 157

E Tos = LA CRIADA El primer día. La senyora entra á la cuyna. EsPero qué está fent, desventurada? iro la llonza á la paella. Z ¿Sense posarhi avans el llart corresponent? —{Es dir que primer que tot = hi ha de posar el llar ¿Es clar. dona! ¿Que 7 otser Riconts DEL аху; (Fotografia de N. N.) POSODA he dj que may? del poble y allí, en questió de menjars delicats, no hi enteném gayre. Si qu'estém frescos. ‘sab fregir una llon- « a*a A las dugas senmanas. La senyora torna û en- trar á la Cuyna. - {Cóm ho té aixó? aella está es- calfantse, la lonza á punt. ara, qué fara? Juan tingui’l Паге tos, hi tiraré la Monza ‘ben pla» | na. veure:..— «Pérez Galdós á Miramar. La criada, cohibida per resencia de la senyora, =й lisa l'operació ab bastant > у роса trassa. | Я Es aixó? AR sél... (No es pas aixís cóm se кедеп) | Al cap d'un mes. La senyora arriba del ca- rrer y, ab tot y constarli que al pis hi ha? senyor y la cria- da, aquésta, 4 pesar dels seus repetits campanillassos, tarda а obrirla una mica més de lo 1 ue ha trigat tant â venirme á obrir? —¿Jo? —¿Cómi es qu’ está tan ver- mella? peur _?Ahónt es el senyoret? GE senyoreu =j al seu quarto... que 'в posa... la... corbata. ~ Bona l'hem fetal... (Ara sí qué me l'ha ben fregidal... Pérez Galdós & Sitjes. FANTÁSTICH ^ = Fotografia de V пена Marta Guerrero.

Page 158

= 157 — PERA SER MODERNISTA SONE Si el no ser modernista ' fa la pera serfio 't vull dar ara la ta: porta ‘Is cabells tan Harchs que 't donguin basca y estiguis sempre trist, jamay de gresca. Las cosas d' aquest mon, prén á la fresca ta barba ben crescuda, toca y rasca; fuma ab pipa, bufantla si s' atasc y encentla tot sovint ab pedra y esca. 1 Al art abigarrat, cridali: visca; quant parlis, d' ilació, no 'n tinguis pisc: ta eloqüencia ha de ser farre: s vesteix larch paletó, lo extrany rebus y al fí per completar fatxa tan xusca ай un bolet, ben vafat, d' ala de mosca. P. TALLADAS lesca, ELS SUSCEPTIBLES “Es ella... la perduda!.... ís ho han dit aquells solempnement, ui ella en va implorava aj | avants del mancament Li negaren l'abrich, el pá y el sostre, y ha anat á raure al fanch; ` дув ofenen de si 15 esquitxa 'l rostre ab esquitxos de sanch! Si temen que os allargui encare 'ls brassos apartéusen com feu á ben segú, | mes no insulteu, no malehiu sos passos. Pregunteuse primer si sou capassos de redimí 4 ningú. A. Bort x FONTESTA Srryes Un tros de platja. тгл» de P зана Marta Guerrero

Page 159

Ses L' Exit TEATRAL DEL any (per J. Llopart) «EL FETO NONNATO» (PERIÓDICA. MODERNÍSSIM) No oblidaré may l'entrevis- ta ab el meu jove amich en Ti- ralínias а qui volia atraure ue se m' encarregués de la crítica literaria del perió- dich que anava á fundar y en el que tot havía de ser jove, Y com que 'n Tiralínias era un dels més fogosos representants de la joventut literaria, 4 ell vaig dirigirme de cop y volt: En primer lloch—va di me—y pera que '1 periódich si- ga compendi y porta-veu de la nova generació á que tinch I honor de perteneixer, es nè cessari que se li posi un títul lo més jove possible. —Crech haverne trovat un que ni pintat. El periódich se titulará “EL Recién NACIDO,." Me sembla que més jove... Тїш! de l’ obra: «ELS VELLS.» A —No está mal, encare que Titul dels seus i "L" ENVEJA DELS IM- pera posarnos en la corrent m' POTENTS.» aniría millor “Er Fero Nonwa~ To„. Me sembla que algo d' ai- x6 parla Zarathustra. Com vosté vulgui, jove Tiralineas, y si massa m’ apura 'l titulo “Er EMBRIÓN, y no hi haurá qui ‘ns guanyi per má en materia de jovenívolas aspiracións. —Deixemli “EL Fero, y no 'n parlém més. Pera orientarme en la direc- ció dèl citat feto será convenient que sápiga la meva opinió respecte á la literatura contemporánea. —Jove Tiralínias, soch tot orellas. —Suposo que 4 vosté no 'l mortificar que 'm fiqui ab en Galdós... —¿En Galdós? Pero, home de Deu, si á n' en Galdós I’ he tingut sempre per un surol —Exactament. i —¿Qué va ser en Zorrilla? Un russinyol de cant lleuger, buyt de tota idea. —Ni 4 russinyol arribava: diguemli cadernera, amich Tiralíneas. —Y encare hi surt guanyant, Ç —Conformes. 79] RAS voldria llastimar las sevas devocións... ;Qu' es campoamorid, vost —iJol ¡Campoamoriá, jo!—vaig respóndreli indignat.—No, senyor; soch de ja provin de Lleyda. | + Ho pregunto perque precisa dir ben alt en “EL Fero, que 'n Campoa- mor ens ha ensarronat. En Campoamor may va ser altra cosa que un bon senyor de sa casa que gastava sabatas de simolsa. i — Miserable! I =Y vosté compendrii que la poesía, tal com la poesía deu entendre's, es incompatible ab las sabatas de simolsa. á i —Espantosament conformes, jove Tiralínias. Fiquémnos també ab en Campoamor. A moro mort, bon cop de llansa: y aquest no hi ha por de que s' hi torni. Pero, miri que també entre ‘Is vius hi ha cada neula..

Page 160

— 159 — Аміси DE CONFIANSA (per J. Cabrinety) Manyach y discret.

Page 161

— 160 = AY Ex NADAL DEL ARTISTA POBRE (per J. Cuchy) —En aixó més quien altra cosa es en lo que 'ns havém de fixar. Es una indignitat que 's mantin- gan en peu idols de fanch com en Pereda... —jEn Pereda! ¡no me `n parli de 'n Pereda! ¡Un novelista que té una fá- brica de sabó! 2 [Aides espaterrànt, amich meu, espaterrantl —Pero queda encare un camp ahont anar á es- pigar, apreciat y vehe- ment Tiralínias: es el del teatro. ¡Aquí sí qu’ hi ha ídols dignes, dels cops de martell del iconoclasta! —Donchs no opinan ai- xísla major part dels bens que creuhen á ulls cluchs ab en Sellés, per exem- ple; en Sellés, que porta casi sempre abrichs fins als peus, mostrejat de quadros! i Y altre tant els passa ab en Dicenta, deixant apart lo dels abrichs. —En Dicenta... — ex. clamá desdenyosament en Tiralínias—¡aqueix revo- lucionari pour rire del teatro! ¡Bah! stavam absolutament d' acort en tot en Tirali- nias y jo, у "EL Pero, anava á ser cosa suprema en sas mans. ` „ —Quedém—vareig dirli pera tancar el tracte—en que es necessari jut- jar de non 4 tota aqueixa gent. everament, y по 'n quedará d' ella ni 'l recort. —iQuí quedará alashoras, donch —Nosaltres, els nous, els que somiém una Espanya girada del revés com un mitjó, ab una poesia nova, ab un teatro nou, ab procediments nous y ab roba d' hivern'nova també, 6 quan menos en bon estat. 1 —Donchs, mans á l' obra: doném á llum “Et Fero, y caigui el qui caigui b sperin ara el primer número del periódich enderrocador “Er Екто,, dirigit pel jove Tiralínias y redactat per set ó vuyt noys amichs sens, tots ells enterament nous, com si diguessim de trinca, FREDERICH URRECHA any el gall me `! pinto. QUENTO preguntantli:—¿A quí demana?— Una yegada, sent jo y l'home, que û la pregunta botigué y trobantme á casa que ll vaig ter, va ques gron solet en la rebotiga com aquell que veu visións destapant algunas caixas, y no sab lo que li passa un home vaig sentí entrar по obstant me ya contestar: _ ue va cridar:—jDeogracias!— —¿Sab si vin aquí en Deogracias? Jo vaig sortir dessepuida J. Póst y Espasa

Page 162

= 161 — Las Estacións (per 7. Sala) PRIMAVERA

Page 163

— 162 — COSAS DEL MEU NANO Al poeta Apeles Mestres I De noys aixerits y murris com el meu fill no n' hi han molts, n' hi haurá potser de tan macos, pero de mes pillos, nó. Eli me buyda la petaca, ell пу empastifa ‘Is llibrots, m'esqueixa 'ls papers que 'm troba y tot m' ho fa ana enrenou. Y si es cert que no n' hi ha gayres de nanos com el meu noy, ¡de parassas com son pare se 'n trobarian ben pochs! п iQuín marrech mes xerrayrot; may calla la seva boca! A lo milló ‘us fa un discurs com si li donguessin corda. 1¥ quíns pecats que sab di el valent poca vergony. Renechs y oraciéns, per son una mateixa cosa. ш —Vina, dónam la maneta y anémsen 4 passeig, noy, que pel carré ab tá, videta, hi vaig sempre molt cofoy. Las donas, jovas y vellas, en mi fixan l'atenció. May ha tingut ton pare entre ellas tanta requesta y tant de bó. IV ¡Qué mudat va 1 nen! ioooh, quína elegancia! collaret planxat, sabatetas blancas, el vestidet nou y la boba macal...— Y ell en el mirall vinga contemplarsel (Mala cosa, noy, t'ensenya ta mare). v ¡Qué bé s' hi sent el meu fill en plena Naturalesa! Avuy Y hem portat al camp; iquín deliri té, si 'l véyau, empaytant els papallóns y saltironant per I’ herba! Entre mitj @ arbres y aucells [бш hi disfruta y s' hi engreixa! 1 men fill s' hi troba allá com si fos á casa seva. VI El nen ha fet pipt al Nit. ¡Ay, bona nina! La baba se in ha adonat; ¡quina tunyina! —Hi tornarás més?—li diu, fent Г enfadada. el murri, li fa un petó y una abrassada. ҮП —Alsa, quin bobs Y han dat! ¿vols donarme'n una mica? —Nòoo-'m respón-qu' es tot pel nenl— ‘Quin xicot mes egoísta! El men bordegós "com molts dels homes grans d' avuy día, no sab encare, pobret, lo que significan els mots mancomunació, solidaritat y altruisme. УШ Sempre diu que vol ser gran; per xo á tot arreu s'enfila, y ahir, sense anar mes lluny, va caure de una cadira, Espéra't, que hagis donat alguns cops de cap á terra... ¡Ja 't desvesarás d' aquest deliri de las grandesas! IX 2—51 aquest noy fos ab el temps un doctó insigne, un poderós comerciant, un enginyer d'iniciativas, un general 6 bé un banquer ¡quína importancia que "ns darfam!— Jo fixo 'ls ulls en el meu fill y, entre mí, exclamo desseguida: —Si arriba 4 sé un home de cor, ben satisfet penso morirme,— x Ja tens un germa petit; estímal forsa, fill meu. Ab ell ara tinch partit mon amor, qu' era tot teu. Estímal sempre de cor, pero may en absolut; que 1 bés de la germanor no esdevingui un dia aixtt. Siga 'l teu amor inténs, mes guarda'n per l' endemá... iPensa que 'l mon es inméns y cada home es un germél Mayet

Page 164

| { — 163 — ` InDustr'a INDÍGENA. (Fot. de M. Ballús) Forn d' obra. А vi юк curs (per J. Passos) bite joeas. La onlabasa pertenece å la fami de las cucur- Max y Cer (per J. Bellot) Efecte de lluna LA VIDA DE PAISATJISTA Pocas maneras hi hauría de passar aquesta vall de llágri- mas, com passarla en una vall qu' en compte de llágrimas hi baixés una riera d'aygua cla- ra enmirallant la salzareda, el pedruscám, el cel y tot lo que tingués obligaciéd’enmirallar; ab l ombra de un arbre á so- bre, ab el caballet parat per traballar, el quadro al davant per escusa, y l'herba llisa y fresca al costat per ferhi la gran reposada. Tot hi sería hermós allavo- ras: ho sería la mare Natura- lesa, ja tan ponderada per els poctas, que no s' olendrá si no ‘m parlém; l' ayre de monta- nya, tan bé pels pulmons y pel propietari dels pulmons: alló del asono y del azogo, y del’ hidrógeno, y del oxígeno y al- tras parauladas que diuhen els metjes, quan se volen treure un malalt del dayant y enviar- lo á fora; la pau del camp 6 la retirada vida, la vida enreti- rada, y cent atractius ja poé- tichs, ja casulans, que farían que tot ne fos tant d' hermós, que á no haverhi certs incon- venients, que dirém ab temps y tinta y paciencia, tothom que tingués una rendeta 6 un pas- sament d'americano acomodat se faria paisatjista. Alló que diuhen els pagesos á n' els pintors de paisatje, “vostés se diverteixen sense fer mal 4 ningú, crech que no ho tornarian 4 dir. En venint la primavera, y comensant el sol 4 ser tebid y fer de bon es- tar á n'aquellas ombras que deyam, “jadeu anyada y page- sos!„ A cada camp no s' hi veu- ría un caballet, s' hi veuria una engada; а cada torrent n' hi hauria un rengle per banda, com si el torrent fos la profes: só y els pintors el cordó de tro- pa; á sota de cada pollancre tres 6 quatre, у á sobre l'her- ba reposant tants com n'hi ca- piguessin. Ademés, el pintar paisatje tindria un altre atrac- tiu. Tindria l'atractiu de que

Page 165

— 164 = CINEMATÓGRAFO LOCAL (per J. Llopart) =A mí res me fa mella: volia un" acta T) y yan donarme un mico. Alabat siga Deu. —Ab un róssech aixís se necessita patje. A ENTRADA D' ESTIU (per J. Pellicer Montseny) 'ls paisatjes no son may á ciutat, y no senthi un no hauría de veure tran- vías, no tindría d' anar á casa 1 Ilim- pia botas á portar els peus á tenyir y llegir els diaris que 's troban so: bre ' vellut de 1 assiento; no hauria de portar coll postís, ni camisa pos- tissa, ni cap prenda de las postisse- rias que 's portan; de mitin no 'n sen- tiría may cap, ni в' ompliria el сар de frases d' aquellas de revolucio- nar, de desrevolucionar ó de contra- revolucionar; no viuría may á са quint pis, perque allí ahont hi ha pai- satjes no hi ha quints pisos; els mu- als y policías ni sabría lo que soniy cregueu que tindría bona sort); las eynas de telegrafiar, telefonar y tenir conversa sense fils, ni las sabría fer moure ni ganas; y en fí, acabém y diguém que de tot aquest inmens neuler que 'n diuhen civilisació, no т coneixería més que ‘Is camins, y encare 'ls camins de bosch: de modo пе pel paisatjista tot l'any sería esta de l' Arbre. Pero jay! (ja som als ays) aixó son las ventatjas del gremi; las conces- sións, que dirian els diplomátichs; Г haver que diuhen els comerciants. El paisatjista de la mena dels que co- pian el natural al natural y frente d frente, tal com está avuy en dia la

Page 166

— 165 — Las Esracións (per 7. Sala)

Page 167

— 166 — mare Naturalesa, n’ hi passa moltas de trifulgas. Primerament no té qui 's cuyda de sembrar els paisatges pintables, lluny de poblat y apartats de la barraca. Ab aixó hi falta una mica de policía (pero по d' aquella, sino de l'urbana-rural, ó de la pintoresca-paisana). Per un voler de Deu y dels ho- mes, sempre lo bonich es lluny del, home, y 'l pintor té que fer lo mateix que 'l cassador; els de Mollet han d' anar á Caldas; els de Caldas á Castell- tersol, y els de Castelltersol al Tibidabo, y ¡visca la Geografía! com si las perdius s'allunyessin y el paisatje reculés; de modo que d'arribar al prat le cassera ó pintera, en compte de cassar ó de, pintar, vos haveu de men- jar las costellas y jjeure! que d' aixó del jeure n'es molt perjudicada la classe. Després el rengló dels núvols també está molt mal organisat. Surtin ab els colors de sol, ben clars, ben de bugada, y sempre allí 4 sobre de la montanya surt un borrallé com un pessich de cotó fluix, y sempre trobeu un pagés que vos diu que sera calor, y sempre en compte de calor es pluja. Viceversa: carreguen la capsa de núvol, ab aquelis tons grisos que fa anys ne deyan colors modernistas els critichs entesos, y voleu fer d' Urgell una estona ¡y 'n voleu de sol allavoras! Vinga claror, vingan deserts de Saha- ra acumulats y rayos X que penetran y tota la lluminarial Que no voleu fer sol, ni núvol, allavoras no feu res, perque no hi ha res pitjor que 'l dup- te; el dupte ha perdut 4 tants pintors com 4 politichs, 4 tants propietaris com á obreros. Y lo que l'ha estat á punt de ferlo perdre al pintor més que tot, es l amich del pintor, aquell subjecte que sempre li surt-al pintor y que plantat darrera Gel quadro, sembla la propia conciencia posada darrera las espat- llas. Ell, mentres traballeu, aconsella sempre, no para d' aconsellar ni un sol moment; aconsella de paraula, ab els gestos, ab els colzes, ab l'inten- ció, y si pot agafarvos la mú vos l'agafa, y si ell está cansat d' esperar vos agafa els pinzells y vos els desa, y quan ne té prou de pintura vos fa plegar vulgas que no vulgas. N' hi ha que volen triar els llochs pintórichs; que Vos portan 4 veure una posta de sol qu’ han vist el día avants; que vos iuhen "aixó no ho pinti que tampoch el creurían,; que vos treuhen las fu- llas secas qu’ havíau comensat á n'el quadro y no vos n'hi posan de tendras, 6 perque se las volen per ells, ó perque haurian de podar els ar- bres; n' hi ha que després de dirvos qu' ells en pintura no hi entenen y que potser dirán un disbarat parlantne, comensan pel disbarat y á darrera 'n diuhen dos 6 tres de torna, y un cop dits vos engegan cada teoria estética que alló sempre acaba malament; primer perque si 'ls hi contesteu, en compte de paisatje s'arma allí una controversia que ja 'n teniu per tota la tarde, y segon que si els deixeu dir se figuran que ls preneu per xim- ples, y encare que ho endevinan ningú 'n vol ser d'aquest gremi, y s' ofe- nen у... no se п van. N’ hi ha de callats, amichs fantasmas, qué brenan da- rrera 'l caballet, y sopan y dinan, y fuman y no convidan per no destor- barvos la tasca. N' hi ha que 's posan la má 4 l'ull fent d' ullera, y buscan la perspectiva, y fan grans exclamacións aixís que la troban. Y per fí hi ha els més terribles: els amigos caminadors, els que vos volen fer conéi- xer el país á peu (qu' es més higiénich) y vos diuhen cada demati encare no apunta '1 sol:--No ha estat al Puig Major, vosté? No hi ha estat? Donchs haurém de акы. No més hi ha deu horetas 4 peu, pero quina vista; allí si que 's podrá esbravar. ¿No ha estat А I’ hermita? Demà hi anirém á peu, Ab sis horas s' hi puja, y me'n donará las gracias. Y al Puig Gros y al Puig Xich? Tampoch? Vosté no ha estat en lloch. Nada: per tot anirém, y 4 peu, sempre й pen; el vindré á cridar dematí... y sabrá lo que son bonas vistas. Y vos cridan dematí, y vosaltres crideu més qu: ells, pero l' amich crida d entussiasme que ha trobat com matar el rato, y el pintor de rabia d' haverli mort I’ alegría y de no deixarlo dormir, m viure, ni pintar ab libre albedrío. i Donchs encare hi ha tres cosas més terribles pel paisatjista qu’ aquest mostruari d' amichs. Hi ha tres plagas: las moscas, el vent y las criaturas. Deixém corre el vent, qu' es el seu ofici; el vent es amo del vostre quadro; vos el porta allí ahont vol ell, al mitj del riu, á sobre la pols, á sobre la roba ó 4 dalt @ aquell Puig Gros que no vos hi ha pogut portar l' amich; el

Page 168

a — Y => Cues univers Tari DE 1902 Á 1903 (per Ll. Brunet) vent té forsa y no s' A hi pot fer broma ab la forsa; pero las moscas y las criatu- ras que no 'n tenen, sembla impossible que puguin arribar â fer tants estragos. Es admirable.lo afi- cionada qu' es la mosca á la pintura, y lo entussiasta qu’ es la criatura dels colors. Allí ahont la mosca hi veu una trista pinzellada, ja li teniu á n' ella á sobre; allí ahont la criatura veu un tu- bo, ja teniu tot el tu- bo sobre d'ella. La mosca `s brena l'oli, la criatura l' oli y la pasta; la mosca 's asseja sobre 'l qua- iro, el quadro sem- bla que s' haja pas- sejat sobre la cria- tura; la mosca s' hi posa de potas, la criatura hi cau de potas y de mans y de cara, sobretot de ro- ba; y entre la bestio- la irracional per una banda y l animaló racional per un' al- tra, vos deixan al - mitj del paisatje ж-ы del antich procepte pedagégich: <La letra con. ue no sou bó ni por las moscas. Y que no vos penseu que no n'hi hagin á n'el camp d'aquests dos animalets; sembla que no n' hi hauría d' haver, pero m М han, у quan no n' hi һап пе surten, y quan no `n surten vos els envían de las masías, y quan no n'hi ha prous á las masías las mares els tenen 4 corre cuyta, tot per amohinar al paisatjista, Pintareu un quadro al mitj d’ un camp desolat; 4 una hora al voltant no veureu rastre ni de mosca, ni de criatura; y quan vos pensareu estar tran- quil, sentireu un crit al darrera, 6 un plor, 6 1 jemech de dos que s’ esga- Trapan, y al tombarvos ja veureu un tubo esclafat y tot el moscám que ve 4 veure l'espectacle. Estareu al mitj d' una isla d' aquestas que se sab del cert qu’ están vol- tadas d'aygua, y á la mitja hora de pintar, l'isla ja n'estará plena y habi- tada y ben frequentada. Pujareu dalt d' un arbre, donchs arbre amunt la mosca y la criatura: baixareu 4 un pou, mosca y criaturas al pou, anireu al cel pera fugirne, donchs de moscas no se sab que n' hi haja, pero d' infants û tots els quadros celestials, quasi no hi veureu altra cosa. Cóm se combaten2 S' ha probat tot y tot es inútil. Cansat de tots els re- meys, un día vaig voler fer dugas probaturas. Per las moscas vaig vol- tarmé de un cercle de terrossos de sucre, y pels infants vaig escampar blau de Prusia, qu: es el color que taca ab més bon resultat la roba, Al cap d'un moment totas las criaturas eran blavas de cap 4 peus, y sobre tot de

Page 169

— 168 — Розттімізмк рогїттсн (per J. Robert) —iAl bon carmétlo! Especialitat per regi- dors y diputats! o $ о —Desengànyinse: el sentiment de patria hha de ser primer qué tot. pantalons y faldillas, y el cércol una rodona mosquera. Ara anirém bé, vaig pensar; la bestiola no entrard per una banda, y las mares, quan ve- gin á las criaturas brutas, las hi dona- rán un juli, capdalt y tot anirá com una seda. Válgam Deu! Ni'ls van estolviar el juli, nı las moscas se 'n van anar dejunas; pero 1' endemá totas las ma- res del terme van venir desesperadas per esclafarme á mi y al quadro; y sabeu perque no 'l van esclafar? Per- que las moscas y las abellas y elsmos- quits van venir tan esmolats, á tants mils, que 'ns van fer fugir á mi y á las mares de las terribles criaturas. V ara qui vulgui fer paisatjes que ho probi! SANTIAGO RUSSIROL LA VIDA A FORA Per la gent de ciutat no hi ha res com la vida de fora y per la gent de vila res tan agradable com la vida de ciutat, Diguin lo que vulguin aquests úl- tims, no tenen ni una gota de rahó. He tastat las dugas menas de vida y soch del parer dels que posan per $0- bre de tot la vida de fora y com més silvestre millor. jAquest felís ensopiment dels que vivim la vida tranquila d' una vila tranquila! ¡Aquest descans del cor y del cervell que marxan ab la regula. ritat d'una máquina de rellotje, mo- guts cada dia per las mateixas exac- tissimas emocións! ¡Y lo que s' olvida y lo que s' aprén vivint á foral Ја no'm recorda si 1' Ibsen es un escriptor 6 es un yolcá de Y isla Pere gil; confonch els Zorrillas y no sé distingir una poesía de Mossén Cinto d'un vers de ‘n Pitarra. Pero si tant me fa de 'n Wagner com de 'n Mascagni, en cambi quan- tas cosas he aprés que ni 'n tenía no- cións quan vivía 4 Barcelona. A ciu- tat menjava sense fixarme en lo que menjava, encaparrat ab las cosas d' art 6 de política, y no sabía may si un menjar lligava ab un altre menjar. Ara ja sé que ab las cols s' hi men- ja costella y que s' acompanyan ab

Page 170

— 169 — Las Estacións (per T. Sala)

Page 171

Sap == as, li; ab els sigrons s' hi RECORT DE La Esọua- combina el bacallá fregit y ce- DRA (rer Ll. Brunet) ba amanida; ab las mongetas 3 hi va bé la butifarra y cl pe- brot confitat; el bróquil dema- na arengada ben rossa ab un all tendre; pera fer companyia á las bledas res com la cansa- lada y quatre olivas; ab els espigalls sardina y col-y-flor; y aixis cada cosa ab la seva mena de tall y la seva mena d' acompanyament. ТАїхб es lo positiu! Cosas útils á la vida, contant ab que la vida consisteix en menjar y beure y no encaparrarsi En aquestas vilas tranqui- las las qüestións que capfican als de ciutat tardan temps, de- vegadas anys, á arribarhi, y un pich hi son trigan altre tant, devegadas també anys, á ficarsens al cervell. Y quan se 'ns hi fican no ens el capgi- ran, perque agafém la frase feta ó idea feta que 'ns sembla que més ens escau, y ja no 'ns l arrencan del cap ni ab un ti- rode mulas. „.Y aixó es lo sá. Aixís ho predica el rector, aixís ho ense- nya el mestre y aixís convé á la nostra bagarrería intelectual ue sigui. El mon es fet en sis ras, Está bé; quedém en qu’ es fet ab sis días. En Lerroux es un dimoni, Coníormes. Ho farém corre, Zola es un escrip- tor brut. Que passi; Zola es un porch, com que tampoch hem de llegirlo. Y aixís en tota me- па d'assumptos. Ens diu una cosa el diari que tenim el vici de llegir y nosaltres la repetim sense guanyarhi ni pérdrehi res, ¿Voleu res més descansat? Y aixís veureu 4 tothom sa- tisfet, ab cara plàcida, mirada ensopida y aspecte de Satisfac- ció. No 's posa cervell, pero anxa... Y aixó es lo esencial; ja ho diu el ditxo: mirar pan- xa y no mirar cara. Que digum, donchs, lo que vulguin els enamorats de la vida de ciutat, Per mí no hi ha res com la vida de fora, puig ni fastigosa resulta ja que al cap d'un quant temps de viu- rela пп se torna ja insensible al fástich. | REcont DE La Esova- pra (per Ll. Brunet) Jen ve Jesrus Unde! lapudó. —alngtis man 6 inglis man?

Page 172

— 171 — Nora FÚNEBRE DEL ANY (per J. Robert) ES | ШШ or | hy A ШАШ La mort dels Quatre gats,

Page 173

118 L' URNA 1 En el pahorós misteri tot ombra, quietut y encèns, que de la cripta fa un temple mes sant que 1 temple mateix, reposa un' urna de bronze qu' apar vella com el temps, —May mans d home l'han oberta ni han vist ulls lo que conté. Entorn d' ella, nit y día creman ab fulgors d' estel vint llantias d'or, presentalla de Pares Sants y de reys. Diuhen que 'ls avis dels avis deyan y creyan ab fe qui aqueixa urna veneranda conté estellas de la cren, espinas de la corona, un vas ab vinagre y fel, un esqueix de la verónica y mitj pá, blanch com la neu, del darrer sopar qu’ en terra féu Jesús de Nazareth. Ningú ho ha vist, però en gracia de tresor de tan alt preu, ha obrat l'urna grans miracles y ha obtingudas grans mercés. Un dia, voltat de nobles, qui temerari ho probési i ов molts els qu han quedat cogos? | —Ningú fins avuy gran rey, ï perque ningú á fer la proba | S'ha atrevit dés qu’ existeix. + —Donchs jo vull ser qui la fassi. ¡Alsis la tapa al momentl, ш Prelat, canonjes у poble li suplican vanament; en vá els:genolls se doblegan

Page 174

Las Esracións (per 7: Sala) HIVERN

Page 175

= 174 = y 's dressan las mans al cel. y $, erissan els cabells, 2 "Ordre de rey по té espera; S'ha alsat la tapa.—En la crip: u’ en terra es ordre de Deu., regna un silenci suprem; os guardas forsan la tapa, el Rey s'aboca... contempla... els punyals fan alsaprem; y una riallada estrident ja grinyolan las frontissas, ressona sota las voltas ja retxina el pany rebech. que 'l temple se ‘п estremeix. 1#, Pregan en veu baixa els llabis, L' urna era buyda, Dins d' ella baten els cors fortament, no hi havía hagut may res, ab horror els ulls $ aclucan APRLES MESTRES | LAS APARIENCIAS ¿S' ha fxat alguna vegada el lector en aquell establiment de la Rambla de Canaletas—casa de banca, ó de bolsa 6 de no sé qué—ahont, en un cris- tall brunyit y empleant blanquet en lloch de tinta, exposan cada día á la: ública curiositat las cotisacións de la bolsa, el curs dels cambis y totas as oscilacións dels valors? Donchs allí fou ahont una tarde vaig veure á w en Pere, un bon home que anys enrera havia sigut porter de la casa ahont jo llavors vivía y que, er las naturals mudansas del temps, s' havía poch menos que esborrat de ` la meva memoria. É —iVaya si es en Perel—vaig dirme á mí mateix, examinantlo atenta- ment, sense que 'l pobre home, enfabat en la lectura del últims cambi que un dependent de la casa, ab l'ajuda d'un pinzell, anava escribint, 6 adonés de mí. Y ab tota calma vaig examinarlo. S' havía envellit una mica; pero I seu ayre era decent y anava molt curiós. Fins tenía un cert aspecte de po- tentat, que no li esqueya del tot malament, Volst'hi jugar—vaig pensar entre mf—que aquest home n'ha tret una de grossa ó se li ha mort un oncle rich á l Habana, ó û Caracas ó al quint infern?— En efecte: aquell ayre de potentat y sobre tot la significativa circuns- tancia d' estarse mirant la nota dels últims cambis, donava peu á una pila de suposicións. Pero com qu’ en resúm, fos lo que fos, á mi tot plegat no m' importava malchida la cosa, vaig girar qua y, seguint Rambla avall, vaig anarmen 4 la meva feyna, olvidantme de 'n Pere, de la porte- ría y del probable oncle de Y Habana, de Caracas б de qualsèvol altre re- mot niu de capitalistas concos. Й Pero Y endemá, al passar 4 la mateixa hora pel mateix puesto, vaig tornar á veurel, entregat á la mateixa contemplació. Allí s'estava l'home, plantat davant de la pissarra, seguint ab gens dissimulada curiositat els moviments del dependent de la casa que, ab el pinzell sucat de blanquet, omplía de números el cristall dels cambis. —jNada!—vaig repetirme.—Forsosament hi ha d' haver hagut aquí on- dle, ó cosí 6 parent de segón grau. Aquest mestre juga á la bolsa y talla cupóns.— Dos 6 tres días més tart torno á passar per la Rambla de Canaletas y justa la fustal, altra vegada tc па veig al meu ex-porter plantat ú Г аве. ra, completament absorbit en l' estudi de las cotisacións que la casa banca acabava d'exposar al públich. No 'm vaig poder aguantar més. Va ser una impertinencia, va ser una indiscreció, va ser tot lo que vulguin: lo cert es que vaig acostarme á п en Pere y, tocantlo—ab molt respecte, aixó si—del bras, vaig escométrel sense pensarm'hi gens ni mica. Pere, ¿vos per aqui? L' home, ab la major naturalitat, va girarse. —jHola!'De moment no '1 coneixia... ¿Qué diu de bé? lo, res. Vos sí que sembla que la balleu grass —¡Y tall—va fer l home somrihent:—iGrassal... :Que no sab que pels

Page 176

— 116 — Srorr ре мора (per Ll. Brunet) — Dispensi, senyor, que no anava per vosté. tancia á l' olla. anarse á enterar del curs dels qua- tres y dels movi- ments del exte- Ala qüen- mateix temps que rich, s'havía tornat hi- pócrita y embus- tero. Pero jo l' apretaría. —¿Qu' encare feu de porter: No, senyor: visch ab la noya, que se m' ha ca- sat у 'm dona tc- ca y llit, —Donch era precís i cada dia da- vant d'aquest es- tabliment de bolsa? ‚ =;Bolsa se'n diu û aixó? 7 —Bolsa... 6 micos á In grae- Ma, ¿Pèr qué hi ven(t cada tarde aquí, veyám? —¿Vol que li confessi la veri- tat?—va dirme en Pere posant- me familiarment una má á la es- patlla. —Digueu, pobres lo gras no existeix? Ossos, y gracias que n'hi haji pera donar sus- ¡Aquesta sí qu' era bona! ¿Pobre, y no `s descuydava ni un sol dia d' Boxs сохкіхвровѕ (per Sold) —¿Qué li oferim á n' aquesta: el Blanco y Negro? —C4. home: el Correu Catalá 6 El Piripitipt.

Page 177

— 176 — Futta э” Аъвим (рег E. Soler de las Casas) Tipos y tipas —¿No se 'n riurá? —Us ho prometo. —Donchs, hi vinch. se'n тїшї... hi vinch... per- que estich encantat del sa- lero ab que aquest jove, sense altra супа que ug pinzell, fa aquestas lletras y aquests números tan ma- cos. ¿De veras?.. ¿Voleu dir que no ho llegiu ab cert in- terés lo que aquests nüme- ros expressanr... + ¿Que 's burla d' un servido, ¡Tenía rahó, pobre Pes rel... Fins aquell moment no vaig recordarme de que 'l meu ex-porter ni sisque- ra sab de Пері ¡Y jo que me 1 figuraya un capitalista que acudía allí cada tarde pera seguir el curs de las cotisa- cións!... ¡Feu cas de las арагіепсіав!... Marías Boxark EXHALACIÓ Avuy l'he vista passar fent brasset ab sa germana: Portava 'I mateix vestit de quan vaig enamorarmen: un trajo blau ab piquets de color de xacolata, qu' era la meva obsessió quan de lluny la divisava. Sols per cortesia he fet ademán de deturarlas, quanyeig qu'ella abaixa'ls ulls y se li епсепеп las gaitas, Sa germana que llavors ha comprés lo que 'ns passava, m' ha saludat ab el cap fentme la mitja-rialla... Y jo clavat al bell mitj del carrer, com una estátua, plé el recort d' aquell amor, él més tendre de mon ánima, inmóvil he anat veyent perdres entre la gentada un vestidet blau ab pichs de color de xacolata. ALTER Eco Cel andalús ab núvols (per V. Bañuls.)

Page 178

—Sento que li dona las senyas del restaurant... Ja aném bé.

Page 179

— 178 = NOVELA EPISTOLAR — lustració de F. Fro — CARTA TERCERA (*) А вх FRANCESCH DE P, A Barcelona ` Car amich: ab l' ánima terriblement trasbalsada t’ escrich avuy aques- ! tas lletras, у aixís no estranyis que tant hagi trigat en contestar 4 las te==> | vas de ja fa quinze días, las quals volgueres fer forsa consoladoras, pera ¡ donar fermesa á mon esperit y pau á mon cor, dugas cosas que 'm fan’ vera mancansa des que vaig vindre á п aquest poble, hont pensava troba- - rhi la vida sossegada del sacerdot rural humildissim y pobre; donchs ben: i € sabs tú, mon amich, puig forem al Seminari com dos veritables ger- mans, qu’ en mon ánima ni un sol punt va niarhi may ni l'orgull del home’ + nila vanitat mundana... Tú sabs també que jo tenía fet lo propósit de fu- - ir, lo més prompte que pogués, de la vida de ciutat massa agitada у tér- ` ola, puig me sentía corprés Z fortament atret per la vida senzilla y pura' dels pobles allunyats, com més allunyats millor, de las gran vilas, encare que després he vist que la vida pobletana ni es tan pura ni tan senzilla com se pensan la gent de las ciutats... Sos grans espectacles de la natura- lesa, emperó, sí que pagan, y ab bon escreix, la tristesa y la fosquetat de la vida camperola. . Y no sé pas com m' entretinch ara en fer aquestas plascévolas considé- racións, quan tinch cosas verament terribles per contarte... Fou aixó lo día en que havía rebut la teva carta darrera, y encare que" l'hagués llegida ja dugas vegadas, volguí repassarla y meditarin: воне. gadament, eixintme per" aixó al defora del poble, al cayent de la tarde, en aquella hora misteriosa y sublim en que 'l sol amagantse mandrosament al darrera de las montanyas altissimas que rodejan 4 Vilador, sembla que’ h. deixi apenada y ben sola á la terra que á la mitidiada ha escalfat ab sos ` raigs xardorosos... Caminava jo ben distret, ab lo pensament vora tet, quan passé per mon costat, espantantme gayre bé, un minyonás del poble ` corrent com un llampech, y jo que li dich, volentlo deturar:—Y donchs, Feló, que potser has vist al dimoni per assí baix?—Y ell que 'm contesta sens parar de corre, emperó tremolantli la veuhassa:—Es pas aixó, mossén ^ || Ramón... allá baix, aprop del rech xich, hi han trobat una dona mortal... | Vaig quedarme fret, plantat al mitj del cami, mirant com aquell minyonás (*) Aquesta es una de les cartes que constituheixen la novela qu’ en forma epistolar té escrita nostre bon amich en Ramón Pomés, en la qual s' hi conta l' historia de uns amors purissims, segons una idea ben nova y original,

Page 180

3 — 119 — corría furient cap al poble, potser per avisar al senyor batlle... Ohl ben segur que sería cosa certa lo que m' havía dit en Feló, prou que m' ho deya clar la mena d' espant que la veu tremolosa d' aquell xicotás m' havía ficat á l'ànima. Y sens pensarmhi gota, vaig arremengarme un xiquet la sota- na y vinga 4 apretar á corre cap al rech xich; ja bon tros avans d' arriba- rhi vaig sentir veus de gent que parlavan tots 41’ hora 6 que donavan or- "dres que ningú obehia. Aixís que'm vegeren arribar d' aquella manera, corrent, tots callaren; solament un jayo = atreví 4 dirme ab veu fosca у tremolenca estas pocas paraulas: АҺ! quina desgracia, mossén Ramón. Miri... Y vaig mirar. Al damunt d’ un tou de sech y esgroguehit fullám hi jeya ben extés lo cos d' una dona, estirats los brassos y crispadas las mans com volguent unglejar la terra per arraparshi; de boca terrosa, lo rostre no se li veya pas gens ni mica: esbullats los cabells, lo gipó estripat de dalt baix en espantós desordre totas las robas, puig duya descals un peu gemit ja al garró, deixant al ayre un tros de cama nervuda y morena, deya ben clar que aquella dona no havía pas caygut sens defensarse ferament y que potser havia deixat rastres de sanch en lo cos miserable d' aquell qui Y ha- vía morta, perque morta ho era, y no pas de fresch, potser d' aquella ma- tinada, puig lo regalim de sanch que li eixía de dessota la cara y rajava avall tacant lo Hit de fullas en qu’ estava ajassat son cos, era ja ben presa ben negrosa... Ningú havía gosat tocarla encare, tothom li tenía por. Després de contemplar bona estona aquell cos miserable, vaig girarme la gent que tenía entorn y vaig preguntarlos si havian endavinat qui po- gués ser; un d'ells va ferme que "no, ab lo cap, y un altre digué:—Jo 'm penso que deu ésser la mitjana del Mas de la Riera, donchs ahir la vaig veure у duya unas faldillas iguals...—La Mariángelal... vaig fer jo, y aju- pintme cap 4 terra vaig pendre son cos y li vaig girar lo cap una mique- ta... L'espant va ferme aixecar depressa y enretirarme bon xich de la pobra morta, que va quedar llavoras de boca enlayre, ab los ulls gran- ment oberts mirant al cel y l'esbullada cabellera fentli de coixí... Obert lo gipó de dalt baix y estripada la randa de la camisa, se li veya nú tot lo Pit ab una tremenda ferida que li partía la mamella esquerra y se li ficava éndintre... ab las dents mossegantse lo llabi de baix fins 4 quedarhi encas- tadas, y ab la mirada fixa y térbola de qui sent com la llum li fuig de da- vant dels ulls depressa, era un espectacle verament. horrorós lo d' aquella dona que jeya morta al mitj del camp, mentres lo día s' apagava dolsament, y los ráigs del sol ponentí enrogian lo cel, y omplían l'espay las sublims armonías del cap-vespre... Y vaig anarmen d' aquell lloch sinistre... Y aquella nit no va parlarse de res més en tot lo poble, sino d' aquella dona morta, d' aquell fet esgarrifós y plé de misteri, puig ningú sabia pas com explicarse una mort tan pahorosa, un crim que feya extremir I’ Anima dels més valents.. Com cada nit feya, també vaig anar 4 passar la vetlla 4 casa del senyor rector; pero ni ell, pobre vellet que no creya en la dolenteria dels homes, ni jo, que hi creya encare menos, tinguerem prou serenitat d' ánima per acabar lo partit d' escachs que havíam comensat dugas vetllas feya. Vingué també 4 la tertulia, com solía ferho, lo nostre metje, y ell va contarnos com, després d' haver ben examinat á la pobra dona morta, ha- gué la convicció ferma de que 1 crim l'havia comés algún home, potser foraster, qui hauría soptat А la pobreta noya al mitj del camp y la hauria volguda estimar per forsa... la noya 's resistiría segurament, y en la lluy- ta aquell malvat li clavaria son ganivet al mitj del cor, fentli aquella feri- da horrorosa que la matá en sech, y llavoras, ja morta y tombada 4 terra, fou quan, ben segur, aquell home miserable va estimarla... Aquell vespre vaig anarmen á casa més depressa que may; pero no vaig Pas poder dormir en totala nit, capficat per aqueil crim horrorós, per la Visió d' aquella pobra dona morta, vilment ultratjada després per son pro- Pi matador... Y en mitj de mon desvari anguniós, se'm posava davant dels ulls, l'esferehidor espectacle qw al camp Bavia. vist aquella tarde, y des- Prés soptadament se m' esborrava, presentantsem llavoras com en mitj d’

Page 181

— 180 — una claror suavissima la dolsa y tendra figura de la mestra nova, de qui ja t'he parlat altras vegadas y de qui'm penso que t'he de parlar encare moltas altras, encare que tú 'm renyis tan fortament com sApigas... Ah! si la coneguessis, mon amich, com 1 estimarías! Pero, qu’ es lo qu’ estich di- hent, si jo no sé encare si es que I’ estimo ó no l'estimo, donchs en lo més fondo de mon esperit lluytan seguidament las forsas contradictorias que m' empenyan cap á n' aquesta dona dolsíssima que m' ha fet sentir, sols mirantla, la veritable vida, y las altras forsas que me la mostran com font de tot pecat y desventura... Ah! pero, dech dirte gu’ aquell crim horrorós que t' he contat suara, no ha fet sino encendre més fortament lo meu pobre amor... Perdónam, y ajuda ab tos claríssims consells, & ton amich, Mossén... La copia d' aquesta carta ha sigut feta per Ramon Pomés DESAHOGO MUSICAL y en secundarme no duptas, Ӯ pren el compds que јо 't marco, Scusrzo rfute de tot y mie linyta! Tecla, aixó té molts bemols. Ja que aquest gueto té 'l do ¿Es dir que ton pare jura d'engreixarse ab las disputas, Ê que 't privará de dá 1 sí prescindirém de ton pare, mentres ell manarte pug: 1 logaré una torre oculta, ¡No hi fa re, sol del meu cor! y d'acort ab la cambrera, Ni aquest /o'ns pot dona angunia, qu’ en aixó dú la batuta, I ni del despit paternal posaré un vespre una escala | ha @ arredrarnos Za furia. Sota la teva tribuna, | + Tü ets la nina dels meus ulls, y sense avisá á ningú Tá ets la clau de ma ventura, apelarém á la fuga. y Si es cert que creus en mé C. бумд Et temps 4 Вавсегома (per J. Llopart) | Tarda mit} any á caure quatre gotas y en un instant després tot son granotas.

Page 182

— 181 — DRAMA CURT — lustració де M. Pavia — AL MEU ESTIMAT созі, LO DISTINGIT METJE D. MANUEL MER GUELL El Xalat deixá de cop el manu- bri, y 1 piano pará en sech al mitj d'una sonata ab una nota estri- dent y dura com la paraula tren- cada á mitja conversa; y enca- rantse ab el Xato, que venía de ‘carrer avall, l'escometé ab aire provocatiu. —T' havía de dir quatre parau- —gaire bé li escupi á la cara. —Aixó ray;—feu Y altre qua- drantse també y ficantse l'extrém de la brusa, qué li voleyava, entre- mitj de la trinxa de las calsas y la faixa,—á mí si que'm trobarás per tot arreu; ja ho sabs que no m' amago. —Ni t' ho pregunto ni vé al cas. Pel demés lo que tinch de dirte es que hi ha quit’ ha vist ab la Menuda, у alló es meu, ja ho sabs; y á ті no m' agradan sombras ni putxinel-lis; vetho aquí net. —Es que... —Nada, que no estich per romansos; ab aixó guillando 6 ens ho farém. —Mira, noy, pera mí com vulgas; á la Menuda ja ho sabs tú que ningú la forma y que la pren qui la vol, si 4 n' ella li ve bé... pero per aixó no te "n estigas, que si tens ganas de bronca á mí tant se m” endona una cosa com un’ altra. —Home, 'm sembla que tot lo que estém parlant son escusas y bonas på- raulas.—jJo 1 que 't torno á dir es que no't fiquis ab la Menuda y prou! 1Ja estás pirant/—iDonchs prou y alanta! Y 1 Xato torná 4 rependre Ч camí ab aire provocatiu y fatxender, ca- rrer amunt sense girarse, las, s'a Havían tocat dos quarts de sis, la borinor de la gent omplia el carrer Nou; gayre be era fosch y la claror intensa de la lámpara del Eden amara- va de llum al Xalat y á la Menuda que enrahonavan arrambats en l' acera al davant de la porta del establiment. —Jo sempre t’ he volgut—deya la Menuda—y del Xato no me 'n parlis: es un poca solta. —Be; pero ell se'n alaba y un hom fá un mal paper. Tothom te ‘I seu punt d'honor y no m' agrada que 'm pugan dir que te 'm passejas. “ЧҮ fuig di aquil ¿Qué Ç has pensat? la Menada.no es cap quinto, Noy ja sé lo que 'm convé. —Prentho com vulguis, А n' ell Y hí he dit lo que feya al cas, perque, vaja, podría haverhi una desgracia. Bé, home bé: no t'hi encaparris y fins al vespre qu’ ara tinch (супа, k Y Ja Menuda tirá cap á la Rambla mentres el Xalat l'emprenía cap al 'aralelo. Pero el Xalat no las tenía totas. Aquell cap esbojarrat de la Menuda podía fernhi alguna, y no volía que ‘Is seus companys poguessin creure Qu'una dona 'l feya passar per l'ombra. Ell de refiat no ho estava y per sí 6 per no, volia entrar 4 l' Unió y tenirne '1 cor net. La funció de la tarde s' acabava y hi havía poca gent. Entrá ab rezel

Page 183

— 182 — y... lo que 'l cor Н deya. D' esquena á la porta y sentats de costat y de conversa tirada estavan la Menuda y 'l Xato. La sanch li pujá al cap; pero reprimintse s' hi acostá poch á poch pre- nent un aire indiferent. —Ola, ¿vosaltres per aquí? ¿Con gue sembla que 's passa l'estona, eh? pg Sê, qué vols ferhil_-digué 1 Xato jugant ab la сора @ aygua-ardent mitj plena. © Ei no tens feyna podrías venir Xato, que Y hauria de donar un recado, —Ja veurás, ara com ara estich una mica enfeynat; pero si vols á las vuyt esperaré al Paralelo davant dels cacahueis. —SÍ, pero... ае no he faltat may 4 la paraula! —iDonehs entesos! Y sense saludar á ningú 1 Xalat del café. 4 Ба Serían poch mes ó menos tres quarts de deu quan el Xalat cansat de trucar en un tercer pis del carrer de'n Cirés y que no li responguessin, baixá nerviosament l'escala. Al davant del primer pis s' абага: la porta estava oberta y de dins cixía barrejada ab un doll de llum la fressa de con- versas escridassadas en las que hi dominavan veus de dona; riallas massa estrepitosas per" ésser de verdadera alegría y algún qu’ altre remor de co- pas y ampollas. El Xalat, vencent l'indecisió que 'l tingué un moment parat al replá, en- tra de cop en el pis. A la primera pessa, després del recibidor, hi havía quatre ó sis donas y altres tants homes ue 'l Xalat nisisquera vejé dirigintse de dret 4 una de cinquanta y tants anys, grossa, mal- carada y de carns flascas y trontollosas que fu- mava un cigarret sentada en una cadira recol- zada pel respatller á la paret. —2Grabada qu’ has vist á la Menuda? mi ага Xalat! ¿tú 'm vens ab aixó? —Es que... МАҢ, home, vaja; no fassis l'orm, Ja ho sabs qu’ ha marxat aquest vespre cap á Valen- cia ab un de la secreta. El Xalat gird en rodó sense dir res y baixá á tomballóns I’ escala. Al ser al carrer se passá la má pel front deixant anar un renech y un ¿Y per aixó he deixat un home mort á la pedrera... F. Ficueras y Rmor ÍNTIMA ¡Cóm me recordan millor temps de un pobre cego las cantadas, quan ve, un’ almoyna demanant, prop de la porta de ma casal... Si ja 'm sentía trist avants quan dejornet me despertavan y al obrí 'ls ulls veya aprop meu de mon amor la hermosa cara, ¿qué será avuy que ab iguals cants ve molt sovint á despertarme y 'm trobo al llit, qu’ es un desert, Sino tan gran, mes trist encare, y veig, sens vida y sens calor la que avants era esplendent cambra? ¡Avuy, ja puch fe 'l cor valent que sens voler m' arrencan llágrimas! Veniu, bon home, ab vostres cants sense faltar prop de ma casa 4 dar relleu als meus recorts, ab los que tant gosa mon ánima; y si temeu cansar á al; Per tenir coplas poch variadas, puch, inspirantme en mos dolors, en ma tristesa y anyoransa férvosen tals, que al ná' á cantar se us fassi un nus á la garganta. A. Око

Page 184

— 183 — L' EPIDEMIA DEL ANY (per: Apeles Mestres) Ens hem escapat de la peste bubénica; pero en cambi tenim la febre dels’ automóvils, que produheix moltas mes víctimas. LA ‘VENJANSA I A conseqüencia d' una disputa sobrevinguda jugant á cartas, que si la sota, que si 'l caball, que si la manilla, el Janet va tractar al Ros de burro y van sortir de la taberna mitj renyits. —¿Burro?... ¡Jo 't juro que me la pagarási—va dir el Ros al Janet; per

Page 185

supuèsto, sense que aquést ho sentís, perque si n'arriba á heure es- ment, valent com el Ja- net era, prou li ара da la boca á cops de puny. ¡Me la pagarés pero ¿cóm? Rumiant, ru- miant, al últim al ven- jatiu Ros va acudirliuna idea. Ell y 'l Janet vi- vian en una mateixa sa y en un mateix pis, es un quart ab honors de quint, molt á propósit Quealas d' hivern (per Modest Urgell) per un alpinista que no pogués anar 4 fora y volgués fer molt exer- cici, —Demá, quan se 'n vaji á la feyna, jo faré de manera que's trenqui la nou del coll.— Operari d' una fábrica de llits de ferro, el Janet sortía cada matí de casa ú quarts de sis, mitj adormit encare y ab l'escala completament 4 las foscas. Ros coneixía perfectament las costums del seu contrincant, y refiat d' aixó, esperava poder portar á cap ab tota seguretat la seva ven- jansa, ¡Ell burrol... Cara havía de costarli al provoca- dor Y indirecta... OBRAS MUNICIPALS п (per /. Llopart) A las nou del vespre, el Ros, caminant de punte- tas, va anar á escoltar A la porta del Janet, —¡No se sent ningú! Tots son al llit... ¡Molt bé! Ara es l'hora de parar la ratera.— Y destapant una paperina de cigrons crusos que 4 prevenció duya, comensá 4 escamparlos pels es- glahons de la empinadada escala. Vulgar y ignocenta, la ratera que'l Ros parava era, en mitj de la seva senzi- llés, d' efectes induptablement terribles, Ni que tots els sants del cel el protegissin, l' ende- má el Janet se'n aniria de cos- tellas, y forsosament s' havía de rompre alguna cosa. —¡Ahi—exclamá `l Ros al veure's buyda la paperina: ¡Demá sabrás lo qu es ból... y ves dihentme burro. ш Ja ho diu el ditxo: l'home proposa... Janet, que després de so- par, generalment may se mo- vía de casa, aquell vespre ha- vía hagut de sortir. No dormía quanel Rosva anar á escoltar á s la porta del seu pis: era á fora. —Verdaderament, la тіпа de Moncada es una mina.

Page 186

— 185 — A dos quarts d'onze va tor- La vina милтав (per R. Fradera) nar. El vigilant l'obra y li entre- ga'l misto y al punt que 'l con- fat vehi alsa'l peu pera po- sarlo al primer esglahó, veu dos ó très cigróns al mitj del аз. ¿PE Malaguanyatsi— diu el Janet, ajupintse per arreple- garlos. Pero al fer aquest ges- to, s'adona de que en l'esgla- hé que segueix n'hi ha dos ó tres més, y en l'altre quatre 6 cinch y en l'altre mitja dot- zena... —¡Quína manera @ escam- parl—murmura ab la més іп. —ouando salga el continola de guardia, arrestarlo génua bona fé:—Deurdn haver por na haber dada la vor â tiempo: Sepa que cuando caygut á algú que badava, En viene el coronel viene la propia virgen. | fí... aprofitém 1' oca- sió: després de la sembra ha de venir la cullita.— | Y pujant escalas | amunt, quatre aquí, | sis allá, tres en aquest esglahó, vuyt en aquell, el Janet va cullint cigróns y 1 més cigróns, fins ar- ribarsen á omplir las dugas butxacas del’ americana. —Lo menos—diu l'home sospesántse- las ab ayre inteli ent, —19 menos n’ i hauna Шога. ¡Deu n'hi doret! IV | L'endemá, á pun- ta de día, mentres el Ros, rihent diabóli- cament, se disposa- va á sortir á la escala, esperant veure '1з esglahons alfombrats ab trossos palpitants del Janet, aquést, ficantse l’ americana per anar al traball, deya per tercera vegada А la seva dona, que estava saltant del Ili —iHo sents? Cóulos bé: me sembla que han de resultar uns cigróns de Primera, A. Maren AMOR PATERNAL . puig s'estava ventilant ' assumpto més important de tota la meva vida. Allí dins d' aquell sagrari, лро cassar (рег R. Fradera) —La llicencia... дуо! fé 1 favor... —La Hlicencia?..: Si jo may he servit al rey. Per la sala passejava " tot nerviós y capficat, y tot fumant, quan passava ~ davant d'un quarto tancat jab quin desit) escoltava! _Y no era atenció fingida ni 'l meu neguit cap mentida, hont jo no podía entrarhi, escribían de ma historia el fet més extraordinari, y fabricavan ma gloria, D' allí sortiria en breu

Page 187

— 186 — Compensacié (per Раи Roig) —da es trist que una noya tan maca passeji als noys dele senyorets. _Ja veurá: "ls xichs se fan grans, y espero que un dia ells me passejarán á mi

Page 188

А — 187 = el confort de ma feblesa, ALLA VA LA вакса (per J. Llopart) Ta tradició del nom meu, la alegría y goig arreu y 'l consol de ma vellesa... 7 jAcabi al fí 7 geroglífich! Rebría en breu de la Emilia El títul més honorifich, el més insigne, 'l magnifich, el de pare de familial. Tot d' un plegat sento un erit: era el plor d' una criatura; dono un bot, ja res m' atura; obra 7 quarto decidit respirant per tot ventura, <clamo:—jGracias 4 Deu! La llevadora que 'm veu, sento qw á las mans me posa una cosa llepisso y 'm diu: “Aquí té 1 fill seu., de gra Me miro á la llevadora uayto qué m' ha donat, тин COMPANYS DE VIATJE ich ab veu planyidora: (per V. Serra) Deu haverse errat, senyora... ¡Aixó es un gat escorxat!— Alló era una bestia extranya ab un cap que feya horror, era un pop, una alimanya; alló era una patrany inyentada per fer por. Mes per si encare duptava de дп era un sér conscient que vivía y respirava, massa qu’ ell ho demostrava ab un bram tot estrident... Al véurem pare d' alló, mirantli las fesomias, me vingué la temptació de llensarlo pel balcó 6 bé á las escombrarias. Jo no sé [Den me perdoni! 10 que per mí va passar; sort tinguí de Sant Antoni —Vol fer un traguet? Sense cumpliments... que va allunyar el dimoni. —No, gracias: si fos sense batejar, encare, iPer fi me 'l van agafar! Sistema nou рег atravessar l' Ensanxe en días xáfechs. y E VENEDOR AMBULANT (per S. Molinas) Després, una gran bugada y cop de polvos d' arrós, vestits y una gran faixada que vá deixar el seu cos tiesso com una arengada;' y ab tal toilette fashionable, y ben net y empolaynat, ab un xich de voluntat, fi emblá aprofitable, y 'm quedí mitj resignat. Ben mirat, després d' aixó, no era tan lleig com suara; rro y li faig un petó... ¡AL fí vaig sentirme pare! (tant si ho era com si no. —Vagin triant: á deu cèntims fototípias. Victor RAKOLA —iVerge dels Angels!... ¡qué diu aquest homel,..

Page 189

= 188 = QUADRETS 1 Ja cau dels arbres la fulla morta... Pèl cel ja passan mivols de neu. Els masos tancan dejorn la porta... ¡Tristó y silenci per tot arreu! Triga horas y horas en ser de día, y á mitja tarde ja 's va fent fosch... Boy ningú passa per la masía mes que las donas que van al bosch. A voltas venen, si 1 temps s' empluja, els que traballan baix al molí, y al'seu darrera desseguit puja la porqueyrola del Mas del Pí. Se va fent negre davant de casa... arriba 'l matxo de llaurá 'l tros. el mosso 's deixa d' obrir la rasa... la porqueyrola dona pá al gos. El treu de I’ era, el lliga al roure, y á corre-cuyta ‘cou el sopar; mentres pels baixos se posa á ploure y 'l vent regolfa per l'alzinar. п А mitja tarde 's va morir la nena l'endemú de Totsants, soleta ab Г avia: se la mirá de fit á fit plorosa y baixá 'l cap, com si caygués en basca. Als crits de la velleta, las vehinas pujaren, la tragueren á la sala, y amortallaren 4 la pobra nena ab el vestit que va estrenar per Pasqua D' amagat de sa mare, sa amigueta, la del fuster, va podé' entr@’ á la cambra, y pujant pels barróns de la cadira $' enfilá fins al llit de la malalta. Deixá al coixí la nina que li duya, li posá las manetas á la cara, y al besarla, veyent que no's movía, se va posá' á plorar tota espantada. Y 's feya fosch, y anava tocant horas el martell del rellotje de la sala: tot vetllant conversavan las vehinas, al recó del sofá plorava l'avia Tombá la nit. La Iluna que 's ponía llumená per breu temps la freda cambra tocant de plè la cara de la morta y son front coronat de rosas blancas. Y tot find: las veus dels de la vetlla, la claror de la lluna, 'ls plors de l Av els lladrnchs del gosset... no mes = ofa baix al jardí lo rondinar de l' aygua. FRANCESCH BARTRINA

Page 190

Pedrera romana. —Tarragona.—(Quadro al oli de Santiago Rusiñol.) LA CANSÓ DE 'N GANICA, VELL PASTOR Darrera el remat vaig seguint posat: qualsevol diria que jo 'l vaig seguint, qu’ ell me fa de guía. Ben bé no es aixís: esclau y sumis segueix la tasquera que jo vaig marcant tot anant darrera, L' hivern prop del mar, l'estiu al molar; aixis els anys passan, y els xays cls camins ab el seu pas trassan. Els xays van morint y cambian sovint, pastura, pastura, se moren els bens, Pero Л remat dura. Doncume una ovella, una trista esquella y un gos ensenyat: jo vos asseguro „que faré remat. FREDERICH RAROLA ALEGORÍA Entre las rocas brolla la font pura; ix del cor de la terra, y sa corrent á las falsías dona suau frescura y després forma 'l torrent. Besant l'arrel dels arbres joganera l'aygua segueix avall y sempre avall; mes, de sopte, encrespada y fent brumera Tebota pels penyascals. En un riu el torrent convertit queda y ample y tranquil rellisca dolsament retratant á la fresca salzareda y enmirallant al blau cel. Mes ay del riu, que mentrestant que avansa ab orgullosa magestat, felís, no s' adona l' incaute que s' atansa almar que l' ha d' engolir. Font del amor que bròllas ignorada dant frescura á mil tendras ilusión: torrent embrumerat qu' en la cascada enverinas tas passións; Ample riu del goig pur qu'entre las sorras relliscas sens parar, magestiós: ¿per qué ara qu’ ets felis á la mort corras? ¿per qué © engoleix la mort? J. Roca ү Roca

Page 191

— 190 — NOTAS DE LA CARTERA Un artista ensenya un retrato que acaba de pintar á un amich tocat de me. gue te 'n sembla?—li pregunta. lo está mal; pero tal vegada té una mica massa de semblansa ab l' original. Un avaro tenía tina espelma encesa davant de un mirall. Y estava tot nerviós per ferli l'efecte de duas, y duas espelmas per un avaro es massa gasto. Per lo que's va decidir á apagarla, quedantse com quedan sempre aquells á qui ‘Is raca’ gastar en llum; com- pletament á las fos- La VENJANSA DEL: cas. sucres (per Ll. Brunet) En l'época en que "ls difunts Cánovas y Sagasta portavan alternativament el póndol de la gober- nació del Estat, es- sent el primer Pre- sident del Consell de ministres, varen tro- barse una tarde en el buffet del Con- grés. ¿Qué vol, pen- dre, D. Práxede va preguntarli Don Antón. Gran alegría de D. Pancrás, indivi- duo de la Associació de pares de familia, vulgarment conegu- da per La Fulla. ¿Y saben per qué? Perque la seva se- nyora li ha donat un fill, el primer. ¡Y quin fill! Ell mateix, ra- diant de satisfacció, ho explica als seus consocis: —Un fill varó, hermós com un án- gel, y ab un desitj de pámpol, en certa part del cos]... Els feyan ballar veritat? Donchs ab el Cake Walk ara son ells Р.К. els que fan ballar á la humanitat.

Page 192

— 191 — Амок PROPI FEMENÍ (per Alegret) |" —iQuant temps fa que no lÏ has escrit? —Desde que va dirme que tenía mala ortografía.

Page 193

— 192 — PSICO-FISIOLOGÍA POPULAR DEL RIURE — Iustraciéns de PicaroL у LL. BRUNET — —Risum teneatisl.. (Conte- niu la rialla)— digué Horaci, pero ’1 riure es encomanadig y s' ha vingut perpetuant, Els pallassos de la Vida no tindrian tant d' éxit si 'l primer babau qu’ esclatá la primera rialla se l'hagués guardada al pahidor. El riure del vehí 'ns Predisposa á 1 alegría, y ja no rihém la causa si no l'efecte, y en moltas ocasións ni una Cosa ni altra. Ajuda á fer riure, ademés de là sensació musical de la rialla, la forma de las dents. Una dentadura ben construí- da, empelta el riure per sí sola. Hi ha hagut qui al trobarse davant del mostruari d'un dentista ha comensat á esclafir el riure com un boig. Y es que hi ha qui s riu de lafseva sombra, de la llet qu’ ha mamat, y quan no sab de que riure, riu de fástich, y 's riu, si convé... de la professó. En amor, un Somrís escayent diu més que tot un Secretario de los amantes, y una mitja-rialleta 4 temps para molts cops en matrimoni. Hi ha riallas francas, com la dels infants, y riallas que costan diners com las de las Colombinas que 's venen l' alegría, Hi ha riallas de despreci que fereixen, 4 agrahiment que satisfán у d' adulació que respallan. Trobareu quí riu per forsa, pel gust d' ensenyar una restellera de perlas que tanca una bo- queta de pinyó; altres, com si patissin d' algún mal engrescador, reben ins las desgracias de familia ab la rialla als labis; aquests, per esclafirla' necessitan pessigollas, aquells, en veyent un duro ja riuhen, y son pochs els desenganyats que no riguin un qliento de risa de'n Quevedo 6 un dra- ma íntim de 'n Gual. . Hi ha qui riu per sota 1 nas: hipocresía pura: aquest es el riure de per rire. N'hi ha que riuhen ab un ;cld, clá, cla, clá! com el raig d'una cas- cata; m hi ba que fan zji, ji, ji, fit com si plotessin; n'hi ha que fan (gls, gli, gli, glú! com si tinguessin un remat d' indiots al ventre; y n'hi ha que no riuhen de cap manera, pero que... quan els casarán riurán, Totas aquestas fasses del riure, el satánich, el sardónich, el sarcás- tich, etc., son aceptables. Una sola es insufrible: ¡el riure dels desdente- gats! Hi ha hagut qui, cansat d' aguantar la tétrica rialla de una dispe- sera sense dents, no ha tingut més re- ۴ р mey que comprarse un acordeón у á co- pia de manxarli el wals Boston á ran d' orellas, desvesarla del seu riure fastigós. Y existeix, per fí, un riure altament tr: ich que apena y conmon: es el riure rui nós de las sabatas vellas, que'ns fa pen- sar en l'ensenyansa primaria espanyo- Ta. ¡Y aixó sí que no son cosas de riure! Veritat es que de las riallas ne venen plorallas, y com que dia vindrá que hau rém de fer la rialla de la Mort,just es qu’ ara 'nsriguém de tot y de tothom, y ja Que al for serd el reir y, segóns diu hen, rira bien qui rira le dernier... vin- gan riallas y á viure per riure, que quants més sérém més riurém. Fra Nor DE

Page 194

Aguileta.—Epigramas. Alamaliy (8. — Faula. Alsina y Clos (8)—La Venjansa de la Хиуа, ` Alter Ego.—Exhalació. ; : + Amadeo, —Privolituts. E Arqués б, (3) —El го-го, р ‘Avi Riera (L')—Contrast. Ж Аупё Rabell (J.)--Del сог. Badía (M.).Nocturn.. . Barbany (J.)— Маге y Filla, Bartrina (*)—Quadrets. . Bancells Prat (J.)—Nocturn. Bianchi.—Epigramas.. НБ Bonaté (Matias).—Las apariencias. . Bor y Fontestá (A.)—Els susceptibles. Boy (Santiago) —iPaperinal, . ^ Burgas (J,)—Els Llevantins. Cantimpló (Félix).—Dosde Malgrat. . Capella (Jascinto).—Aygua-fort. . Carreras P. F.)—Quadret. Ў Casals Bové (Faust). _- Sospirs. Catalá (Victor), Sobre taula... - Соса y Collado (E.)—Edat ditxosa. Сойоіова (J. M.) FA un trompa. Costa Pomés (J.)--Espurna amorosa. Delfi (Fidel). —Ximplerias, . . . Deu (A )— Intima... р: Doria (Amadeo).—La treva. Fantástich.—La Criada. . . . . Ferrán y Mayoral (J.)—La Mare Can- ога... EE — 193 — TAULAS ALFABÉTICAS DE AUTORS Pay Feliu (J. M)—Observaciójusta. . Ferrer B. (J.)—Engranas. A Ferrer G. (R.)-La mort de la come: lata. Figueras Ribot (F.)— Drama curt. —. Forguerón B. (Pepeta).—Cantarcilas Fra Noi,—Psico-fisiologia popular del riure. ‘ Fuentes (Enrich nuas. dej.—Ias donas Garcia ‘¥.}—Sinceritat ` Gavires (J. F.)—Cantarellas. . Gervasi (J F.)—i Gomila (Santiago). Gomila (Sebastiá).—Cosas. | . Gonnella Poétich.--De Teairo. Serenata, Guimerá (A)—Vida. . , Gumé (C.)— Desahogo musi Iglesias (L)—Sol per Y Hivern. . . Isern Arnau :L)—Després de la tem- pesta.—.*..—A l'estimada. . Jespus (Jeph de).—La vida á fora . uli Pons (A.)-Engrunas. . —. Just y Pastor (E.;—A una bona amiga. Llauné (Pep).—La Modista. . . . Llavería y Estivill (P.)—Qiiestié de gustos. . . de Llenas (F.)-- Epigramas. . Llimoner (A )—Amorosas. March (A.)—La Venjansa. 65 125

Page 195

Marsillach (A.’—Un mal negoci. . Massip (Ramón). —Pensaments. Mayet,—Cosas del men nano. . Mestres (Apeles).—|Gran noticia! мй (Li) La dompotenci = La competencia, ` Mimo (viel DI Cosas raves Molas y Casas (Jown)-—Le canal у 1 + 102 igolada. his 1 ш et adobats.. . 41 Мад, = —81 la bruixa visqués. 149 Moret de Gracia (J.)—Cantars. =. . 113 Nas de pruna.-- Epigramas. . 58 Negre у Farigola (J.)_.Consèlls mo: Nogueras 6 Oller (RIE inspector] вп: Noy de la Poga.—La febre d’or. | 58 Oliva Bridgman (Joan). —El jove ago- nitzant . =. 84 Orga (Japet de 1).-Intima. © : . 151 P. del O. Crónica del any. . 20 Р. E.—Notas de la cartera... . Pepet del Carri Piera (Antón). Pomés (Ramón). =| Pons (Rossendo',—L' historia dels set petóns de renda. `. us Pont y Espasa (J.)=Qüento. . | | 160 Puig оао (J.) Esclat. . 88 Pujadas y Trach (J. 68 Quimet.—La nit á montanya. =. . 88 Rahola реба pee cansó de'n Ganica. a $ * . 180 Rahola (Victor).—Amor paternal. . 185 Ramón Vidales (J.) f—Les aurenetas: 181 Ramón Vidales (E) Festa de barti.. 44 Revoltós (Marti). jedia. 2% Ribas (Oriola). Caramelles. : 109 Riusec (M. Roca y Roca (J.)—Alegoria. Rosselló (Joseph). Un manat d cebas. Rusiñol (Santiago). —La Vide del Pa Ruy de Gorch. 17 йиш aia de Pere... a 56 Sabartés (Jncobus).—Filosofia á la ida y gust de qualsevol marquesa, 15% Salvador (Lluis G.)-Lo Paradis te: Tremal. ` > А% Sanch de Cargol.—A lade sempre, . 2: Solà (Andreu) t.--Poemet d'amor, . 140 Staramsa (J.)—A una senyora vehina. 76 Suriñach Senties (R.)- Horag de sol., 88 Talladas (P.)—Pera ser modernista. . 157 Tasso Serra (T.)—Pedretas, КЕ Tomás Salvany (J.)—Bombas. . 28 Torres (P. AH Bor Maria del Re: теу. . Urrecha (F.) -Apologie de las viu. «El Feto Nomnato». , 158 Via (Joan).-A una casada. . ә Vidal Romualdo).—Delíri de gran desas —. ` El Vilanova (Angel).—La Lley. 2 =; ; 118 Vilaret (E.)-Bromas y Veras, . . 149 ‚шш

Page 196

Págs. Alegret (L.)— Caragol treu banya. . 141 = Amor propi femeni. . . | 191 Argemí —Historieta muda. . 51 — Una gitanada ab sombra, 114 y 115 tché (R.) Art decotatiu. . . . 100 Balasch Martí (1) —Extenent la xar- ER 122 Bañuls (V.)—Cel andalús ab núvols... 176 Bellot J) Mary Cel. =. . 1 168 Brunet (Ll.)-Faisa portada. | : 1 — Vinyetas, + 3,4, 129 y 180 — Portada. Ss es ий = Zodíach municipal. 17 — Solemnitat memorable, . . 27 = Recort de l'exposició de mu- fees. . r 28 — la fugida dé D. Albert. _ ` 31 — Cabeceras, . 34, 82, 88, 109 y 186 — Alpeudelatanea: © ”. 38 — Exdibrismunicipal. . . .. 47 — La qüestió del Marroch. . `. 55 — El rebombori de las verduleras 76 — Sport macábrich. . P 97 = Onas, DL, 187 7.188 1, agafada dels Humbert. . . 105 Armonias perdigotaires 119 Curs universitari de 19024 1903. 167 Recort de U esquadra. . 1 210 Sport de moda.. . . | . 175 — La venjansa dels negres... 190 —_Psico-fisiologin popular del riu- re. "lustració . - 192 Buil (V.)-L' imán de uns ullets.. => 91 Cabrinety (J.)—Amich de confiansa. 159 Cardona (J.)—Senyoretas frágil . 46 — D'etspaen etapa.. . . . 177 Cardunets(A.)—Rigaró. Tagamanent. 122 Cuchy(J.)— Ei Nadal delartista pobre. 160 N ( Escaler (L.)—Esculptura decorativa. Fabrés (A)—Jngant û naips.. . =. Fló (F.)—Novela epistolar. llustració. Foix (Mariano). Bon consell. ¡Oh, l'amor conjugal. . | vel jardí del mon.. , + Coneixensa antigua. . . ,. La visita del padrí, . , Margar dó la porqueirola. Fantástica., . , —. Una proposició atrevida. Un sogre sort. . z La galera. Pessimismo. _. МЕ" Com mes amichs mes clars. ега (R.)—Implorant ausili. La vide militar. Cassador cassat. ий! Galotre (Baldomero) f.—Palamós. . Giner (Laura G. de).— Estudiantina. Gutierrez (E.)-La sal de Granada, . Inglada (H.)=K1 Cake-Walk.. —. 40 — Paris—AlPalaisde Glace. | 138 а (J.)-Miróns. . Бү? Junyent (0.)—A Colonia. Aquarcla. ` 53 — "Notas cómicas... . . . 30 = > A eee 44 — Dos gasos en competencia, . 69 — Enel Paralelo... 90 — 17 interés del inglés del tran- We EES и ai = DE — L'efectiu y Y айхїйат.. + 106

Page 197

— 196 — те. Llopart (J.)L' apoteosis del Gran Monegal. — Al Ensanxe quen plou. — La moda del estiu... . 182 — La municipalisació del aium: ‘brat. 147 — L éxit teatral del am 1 168 — Cinematógrafo loeal. 164 = Bi tempa 4 Биз. 1 i 10 — Obras munici „ Pe es — Alá vá la barca. `. 187 Llovera (1) 412 Hereuhet. Aque rela, , , 57 Marqués (J. M.)-Bosch d' Harlém. . 78 Matilla (8)— Festa nacional. “Quadro aloi. . 61 Meifren (Œ. )—Магїва. 140 жин (Apeles). — Quadro politiet m — Els soroll soterranis. >» . 1 — La moda del Fox-Terrier. . =. 74 — Malsintoma, . . 98 Z Problemas siderals. . - 145 ИҢ del any. . 183 Mestres es Pats —La primera isso. 0 Miró (RO La cansó del entadés: | 81 — Ilustració perdigotaire. . ЕЯ Molinas (8.)—Qui no vulga pols... 22 y 28 = Venedorambulant. . , . 187 Moliné (M.) Cabecera... +. + 20 N. F.—Orla. . . 102 y 103 Navarrote.=Entre amigas, : МЕ! — Quadros bíblichs. . . . . 25 Padilla (M.)_Drama curt, Пи . 181 y 182 Padró (пой +="Tipos barcelonina, —Bigle XL = + Sy 87 Pahissa (J.)-.Els mesos dcl any. 5 à 16 Passos ().)—А fí de curs. . . . 168 Pellicer: Montseny (J. ) Las ayguas de Barcelon: 52 - i Nustració . 66 ye Exposició d'art antich. . . 73 Recort de un debut. . Es 1 — Els toros de part de vespre. — Els inglesos á Rosas. . — Doctors cap û Madrit. A entrada d' estiu. ` . М Picarol.— La bandera dela «Unió». | 27 — Els sorolls misteriosos del ca- rrer de Lauria. —. — Quan Ja visita de la Esquadra De A ай 88, 89, 99 y 121 = Un qu’ está ben agarrat — La botadura de la Manxa aci Parch.. . ns — Una broma de perdigot. . . 133 — El perill de las bombas. . . 160 Tocant l'orga. 161 = Peico-fstologia populer del riu re. Пивігасіб. . . 192 Pous Palau.--La sort de la virim. . 181 Robert (J.).-Exercicís de galanteria y dislocació. Robert (J.`--Els quatre colls... = — Un banyista desesperat, — Amors d' estin.. Roig (P.)—Elles. . — En el Circo Eqüestre. = — Compensació. . Rusiñol (Santiago). —Pedrerà róma: 186 ma. (Tarragona). . . аю) Sala (Tomás).—Las estacións. Aqua- [+ relas. vanitat ы 109 y 178 Serra (Enrich).—Vanitat rústica... _ , = Asse ol ам. . a Serra(V.)—Entre companys de viatje. | 4 Sierra de Loma. = баша Mpio, с Sold.—L' ideal a’ ellas. . —. Муй: Lectora de novelas. : : . 138. — Bons coneixedors. . 175 Soler de las Casas (E Fulla à ár bum. + . E 176 Tusquets (R.)-Del camp de Roma. . 94 — Gentnómada. . . . . . 187 Urgell (Modest).—Cucalas d' hivern. 184 Vila (Joan).—Moments dificils. . . 41 FOTOGRAFÍAS Balls (M.)—Forn d'obra. = . . 168 | Cardunets:A.)—La Pedralba. . . 158 Ksquirol (J.)—A La Escala. + > . 72 — Cadaqués. La platja gran., =. 05 — I’ arrivada de l'encesa, . . 144 Fernández (F.).-Un rentador do Mo: lins de Rey, . 2 — Efecte de llum., 112 — Alrededor de Barcelona. ‘cap deriu. . 14 Guerrero (Maria) — Pérez Galdós i Sitjes.. _. . . ще — Sitjes. Un tros de platja, . : 167 Mariano y Ca—A la Garriga. - 160 y 151 N. N.—Pérez Galdós á Miramar... 156 Rodriguez. —Recorts de l'any. Roldós (J.)—Hostal de Tárrega. Serra (J.)—Rodant per Catalun: Cuberta Ge Olegari Junyent, Fotograbats de Pere Bonet. 4 3

Page 198

Paginas Anunciadoras LRA AO A RR RRA FOSFO-GLICO-KOLA DOMENECH Excitante podéroso de la nutrición general. - Reconstituyente, tónico cardíaco y estimulante del sistema nervioso —Perfectamente doriflcado y agradable al paladar. FOSFO-GLICO-KOLA-LECITINADO DOMENECH Excelentes resultados curativos contra la Neurastenia, Debilidad orgánica, Inapetencia, ote, —Contieno Lecitina pura de huevo. FOSFO-GLICO-KOLA-FERRUGINOSO DOMENECH Para los enfermos no propensos á trastornos gústricos —Contiene sal ferrosa inalterable y de fácil asimilación.” DOSIS PARA LOS CITADOS MEDICAMENTOS: Tres cucharadas (de café) al día, salvo prescripción facultativa No confundir el FOSFO-GLICO-KOLA DOMENECH con la Kola granular que preparan otros farmacéuticos Se expenden GRATIS 4 quien lo pida una muestra de Fosfo-Glico- Kola Doménech y un librito de certificados autógrafos. VÉNDESE EN LAS PRINCIPALES FARMACIAS Y EN CASA DEL AUTOR B. Doménech FARMACÉUTICO Baja de San Pedro, núm, 72 BARCELONA

Page 199

— 198 — TALLERS D' ELECTRICITAT Vivó, Torras y C. -*- BARCELONA ESPECIALITAT — xn — Electromotors y Dinamos PERA CORRENT CONTINUA Tipo exclussiu de nostra construcció | ULTIM MODELO bipolar AB INDUHITS DE BOBINAS AMOTLLADAS h Y COLECTORS DE COURE LAMINAT

Page 200

— 199 — ASCENSORS ELECTRICH-MECANICHS Tipo especial de la casa, ab patent MODELO DE GRAN SEGURETAT Reunint totas las condicións que exigeix el Municipi de Barcelona REPARACIÓ ELECTROMOTORS Y DINAMOS DE TOTAS CLASSES Aixís com de aparatos eléctrichs en general, efectuantse ab rapidés y economía cur a Em J VENTILADORSELECTRICHS Voltimetros DE LUXO Amperimetros y © Garantits per la casa Lámparas d' arch gla y mes baratos que "ls extrangers ————————— INSTALACIONS ELÉCTRICAS EN GENERAL DE ALUMBRAT Ó DE FORSA PREUS REDUHITS

Page 201

— 200 — ¡PAS fabrics DE [AULAS DE САГАН АК VDA. Y FILLAS SMORÓS eee Quan jugo á billar en taulas de la fábrica «Amorós» sembla que 'm trobi d la gloria, y es que hi jugo ab айй. Després ё en, uixar bé "I taco deno patacada al «dos», faig carambola y, per taula, tiro "ls palos en renou, Y aixó es que aquests billars tenen totas las grans condiviéns: Ben nivellats, ben macissas y de ferma construcció, dl material que ostentan aquests billars «Amorós» es de classe insuporable, elegant, айй y fort, Per cops de taco que hi donguis no s espatllan poch ni molt; no se 'n fan de sets al panyo quen cl panyo es panyo dé. Y, en fi, lector ontussiasta Ф aquest nobilissim јо. Si vols jugd y guanyar sempre, pensa que "ls Villars mes bons son els que portan la marca VIUDA Y PILLAS DE A, AMORÓS, | iy f # É DESPAIR CONDE DEL ASALTO 26. nuca: BLASCO cina BARCELONA.

Page 202

F. MORELL 01 — SASTRE CASA RECOMENDADA EN EL CORTE Y CONFECCIÓN Rambla San José (Flores), número 1, principal Casa BUXO PLATERÍA, JOYERÍA Y RELOJERÍA Calle Hospital, 11 Esta casa garantiza los objetos que vende. — Gran surtido en Platería, Jo- yería y Relojería. — Esméro, prontitud y economía. ¡No equivocarse! Cerca la Rambla, al lado de una Sombrerería y bajo de una Caja de Préstamos. CASA BUXÓ — Calle Hospital, 11, Barcelona Se compra oro, plata, platino y teda clase de monedas y piedras preciosas, PE DID EL ESMALTE COPALINO en todas las droguerías y coloristas de España

Page 203

— 202 = SULFATADAS LAXANTES SÓDICAS DEPURATIVAS LITÍNICAS DIURÉTIOAS MAGNESIANAS PURGANTES EXPOSICIÓN DE PARIS 1900 ME ES Pueden tomar- se continua- mente en pe- NO EXIGEN REGIMEN NO PRODUCEN NAUSEAS SON DE EFECTO SEGURO NO IRRITAN JAMAS quefias dosis. MEDIANA DE ARAGON SALES NATURALES EXTRAIDAS DE SUS AGUAS SIN RIVAL para los EMBARAZOS gástricos, DISPEPSIAS, CATARROS y ATONÍAS intesti- nales, CONGESTIONES del CEREBRO, HÍGADO, BAZO y RINONES SALES PARA LOCION Y BANOS EFIOACÍSIMAS en of REUMATISMO, LA GOTA y ARTRITISMO en todas sus manifesta: clones. SEGURO ÉXITO contra el HERPETISMO, ESCROFULISMO, ECZEMAS y demás enferme- dades de la PIEL, INSUSTITUIBLES en las e: FRASCOS prep edades de las VIAS GENITO-URINARIAS de la MUJER. los para uso interno, BOTES para LOGON y BAÑOS, SALES DEL PILAR BICARBONATADAS — SÓDICAS — LITÍNICAS PARA PREPARAR La mejor agua de mesa. La més económica. La más agradable No altera el vino. SIN RIVAL para el ESTÓMAGO, RIÑONES, INTESTINOS INFALIBLE contra la OBESIDAD Cajas de diez paquetes para diez litros de agua, UNA PESETA FARMACIAS Y DROGUERÍAS Agente: JOVÉ Y BLANCH, Rambla Cataluña, 116, Barcelona AMENAZA

Page 204

GRAN HOTEL DE ORIENTE Establecimiento de primer | orden, situado en el punto más céntrico de la Rambla, comple- tamente reformado según las exigencias del confort moderno, HOSPEDAJE DIARIO desde 9 pesetas en adelante Intérpretes y coches del Hotel en todos los trenes y vapores correos p URIO, prorirario

Page 205

Administració y Redacció: Rambla del Mitj, 20, Llibreria Espanyola La CAMPANA DE GRACIA. DONARÀ AL MENOS UNA BATALLADA CADA SEXMANA CADA NUMERO 5 CÉNTIMS PER TOT ESPANYA —SENMANARI POLÍTICH ILUSTRAT— Fundat l' any 1870 per 1. LOPEZ BERNAGOSI Administració y Redacció: Rambla del Mitj, 20, Llibreria Espanyola VI Fx 7 LA ESQUELLA OE La ° TORRATXA PERIÓDICH SATÍRICE MUMORISTION, ILUSTRAT Y LITERARI Dosa a NOS ти SILOS оз иши lO céntims cada número per tot Espanya Números atrassats BO cóntimo FUNDAT L' ANY 1878 rer 1. LOPEZ BERNAGOSI

Page 206

BARCELONA BODEGA EN Rosellón, n.° 87 ENTRE BALMES Y UNIVERSIDAD DE MANUEL MORALES PAREJA Almacenista y exportador de vinos genuinos de Jerez PROPIETARIO DE LAS SOLERAS Y MARCA PETRONIO Vino que por su pureza, finura y fragancia no tiene rival Es PETRONIO árbitro de la elegancia y como tal se sirve en banquetes y mesas de gran tono. ris, El vino PE- TRONIO se vende en Col- mados, Confite- rias, Hoteles y demás estable- cimientos de primer orden. NOTA. — Esta casa tiene encursales en Pa- Berlin.

Page 207

2 — 206 — = Reproduccións artis artísticas Ariba BEREBLONA Autotipias + Fotograbats ¥ Fotolitografías is Tricromia E IMPREMPTA Sa LA CAMPANA Y LA ESQUELLA CARRER DEL OLM,.8 BARCELONA مس TRABALLS TIPOGRAFICHS P. BONET |

Page 208

— 207 — ROBA BLANCA Y CONFECCIÓNS DE NUVIATJES A. ROSICH Y C.* Pelayo, 56 — BARCELONA eu que us siga france, el meu goig extraordinari consisteix en un armari ben provist de roba dlanca. La moda deixa á reed ü un sombrero ó á un vestit. A ап bon parament de llit, ô la roba blanca, пб. Una bata de piqué, ün Uensot beu puntejat, aixó sempre es estimat y á tot hora val diné. Chambras, pantalóns per donas enagues de cots fi y camisas de dormi: prendas que tot l'any son bonas. Diguéume, feume `l favor, si es diner ben empleat tot el que us haguén gastat еп roda blanca interior. Y us probará lo que us dich la dona ben endressada que de soltera y casada proveheixí á can Rosich. Ella us dirá sens boato si el género es classe bona y si lo que 's confecciona es de don gust y barato.

Page 209

— 208 — Antoni López EDITOR LLIBRERIA ESPANYOLA Rambla del Mitj, 20 BARCELONA. ----3g > Las novetats literarias son el principal ren- gló d' aquesta casa. Comedias del teatro catalá y castellá. Obras de tots els millors autors de Es- panya. Encárrechs de tota mena d' obras, servidas ab prontitut. Secció especial d’ encárrechs DE EXTRANJERA LLIBRERÍA

Page 210